Tag Archives: 2n ESO

Música descriptiva

Estàndard

Avui a 1r em estat treballant la música descriptiva i la música pura.

Us he escrit alguns exemples de música descriptiva:

*El aprendiz de brujo, de Dukas
*Borodin: En las estepas del Asia Central.
*Honegger: Pacific 231 y Rugby.
*Musorgski: Quadres d’una exposició.
*Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma
*Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals.
*Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela.
*Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria).
*Weber: Invitació al vals.

*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten.
*El Llibre  i la papallona,  Peer Gynt, … de Grieg
*Haendel (Israel en Egipto)
* Haydn (especialmente en Las Estaciones)
* Beethoven (Sinfonía Pastoral)

*Les quatre  estacions de Vivaldi

i n’hi ha d’altres….

us deixo alguns videos:

Audacity

Estàndard

Els alumnes de 1r ESO de música han de començar a experimentar amb el programa Audacity per fer una composició a partir d’uns sons o sorolls gravats prèviament. Se que és un programa totalment nou per vosaltres, però tranquils/-les, comenceu a probar coses, experimenteu,… ara no us preocupeu tant pel resultat com per jugar amb les opcions del programa. Després, quan el conegueu una miqueta, podreu començar a fer les vostres creacions musicals!

Us deixo un tutorial:

Proporció Àuria

Estàndard

La proporció: És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes.

la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s’ajusta a la nostra experiència visual.

golden-17

la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s’ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu.

Giotto

Giotto

Proporció al llarg de la història

Grècia S V i IV aC i Renaixament S XV-XVI

L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre.

golden-Apoxiomeno
golden-cariatides
golden-renacimiento-image2

Art romànic S XI: Valor simbòlic

La relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat. En el frontal d’Esquius, la figura de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols, no és més  gran per què sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no ha mantingut una proporció natural entre els diferents personatges.

Frontal d'Esquius

Frontal d’Esquius

Art Modern:

En l’art modern també és normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals.

El crit, d’Edvard Munch, s’ha exagerat i s’ha deformat les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre el pintor. Les formes “desproporcionades”, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.

El crit, Eduard Munch

El crit, Eduard Munch

El cànon

És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica

El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.

També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home.

golden-policleto-lisipo-1

Policlet

Policlet, conegut com l’escultor d’atletes. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà.

Dorífor  (conegut com cànon) (segle v aC), de Policlet

golden-17

La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or

Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l’expressió màxima de l’harmonia

auria

La divisió d’aquestes dues quantitats (a/b) resulta ser un número algebraic irracional (decimal infinit no periòdic, com el nombre e o el nombre pi) conegut com a nombre auri o nombre d’or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o φ (fi).

Φ= 1,61803398… (i xifres infinites)

Geomètricament també tenim el rectangle auri i el triangle auri, que al igual que el segment auri té la peculiaritat de que la proporció entre el seu costat gran i el petit dóna el nombre auri.

Les formes que tenen la proporció àuria han estat molt sovint considerades estèticament agradables en la cultura d’occident, de manera que s’ha usat freqüentment al llarg de la història, l’art i el disseny. Però la raó àuria també la trobem a la natura.

Va ser durant el Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria.
 Luca Pacioli va escriure el 1498 el seu famós tractat La divina proporció, que, il·lustrat per Leonardo da Vinci, va ser el punt de partida de tots els estudis fets posteriorment sobre les proporcions del cos humà i l’arquitectura.
 Els artistes i els arquitectes del Renaixement consideraven que el nombre d’or (Φ, fi) expressava la bellesa i l’harmonia de l’ordre de l’Univers.

Al segle xx es recupera l’interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. 
L’arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà, destinat a obtenir proporcions harmòniques en les construccions arquitectòniques. Aquest sistema va ser l’origen de l’ergonomia, que avui s’utilitza per a dissenyar tant una cadira com l’interior d’un cotxe.
L’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatòmiques de la persona, a fi que la relació amb les màquines sigui el més eficaç possible.

Fibonacci: El número d’or

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci

Φ = 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi

d7d6ae5b5955834f90306a6d48fe05ca
fibonacci-spiral
Fibonacci

Utilització Proporció àuria

La proporció àuria la podem trobar tant en l’art com en la natura. El Partenó i la mirada enigmàtica de la Gioconda es basen en aquesta proporció. També moltes formes de la natura estan relacionades amb la proporció àuria, com la closca de molts mol·luscs.

golden-finds

La cara de la Giocconda està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa

Els egipcis van ser els primers en utilitzar aquesta regla d’or, a la piràmide de Keops, on trobem la proporció auria entre la hipotenusa i l’altura del triangle, però no se sap si va ser a l’atzar o realment van utilitzar-la conscientment.

