Còmic online

Estàndard

He trobat informació sobre diferents pàgines web  que compten amb totes les eines amb què podrem crear els nostres propis còmics .

Strip Generator, genera còmics en blanc i negre

Des d’aquesta pàgina web podrem crear els nostres còmics de manera senzilla i gratuïta . Disposa d´una àmplia galeria des d´on triar els nostres personatges i objectes per a les nostres històries, amb els seus respectius fons en blanc i negre. A la part superior trobarem una barra de ferramentes que divideix per categories els diferents dibuixos. Per això només caldrà arrossegar-los usant el ratolí, modificant la seva mida i orientació. Potser es poden trobar a faltar opcions de color ja que les vinyetes es desenvolupen en blanc i negre i hem de registrar-nos per començar la nostra creació. També cal tenir en compte que afegeix una marca d’aigua al seu procés final, cosa que resta una mica de professionalitat al resultat.

Si vols desenvolupar els teus propis còmics amb Strip Generator, només cal entrar a la seva web oficial.

Marvel Create Your Own, per a apassionats dels superherois

A l’hora de parlar de còmics una de les companyies més conegudes al món sencer és Marvel . Ara la companyia compta amb una web on els aficionats als còmics podran publicar les seves pròpies històries. Per això, podrem escollir els personatges de Marvel que vulguem i triar la nostra història sobre la base de la nostra capacitat d’imaginació. El seu ús és força senzill i podrem canviar el fons, modificar l’angle de la càmera, seleccionar un rerefons i escriure textos a entrepans. Això sí, cal tenir en compte que els diàlegs no podran connectar text abusiu ni malsonant. També podrem seleccionar vinyetes, escenaris, personatges i efectes de so, entre d’altres funcions.

Marvel Create Your Own és completament gratuïta, per la qual cosa per poder utilitzar-la n’hi haurà prou amb accedir a la seva web i registrar-nos .

Witty Comics, amb imatges més realistes i perspectiva més clàssica

Aquesta pàgina per crear còmics és senzilla dutilitzar i compta amb imatges més realistes enfocada des duna perspectiva més clàssica. Un cop accedim a la seva web, ens apareixen tres vinyetes d’on podrem modificar-ne els diferents elements. Podrem introduir fons escenogràfics, afegir un màxim de 2 personatges i diferents entrepans de diàlegs i textos. Aquesta simplicitat també compta amb una part negativa i no disposa de tanta varietat d’opcions com si trobem en altres pàgines. Un cop tenim el resultat final podrem descarregar-lo en format PNG.

Per començar a utilitzar Witty Comics de forma gratuïta n’hi haurà prou amb entrar a la seva pàgina web .

Witty Còmics

Make Beliefs Comix, ideal per als més petits

Aquesta pàgina web per crear còmics és tremendament intuïtiva i gratuïta, ideal per als més petits de la casa. Al centre de la pantalla hi ha tres llenços en blanc amb els quals poder començar a treballar, amb fins a un màxim de 18 vinyetes , on anirem incorporant els diferents elements que la componen, com els personatges, fons i objectes. Un cop acabada podrem guardar el resultat al nostre ordinador com a imatge PNG, enviar-lo per correu electrònic o imprimir-lo.

Per començar a utilitzar Make Beliefs Comix tan sols haurem d’ accedir a la seva pàgina web sense necessitat de registrar-nos, cosa que si haurem de fer per poder desar els resultats.

Make Beliefs Comix

Stripcreator, la manera més senzilla de crear còmics

Es tracta d’un lloc web que permet als usuaris crear i guardar les nostres pròpies tires de còmic, podent triar entre una àmplia varietat de fons i personatges de tota mena. És possible fer tires d’un, dos o tres quadres, per guardar-la posteriorment i compartir-les. A la part inferior de cada vinyeta disposarem de tots els controls necessaris per poder triar personatges, fons, diàlegs i narracions. Si bé cal dir que es troba en anglès, cosa que pot resultar un handicap per a alguns usuaris, però en general el seu ús és intuïtiu. Compta amb una galeria plena de personatges i escenaris molt divertits, amb una qualitat força elevada, per la qual cosa podem recrear la nostra escena i acompanyar-la del text corresponent.

Utilitza Stripcreator és gratis i pots començar fent clic en aquest enllaç .

Stripcreator

Bitstrips, crea còmics amb tu de protagonista

Aquesta eina no està dissenyada, com a tal, per permetre’ns crear tires còmiques ni còmics complets, sinó que la podem considerar més aviat una eina complementària per ajudar-nos a donar un toc personal a les nostres creacions. Amb ella podrem crear un Bitmoji, un avatar personalitzat (que generalment s’assemblarà a nosaltres) amb multitud de postures que es pot convertir fàcilment en el protagonista (o antagonista) de la nostra historieta. Una eina complementària excel·lent que també hem de tenir a mà.

Aquí podem començar a crear els nostres propis Bitmoji .

Bitmoji

Webs de pagament per dissenyar còmics online

Si busquem una aplicació web amb la qual poder donar curs a la nostra imaginació i ser capaços de dissenyar còmics com un professional, en aquest cas haurem de passar per caixa. Això és una cosa que ens pot valdre la pena si li donarem l’ús que es mereixen. A més, moltes d’aquestes webs compten amb una versió de prova gratuïta per poder anar coneixent l’aplicació i posteriorment pagar per treure’n profit a totes les funcions que ens ofereixen.

FotoJet, el teu còmic amb drag&drop

És cert que aquesta no és una web especialment dissenyada per crear còmics, com sí que passa amb les anteriors, però també es pot utilitzar per a aquest mateix fi de forma molt senzilla. Aquesta plataforma en línia compta amb una bona quantitat d’eines d’edició de manera que puguem afegir molt fàcilment els textos, els fons, les formes i les imatges que volem que passin a formar part del nostre projecte. Si col·loquem cadascun d’aquests elements de manera correcta podrem aconseguir crear el còmic que teníem al cap.

Podem fer servir aquesta plataforma de forma gratuïta, encara que és veritat que algunes de les funcions es troben agrupades dins de la modalitat «Premium», com ara les plantilles i les opcions d’edició avançades.

Aquí podem accedir a la pàgina de FotoJet .

FotoJet

Pixton, la web per crear còmics més popular

Es tracta d’una de les webs més populars en espanyol per poder crear els nostres còmics online. Només entrar, haurem de seleccionar si volem fer servir el servei per a educació, alumnat, pares o negocis . Compte amb plantilles específiques amb dibuixos ja creats i permet crear guions gràfics que ens ajudin a la creació la nostra història. Podem començar a crear els nostres personatges o avatars triant el seu sexe, el tipus de pèl, color de pell i altres característiques que la web s’encarregarà d’anar guiant-nos passos a pas. Posteriorment triem la quantitat de vinyetes, fons, textos, elements… per poder desenvolupar i personalitzar al màxim el nostre còmic. Els resultats poden ser compartits a la seva plataforma i ser vistos per altres usuaris.

