Moltes vegades els creatius, dissenyadors, publicistes o directors de cinema prenen com a referència l’art del passat per inspirar-se i fer les seves pròpies creacions. Els ajuda a inspirar-se, a obrir la ment,… a vegades fan homenatges a artistes concrets o a tot un estil artístic… Altres vegades fan jocs visuals o remakes posant a prova la cultura artística dels espectadors. Com l’exemple que us penjo a continuació, que han fet servir grans referents de l’art del segle XX: és l’espot de l’estiu de tv3 d’aquest 2022. Us animo a que em digueu a quins artistes i a quines obres fa referència aquest anunci….
Per entendre una mica millor què és això de les escales modals a l’Edat Mitjana i com influeix en la música actual, us deixo aquest video de Jaime Altozano.
Avui a 1r em estat treballant la música descriptiva i la música pura.
Us he escrit alguns exemples de música descriptiva:
*El aprendiz de brujo, de Dukas *Borodin: En las estepas del Asia Central. *Honegger: Pacific 231 y Rugby. *Musorgski: Quadres d’una exposició. *Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma *Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals. *Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela. *Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria). *Weber: Invitació al vals.
*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten. *El Llibre i la papallona, Peer Gynt, … de Grieg *Haendel (Israel en Egipto) * Haydn (especialmente en Las Estaciones) * Beethoven (Sinfonía Pastoral)
Els alumnes de 1r ESO de música han de començar a experimentar amb el programa Audacity per fer una composició a partir d’uns sons o sorolls gravats prèviament. Se que és un programa totalment nou per vosaltres, però tranquils/-les, comenceu a probar coses, experimenteu,… ara no us preocupeu tant pel resultat com per jugar amb les opcions del programa. Després, quan el conegueu una miqueta, podreu començar a fer les vostres creacions musicals!
La proporció: És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes.
la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s’ajusta a la nostra experiència visual.
la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s’ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu.
Giotto
Proporció al llarg de la història
Grècia S V i IV aC i Renaixament S XV-XVI
L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre.
Art romànic S XI: Valor simbòlic
La relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat. En el frontal d’Esquius, la figura de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols, no és més gran per què sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no ha mantingut una proporció natural entre els diferents personatges.
Frontal d’Esquius
Art Modern:
En l’art modern també és normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals.
El crit, d’Edvard Munch, s’ha exagerat i s’ha deformat les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre el pintor. Les formes “desproporcionades”, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.
El crit, Eduard Munch
El cànon
És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica
El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.
També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home.
Policlet
Policlet, conegut com l’escultor d’atletes. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà.
Dorífor (conegut com cànon) (segle v aC), de Policlet
La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or
Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l’expressió màxima de l’harmonia
La divisió d’aquestes dues quantitats (a/b) resulta ser un número algebraic irracional (decimal infinit no periòdic, com el nombre e o el nombre pi) conegut com a nombre auri o nombre d’or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o φ (fi).
Φ= 1,61803398… (i xifres infinites)
Geomètricament també tenim el rectangle auri i el triangle auri, que al igual que el segment auri té la peculiaritat de que la proporció entre el seu costat gran i el petit dóna el nombre auri.
Les formes que tenen la proporció àuria han estat molt sovint considerades estèticament agradables en la cultura d’occident, de manera que s’ha usat freqüentment al llarg de la història, l’art i el disseny. Però la raó àuria també la trobem a la natura.
Va ser durant el Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria. Luca Pacioli va escriure el 1498 el seu famós tractat La divina proporció, que, il·lustrat per Leonardo da Vinci, va ser el punt de partida de tots els estudis fets posteriorment sobre les proporcions del cos humà i l’arquitectura. Els artistes i els arquitectes del Renaixement consideraven que el nombre d’or (Φ, fi) expressava la bellesa i l’harmonia de l’ordre de l’Univers.
Al segle xx es recupera l’interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. L’arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà, destinat a obtenir proporcions harmòniques en les construccions arquitectòniques. Aquest sistema va ser l’origen de l’ergonomia, que avui s’utilitza per a dissenyar tant una cadira com l’interior d’un cotxe. L’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatòmiques de la persona, a fi que la relació amb les màquines sigui el més eficaç possible.
La proporció àuria la podem trobar tant en l’art com en la natura. El Partenó i la mirada enigmàtica de la Gioconda es basen en aquesta proporció. També moltes formes de la natura estan relacionades amb la proporció àuria, com la closca de molts mol·luscs.
La cara de la Giocconda està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa
Els egipcis van ser els primers en utilitzar aquesta regla d’or, a la piràmide de Keops, on trobem la proporció auria entre la hipotenusa i l’altura del triangle, però no se sap si va ser a l’atzar o realment van utilitzar-la conscientment.
El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre.
Proporció àuria a la natura:
Aquest nombre d’or el podem trobar també a la natura:
En un rusc d’abelles, la relació entre el nombre de mascles i de femelles.
En la disposició dels pètals de les flors (anomenada Llei de Ludwig a botànica).
La relació entre el gruix de les branques principals i el tronc, o entre les branques principals i les secundàries.
En la relació entre els nervis del tall d’una fulla.
En la disposició de les fulles de moltes plantes, formant una hèlix ascendent amb un angle constant (un angle relacionat amb el nombre d’or).
En la relació entre els diàmetres de les inflorescències, com el cas del girasol, o bé, les pinyes dels pins. Trobem nombres de la successió de Fibonacci, els quocients dels quals tendeixen al nombre auri.
En l’espiral dels cargols o dels cefalòpodes “Nautilus”: que són espirals d’or, logarítmiques.
Fins hi tot en galàxies hi tenim l’espiral logarítmica.
En una cadena de ADN si fem un tall transversal veiem que és un decàgon que no és res més que dos pentàgons un rotat 36º respecte l’altre cosa que fa que hi aparegui la raó àuria.
etc.
Utilització Proporció d’àuria a l’arquitectura:
Utilització Proporció àuria – logos:
Utilització Proporció àuria: targetes
Utilització Proporció àuria a la pintura:
Nen “geopolític” contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943
SALVADOR DALÍ
SALVADOR DALÍ
EL NACIMIENTO DE VENUS – SANDRO BOTTICELLI
Com crear la proporció àuria a partir d’un segment AB:
Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB.
Amb centre a C, transporteu la distància CB sobre la hipotenusa CA. S’obté així el punt D.
Amb centre a A, transporteu la distància AD sobre el segment AB. La intersecció d’aquest arc amb el segment AB defineix el punt S buscat, que constitueix secció àuria d’AB.
Com crear la proporció àuria a partir d’un quadrat:
Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS.
Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu).
Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix el segment cercat AB, el segment auri del qual és AS.
Una altra manera de fer-ho, si ja teniu el quadrat creat de costat a:
Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu).
Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a defineix el segment cercat c.
(Mitjançant un quadrat de costat a, i utilitzant el compas des del punt mig fins l’extrem N, trobaré, el segment b, on a i b tenen una proporció àuria.)