El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre.

goldenobras-de-arte-perfectas-dali

Proporció àuria a la natura:

golden-natura

Aquest nombre d’or el podem trobar també a la natura:

  • En un rusc d’abelles, la relació entre el nombre de mascles i de femelles.
  • En la disposició dels pètals de les flors (anomenada Llei de Ludwig a botànica).
  • La relació entre el gruix de les branques principals i el tronc, o entre les branques principals i les secundàries.
  • En la relació entre els nervis del tall d’una fulla.
  • En la disposició de les fulles de moltes plantes, formant una hèlix ascendent amb un angle constant (un angle relacionat amb el nombre d’or).
  • En la relació entre els diàmetres de les inflorescències, com el cas del girasol, o bé, les pinyes dels pins. Trobem nombres de la successió de Fibonacci, els quocients dels quals tendeixen al nombre auri.
  • En l’espiral dels cargols o dels cefalòpodes “Nautilus”: que són espirals d’or, logarítmiques.
  • Fins hi tot en galàxies hi tenim l’espiral logarítmica.
  • En una cadena de ADN si fem un tall transversal veiem que és un decàgon que no és res més que dos pentàgons un  rotat 36º respecte l’altre cosa que fa que hi aparegui la raó àuria.
  • etc.

Utilització Proporció d’àuria a l’arquitectura:

golden4
golden5
gold08

Utilització Proporció àuria – logos:

golden-ratio05
golden_ratio
adidas-golden-ratio
icloud_logo_golden_ratio

Utilització Proporció àuria: targetes

golden-credit-card

Utilització Proporció àuria a la pintura:

Nen "geopolític" contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

Nen “geopolític” contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

EL NACIMIENTO DE VENUS - SANDRO BOTTICELLI

EL NACIMIENTO DE VENUS – SANDRO BOTTICELLI

Com crear la proporció àuria a partir d’un segment AB:

proporcio-auria-plastica-2

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=234028

  1. Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB.
  2. Amb centre a C, transporteu la distància CB sobre la hipotenusa CA. S’obté així el punt D.
  3. Amb centre a A, transporteu la distància AD sobre el segment AB. La intersecció d’aquest arc amb el segment AB defineix el punt S buscat, que constitueix secció àuria d’AB.
segment-auri1 copia

Com crear la proporció àuria a partir d’un quadrat:

proporcio-auria-plastica

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=246036

  • Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS.
  • Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu).
  • Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix el segment cercat AB, el segment auri del qual és AS.

Una altra manera de fer-ho, si ja teniu el quadrat creat de costat a:

golden-numeroaureo
  1. Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu).
  2. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a defineix el segment cercat c.

(Mitjançant un quadrat de costat a, i utilitzant el compas des del punt mig fins l’extrem N, trobaré, el segment b, on a i b tenen una proporció àuria.)

Com crear una espiral a partir d’un quadrat:

golden-maxresdefault
espiral.plastica-auria

Diari d’artista: Com documentar la nostra feina

Estàndard

Què és un diari d’artista?

El diari d’artista és un quadern personal d’anotacions i dibuixos que serveix a l’artista per recollir idees i pensaments que sorgeixen en el treball creatiu del dia a dia. És un recurs previ a la producció artística, per tant ha de ser molt lliure, no s’ha de censurar res, és un tipus de brainstorming i de reflexió de les nostres idees en el procés diari de treball.

Els objectius  del diari són:

  • Facilitar un procés creatiu d’auto reflexió.
  • Afavorir l’autoaprenentatge.
  • Crear l’hàbit de l’dibuix.
  • Documentar la nostra investigació artística.
  • Anotar idees, inspiracions per a possibles projectes i estudis d’elements.

El diari és un quadern de camp. En aquest sentit, podem fer l’analogia amb els quaderns de camp dels botànics investigadors: en el quadern queda constància dels pensaments, reflexions, idees inspiradores, dibuixos dels elements de l’món real que ens resulten interessants, estudis i anotacions de l’observació de l’entorn. També es poden incloure objectes, fotografies i qualsevol altre element amb la tècnica de l’ collage . El treball en el quadern és una pràctica del dia a dia, i es pot fer en qualsevol moment quotidià, quan tinguem la necessitat d’anotar una reflexió o posar imatge a una idea.

El format habitualment és analògic, i farem servir un quadern que sigui manejable i puguem portar amb nosaltres en el dia a dia. Però no hi ha normes pel que fa a format i qualitat de el paper.

Com elaborem un diari?

Per elaborar un diari hem de saber que comptem amb un conjunt d’eines i diversitat de tècniques per elaborar-lo. En la creació tambén hem de tenir en compte, a més de l’ús d’imatges, l’ús de el text. Aquests aspectes els veiem a continuació.

Eines

Disposem d’eines web per poder crear el nostre diari. Per exemple Pinterest permet crear taulers amb fotografies, o Evernote que permet crear anotacions.