Si vols començar a utilitzar Pixton ens haurem de registrar a la seva pàgina web per accedir a les seves funcions limitades del pla de prova durant 7 dies. Per treure profit a totes les seves funcionalitats de manera permanent haurem de pagar 8 dòlars al mes, o 6 euros al mes de forma anual.

Pixton

Storyboard That, crea i personalitza els teus còmics

Estem davant d’una eina gratuïta amb què poder crear còmics, mitjançant els quals comunicar visualment idees i conceptes de forma ràpida, senzilla i divertida. Un cop iniciem sessió la plataforma ens proporcionarà videotutorials sobre com començar. És una web tremendament completa , ja que incorpora diferents opcions per personalitzar el color dels fons, objectes i personatges al nostre gust. També ordena els pictogrames per categoria, per facilitar la cerca dels dibuixos. Els resultats els podrem guardar de manera gratuïta fins a un màxim de 6 vinyetes , per la qual cosa el seu principal desavantatge és que hem de passar per caixa si volem esprémer les seves eines al màxim.

Podem utilitzar Storyboard That de manera gratuïta accedint a la seva web , si bé aquesta versió és força limitada. Si volem treure-li el màxim partit haurem de pagar la subscripció de 8.99 dòlars al mes, o 7.99 euros en cas que siguem professors i 12.99 euros per a empreses i treballs en equip.

Storyboard That

Canva Comic Strip, molt completa i professional

Una altra web molt popular utilitzada per professionals del disseny i la fotografia. Es tracta d´una aplicació gratuïta amb un ampli catàleg d´imatges i plantilles que ens permetran obtenir grans resultats sense ser un expert dibuixant. També ens permet pujar els nostres propis dibuixos, així com modificar imatges, editar textos i fer servir filtres per millorar el resultat. A més, permet lús de quadrícules i la possibilitat de reordenar històries per blocs per crear diferents efectes narratius. El seu desavantatge principal és que per treure tot el partit a l’aplicació haurem de pagar per això, desbloquejant noves funcionalitats.

Per començar a utilitzar Canva Comic Strip només cal registrar-te gratis a la seva pàgina web . A més de la versió gratuïta, també compta amb una edició Pro i Enterprise, totes dues de pagament i que es poden adquirir des de 8.99 euros al mes, per a una major productivitat i nivell de personalització.

Canva Comic Strip

Storybird, una àmplia varietat d’eines

Aquesta plataforma no només ens permetrà crear fàcilment les nostres pròpies tires còmodes, sinó que el seu potencial es troba en la possibilitat d’arribar a il·lustrar fins i tot llibres complets. Podem triar entre una àmplia llista de formats de llibre i donar forma, usant la gran quantitat d’eines que ens ofereix, fins a aconseguir fer realitat allò que tenim al cap.

Podem accedir a aquesta plataforma des d’aquí . Podrem provar-la de forma gratuïta, però, si volem seguir usant-la a llarg termini, haurem de pagar per ella.

Storybird

L’art amagat

Estàndard

Moltes vegades els creatius, dissenyadors, publicistes o directors de cinema prenen com a referència l’art del passat per inspirar-se i fer les seves pròpies creacions. Els ajuda a inspirar-se, a obrir la ment,… a vegades fan homenatges a artistes concrets o a tot un estil artístic… Altres vegades fan jocs visuals o remakes posant a prova la cultura artística dels espectadors. Com l’exemple que us penjo a continuació, que han fet servir grans referents de l’art del segle XX: és l’espot de l’estiu de tv3 d’aquest 2022. Us animo a que em digueu a quins artistes i a quines obres fa referència aquest anunci….

Música descriptiva

Estàndard

Avui a 1r em estat treballant la música descriptiva i la música pura.

Us he escrit alguns exemples de música descriptiva:

*El aprendiz de brujo, de Dukas
*Borodin: En las estepas del Asia Central.
*Honegger: Pacific 231 y Rugby.
*Musorgski: Quadres d’una exposició.
*Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma
*Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals.
*Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela.
*Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria).
*Weber: Invitació al vals.

*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten.
*El Llibre  i la papallona,  Peer Gynt, … de Grieg
*Haendel (Israel en Egipto)
* Haydn (especialmente en Las Estaciones)
* Beethoven (Sinfonía Pastoral)

*Les quatre  estacions de Vivaldi

i n’hi ha d’altres….

us deixo alguns videos:

Audacity

Estàndard

Els alumnes de 1r ESO de música han de començar a experimentar amb el programa Audacity per fer una composició a partir d’uns sons o sorolls gravats prèviament. Se que és un programa totalment nou per vosaltres, però tranquils/-les, comenceu a probar coses, experimenteu,… ara no us preocupeu tant pel resultat com per jugar amb les opcions del programa. Després, quan el conegueu una miqueta, podreu començar a fer les vostres creacions musicals!

Us deixo un tutorial:

Proporció Àuria

Estàndard

La proporció: És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes.

la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s’ajusta a la nostra experiència visual.

golden-17

la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s’ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu.

Giotto

Giotto

Proporció al llarg de la història

Grècia S V i IV aC i Renaixament S XV-XVI

L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre.

golden-Apoxiomeno
golden-cariatides
golden-renacimiento-image2

Art romànic S XI: Valor simbòlic

La relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat. En el frontal d’Esquius, la figura de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols, no és més  gran per què sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no ha mantingut una proporció natural entre els diferents personatges.

Frontal d'Esquius

Frontal d’Esquius

Art Modern:

En l’art modern també és normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals.

El crit, d’Edvard Munch, s’ha exagerat i s’ha deformat les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre el pintor. Les formes “desproporcionades”, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.

El crit, Eduard Munch

El crit, Eduard Munch

El cànon

És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica

El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.

També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home.

golden-policleto-lisipo-1

Policlet

Policlet, conegut com l’escultor d’atletes. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà.

Dorífor  (conegut com cànon) (segle v aC), de Policlet

golden-17

La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or

Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l’expressió màxima de l’harmonia

auria

La divisió d’aquestes dues quantitats (a/b) resulta ser un número algebraic irracional (decimal infinit no periòdic, com el nombre e o el nombre pi) conegut com a nombre auri o nombre d’or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o φ (fi).

Φ= 1,61803398… (i xifres infinites)

Geomètricament també tenim el rectangle auri i el triangle auri, que al igual que el segment auri té la peculiaritat de que la proporció entre el seu costat gran i el petit dóna el nombre auri.

Les formes que tenen la proporció àuria han estat molt sovint considerades estèticament agradables en la cultura d’occident, de manera que s’ha usat freqüentment al llarg de la història, l’art i el disseny. Però la raó àuria també la trobem a la natura.

Va ser durant el Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria.
 Luca Pacioli va escriure el 1498 el seu famós tractat La divina proporció, que, il·lustrat per Leonardo da Vinci, va ser el punt de partida de tots els estudis fets posteriorment sobre les proporcions del cos humà i l’arquitectura.
 Els artistes i els arquitectes del Renaixement consideraven que el nombre d’or (Φ, fi) expressava la bellesa i l’harmonia de l’ordre de l’Univers.