El diari d’artista és un quadern personal d’anotacions i dibuixos que serveix a l’artista per recollir idees i pensaments que sorgeixen en el treball creatiu del dia a dia. És un recurs previ a la producció artística, per tant ha de ser molt lliure, no s’ha de censurar res, és un tipus de brainstorming i de reflexió de les nostres idees en el procés diari de treball.
Els objectius del diari són:
Facilitar un procés creatiu d’auto reflexió.
Afavorir l’autoaprenentatge.
Crear l’hàbit de l’dibuix.
Documentar la nostra investigació artística.
Anotar idees, inspiracions per a possibles projectes i estudis d’elements.
El diari és un quadern de camp. En aquest sentit, podem fer l’analogia amb els quaderns de camp dels botànics investigadors: en el quadern queda constància dels pensaments, reflexions, idees inspiradores, dibuixos dels elements de l’món real que ens resulten interessants, estudis i anotacions de l’observació de l’entorn. També es poden incloure objectes, fotografies i qualsevol altre element amb la tècnica de l’ collage . El treball en el quadern és una pràctica del dia a dia, i es pot fer en qualsevol moment quotidià, quan tinguem la necessitat d’anotar una reflexió o posar imatge a una idea.
El format habitualment és analògic, i farem servir un quadern que sigui manejable i puguem portar amb nosaltres en el dia a dia. Però no hi ha normes pel que fa a format i qualitat de el paper.
Com elaborem un diari?
Per elaborar un diari hem de saber que comptem amb un conjunt d’eines i diversitat de tècniques per elaborar-lo. En la creació tambén hem de tenir en compte, a més de l’ús d’imatges, l’ús de el text. Aquests aspectes els veiem a continuació.
Eines
Disposem d’eines web per poder crear el nostre diari. Per exemple Pinterest permet crear taulers amb fotografies, o Evernote que permet crear anotacions.
Pinterest és una plataforma online on podem crear els nostres propis taulers amb imatges que hem trobat a Internet. Podem crear tots els taulers que vulguem, i els podem dedicar a una temàtica concreta. Pinterest és una plataforma social, per tant, els taulers els podem compartir amb altres usuaris, a més de veure els dels altres. També disposa de cerques per paraules clau associades a les imatges. És una eina molt útil si volem recopilar imatges de referència quan estem iniciant un treball o una obra.
Evernote és una App que podem instal·lar i sincronitzar als dispositius mòbils, que funciona com una mena de bloc de notes. Podem crear anotacions amb text, afegir recordatoris a l’agenda, i crear llistes de tasques per organitzar el treball de el projecte que estem fent.
Tècniques
Les tècniques que podem utilitzar per fer el diari són variades. És important la llibertat creativa a l’hora de reflectir conceptes, idees i imatges en el diari, i també la rapidesa i ús de mètodes directes. Per tant, les tècniques han de complir aquestes característiques de flexibilitat i rapidesa. A continuació tens una llista de tècniques amb les quals pots experimentar, encara que ja les treballes al Taller de dibuix:
Dibuix amb tot tipus de tècniques gràfiques: llapis, llapis conté, bolígraf, ploma.
Aquarel·les, acrílic, anilines , guaix .
Tinta xinesa.
Pastissos, ceres o crayons .
Fotografia: integració de fotografies o collage amb fotografies.
Collage amb material de revistes, papers, objectes.
Contingut: text i imatge
És important la imatge, però pensa que també els textos són imprescindibles perquè quedi constància de les reflexions, idees, conclusions, exemples que es relacionen amb les imatges. Per tant, les imatges, si es considera convenient, poden anar acompanyades de text, que expliqui què ens suggereix la imatge, o per a què la podem fer servir, en definitiva, hem de recollir per què hem seleccionat aquella imatge.
Exemples de diaris d’artistes
Els artistes des de fa segles fan diaris personals, perquè sempre hi ha hagut la necessitat de posar en paper les idees i reflexions, que puguin sorgir en un moment qualsevol per fixar-les i poder treballar amb elles posteriorment. Els exemples confirmen que el diari d’artista pot ser molt diferent i també tenir plantejaments molt diversos segons cada artista.
Leonardo da Vinci
El quadern de notes de Leonardo da Vinci va ser en realitat un conjunt de fulles amb dibuixos i anotacions que va realitzar al llarg de tota la seva vida, i que després de la seva mort es enquadernar. Tot i així, és un exemple molt il·lustratiu d’un diari d’artista. Aquest quadern ens dóna la idea de la capacitat analítica i l’interès científic i tecnològic de l’artista.
En el quadern de Da Vinci es combinen dibuixos amb diagrames i esquemes que ajuden a entendre allò que l’artista està analitzant. Els temes són molt diversos, des de tot tipus de mecàniques fins el vol dels ocells. Els esquemes tenen la funció d’explicar el disseny i estructura d’uns artefactes que només estan en la seva imaginació. Podria ser un quadern d’un investigador o d’un dissenyador industrial, però també d’un artista plàstic.
El text i la imatge estan ordenats i estructurats. No hi ha cap ús del color. Els dibuixos són una manera d’aclarir o fer més comprensibles les anotacions.
A la British Library trobareu digitalitzat el quadern de Leonardo da Vinci.
Frida Kahlo
El diari de Frida Kahlo és un exemple de diari d’artista íntim, on expressa els seus pensaments íntims i personals en el dia a dia. Té, per tant, un caràcter autobiogràfic i d’autoreflexió. El va començar a mitjans de la dècada dels quaranta, i ho va continuar fent fins a la seva mort.
Al diari veiem textos i il·lustracions, espontànies, imatges dibuixades amb rapidesa i figures oníriques.
També s’aprecia l’espontaneïtat amb què ha fet alguns dibuixos del diari, on veiem que segueix un procés de joc, per exemple, a l’crear figures a partir de les taques que obtenia escampant o esquitxant tinta al paper.
Pel que fa a les tècniques que feia servir, eren diverses: llapis de colors, tintes, aiguada, crayons i llapis Conté.
Guillem de el Toro
Aquest director, guionista i productor també realitza un diari per registrar les seves impressions, la documentació i les idees que va recopilant per elaborar les seves obres.
Podeu veure com aquest autor utilitza el diari i la documentació a la entrevista efectuada pel professor de la UOC Jordi Sánchez. Estigueu atents a el tall que va de el minut 2.27 a l’4.58.
Quaderns d’esbossos
Cal diferenciar el diari d’artista de la llibreta d’esbossos. Tot i que hi ha una línia molt fina que els diferencia. La diferència la veiem en el següent exemple, que no podem incloure dins el concepte de diari d’artista, atès que no hi ha anotacions.
Us proposo un repte per aquest 1r trimestre, de fet, si voleu per tot el curs! Fer un diari artístic! Una llibreta ben xula on hi dibuixeu i on hi pinteu tot allò que vulgueu, on hi enganxeu idees que us trobeu, barregeu tècniques,…. aquí teniu algun exemple que he trobat al https://alisaburke.blogspot.com/. Inspireu-vos i experimenteu!! deixeu volar la vostra creativitat! Buscaré més exemples i us els aniré penjant.