Pinterest  és una plataforma online on podem crear els nostres propis taulers amb imatges que hem trobat a Internet. Podem crear tots els taulers que vulguem, i els podem dedicar a una temàtica concreta. Pinterest és una plataforma social, per tant, els taulers els podem compartir amb altres usuaris, a més de veure els dels altres. També disposa de cerques per paraules clau associades a les imatges. És una eina molt útil si volem recopilar imatges de referència quan estem iniciant un treball o una obra.

Evernote és una App que podem instal·lar i sincronitzar als dispositius mòbils, que funciona com una mena de bloc de notes. Podem crear anotacions amb text, afegir recordatoris a l’agenda, i crear llistes de tasques per organitzar el treball de el projecte que estem fent.

Tècniques

Les tècniques que podem utilitzar per fer el diari són variades. És important la llibertat creativa a l’hora de reflectir conceptes, idees i imatges en el diari, i també la rapidesa i ús de mètodes directes. Per tant, les tècniques han de complir aquestes característiques de flexibilitat i rapidesa. A continuació tens una llista de tècniques amb les quals pots experimentar, encara que ja les treballes al Taller de dibuix:

  • Dibuix amb tot tipus de tècniques gràfiques: llapis, llapis conté, bolígraf, ploma.
  • Aquarel·les, acrílic, anilines , guaix .
  • Tinta xinesa.
  • Pastissos, ceres o crayons .
  • Fotografia: integració de fotografies o collage amb fotografies.
  • Collage amb material de revistes, papers, objectes.

Contingut: text i imatge

És important la imatge, però pensa que també els textos són imprescindibles perquè quedi constància de les reflexions, idees, conclusions, exemples que es relacionen amb les imatges. Per tant, les imatges, si es considera convenient, poden anar acompanyades de text, que expliqui què ens suggereix la imatge, o per a què la podem fer servir, en definitiva, hem de recollir per què hem seleccionat aquella imatge.

Exemples de diaris d’artistes

Els artistes des de fa segles fan diaris personals, perquè sempre hi ha hagut la necessitat de posar en paper les idees i reflexions, que puguin sorgir en un moment qualsevol per fixar-les i poder treballar amb elles posteriorment. Els exemples confirmen que el diari d’artista pot ser molt diferent i també tenir plantejaments molt diversos segons cada artista.

Leonardo da Vinci

El quadern de notes de Leonardo da Vinci va ser en realitat un conjunt de fulles amb dibuixos i anotacions que va realitzar al llarg de tota la seva vida, i que després de la seva mort es enquadernar. Tot i així, és un exemple molt il·lustratiu d’un diari d’artista. Aquest quadern ens dóna la idea de la capacitat analítica i l’interès científic i tecnològic de l’artista.

En el quadern de Da Vinci es combinen dibuixos amb diagrames i esquemes que ajuden a entendre allò que l’artista està analitzant. Els temes són molt diversos, des de tot tipus de mecàniques fins el vol dels ocells. Els esquemes tenen la funció d’explicar el disseny i estructura d’uns artefactes que només estan en la seva imaginació. Podria ser un quadern d’un investigador o d’un dissenyador industrial, però també d’un artista plàstic.

El text i la imatge estan ordenats i estructurats. No hi ha cap ús del color. Els dibuixos són una manera d’aclarir o fer més comprensibles les anotacions.

A la British Library trobareu digitalitzat el quadern de Leonardo da Vinci.

Frida Kahlo

El diari de Frida Kahlo és un exemple de diari d’artista íntim, on expressa els seus pensaments íntims i personals en el dia a dia. Té, per tant, un caràcter autobiogràfic i d’autoreflexió. El va començar a mitjans de la dècada dels quaranta, i ho va continuar fent fins a la seva mort.

Al diari veiem textos i il·lustracions, espontànies, imatges dibuixades amb rapidesa i figures oníriques.

També s’aprecia l’espontaneïtat amb què ha fet alguns dibuixos del diari, on veiem que segueix un procés de joc, per exemple, a l’crear figures a partir de les taques que obtenia escampant o esquitxant tinta al paper.

Pel que fa a les tècniques que feia servir, eren diverses: llapis de colors, tintes, aiguada, crayons i llapis Conté.

Guillem de el Toro

Aquest director, guionista i productor també realitza un diari per registrar les seves impressions, la documentació i les idees que va recopilant per elaborar les seves obres.

Podeu veure com aquest autor utilitza el diari i la documentació a la entrevista efectuada pel professor de la UOC Jordi Sánchez. Estigueu atents a el tall que va de el minut 2.27 a l’4.58.

Quaderns d’esbossos

Cal diferenciar el diari d’artista de la llibreta d’esbossos. Tot i que hi ha una línia molt fina que els diferencia. La diferència la veiem en el següent exemple, que no podem incloure dins el concepte de diari d’artista, atès que no hi ha anotacions.