Al segle xx es recupera l’interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. 
L’arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà, destinat a obtenir proporcions harmòniques en les construccions arquitectòniques. Aquest sistema va ser l’origen de l’ergonomia, que avui s’utilitza per a dissenyar tant una cadira com l’interior d’un cotxe.
L’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatòmiques de la persona, a fi que la relació amb les màquines sigui el més eficaç possible.

Fibonacci: El número d’or

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci

Φ = 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi

d7d6ae5b5955834f90306a6d48fe05ca
fibonacci-spiral
Fibonacci

Utilització Proporció àuria

La proporció àuria la podem trobar tant en l’art com en la natura. El Partenó i la mirada enigmàtica de la Gioconda es basen en aquesta proporció. També moltes formes de la natura estan relacionades amb la proporció àuria, com la closca de molts mol·luscs.

golden-finds

La cara de la Giocconda està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa

Els egipcis van ser els primers en utilitzar aquesta regla d’or, a la piràmide de Keops, on trobem la proporció auria entre la hipotenusa i l’altura del triangle, però no se sap si va ser a l’atzar o realment van utilitzar-la conscientment.

El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre.

goldenobras-de-arte-perfectas-dali

Proporció àuria a la natura:

golden-natura

Aquest nombre d’or el podem trobar també a la natura:

  • En un rusc d’abelles, la relació entre el nombre de mascles i de femelles.
  • En la disposició dels pètals de les flors (anomenada Llei de Ludwig a botànica).
  • La relació entre el gruix de les branques principals i el tronc, o entre les branques principals i les secundàries.
  • En la relació entre els nervis del tall d’una fulla.
  • En la disposició de les fulles de moltes plantes, formant una hèlix ascendent amb un angle constant (un angle relacionat amb el nombre d’or).
  • En la relació entre els diàmetres de les inflorescències, com el cas del girasol, o bé, les pinyes dels pins. Trobem nombres de la successió de Fibonacci, els quocients dels quals tendeixen al nombre auri.
  • En l’espiral dels cargols o dels cefalòpodes “Nautilus”: que són espirals d’or, logarítmiques.
  • Fins hi tot en galàxies hi tenim l’espiral logarítmica.
  • En una cadena de ADN si fem un tall transversal veiem que és un decàgon que no és res més que dos pentàgons un  rotat 36º respecte l’altre cosa que fa que hi aparegui la raó àuria.
  • etc.

Utilització Proporció d’àuria a l’arquitectura:

golden4
golden5
gold08

Utilització Proporció àuria – logos:

golden-ratio05
golden_ratio
adidas-golden-ratio
icloud_logo_golden_ratio

Utilització Proporció àuria: targetes

golden-credit-card

Utilització Proporció àuria a la pintura:

Nen "geopolític" contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

Nen “geopolític” contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

EL NACIMIENTO DE VENUS - SANDRO BOTTICELLI

EL NACIMIENTO DE VENUS – SANDRO BOTTICELLI

Com crear la proporció àuria a partir d’un segment AB:

proporcio-auria-plastica-2

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=234028

  1. Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB.
  2. Amb centre a C, transporteu la distància CB sobre la hipotenusa CA. S’obté així el punt D.
  3. Amb centre a A, transporteu la distància AD sobre el segment AB. La intersecció d’aquest arc amb el segment AB defineix el punt S buscat, que constitueix secció àuria d’AB.
segment-auri1 copia

Com crear la proporció àuria a partir d’un quadrat:

proporcio-auria-plastica

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=246036

  • Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS.
  • Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu).
  • Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix el segment cercat AB, el segment auri del qual és AS.

Una altra manera de fer-ho, si ja teniu el quadrat creat de costat a:

golden-numeroaureo
  1. Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu).
  2. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a defineix el segment cercat c.

(Mitjançant un quadrat de costat a, i utilitzant el compas des del punt mig fins l’extrem N, trobaré, el segment b, on a i b tenen una proporció àuria.)

Com crear una espiral a partir d’un quadrat:

golden-maxresdefault
espiral.plastica-auria

Diari d’artista: Com documentar la nostra feina

Estàndard

Què és un diari d’artista?

El diari d’artista és un quadern personal d’anotacions i dibuixos que serveix a l’artista per recollir idees i pensaments que sorgeixen en el treball creatiu del dia a dia. És un recurs previ a la producció artística, per tant ha de ser molt lliure, no s’ha de censurar res, és un tipus de brainstorming i de reflexió de les nostres idees en el procés diari de treball.

Els objectius  del diari són:

  • Facilitar un procés creatiu d’auto reflexió.
  • Afavorir l’autoaprenentatge.
  • Crear l’hàbit de l’dibuix.
  • Documentar la nostra investigació artística.
  • Anotar idees, inspiracions per a possibles projectes i estudis d’elements.

El diari és un quadern de camp. En aquest sentit, podem fer l’analogia amb els quaderns de camp dels botànics investigadors: en el quadern queda constància dels pensaments, reflexions, idees inspiradores, dibuixos dels elements de l’món real que ens resulten interessants, estudis i anotacions de l’observació de l’entorn. També es poden incloure objectes, fotografies i qualsevol altre element amb la tècnica de l’ collage . El treball en el quadern és una pràctica del dia a dia, i es pot fer en qualsevol moment quotidià, quan tinguem la necessitat d’anotar una reflexió o posar imatge a una idea.

El format habitualment és analògic, i farem servir un quadern que sigui manejable i puguem portar amb nosaltres en el dia a dia. Però no hi ha normes pel que fa a format i qualitat de el paper.

Com elaborem un diari?

Per elaborar un diari hem de saber que comptem amb un conjunt d’eines i diversitat de tècniques per elaborar-lo. En la creació tambén hem de tenir en compte, a més de l’ús d’imatges, l’ús de el text. Aquests aspectes els veiem a continuació.

Eines

Disposem d’eines web per poder crear el nostre diari. Per exemple Pinterest permet crear taulers amb fotografies, o Evernote que permet crear anotacions.

Pinterest  és una plataforma online on podem crear els nostres propis taulers amb imatges que hem trobat a Internet. Podem crear tots els taulers que vulguem, i els podem dedicar a una temàtica concreta. Pinterest és una plataforma social, per tant, els taulers els podem compartir amb altres usuaris, a més de veure els dels altres. També disposa de cerques per paraules clau associades a les imatges. És una eina molt útil si volem recopilar imatges de referència quan estem iniciant un treball o una obra.

Evernote és una App que podem instal·lar i sincronitzar als dispositius mòbils, que funciona com una mena de bloc de notes. Podem crear anotacions amb text, afegir recordatoris a l’agenda, i crear llistes de tasques per organitzar el treball de el projecte que estem fent.