El passat 21 de febrer vam anar al Museu del Cinema de Girona a fer una visita i un taller: Objectiu cinema. És una activitat llarga però divertida ja que els alumnes realitzen un curtmetratge amb només 3 hores, per tant implica molta coordinació, treball en equip i feina resolutiva i creativa. A més a més, també vam tenir l’oportunitat de fer una visita al museu, encara que una mica ràpida, vam veure els inicis del naixement del cinema, que és molt interessant. Us animo que hi aneu amb la família per veure’l amb més calma, ja que és un museu molt atractiu d’anar a veure, en una ciutat tant bonica com Girona.
Us deixo els curtsmetratges fets per les tres classes de 1r ESO. Disfruteu!
El curs segueix avançant sense fre i a 3r d’ESO estem treballant el dibuix del cos humà i del moviment i, alhora, les parts del cos i del rostre de forma fragmentada.
Us deixo alguns dels treballs per veure la feina feta:
Amb els alumnes de 4t de Cultura Audiovisual hem estat treballant la il·luminació en l’estudi tot treballant el retrat: Què passa amb la il·luminació directe, la il·luminació difusa, la llum rebotada a través d’un difusor,… Hem probat diferents direccions de la llum i hem pogut comprovar com es modela un rostre a través de la llum.
Els alumnes de 4t de cultura audiovisual hem treballat la història del cinema i les tècniques del llenguatge cinematogràfic. El projecte final ha estat fer un curtmetratge de temàtica lliure. El resultat ha estat molt espectacular! Us deixo un dels curtmetratges fets per un del grup de nois molt cinèfils.
Afafeu un vol de crispetes i mireu-vos-el! Val molt la pena!!
Gran estrena! Per fi, després de tanta feina i esforç ja tenim aquí els booktrailers de 1r!!!
A partir de treballar el llenguatge del cinema, els alumnes de 1r ESO creen un trailer però d’un llibre. Aquí teniu un munt de recomanacions de llibres per animar-vos a llegir-ne algun, sense deixar de banda el bon cinema!
Uns resultats fantàstics! Aquest any hi ha molt de nivell!
Estem treballant la publicitat a 2n d’ESO. Vam començar el tema fent una mica d’història de la publicitat. El resultat d’aquest treball han estat uns remakes d’anuncis de diverses èpoques. Us en deixo alguns:
Per fi podem veure els clipmetratges fets durant la visita-taller al museu del Cinema de Girona!! Cada classe va crear la seva història en poc més de dues hores i els resultats són sorprenents! Aquí hi ha nivell!!
Comencem amb el bloc de fang a l’optativa de 1r ESO. És una material que sovint relacionem amb la infància i que, a mesura que creixem, ràpidament oblidem. Però l’experimentació lliure de l’infant no arriba a aprofundir en les múltiples possibilitats que ens ofereix el fang. Ens quedem a les portes dels seus “secrets”, com treballar-lo i modelar-lo. Aprofundir en les formes orgàniques, les construccions a partir de planxes, les eines, la barbotina,…És una llàstima que una material tan noble i natural, tan proper i esencial, passi per les vides dels nostres joves d’una forma discreta.
A la optativa d’art, comencem una etapa de treball i aprofundiment d’aquest material: EL FANG. Comencem coneixen el mateial en si, com es treballa, el procés de secat…
La primera feina que fem comença a partir d’una planxa de fang. Un cop feta la planxa, creem un relleu. Us deixo el resultat de la feina feta. És el primer contacte amb el fang després de molts anys i, a mesura que les alumnes s’han anat retrobant amb aquest material i han anat coneixent-ne la tècnica de treball, han sortit treballs molt ben fets. Aquí els teniu:
Hem començat el trimestre i ja hem fet la 1a peça d’escultura. Hem treballat l’estil artístic de Land Art i hem realitzat la nostra pròpia obra. Les obres realitzades són molt conceptuals i tracten temes com el respecte a la natura, el reciclatge, la bellesa de la natura, el cicle de l’aigua, la contaminació,…. aquestes alumnes ens fan reflexionar!!!!
Per acabar el 1r trimestre, a l’optativa d’art, hem creat les nostres pròpies decoracions de Nadal. Les alumnes de 1r ESO han estat ben engrescades buscant idees per decorar la casa amb les seves creacions per aquests dies tan especials.
A l’optativa de 1r seguim treballant l’escultura. Ens hem iniciat amb un nou material: la vena de guix. És un material que ens dóna moltes possibilitats, és molt versàtil i agraït de treballar. Els resultats són sorprenents!!
Hem començat a treballar la vena de guix per fer màscares!
Primer ens hem fet la màscara fent servir la cara de motlle. És més difícil del que sembla! Després l’hem modificat per tematitzar-les i finalment les hem pintat.
Aquest curs hem començat una nova optativa a 1r de ESO. És una optativa d’art que dedicarem a la creació escultòrica. Estic molt emocionada per l’èxit i la bona rebuda que ha tingut per part dels alumnes.
En el primer repte creatiu, creem una escultura a partir un material pla, com el cartró i fem el pas cap a la tercera dimensió.
Deixo les imatges de la primera obra realitzada per les meves grans creadores (parlo en femení perquè només hi ha un noi a la classe).
Un altre curs que ja s’acaba. Altre cop tanquem el cicle i arriba l’estiu per carregar les piles i preparar-se per un altre curs carregat de novetats.
Us deixo un recull de feines fetes a 3r i 4t d’ESO. Aquestes làmines reflecteixen la feina que hem fet a 3r sobre el Romanticisme, el Realisme i l’Impressionisme i a 4t que ara treballem diferents tècniques artístiques.
Aquest trimestre, els alumnes de 1r ESO han treballat el llenguatge cinematogràfic. Com a projecte final hem realitzat un booktrailer, que és un tràiler però d’un llibre. Cada grup de treball ha escollit el llibre que més li ha agradat i ha intentat plasmar en pocs segons d’imatges l’essència i el caràcter del llibre escollit. No ha sigut fàcil!
Així, a part de treballar tot el procés de creació, realització i edició d’un projecte audiovisual, hem fet recomanació de llibres i hem fomentat la lectura. Aquest ha estat un projecte interdisciplinar ja que també hi ha participat la matèria de llengua catalana, en l’ajuda de la creació del guió literari.
Aquí podeu veure els resultats. N’hi ha d’espectaculars!!
Aquest trismestre a 4t ESO estem treballant el disseny des de tots els àmbits: disseny gràfic, indrustrial, packaging,… posem en pràctica els coneixements que anem adquirint de tipografia, composició, color, ergonomia,…
Us deixo els treballs fets de disseny gràfic, concretament de targetes de visita.