Informació extreta de: http://arts.recursos.uoc.edu/labdoc/es/diario-de-artista/

Diari artístic

Estàndard

Us proposo un repte per aquest 1r trimestre, de fet, si voleu per tot el curs! Fer un diari artístic! Una llibreta ben xula on hi dibuixeu i on hi pinteu tot allò que vulgueu, on hi enganxeu idees que us trobeu, barregeu tècniques,…. aquí teniu algun exemple que he trobat al https://alisaburke.blogspot.com/. Inspireu-vos i experimenteu!! deixeu volar la vostra creativitat! Buscaré més exemples i us els aniré penjant.

Consells de 2n ESO

Vídeo

El curs s’acaba, arriba l’estiu i és un bon moment per fer balanç i reflexionar de tot el que hem après, tot el que hem viscut… parar-nos a mirar el camí que hem recorregut,   l’evolució personal feta, quines són  les coses bones que ens enportem i quines sabem que no ens han ajudat.

Per això, la última activitat d’aquest curs amb 2n ESO ha estat fer un clipmetratge on hem traslladat aquests coneixements adquirits en aquest primer cicle de la ESO en forma de consells curts i individuals per les generacions de nois i noies que ara comencen o que estan a mig camí.

Esperem que us agradin!

2n ESO: Animació Stop-Motion

Estàndard

Els alumnes de 2n ESO  hem realitzat un projecte d’animació amb la tècnica de stop motion. Hem creat el projecte des de zero, escrit la història, dissenyat l’escenografia, creat els personatges,…. ens hem enfrontat a tots els problemes, com el del moviment de les figures, l’expressivitat, el rodatge,….Després de les hores i l’esforç realitzat han sortit resultats molt interessants! Moltes felicitats!

Aquí deixo algunes exemples:

2n ESO: Animació 

Estàndard

Amb els grups de 2n ESO estem treballant l’animació amb plastilina amn la tècnica de stop motion. Estem en tot el procés de creació i construcció d’argument i dels personatges. Això ens permet treballar el volum i l’escultura, l’escenografia i el moviment i l’expressivitat. Alhora que treballem la creació d’una història narrativa i creativa. Estem treballant molt ja que aquest projecte comporta molta feina: tota la planificació de la història, la creació amb platilina dels personatges, l’escenografia i els complements, el rodatge que comportarà un munt de fotografies i el muntatge. 

Us deixo unes imatges del treball dels nostres alumnes…. 

   
    
    
    
   

Animació stop motion

Vídeo

Pels alumnes de 2n, sobretot, i per tots els interessats en l’animació, us deixo el documental de com es va fer la pel.lícula “Los mundos de Coraline”. És una animació feta amb la tècnica anomenada stop motion, que consisteix en fer fotos de cada petit gest per anar creant la sensació de moviment a partir d’imatges fixes. S’acaben fent moltes imatges, ja que se’n necessiten 24 per segon. És una tècnica laboriosa però que dóna resultats espectaculars.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/asi-se-hizo/asi-se-hizo-mundos-coraline/532286/

Com es va fer la pel.lícula d’animació ” Los mundos de Coraline”

Estàndard

Us deixo el link d’un reportatge que van fer a tve1 sobre com es va fer la pel.lícula d’animació ” Los mundos de Coraline”. La tècnica és stop motion que consisteix en fer moltes fotografies ( 24 /segon) amb una mínima variació i així donar la sensació de moviment. És molt interessant.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/asi-se-hizo/asi-se-hizo-mundos-coraline/532286/

2n ESO: Land Art i percepció de la forma

Imatge

A través de les obres de Christo i Jean-Claude hem treballat la percepció de la forma i hem conegut un nou estil artístic: el Land Art.

Després de veure i coneixer diferents obres de Land Art, aprofundir-ne i parlar-ne els alumnes de 2n han creat les seves pròpies obres. Han treballat amb idees com l’ecologia, l’intervenció de l’esser humà a la natura, no refiar-se de les aparences,….

Us en deixo algunes:

http://www.youtube.com/watch?v=bS9_69A0zoc

20130925_181614 IMG-20130925-WA0006

SONY DSC 20130921_122325 IMG-20130925-WA0011IMG_0683

DSC07279

 

IMG_20130918_184728

2n ESO: Land Art

Estàndard

Tal com em parlat a classe us deixo informació extra en format de presentació en les que podreu veure moltes imatges de varis artistes importants que treballen Land Art i una mica d’ampliació teòrica.

LAND ART:

<div style=”width:425px” id=”__ss_5359863″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez/land-art-art-terrestre&#8221; title=”Land art / art terrestre” target=”_blank”>Land art / art terrestre</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez&#8221; target=”_blank”>raulgalvez</a> </div> </div>

La Proporció Àuria i els logotips

Estàndard