Tècniques

Les tècniques que podem utilitzar per fer el diari són variades. És important la llibertat creativa a l’hora de reflectir conceptes, idees i imatges en el diari, i també la rapidesa i ús de mètodes directes. Per tant, les tècniques han de complir aquestes característiques de flexibilitat i rapidesa. A continuació tens una llista de tècniques amb les quals pots experimentar, encara que ja les treballes al Taller de dibuix:

  • Dibuix amb tot tipus de tècniques gràfiques: llapis, llapis conté, bolígraf, ploma.
  • Aquarel·les, acrílic, anilines , guaix .
  • Tinta xinesa.
  • Pastissos, ceres o crayons .
  • Fotografia: integració de fotografies o collage amb fotografies.
  • Collage amb material de revistes, papers, objectes.

Contingut: text i imatge

És important la imatge, però pensa que també els textos són imprescindibles perquè quedi constància de les reflexions, idees, conclusions, exemples que es relacionen amb les imatges. Per tant, les imatges, si es considera convenient, poden anar acompanyades de text, que expliqui què ens suggereix la imatge, o per a què la podem fer servir, en definitiva, hem de recollir per què hem seleccionat aquella imatge.

Exemples de diaris d’artistes

Els artistes des de fa segles fan diaris personals, perquè sempre hi ha hagut la necessitat de posar en paper les idees i reflexions, que puguin sorgir en un moment qualsevol per fixar-les i poder treballar amb elles posteriorment. Els exemples confirmen que el diari d’artista pot ser molt diferent i també tenir plantejaments molt diversos segons cada artista.

Leonardo da Vinci

El quadern de notes de Leonardo da Vinci va ser en realitat un conjunt de fulles amb dibuixos i anotacions que va realitzar al llarg de tota la seva vida, i que després de la seva mort es enquadernar. Tot i així, és un exemple molt il·lustratiu d’un diari d’artista. Aquest quadern ens dóna la idea de la capacitat analítica i l’interès científic i tecnològic de l’artista.

En el quadern de Da Vinci es combinen dibuixos amb diagrames i esquemes que ajuden a entendre allò que l’artista està analitzant. Els temes són molt diversos, des de tot tipus de mecàniques fins el vol dels ocells. Els esquemes tenen la funció d’explicar el disseny i estructura d’uns artefactes que només estan en la seva imaginació. Podria ser un quadern d’un investigador o d’un dissenyador industrial, però també d’un artista plàstic.

El text i la imatge estan ordenats i estructurats. No hi ha cap ús del color. Els dibuixos són una manera d’aclarir o fer més comprensibles les anotacions.

A la British Library trobareu digitalitzat el quadern de Leonardo da Vinci.

Frida Kahlo

El diari de Frida Kahlo és un exemple de diari d’artista íntim, on expressa els seus pensaments íntims i personals en el dia a dia. Té, per tant, un caràcter autobiogràfic i d’autoreflexió. El va començar a mitjans de la dècada dels quaranta, i ho va continuar fent fins a la seva mort.

Al diari veiem textos i il·lustracions, espontànies, imatges dibuixades amb rapidesa i figures oníriques.

També s’aprecia l’espontaneïtat amb què ha fet alguns dibuixos del diari, on veiem que segueix un procés de joc, per exemple, a l’crear figures a partir de les taques que obtenia escampant o esquitxant tinta al paper.

Pel que fa a les tècniques que feia servir, eren diverses: llapis de colors, tintes, aiguada, crayons i llapis Conté.

Guillem de el Toro

Aquest director, guionista i productor també realitza un diari per registrar les seves impressions, la documentació i les idees que va recopilant per elaborar les seves obres.

Podeu veure com aquest autor utilitza el diari i la documentació a la entrevista efectuada pel professor de la UOC Jordi Sánchez. Estigueu atents a el tall que va de el minut 2.27 a l’4.58.

Quaderns d’esbossos

Cal diferenciar el diari d’artista de la llibreta d’esbossos. Tot i que hi ha una línia molt fina que els diferencia. La diferència la veiem en el següent exemple, que no podem incloure dins el concepte de diari d’artista, atès que no hi ha anotacions.

Informació extreta de: http://arts.recursos.uoc.edu/labdoc/es/diario-de-artista/

Diari artístic

Estàndard

Us proposo un repte per aquest 1r trimestre, de fet, si voleu per tot el curs! Fer un diari artístic! Una llibreta ben xula on hi dibuixeu i on hi pinteu tot allò que vulgueu, on hi enganxeu idees que us trobeu, barregeu tècniques,…. aquí teniu algun exemple que he trobat al https://alisaburke.blogspot.com/. Inspireu-vos i experimenteu!! deixeu volar la vostra creativitat! Buscaré més exemples i us els aniré penjant.

1r ESO: Museu del cinema

Vídeo

El passat 21 de febrer vam anar al Museu del Cinema de Girona a fer una visita i un taller: Objectiu cinema. És una activitat llarga però divertida ja que els alumnes realitzen un curtmetratge amb només 3 hores, per tant implica molta coordinació, treball en equip i feina resolutiva i creativa. A més a més, també vam tenir l’oportunitat de fer una visita al museu, encara que una mica ràpida, vam veure els inicis del naixement del cinema, que és molt interessant. Us animo que hi aneu amb la família per veure’l amb més calma, ja que és un museu molt atractiu d’anar a veure, en una ciutat tant bonica com Girona.

Us deixo els curtsmetratges fets per les tres classes de 1r ESO. Disfruteu!

 

 

Pràctica d’il·luminació

Estàndard

Amb els alumnes de 4t de Cultura Audiovisual hem estat treballant la il·luminació en l’estudi tot treballant el retrat: Què passa amb la il·luminació directe, la il·luminació difusa, la llum rebotada a través d’un difusor,… Hem probat diferents direccions de la llum i hem pogut comprovar com es modela un rostre a través de la llum.

DSC_2712dsc_2711-1.jpgdsc_2708.jpg

4t ESO:curtmetratge de Cultura Audiovisual

Estàndard

Els alumnes de 4t de cultura audiovisual hem treballat la història del cinema  i les  tècniques del llenguatge cinematogràfic. El projecte final ha estat fer un curtmetratge de temàtica lliure. El resultat ha estat molt espectacular! Us deixo un dels curtmetratges fets per un del grup de nois molt cinèfils.

Afafeu un vol de crispetes i mireu-vos-el! Val molt la pena!!

1r ESO: Booktrailers 2019

Vídeo

Gran estrena! Per fi, després de tanta feina i esforç ja tenim aquí els booktrailers de 1r!!!

A partir de treballar el llenguatge del cinema, els alumnes de 1r ESO creen un trailer però d’un llibre. Aquí teniu un munt de recomanacions de llibres per animar-vos a llegir-ne algun, sense deixar de banda el bon cinema!

Uns resultats fantàstics! Aquest any hi ha molt de nivell!