Treballem a 3r d’ESO la publicitat. Coneixem el llenguatge publicitari, les tècniques de persuació, analitzem anuncis gràfics i audiovisuals,…. Ja que el següent pas serà crear els nostres propis anuncis, per tant, fer de publicistes.
De moment hem començat coneixent els artistes de principis de segle XX, a París, que van elevar la publicitat a ART.
Finalment han escollit un cartell per fer-ne un remake. Això fa que acabin coneixent molt a fons el cartell triat.
A 1r d’ESO hem realitzat un projecte imterdisciplinar que involucra dues matèries: Socials i Visual i plàstica.
Desde la matèria de socials han treballat l’època de la pre-història i les cultures mesopotàmiques. Han aprofundit en la cultura, l’organització social, el seu modus viendi, l’organització política i l’econòmica,…. I quina relació té amb la matèria de visual i pàstica, pensareu? Doncs de fet molta. Tots els aspectes artístico-culturals i arquitectònics, per exemple. Aquest curs ens hem centrat en la ceràmica, el seu ús, la fabricació i les tècniques d’elaboració i la seva evolució.
Per tant des de la classe de visual hem abordat d’una forma pràctica dues de les tècniques més conegudes per la construcció d’un vas de ceràmica i la seva decoració tal com es feia a les èpoques esmentades. Les tècniques treballades són la tècnica del pessic i la tècnica del “xurro” o dels colombins .
Una mica d’explicació….
Si parlem de que la ceràmica és un invent tecnològic ho diem perquè la creació d’estris i imatges de ceràmica precisava d’un estudi anterior i posterior, d’experimentació. No és simplement argila. El control de la plasticitat de l’argila ve donat pel control de la quantitat d’aigua i del aglutinant.
A partir d’aquí cal endurir encara més el material i l’argila té la capacitat d’endurir-se a través de dos processos: el secat al sol i la cocció al foc.
És obvi que la ceràmica durant la prehistòria es feia a mà. Els estudiosos han arribat a la conclusió de que les tècniques utilitzades van ser dos: la tècnica del pessic i la tècnica dels colombins. En totes dues es considera que inicialment es faria servir un cistell com a motllo i que potser es va fer per impermeabilitzar-los i poder portar líquids.
La tècnica del pessic és la més senzilla i no té cap dificultat. Consistiria en modela la peça directament des de l’argila donant-li forma. La tècnica dels colombins consistiria en superposar tires d’argila fins aconseguir la forma desitjada i després procedir a allisar-les fins aconseguir una superfície llisa.
Finalment calia la cocció de la ceràmica que, com hem dit abans, es faria inicialment amb exposició solar i després en forns o fogueres. Aquestes es situarien en un forat a terra i es cobririen o simplement a sobre de fogueres. Les combustions no serien tan perfectes com a l’actualitat, però serien suficients per l’ús i l’enduriment necessari per la vida neolítica. Tot i així, la millora dels forns i de les combustions que porta l’edat dels metalls i molt especialment el treball del ferro, comportarà que cada vegada les ceràmiques siguin molt més treballades i els productes, formes i decoracions, molt més complexes.
La primera forma de decoració que es coneix és la ceràmica cardial, dita així per l’ús de la petxina Cardium edule amb al que es feien dibuixos de sanefes o figures geomètriques. En segon lloc trobaríem nous tipus de tendències en la decoració a partir d’incisions i impressions fetes amb tot tipus de materials, des de punxons a cordes i que es combinen per formar tot tipus de dibuixos.
y por fin vamos a cambiar las reglas , no siempre es la publicidad la que bebe de las fuentes del arte a veces son los propios pintores los que toman algunos recursos propios de la sociedad de consumo,una prueba de ello la tenéis aquí:
Warhol
(El 1º es de un artista ya conocido por vosotros del Pop-art, los otros tres pertenecen a un autor español)
….bueno ya no me puedo aguantar más, estos tres últimos ejemplos pertenecen a Antonio deFelipe y como ya dije es uno de los pintores mas copiados ,no dejéis de pasaros por su web,tiene una serie Homenaje a Velazquez y a símbolos del cine, su última exposición “popsport”.
y este es el cuadro que seguro ahora si reconozcais.
Trobat a http://maribleduca.blogspot.com, un blog fantàstic!!
Esta primera imagen no tiene una finalidad exhortativa pero vale para ilustrar el feliz matrimonio entre moda-publicidad y arte , corresponde a La dama y el armiño de Leonardo da Vinci…
…pero,.. y las siguientes ?
¿En que obras de arte están inspiradas las siguientes imágenes publicitarias?
Amadeo Modigliani ,Mujer sentada con vestido azul.
La venus del espejo ,pero la copia de Rubens, la otra es de Tizziano…(casi)
El Cristo de Dalí
M. C. Escher, La relatividad.
Dalí , La persistencia de la Memoria.
Para abrir boca os dejo esta imagen deMcDonalds
René Magritte, “Hijo del Hombre”, pero casi mejor la de abajo…
“Trabajadores de la construcción almorzando en un travesaño” 1932 ,por Charles C. Ebbets
“Olympia” de Manet, 1863
“El arte de la pintura” de Veermer.
“Desayuno sobre la hierba” Manet.
Aquí dejo 3 ejemplos inspirados en el mismo autor/a , aunque dos pertenecen a fotografías de moda y no a un anuncio publicitario.
…..Todos ellos de Lempicka.
Dos ejemplos muy fáciles:(también del mismo autor)
De Goya :Saturno devorando a su hijo y La duquesa de Alba.
y los últimos estáninspirados en la obra (en general) de dos autores, alguno ya repetido.
En aquest videos podem observar com obres i autors de diferents èpoques s’han utilitzat de punt de partida de produccions contemporànies, tant de diseny de producte, gràfic i publicitari, com de treballs d’ ilustració.
A 3r hem abordat el, fins ara, desconegut món del volum. Hem fet dos treballs: primer, a partir d’una planxa de fang ( 2D), fer aparèixer la tercera dimensió, per tant passar del pla al volum, a la escultura. El segon treball ha estat ja, ben endinsats en el món escultòric, crear les seves propies escultures a partir de volums geomètrics, descomposant-los, reordenant-los,….
Hem fet aquest aprenentatge amb la tècnica del fang que per alguna alumnes era ben nova. A part d’endinsar-nos en el món de l’escultura, hem après a treballar amb la tècnica del fang, un material natural que a vegades creiem que només està destinat als infants petits. Han descobert que és més difícil del que sembla controlar la tècnica del fang.
Us deixo algunes imatges de mostra perquè pogueu veure’n alguns resultats. Malgrat que els alumnes estaven desanimats per la dificultat del repte, han aconseguit crear escultures molt ben fetes. En podeu estar ben orgullosos/-es!
Un objecte impossible és una il·lusió òptica consistent en un dibuix en dues dimensions que sembla representar una figura tridimensional; és a dir, és la imatge d’un cos que no pot existir però que la ment veu com a factible a simple vista. Serveixen per estudiar les lleis de la percepció humana.
Les figures impossibles, les figures ambigües i les il·lusions òptiques les hem estat treballant a 1r ESO. Aquí us deixo alguns exemples de figures impossibles:
Des de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.
Ensenyar història és apassionant. En cada classe s’ha de procurar endinsar l’alumnat en un món que per ells és nou i que moltes vegades està viciat de prejudicis, de visions incorrectes o d’imatges distorsionades i es que, com els hi dic moltes vegades, el cinema ha fet molt de mal amb els seus finals ensucrats on la parella marxa a cavall vers l’horitzó amb una posta de Sol. El món i la història no sempre són ensucrats.
Tot i això, arran les pel·lícules i sèries molts alumnes arriben a classe amb coneixements sorprenents. Alguns fins i tot busquen informació sobre allò que els ha agradat i alguns… han jugat a casa a allò que van veure en una pel·lícula.
Soldats romans posteriors a la reforma de Mari (ca. 100 aC) disposats en formació de guàrdia
Entren aquí uns amics que he redescobert arran de tot això. Els estimats clicks de Playmobil. Aquells que vam néixer al voltant dels 70-80 els coneixem molt. Pirates, cavallers, indis o soldats prenien vida a les nostres mans i feien volar la nostra imaginació.
En els darrers anys Playmobil ha tret diverses sèries de clicks que s’endinsen en el món de la història més enllà dels coneguts i estimats cavallers i pirates. Egipcis, romans, víkings o prehistòrics han estat fets plàstic per l’empresa alemanya…
Un soldat anglès i un francès lluiten pel control del castell de Les Tourelles
I un professor no pot escapar d’aquesta oportunitat.
Vaig dissenyar i executar quatre diorames que mostren moments de la història diferents:
– La cacera prehistòrica d’un mamut
Els homes prehistòrics del paleolític eren caçadors i recol·lectors
La vida al paleolítica mostra als caçadors buscant el menjar per la tribu, mentre les dones es queden a la cova amb els ancians i els nens. En aquells moments els mamuts són l’animal per excel·lència. Oferien carn, pell i ullals d’ivori. Només hi havia un problema… calia caçar-los.
Els nens observaven les tècniques de cacera dels adults
– La trobada de Tars entre Marc Antoni i Cleòpatra el 41 aC
Galera romana aproximant-se al vaixell de Cleòpatra
És la història d’amor més coneguda de tots els temps i es va iniciar amb aquella trobada. Historiadors com Plutarc a les seves Vides Paral·leles en parla. Cleòpatra va anar amb el seu vaixell a entrevistar-se amb el triunvir romà que governava Orient des de la ciutat de Tars. Va pujar pel riu Cidno i es va trobar amb Marc Antoni. L’enamorament va ser instantani, qui sap si per amor o per política, però el destí de tots dos personatges va quedar unit per sempre.
– Els atacs víkings als anglosaxons fets per Ragnar Lodbrock
Desembarcament víking a costes de Northumbria
Els pobles víkings viuen un seriós problema a les seves terres. L’augment de la població i els canvis climàtics provoquen la necessitat de buscar menjar més enllà dels fiords. A finals del s. VIII, els drakkar víkings apareixen entre la boira i ataquen el monestir de Lindisfarne provocant una matança. No és res estrany que els monestirs de les illes britàniques conservin la pregària que deia: A furore normanorum libera nos Domine, de la fúria dels homes del Nord, allibereu-nos, Senyor.
Vista general del diorama sobre atacs víkings a pobles anglosaxons
El pillatge i el segrest eren part de la violència dels pobles normands
– La presa de la barbacana i els castell de Les Tourelles per Joana d’Arc el 1429
Vista general del diorama de la presa de Les Tourelles (1429)
Guerra dels Cent Anys. Anglaterra i França es disputen unes terres al continent i el tro francès. Després d’anys de guerra sembla que els anglesos guanyaran. Controlen gran part del territori i tenen assetjada la ciutat d’Orleans. Només un miracle els pot salvar… i va aparèixer ella. Diu que Déu l’envia per salvar França i el 1429 allibera Orleans, a partir d’aquí la guerra fa un tomb.
Joana d’Arc dirigeix als seus nobles contra la barbacana que protegeix Les Tourelles
La història és aprendre. La forma de fer-ho pot millorar constantment. La imaginació no té límits i Playmobil ajuda. Ara a preparar un nou diorama. L’antic Egipte ens espera.
Christopher Niermann és un dissenyador gràfic i artista que fa unes obres que ell anomena “imatges de diumenge”, com a divertimento, de forma parla.lela als seus encàrrecs professionals. Són metàfores i jocs visuals on es subverteix la funció dels objectes per convertir-los en altres realitats. L’espectador entra ràpidament al joc.
Ho hem treballat a classe i han creat coses molt interessants com aquestes:
Hem estat treballant amb les imatges ambigües. Són imatges en les que podem llegir diferent significats alhora.
Per treballar aquest concepte ens hem apropat a les obres d’Archimboldo i hem fet les nostres pròpies versions. Segons com ho mirem poden ser plats amb fruites i verdures o cares. Aquí us en deixo alguns resultats, són molt bons!!
Deia Jordi Sabater Pi, primatòleg i naturalista: Qui dibuixa, observa; qui observa, coneix; qui coneix, estima i qui estima respecta i protegeix!
Per aprendre a dibuixar cal ser un bon observador i això és el que hem fet amb els grups de 1r per començar a fer dibuix al natural. Comencem amb un objecte quotidià i molt proper, la nostra sabata. Observar la forma, comparar mides i proporcions, entendre les ombres i la plasmació del volum….
Què és una textura? Com es creen? Per què es fan servir? Quines sensacions visuals ens aporten? Aquestes i moltes altres qüestions són les que hem treballat a 3r. Per començar hem experimentat en la seva creació.
Aquest curs, a 1r ESO, comencem presentant-nos, fent un treball artístic que ens defineixi, com som? quins són els nostres gustos? els nostres interessos? els nostres projectes de futur? Com ens veiem nosaltres mateixos i com ens veuen els altres? S’ha de reflexionar una mica….
Us deixo alguns exemples que us poden servir d’inspiració:
I aquí tenim alguns treballs dels alumnes d’aquest any de 1r.
Aquest 3r trimestre hem treballat el cinema, el seu llenguatge i els codis audiovisuals.
Per acabar el tema, els alumnes han realitzat un curtmetratge seguint tot el procés de creació cinematogràfic: guió literari, guió tècnic, storyboard i finalment la filmació i el muntatge.
Amb els alumnes de 3r hem treballat les avantguardes del segle XX. Per coneixer el període i les seves peculiaritats artístiques, els alumnes han dissenyat un joc de taula temàtic. N’hi ha de fantàstics, aquí en podeu veure alguns:
El curs s’acaba, arriba l’estiu i és un bon moment per fer balanç i reflexionar de tot el que hem après, tot el que hem viscut… parar-nos a mirar el camí que hem recorregut, l’evolució personal feta, quines són les coses bones que ens enportem i quines sabem que no ens han ajudat.