Optativa d’art. Fang

Estàndard

Comencem amb el bloc de fang a l’optativa de 1r ESO. És una material que sovint relacionem amb la infància i que, a mesura que creixem, ràpidament oblidem. Però l’experimentació lliure de l’infant no arriba a aprofundir en les múltiples possibilitats que ens ofereix el fang. Ens quedem a les portes dels seus “secrets”, com treballar-lo i modelar-lo. Aprofundir en les formes orgàniques, les construccions a partir de planxes, les eines, la barbotina,…És una llàstima que una material tan noble i natural, tan proper i esencial, passi per les vides dels nostres joves d’una forma discreta.

A la optativa d’art, comencem una etapa de treball i aprofundiment d’aquest material: EL FANG. Comencem coneixen el mateial en si, com es treballa, el procés de secat…

La primera feina que fem comença a partir d’una planxa de fang. Un cop feta la planxa, creem un relleu. Us deixo el resultat de la feina feta. És el primer contacte amb el fang després de molts anys i, a mesura que les alumnes s’han anat retrobant amb aquest material i han anat coneixent-ne la tècnica de treball, han sortit treballs molt ben fets. Aquí els teniu:

1r ESO. Optativa d’Art: Land Art

Estàndard

Hem començat el trimestre i ja hem fet la 1a peça d’escultura. Hem treballat l’estil artístic de Land Art i hem realitzat la nostra pròpia obra. Les obres realitzades són molt conceptuals i tracten temes com el respecte a la natura, el reciclatge, la bellesa de la natura, el cicle de l’aigua, la contaminació,…. aquestes alumnes ens fan reflexionar!!!!

Optativa d’art

Estàndard

Per acabar el 1r trimestre, a l’optativa d’art, hem creat les nostres pròpies decoracions de Nadal. Les alumnes de 1r ESO han estat ben engrescades buscant idees per decorar la casa amb les seves creacions per aquests dies tan especials.

Mireu quines idees més interessants!

Us deixo algunes imatges:

1r ESO: Màscares

Estàndard

A l’optativa de 1r seguim treballant l’escultura. Ens hem iniciat amb un nou material: la vena de guix. És un material que ens dóna moltes possibilitats, és molt versàtil i agraït de treballar. Els resultats són sorprenents!!

Hem començat a treballar la vena de guix per fer màscares!

Primer ens hem fet la màscara fent servir la cara de motlle. És més difícil del que sembla! Després l’hem modificat per tematitzar-les i finalment les hem pintat.

Aquí podeu veure unes imatges de tot el procés:

Optativa d’art: escultura, del pla al volum

Estàndard

Aquest curs hem començat una nova optativa a 1r de ESO. És una optativa d’art que dedicarem a la creació escultòrica. Estic molt emocionada per l’èxit i la bona rebuda que ha tingut per part dels alumnes.

En el primer repte creatiu, creem una escultura a partir un material pla, com el cartró i fem el pas cap a la tercera dimensió.

Deixo les imatges de la primera obra realitzada per les meves grans creadores (parlo en femení perquè només hi ha un noi a la classe).

Una mica de tot….

Estàndard

Un altre curs que ja s’acaba. Altre cop tanquem el cicle i arriba l’estiu per carregar les piles i preparar-se per un altre curs carregat de novetats.

Us deixo un recull de feines fetes a 3r i 4t d’ESO. Aquestes làmines reflecteixen la feina que hem fet a 3r sobre el Romanticisme, el Realisme i l’Impressionisme i a 4t que ara treballem diferents tècniques artístiques.

Bravo pels alumnes!!!

img_8050img_8051img_8050.jpgimg_7842img_7843.jpgimg_7842.jpgimg_7840.jpgimg_7841.jpgimg_7840.jpgimg_7839.jpg

1r ESO: Booktrailer

Vídeo

Aquest trimestre, els alumnes de 1r ESO han treballat el llenguatge cinematogràfic. Com a projecte final hem realitzat un booktrailer, que és un tràiler però d’un llibre. Cada grup de treball ha escollit el llibre que més li ha agradat i ha intentat plasmar en pocs segons d’imatges l’essència i el caràcter del llibre escollit. No ha sigut fàcil!

Així, a part de treballar tot el procés de creació, realització i edició d’un projecte audiovisual, hem fet recomanació de llibres i hem fomentat la lectura. Aquest ha estat un projecte interdisciplinar ja que també hi ha participat la matèria de llengua catalana, en l’ajuda de la creació del guió literari.

Aquí podeu veure els resultats. N’hi ha d’espectaculars!!

4t d’ESO. Disseny gràfic: targeta de visita

Estàndard

Aquest  trismestre a 4t ESO estem treballant el disseny des de tots els àmbits: disseny gràfic, indrustrial, packaging,… posem en pràctica els coneixements que anem adquirint de tipografia, composició, color, ergonomia,…

Us deixo els treballs fets de disseny gràfic, concretament de targetes de visita.

3r ESO: Remake publicitat

Estàndard

Treballem a 3r d’ESO la publicitat. Coneixem el llenguatge publicitari, les tècniques de persuació, analitzem anuncis gràfics i audiovisuals,…. Ja que el següent pas serà crear els nostres propis anuncis, per tant, fer de publicistes.

De moment hem començat coneixent els artistes de principis de segle XX, a París, que van elevar la publicitat a ART.

Finalment han escollit un cartell per fer-ne un remake. Això fa que acabin  coneixent molt a fons el cartell triat.

Algunes imatges:

1r ESO. Projecte interdisciplinar: Socials i Visual i plàstica

Estàndard

A 1r d’ESO hem realitzat un projecte imterdisciplinar que involucra dues matèries: Socials i Visual i plàstica.

Desde la matèria de socials han treballat l’època de la pre-història i les cultures mesopotàmiques. Han aprofundit en la cultura, l’organització social, el seu modus viendi, l’organització política i l’econòmica,…. I quina relació té amb la matèria de visual i pàstica, pensareu? Doncs de fet molta. Tots els aspectes artístico-culturals i arquitectònics, per exemple. Aquest curs ens hem centrat en la ceràmica, el seu ús, la fabricació  i les tècniques d’elaboració i la seva evolució.

Per tant des de la classe de visual hem abordat d’una forma pràctica dues de les tècniques més conegudes per la construcció d’un vas de ceràmica i la seva decoració tal com es feia a les èpoques esmentades. Les tècniques treballades són la tècnica del pessic i la tècnica del “xurro” o dels colombins . 

Una mica d’explicació….

Si parlem de que la ceràmica és un invent tecnològic ho diem perquè la creació d’estris i imatges de ceràmica precisava d’un estudi anterior i posterior, d’experimentació. No és simplement argila. El control de la plasticitat de l’argila ve donat pel control de la quantitat d’aigua i del aglutinant.

A partir d’aquí cal endurir encara més el material i l’argila té la capacitat d’endurir-se a través de dos processos: el secat al sol i la cocció al foc.