Per això, la última activitat d’aquest curs amb 2n ESO ha estat fer un clipmetratge on hem traslladat aquests coneixements adquirits en aquest primer cicle de la ESO en forma de consells curts i individuals per les generacions de nois i noies que ara comencen o que estan a mig camí.
Els alumnes de 3r ESO han treballat l’art conceptual creant les seves pròpies obres d’art.
Les seves obres tracten sobre els temes per ells més interessants… Com el maltractament animal, la incomformitat amb el sistema educatiu actual, el masclisme, l’esforç, ….
Aquí us en deixo alguns exemples:
Incomformitat amb el sistema educatiu:
Lluitar pels objectius propis i no desanimar-se per els possibles dificultats:
Escotar als infants perquè són molt importants:
L’exclusió social i la marginació a causa de ser diferent:
Qüestionament de les normes pre-establertes:
La importància de l’esport:
Les màsqueres que les persones fan servir per no mostrar les seves debilitats, pors…
A 3r hem estem treballant l’art de finals del segle XIX i del segle XX. Vam començar amb el Romanticisme i vam fer una pràctica per aproximar-se a la creació de l’art Romàntic, on la subjectivitat de l’artista, la plasmació dels sentiments a través de la natura, la llibertat de l’individu, la rebel.lia,…. són unes de les característiques més importants.
A partir del treball de la poesia de Jacint Verdaguer “Vora la mar”, cada alumne ha plasmat el sentiment que ha cregut principal.
Vora la mar
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar.
Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons;
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig;
idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que se’n du amb l’essència
l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
dieu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
Caldetes, 10 de gener 1883.
Verdaguer. Jacint
Algunes interpretacións pictòriques dels alumnes:
Els alumnes de 2n ESO hem realitzat un projecte d’animació amb la tècnica de stop motion. Hem creat el projecte des de zero, escrit la història, dissenyat l’escenografia, creat els personatges,…. ens hem enfrontat a tots els problemes, com el del moviment de les figures, l’expressivitat, el rodatge,….Després de les hores i l’esforç realitzat han sortit resultats molt interessants! Moltes felicitats!
Amb els grups de 2n ESO estem treballant l’animació amb plastilina amn la tècnica de stop motion. Estem en tot el procés de creació i construcció d’argument i dels personatges. Això ens permet treballar el volum i l’escultura, l’escenografia i el moviment i l’expressivitat. Alhora que treballem la creació d’una història narrativa i creativa. Estem treballant molt ja que aquest projecte comporta molta feina: tota la planificació de la història, la creació amb platilina dels personatges, l’escenografia i els complements, el rodatge que comportarà un munt de fotografies i el muntatge.
Us deixo unes imatges del treball dels nostres alumnes….
Com a projecte final del tema del disseny, els alumnes de 4t han dissenyat les seves làmpades. Hem posat en pràctica tots els processos de disseny que hem treballat. Han fet molt bona feina i han sortit uns resultats molt interessants. Aquí teniu unes mostres:
Els alumnes de 3r ESO han conegut l’art del Romànic, el Gòtic i el Renaixement. Per finalitzar, hem dissenyat un joc de taula per treballar aquests estils artístics. I hem jugat i ha estat tot un èxit!
Salgo tan inspirado de la entrevista a Ken Robinson que no me resigno a reducirla a esta Contra. Así que, si ustedes me lo piden, explicaremos de su mano en breve cómo encontrar nuestro elemento creativo. Porque a ser innovador se aprende igual que a sumar: a cualquier edad y en cualquier circunstancia, con la única condición de tener ganas. Robinson precisa cómo lograrlo en el informe que está transformando la educación británica. Y me anima a desaprender lo mal aprendido en el cole y a arriesgarme con ustedes a renovarnos hasta encontrar nuestra propia zona,nuestro mentor y tribu creativa, para alcanzar la misma e intensa conexión con la vida que gozaron Einstein o Mozart.
Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: “¿Qué dibujas?”. Y me contestó: “La cara de Dios”.
¡. ..!
“Nadie sabe cómo es”, observé. “Mejor – dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán”.
Todo niño es un artista.
Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse… Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.
Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.
Los exámenes hacen exactamente eso.
No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.
¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.
¿Cuál es ese tipo de talento?
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.
La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.
Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición
No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.
¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.
Tipos con suerte…
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.
“Sé humilde: acepta que no te tocó”.
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.
¿La creatividad no viene en los genes?
Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.
Por ejemplo…
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison… ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!
Y…
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.
A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque “desafinaba”. A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet…
Ahí, sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.
¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y… ¡estaba bailando!
Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.
Què és el racó per somiar? Per què serveix la creativitat en les nostres vides? Aquest petit documental de Redes, ens ho explica.
Redes- La mirada de Elsa: La creatividad
Amb el alumnes de 3r, hem estat treballant el tema dels decibels en la nostra societat en el marc de la classe de música. Justament, ahir al telenotícies migdia parlaven sobre l’augment dels acúfens en els joves, un problema auditiu greu provocat per l’excés de volum del so en cert llocs o per l’ús inadequat dels auriculars. Us deixo l’enllaç perquè pogueu veure la noticia, és curta però molt interessant. Augmenten els acúfens en joves.
Amb aquesta aplicació podreu fer unes pintures impressionants… transformar fotografies en quadres… i moltes coses més… aquí us deixo uns tutorials… Si cliqueu sobre la paraula PsykPaint anireu directament a l’aplicació…
Amb els alumnes de 2n i 3er estem treballant el volum. Fem lletres amb amplada, alçada i profunditat, els tres conceptes bàsics per treballar a l’espai.
Amb 3r hem treballat les textures orgàniques i les geomètriques. Us deixo unes mostres de l’experimentació que hem fet al taller per crear textures orgàniques.
Després de la demostració del músic Xavi Lozano, els alumnes de secundària hem fabricat instruments de vent amb material reciclat. Us deixo algunes mostres dels treballs realitzats.
Amb els alumnes de 2n ESO estem treballant els sistemes de representació. Us deixo un link molt visual que us ajudarà a entendre millor la representació dièdrica.
Us deixo un reportatge sobre Miquel Angel, el geni renaixentista.
El nom sembla evocar un encanteri màgic: Michelangelo.
El llegat artístic que va deixar a les generacions futures és pràcticament inigualable. Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.
El reportatge se centra en aquesta figura contradictòria i en la seva àmplia gamma de passions, així com en la seva visió de la creació del món. Com va arribar ell, un personatge tan difícil, a pintar la magnífica Capella Sixtina? I com va crear l’escultura més famosa en la història de l’art, el David, a qui milions d’admiradors veneren cada any com a l’autèntic Mister Univers?
Pels meus alumnes de 4art, us deixo un video sobre el Renaixement, que és el tema que estem començant ara. Forma part d’un grup de 4 capítols que trobareu al lateral dret al visualitar aquest video.
Espero que us agradi!
Us deixo una imatge de la feina realitzada pels alumnes de 4rt del grup de Visual i plàstica. El tema que estem treballant és el disseny i ara, concretament, el packaging. Hem estat dissenyant i realitzant diferents tipus de caixes.
Amb els alumnes de 1r ESO hem treballat les polirítmies. Després d’entendre el concepte i escoltar-ne de varies, ens hem atrevit ha composar-ne. Aquest n’és el resultat.
Les imatges expliquen molt bé el procés, partint de l’estructura que cada grup haurà triat: triangular, quadrada, ondulada .. (aquesta pot ser de qualsevol material, xapa de metall o plàstic, fusta, cartró ploma, cartolina ..) i d’una selecció prèvia d’imatges i / o llegendes, haureu de retallar les imatges per, tot seguit enganxar les tires de les diferents representacions esquerra i dreta en les respectives cares de la base.
Aquesta tècnica ens brinda l’oportunitat de combinar dues o més imatges en un sol format, que a més, anima a moure l’espectador, ja que els que s’acosten en una direcció veuran un missatge completament diferent als que ho facin en l’altre sentit o frontalment.
La temàtica us ho deixo en les vostres ments, podeu optar per la denúncia social o per una altra completament diferent …, penseu.
Us ensenyo algunes peces de dos artistes “OP Art” que van treballar aquesta tècnica basant-se en l’ocupació del color i l’abstracció en la recerca del moviment cinètic. Tot i que en les seves obres no s’utilitzen imatges realistes, us poden donar una idea de les possibilitats d’aquesta tècnica.
Yaacov Agam, nascut el 1928 aquest pintor i escultor israelià va ser també pioner de l’art cinètic
Pels alumnes de 2n, sobretot, i per tots els interessats en l’animació, us deixo el documental de com es va fer la pel.lícula “Los mundos de Coraline”. És una animació feta amb la tècnica anomenada stop motion, que consisteix en fer fotos de cada petit gest per anar creant la sensació de moviment a partir d’imatges fixes. S’acaben fent moltes imatges, ja que se’n necessiten 24 per segon. És una tècnica laboriosa però que dóna resultats espectaculars. http://www.rtve.es/alacarta/videos/asi-se-hizo/asi-se-hizo-mundos-coraline/532286/
Us deixo el link d’un reportatge que van fer a tve1 sobre com es va fer la pel.lícula d’animació ” Los mundos de Coraline”. La tècnica és stop motion que consisteix en fer moltes fotografies ( 24 /segon) amb una mínima variació i així donar la sensació de moviment. És molt interessant.
Del 29 de gener fins 11 de maig podeu gaudir d’aquesta exposició fantàstica!
Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns.
Fruit de la col·laboració amb el MoMA de Nova York, arriba a CaixaForum l’exposició “Le Corbusier, un atles de paisatges moderns”. A la mostra, que s’emmarca en la línia de programació d’exposicions d’arquitectura, tindrem l’oportunitat de passejar-nos pels espais que va idear aquest pioner i també de conèixer el seu món, des dels primers treballs fins als grans edificis que va projectar durant l’esplendor de la seva carrera com a arquitecte. Podrem reviure els interiors que va dissenyar a escala real a través de mobiliari original; veurem els dibuixos, les pintures i les maquetes que va fer, a més de projeccions audiovisuals. Es difícil, i alhora, apassionant descriure en poques paraules la figura del suís Le Corbusier. Una personalitat inquieta que va dinamitar els conceptes artístics de principis del segle xxper promoure el que avui coneixem com art modern. Les construccions principals de Le Corbusier es coneixen avui en dia arreu del món, i en el seu moment van ser petites revolucions. Per primera vegada, va integrar la construcció en el paisatge i va posar l’art al servei de les necessitats de la societat. Le Corbusier va estudiar les construccions clàssiques de tot el món i va treballar en projectes en els cinc continents. Un d’aquests projectes va ser el pla urbanístic que va dissenyar per a la ciutat de Barcelona, i que mai no es va materialitzar. L’arquitecte, però, va deixar empremta en diverses generacions d’arquitectes catalans. Le Corbusier va treballar al llarg de la seva vida en 200 projectes, a través dels quals va construir 75 edificis. Les 215 peces que s’exhibeixen a CaixaForum procedeixen, majoritàriament, de la Fundació Le Corbusier i del MoMA de Nova York. Ja fa més de 25 anys que Barcelona no acull l’obra de l’artista. Complementàries a la mostra, s’han programat activitats paral·leles per a tots els públics: des de visites guiades i conferències, fins a l’espai CaixaForum Kids, on els més petits podran jugar i conèixer l’art de Le Corbusier. Veniu a descobrir el pare de l’arquitectura moderna del 29 de gener a l’11 de maig a CaixaForum Barcelona, i de l’11 de juny al 13 d’octubre, a CaixaForum Madrid.
Amb els alumnes de 4rtESO, d’itinerari tècnic, estem treballant el disseny. Hem començat a coneixer el disseny gràfic i hem realitzat una tarjeta de visita. Previament s’ha hagut de plantejar una empresa fictícia, amb un nom i un logo. Aquests en són els resultats:
Amb 4rt de la Eso hem treballat el projecte fotogràfic inspirat en el projecte “dear photograph”. És un projecte molt interessant i poètic sobre el passat i el present, una roda temporal que es tanca en una sola imatge. Podem obtenir diferents nivells de lectura ja que trobem dues imatges que dialòguen entre elles, en una mateixa fotografia.
Amb els alumnes de 4rt, d’història de l’art, hem realitzat un remake d’una obra d’art de diferents estils artístics. Després d’analitzar-la formalment, hem realitzat el remake propiament. Aquesta activitat ens ha permès aprofundir en tots els detalls de l’obra: la il·luminació, l’estructura, el vestuari, l’entorn,… el resultat ha estat molt positiu i interessant.
Us deixo el link sobre un documental de la vida i la obra de Miquel Àngel, artista del Renaixement. Aquest documental l’estem treballant a 4rt, a història de l’art. És molt interessant, us el recomano!
Avui amb els alumnes de 4 rt de la ESO hem fer un parèntesis en l’estudi del Renaixement i hem fet unes classes de dibuix al natural, fent servir de models els seus propis companys. Igual com feia Miquel Angel, hem apreciat les proporcions del cos, el repartiment del pes, l’estructura corporal, les llums i les ombres,… Encara ens queda molt per arribar al nivell dels nostres estimats artistes del Renaixement però…. Ho seguirem intentant!
Comença una exposició molt interessant al CaixaForum sobre l’art clàssic de l’imperi grec i llatí. Us la recomano! Comença avui i estarà fins el dia 15 de juny.
A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú –l’àgora o el fòrum– com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic. Aquestes idees van permetre establir una nova relació entre homes i déus, i entre els propis homes, buscant de vegades punts de trobada i revelant secretes admiracions mútues en lloc del sistemàtic desig de destrucció.