És obvi que la ceràmica durant la prehistòria es feia a mà. Els estudiosos han arribat a la conclusió de que les tècniques utilitzades van ser dos: la tècnica del pessic i la tècnica dels colombins. En totes dues es considera que inicialment es faria servir un cistell com a motllo i que potser es va fer per impermeabilitzar-los i poder portar líquids.

La tècnica del pessic és la més senzilla i no té cap dificultat. Consistiria en modela la peça directament des de l’argila donant-li forma. La tècnica dels colombins consistiria en superposar tires d’argila fins aconseguir la forma desitjada i després procedir a allisar-les fins aconseguir una superfície llisa. 

ceramica

Finalment calia la cocció de la ceràmica que, com hem dit abans, es faria inicialment amb exposició solar i després en forns o fogueres. Aquestes es situarien en un forat a terra i es cobririen o simplement a sobre de fogueres. Les combustions no serien tan perfectes com a l’actualitat, però serien suficients per l’ús i l’enduriment necessari per la vida neolítica. Tot i així, la millora dels forns i de les combustions que porta l’edat dels metalls i molt especialment el treball del ferro, comportarà que cada vegada les ceràmiques siguin molt més treballades i els productes, formes i decoracions, molt més complexes.

La primera forma de decoració que es coneix és la ceràmica cardial, dita així per l’ús de la petxina Cardium edule amb al que es feien dibuixos de sanefes o figures geomètriques. En segon lloc trobaríem nous tipus de tendències en la decoració a partir d’incisions i impressions fetes amb tot tipus de materials, des de punxons a cordes i que es combinen per formar tot tipus de dibuixos.

Els treballs pràctics realitzats a classe:

Més art i publicitat

Imatge

Com veieu els publicistes s’inspiren en els grans artistes i en les obres d’art més conegudes per fer les seves campanyes!

Informació trobada al blog: http://maribleduca.blogspot.com/

Os he dicho ya ,que no se puede comer chicle en clase ¿verdad?

Ya habéis visto numerosos ejemplos del feliz matrimonio entre arte y publicidad, algunos con más acierto que otros…


(campaña de el Corte Ingles inspirada en “Las Meninas” de Velazquez)


Publicidad inspirada en la pintora Mexicana Frida Khalo.


Munch -Picasso -Van Gogh

Uno muy fácil…


Reptiles de M C Escher.

…y uno difícil.

“Le sommeil” ,(el sueño )de Courbet 1826.


Otra descubierta:”las tres gracias” de Rubens.

“la Lechera ” de Veermer

y por fin vamos a cambiar las reglas , no siempre es la publicidad la que bebe de las fuentes del arte a veces son los propios pintores los que toman algunos recursos propios de la sociedad de consumo,una prueba de ello la tenéis aquí:

Warhol


(El 1º es de un artista ya conocido por vosotros del Pop-art, los otros tres pertenecen a un autor español)

….bueno ya no me puedo aguantar más, estos tres últimos ejemplos pertenecen a Antonio de Felipe y como ya dije es uno de los pintores mas copiados ,no dejéis de pasaros por su web,tiene una serie Homenaje a Velazquez y a símbolos del cine, su última exposición “popsport”.


y este es el cuadro que seguro ahora si reconozcais.

Encara més art i publicitat

Imatge

Trobat a http://maribleduca.blogspot.com, un blog fantàstic!!

Esta primera imagen no tiene una finalidad exhortativa pero vale para ilustrar el feliz matrimonio entre moda-publicidad y arte , corresponde a La dama y el armiño de Leonardo da Vinci…

…pero,.. y las siguientes ?

¿En que obras de arte están inspiradas las siguientes imágenes publicitarias?
Amadeo Modigliani ,Mujer sentada con vestido azul.


La venus del espejo ,pero la copia de Rubens, la otra es de Tizziano…(casi)


El Cristo de Dalí

M. C. Escher, La relatividad.

Dalí , La persistencia de la Memoria.
Para abrir boca os dejo esta imagen deMcDonalds


René Magritte, “Hijo del Hombre”, pero casi mejor la de abajo…


“Trabajadores de la construcción almorzando en un travesaño” 1932 ,por Charles C. Ebbets


“Olympia” de Manet, 1863

“El arte de la pintura” de Veermer.


“Desayuno sobre la hierba” Manet.

Aquí dejo 3 ejemplos inspirados en el mismo autor/a , aunque dos pertenecen a fotografías de moda y no a un anuncio publicitario.


…..Todos ellos de Lempicka.

Dos ejemplos muy fáciles:(también del mismo autor)


De Goya :Saturno devorando a su hijo y La duquesa de Alba.

y los últimos estáninspirados en la obra (en general) de dos autores, alguno ya repetido.

Magritte…

…y Dalí.

Influències de l’art en la publicitat

Vídeo

En aquest videos podem  observar com obres i autors de diferents èpoques s’han utilitzat  de punt de partida de produccions contemporànies, tant de diseny de producte, gràfic i publicitari, com de treballs d’ ilustració.

Cuando la inspiración está en el arte

View more presentations from Lucía Alvarez

</div>

Videos d’anuncis publicitaris  inspirats en l’obra de M.C. Escher:

Video publicitari inspirat en l’obra de Peter Callesen:

En aquest  anunci apareix, l’artista Theo Jansen, escultor cinètico, com protagonista:

3r ESO: del pla al volum

Estàndard

A 3r hem abordat el, fins ara, desconegut món del volum. Hem fet dos treballs: primer, a partir d’una planxa de fang ( 2D), fer aparèixer la tercera dimensió, per tant passar del pla al volum, a la escultura. El segon treball ha estat ja, ben endinsats en el món escultòric, crear les seves propies escultures a partir de volums geomètrics, descomposant-los, reordenant-los,….

Hem fet aquest aprenentatge amb la tècnica del fang que per alguna alumnes era ben nova. A part d’endinsar-nos en el món de l’escultura, hem après a treballar amb la tècnica del fang, un material natural que a vegades creiem que només està destinat als infants petits. Han descobert que és més difícil del que sembla controlar la tècnica del fang.

Us deixo algunes imatges de mostra perquè pogueu veure’n alguns resultats. Malgrat que els alumnes estaven desanimats per la dificultat del repte, han aconseguit crear escultures molt ben fetes. En podeu estar ben orgullosos/-es!

1r ESO: Figures impossibles

Estàndard

Un objecte impossible és una il·lusió òptica consistent en un dibuix en dues dimensions que sembla representar una figura tridimensional; és a dir, és la imatge d’un cos que no pot existir però que la ment veu com a factible a simple vista. Serveixen per estudiar les lleis de la percepció humana.

Les figures impossibles, les figures ambigües i les il·lusions òptiques les hem estat treballant a 1r ESO. Aquí us deixo alguns exemples de figures impossibles:

HISTOCLICK, una nova forma de veure i ensenyar la història

Estàndard

cartelDes de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.

Ensenyar història és apassionant. En cada classe s’ha de procurar endinsar l’alumnat en un món que per ells és nou i que moltes vegades està viciat de prejudicis, de visions incorrectes o d’imatges distorsionades i es que, com els hi dic moltes vegades, el cinema ha fet molt de mal amb els seus finals ensucrats on la parella marxa a cavall vers l’horitzó amb una posta de Sol. El món i la història no sempre són ensucrats.

Tot i això, arran les pel·lícules i sèries molts alumnes arriben a classe amb coneixements sorprenents. Alguns fins i tot busquen informació sobre allò que els ha agradat i alguns… han jugat a casa a allò que van veure en una pel·lícula.

IMG_0896-01

Soldats romans posteriors a la reforma de Mari (ca. 100 aC) disposats en formació de guàrdia

Entren aquí uns amics que he redescobert arran de tot això. Els estimats clicks de Playmobil. Aquells que vam néixer al voltant dels 70-80 els coneixem molt. Pirates, cavallers, indis o soldats prenien vida a les nostres mans i feien volar la nostra imaginació.

En els darrers anys Playmobil ha tret diverses sèries de clicks que s’endinsen en el món de la història més enllà dels coneguts i estimats cavallers i pirates. Egipcis, romans, víkings o prehistòrics han estat fets plàstic per l’empresa alemanya…

IMG_0906

Un soldat anglès i un francès lluiten pel control del castell de Les Tourelles 

I un professor no pot escapar d’aquesta oportunitat.

Vaig dissenyar i executar quatre diorames que mostren moments de la història diferents:

La cacera prehistòrica d’un mamut

IMG_0902

Els homes prehistòrics del paleolític eren caçadors i recol·lectors

La vida al paleolítica mostra als caçadors buscant el menjar per la tribu, mentre les dones es queden a la cova amb els ancians i els nens. En aquells moments els mamuts són l’animal per excel·lència. Oferien carn, pell i ullals d’ivori. Només hi havia un problema… calia caçar-los.

IMG_0905

Els nens observaven les tècniques de cacera dels adults

La trobada de Tars entre Marc Antoni i Cleòpatra el 41 aC

IMG_0875-01

Galera romana aproximant-se al vaixell de Cleòpatra 

És la història d’amor més coneguda de tots els temps i es va iniciar amb aquella trobada. Historiadors com Plutarc a les seves Vides Paral·leles en parla. Cleòpatra va anar amb el seu vaixell a entrevistar-se amb el triunvir romà que governava Orient des de la ciutat de Tars. Va pujar pel riu Cidno i es va trobar amb Marc Antoni. L’enamorament va ser instantani, qui sap si per amor o per política, però el destí de tots dos personatges va quedar unit per sempre.

IMG_0891-01

Els atacs víkings als anglosaxons fets per Ragnar Lodbrock

20170519_114906-01

Desembarcament víking a costes de Northumbria

Els pobles víkings viuen un seriós problema a les seves terres. L’augment de la població i els canvis climàtics provoquen la necessitat de buscar menjar més enllà dels fiords. A finals del s. VIII, els drakkar víkings apareixen entre la boira i ataquen el monestir de Lindisfarne provocant  una matança. No és res estrany que els monestirs de les illes britàniques conservin la pregària que deia: A furore normanorum libera nos Domine, de la fúria dels homes del Nord, allibereu-nos, Senyor.

20170529_103033-01

Vista general del diorama sobre atacs víkings a pobles anglosaxons

IMG_0858-01

El pillatge i  el segrest eren part de la violència dels pobles normands

– La presa de la barbacana i els castell de Les Tourelles per Joana d’Arc el 1429

20170519_114515-01 (1)

Vista general del diorama de la presa de Les Tourelles (1429)

Guerra dels Cent Anys. Anglaterra i França es disputen unes terres al continent i el tro francès. Després d’anys de guerra sembla que els anglesos guanyaran. Controlen gran part del territori i tenen assetjada la ciutat d’Orleans. Només un miracle els pot salvar… i va aparèixer ella. Diu que Déu l’envia per salvar França i el 1429 allibera Orleans, a partir d’aquí la guerra fa un tomb.

20170519_114502-01

Joana d’Arc dirigeix als seus nobles contra la barbacana que protegeix Les Tourelles

La història és aprendre. La forma de fer-ho pot millorar constantment. La imaginació no té límits i Playmobil ajuda. Ara a preparar un nou diorama. L’antic Egipte ens espera.

20170519_115123-01

Ignacio Fernández Pérez

Professor del departament d’Humanitats

Christoph Niermann

Estàndard

Christopher Niermann és un dissenyador gràfic i artista que fa unes obres que ell anomena “imatges de diumenge”, com a divertimento, de forma parla.lela als seus encàrrecs professionals. Són metàfores i jocs visuals on es subverteix la funció dels objectes per convertir-los en altres realitats. L’espectador entra ràpidament al joc.

Ho hem treballat a classe i han creat coses molt interessants com aquestes:

1r ESO: imatges ambigües

Estàndard

Hem estat treballant amb les imatges ambigües. Són imatges en les que podem llegir diferent significats alhora.

Per treballar aquest concepte ens hem apropat a les obres d’Archimboldo i hem fet les nostres pròpies versions. Segons com ho mirem poden ser plats amb fruites i verdures o cares. Aquí us en deixo alguns resultats, són molt bons!!

1r ESO: dibuix al natural d’una sabata

Imatge

Deia Jordi Sabater Pi, primatòleg i naturalista: Qui dibuixa, observa; qui observa, coneix; qui coneix, estima i qui estima respecta i protegeix!

Per aprendre a dibuixar cal ser un bon observador i això és el que hem fet amb els grups de 1r per començar a fer dibuix al natural. Comencem amb un objecte quotidià i molt proper, la nostra sabata. Observar la forma, comparar mides i proporcions, entendre les ombres i la plasmació del volum….

Aquests són alguns dels resultats:

1r ESO: Ens presentem

Imatge

Aquest curs, a 1r ESO,  comencem presentant-nos, fent un treball artístic que ens defineixi, com som? quins són els nostres gustos? els nostres interessos? els nostres projectes de futur? Com ens veiem nosaltres mateixos i com ens veuen els altres? S’ha de reflexionar una mica….

Us deixo alguns exemples que us poden servir d’inspiració:

Portraits

identity collage

I aquí tenim alguns treballs dels alumnes d’aquest any de 1r.

 

Consells de 2n ESO

Vídeo

El curs s’acaba, arriba l’estiu i és un bon moment per fer balanç i reflexionar de tot el que hem après, tot el que hem viscut… parar-nos a mirar el camí que hem recorregut,   l’evolució personal feta, quines són  les coses bones que ens enportem i quines sabem que no ens han ajudat.

Per això, la última activitat d’aquest curs amb 2n ESO ha estat fer un clipmetratge on hem traslladat aquests coneixements adquirits en aquest primer cicle de la ESO en forma de consells curts i individuals per les generacions de nois i noies que ara comencen o que estan a mig camí.

Esperem que us agradin!

3r ESO: Art Conceptual

Estàndard

Els alumnes de 3r ESO han treballat l’art conceptual creant les seves pròpies obres d’art.

Les seves obres tracten sobre els temes per ells més interessants… Com el maltractament animal, la incomformitat amb el sistema educatiu actual, el masclisme, l’esforç, ….

Aquí us en deixo alguns exemples:

 Incomformitat amb el sistema educatiu:

  
Lluitar pels objectius propis i no desanimar-se per els possibles dificultats:

 
Escotar als infants perquè són molt importants:

 
L’exclusió social i la marginació a causa de ser diferent:

  
Qüestionament de les normes pre-establertes:

  

La importància de l’esport:

  

Les màsqueres que les persones fan servir per no mostrar les seves debilitats, pors…
  

Reflexió sobre els hàbits de son:

  

El maltractament animal:

 

L’evolució en l’ésser humà:

 

3r ESO: Romanticisme

Estàndard

A 3r hem estem treballant l’art de finals del segle XIX i del segle XX. Vam començar amb el Romanticisme i vam fer una pràctica per aproximar-se a la creació de l’art Romàntic, on la subjectivitat de l’artista, la plasmació dels sentiments a través de la natura, la llibertat de l’individu, la rebel.lia,…. són unes de les característiques més importants.

A partir del treball de la poesia de Jacint Verdaguer “Vora la mar”, cada alumne ha plasmat el sentiment que ha cregut principal.

Vora la mar

Al cim d’un promontori que domina 

les ones de la mar, 

quan l’astre rei cap a ponent declina 

me’n pujo a meditar.
Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res; 

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa 

m’aixafa com un pes. 
Eixes ones, mirall de les estrelles, 

me guarden tants records, 

que em plau reveure tot sovint en elles 

mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes 

que m’ha aterrat lo vent, 

amb ses torres i cúpules altives 

de vori, d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona 

joguina d’infantons, 

petxines que un instant surten de l’ona 

per retornar al fons;
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren 

en un matí de maig, 

illetes d’or que naixen i s’esborren 

del sol al primer raig;
idees que m’acurcen l’existència 

duent-se’n ma escalfor, 

com rufagada que se’n du amb l’essència 

l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen 

les ones que se’n van; 

si no tinc res, les ones que ara vénen, 

dieu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia 

tinc de rodar al fons; 

per què, per què, enganyosa poesia, 

m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena? 

Platja del mar dels cels, 

quan serà que en ta pàgina serena 

los escriuré amb estels?
    Caldetes, 10 de gener 1883.

Verdaguer. Jacint
Algunes interpretacións pictòriques dels alumnes:

   
    
    
 

2n ESO: Animació Stop-Motion

Estàndard

Els alumnes de 2n ESO  hem realitzat un projecte d’animació amb la tècnica de stop motion. Hem creat el projecte des de zero, escrit la història, dissenyat l’escenografia, creat els personatges,…. ens hem enfrontat a tots els problemes, com el del moviment de les figures, l’expressivitat, el rodatge,….Després de les hores i l’esforç realitzat han sortit resultats molt interessants! Moltes felicitats!

Aquí deixo algunes exemples:

2n ESO: Animació 

Estàndard

Amb els grups de 2n ESO estem treballant l’animació amb plastilina amn la tècnica de stop motion. Estem en tot el procés de creació i construcció d’argument i dels personatges. Això ens permet treballar el volum i l’escultura, l’escenografia i el moviment i l’expressivitat. Alhora que treballem la creació d’una història narrativa i creativa. Estem treballant molt ja que aquest projecte comporta molta feina: tota la planificació de la història, la creació amb platilina dels personatges, l’escenografia i els complements, el rodatge que comportarà un munt de fotografies i el muntatge. 

Us deixo unes imatges del treball dels nostres alumnes…. 

   
    
    
    
   

Disseny Làmpada 4t ESO

Estàndard

Com a projecte final del tema del disseny, els alumnes de 4t han dissenyat les seves làmpades. Hem posat en pràctica tots els processos de disseny que hem treballat. Han fet molt bona feina i han sortit uns resultats molt interessants. Aquí teniu unes mostres:

   
J

   
    
    
    
    
    
   

“La creatividad se aprende igual que se aprende a leer”

Estàndard
 

Sir Ken Robinson, experto que preconiza un sistema educativo que enseñe a innovar

Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet

“La creatividad se aprende igual que se aprende a leer”

03/11/2010 – 03:09

"La creatividad se aprende igual que se aprende a leer"

Buscando la ‘zona’

Salgo tan inspirado de la entrevista a Ken Robinson que no me resigno a reducirla a esta Contra. Así que, si ustedes me lo piden, explicaremos de su mano en breve cómo encontrar nuestro elemento creativo. Porque a ser innovador se aprende igual que a sumar: a cualquier edad y en cualquier circunstancia, con la única condición de tener ganas. Robinson precisa cómo lograrlo en el informe que está transformando la educación británica. Y me anima a desaprender lo mal aprendido en el cole y a arriesgarme con ustedes a renovarnos hasta encontrar nuestra propia zona,nuestro mentor y tribu creativa, para alcanzar la misma e intensa conexión con la vida que gozaron Einstein o Mozart.

Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima  dibujando. Le pregunté: “¿Qué dibujas?”. Y me contestó: “La cara de Dios”. 

¡. ..! 

“Nadie sabe cómo es”, observé. “Mejor – dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán”. 

Todo niño es un artista. 

Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse… Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él. 

Los niños también se equivocan. 

Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo. 

Los exámenes hacen exactamente eso.


 No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original. 

¿Se puede medir la inteligencia? 

La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento. 

¿Cuál es ese tipo de talento? 

Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno. 

La mano de obra aún es necesaria. 

¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro. 

Pero se nos repite: ¡innovación! 

La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición 

No hay nada más pasivo que una clase. 

¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador. 

¿Cuáles son las consecuencias? 

Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema. 

Tipos con suerte… 

Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento. 

“Sé humilde: acepta que no te tocó”. 

¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos. 

¿La creatividad no viene en los genes?


 Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender. 

Por ejemplo… 

Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison… ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles! 

Y… 

Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo. 

A pesar del colegio, fueron genios. 

A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque “desafinaba”. A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet… 

Ahí, sir, acertaron de pleno. 

Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación. 

¿Una niña hiperactiva? 

Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y… ¡estaba bailando! 

Pensando con los pies. 

Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber. 

Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada. 

Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.

 

3r ESO: Els decibels.

Estàndard

Amb el alumnes de 3r, hem estat treballant el tema dels decibels en la nostra societat en el marc de la classe de música. Justament, ahir al telenotícies migdia parlaven sobre l’augment dels acúfens en els joves, un problema auditiu greu provocat per l’excés de volum del so en cert llocs o per l’ús inadequat dels auriculars. Us deixo l’enllaç perquè pogueu veure la noticia, és curta però molt interessant. Augmenten els acúfens en joves.