Els límits del Mediterrani que ofereix l’exposició no són els que fenicis, etruscs, grecs i romans van abordar, sinó aquells que la imaginació assolia: un espai a mida de l’home, un espai de llibertat mental. La mostra combina mites, és a dir, històries, i la Història: la història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.
Pels alumnes de 4rt sobretot, i per tots aquells interessats en la pintura, us deixo un enllaç d’un petit video que ens parla en detall sobre el famós quadre ” El jardí de les delícies”, del pintor neerlandès Hieronymus Bosch.
Google ha donat a conèixer la seva nova aplicació web, ‘Music Timeline‘ , una cronologia de la música en què apareixen els treballs discogràfics més rellevants de cada moment i en què se superposen els diferents gèneres i estils.
Es tracta d’una infografia interactiva amb què el buscardor vol mostrar quina música és la que ha suportat el pas del temps i com els gèneres i els artistes han mantingut o perdut la seva popularitat. Alhora pretén demostrar que la música d’avui dia és el resultat d’una suma de gèneres. La seva realització s’ha dut a terme gràcies a les dades extretes de les pujades realitzades pels usuaris de Google Play Music.
Dins de cada gènere i la seva línia de temps es pot punxar i veure una explicació més profunda i detallada, revelant, per exemple, en quin any va ser més predominant o quins van ser els seus artistes més representatius.
En l’aplicació hi ha nombroses dades sobre música recent, mentre que la música antiga és més escassa. Fins i tot els canvis més importants dels anys 60 són petits comparats amb els dels 90.
La línia comença el 1950 perquè, segons Big Picture and Music Intelligence, els creadors del projecte per a Google, els registres són massa escassos per poder visualitzar-los. El timeline no inclou música clàssica pel mateix motiu. “La gent sol pensar en la música clàssica quant a la seva data de composició i no de gravació”, i precisament a causa de les diferències entre les dues dates Google omet aquesta visualització.
Aquestes vacances de Nadal podeu aprofitar amb la família per anar als diferents museus de la ciutat de Barcelona i gaudir de les activitats que ens presenten:
Com cada any, al desembre, el Nadal s’obre pas a les ciutats espanyoles amb una explosió de llum i color que inunda els carrers. Aprofitant aquestes festes, que coincideixen amb les vacances dels més petits, els museus organitzen activitats per a tota la família, proposant una manera diferent de gaudir del temps d’oci alhora que es gaudeix de l’art.
Nadal a CaixaForum
CaixaForum té una programació nadalenca composta per concerts i cinema familiar. Els concerts titulats Jazz de New Orleans aniran a càrrec de Gumbo Jass Band, a Barcelona del 27 al 30 de desembre ia Madrid del 3 al 5 de gener.
A CaixaForum Madrid , del 26 al 30 de desembre, es projectaran pel · lícules per a tota la família al voltant de l’exposició Japonisme, on destaquen títols com El meu veí Totoro (1988), d’Hayao Miyazaki, i Arriety i el món dels diminuts (2010 ), de Hiromasa Yonebayashi, entre d’altres. Per la seva banda, a CaixaForum Barcelona es farà un cicle de Cinema Solidari del 27 al 30 de desembre. A més, a Barcelona s’ha preparat l’espectacle Escenes de nens, en el qual es busca la identificació del públic amb els valors més importants de la primera etapa de la vida: llibertat, alegria, imaginació …
El MACBA i el seu Nadal Pop
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha organitzat per aquestes festes Nadal Pop al MACBA, que s’emmarca dins de MACBA en família. Els nens i nenes de 6 a 12 anys podran participar els dies 23, 27 i 30 de desembre i el 2 i 3 de gener en tallers en els quals descobriran als artistes que a mitjans dels anys 60 van introduir a les seves obres elements quotidians, fascinats per la publicitat, les tecnologies i la cultura popular.
Diumenges en família al MNAC
Durant tot l’any, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) programa per a tota la família els Diumenges per a petits i grans, un seguit d’activitats conduïdes per educadors que transcorren per la col · lecció i per les exposicions temporals. Els diumenges de Nadal, a les 11.30 h, estan programades les següents visites: emocionar-te, Fades que no s’enfaden i Històries en relleu.
Els Picassos amb la Música i l’Art
El Museu Picasso Barcelona prepara, al costat del Museu de la Música, el taller Picasso i la música per a nens de més de 6 anys els dies 27 i 28 de desembre i 2 i 3 de gener. Amb una durada de dos dies, els petits visitants recorreran primer el Museu de la Música, on fabricaran una pandereta que portaran l’endemà amb ells per passejar pel Museu Picasso, en què veuran com l’artista va incloure, des de molt jove, instruments en la seva obra. Finalment podran decorar la pandereta posant a prova la inspiració.
Just ara em els alumnes d’història de l’art de 4 rt hem fet l’exàmen del Romànic i hem treballat entre altres, el Pantocrator de Boi Taüll. Precisament ara també han acabat les obres de restauració de l’església i és un bon moment per fer una escapada de cap de setmana amb la família i anar-hi a fer un cop d’ull.
“El Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya y la Obra Social “la Caixa”, junto con el Arzobispado de Urgell, el Consorcio del Patrimonio de la Vall de Boí y el Museu Nacional d’Art de Catalunya han presentado el resultado de los trabajos de restauración y adecuación de la iglesia románica de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça, Lérida), uno de los iconos de la arquitectura y el arte románicos europeos……”
Us deixo la informació sobre l’exposició que acaben d’inaugurar al Caixaforum, no us la podeu perdre!
L’Obra Social “la Caixa” presenta la primera exposició antològica a Barcelona de Camille Pissarro (1830-1903).
Les seves escenes rurals, que van ser escola per a noms tan cèlebres com Gauguin, Cézanne o Van Gogh, són l’eix d’aquesta mostra, que es proposa restaurar la reputació de Pissarro no tan sols com “el primer impressionista”, sinó també com a mestre dels pioners de l’art modern. Va ser, a més, l’únic pintor que va participar en les vuit exposicions que es van organitzar, des del 1874 fins al 1886.
Es presenta un conjunt extraordinari de seixanta olis procedents de museus i col·leccions privades, que permeten reconstruir l’aventura d’aquest artista precursor. El conjunt revela un artista d’una sensibilitat afinadíssima, amb una visió del món que busca integrar vida i paisatge en formes de bellesa perdurables.
El 48H Open House BCN arriba a la quarta edició amb 150 edificis que es podran visitar de forma gratuïta durant el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre, 30 edificis més que en l’edició anterior.
Entre els edificis que obriran portes, n’hi ha que ho faran per primera vegada, com la Casa Planells de l’arquitecte Josep Maria Jujol o el Palau de Baró de Quadras, tots dos a l’Eixample, o la Les Corts, la Torre Girona, l’espai que allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa. A Nou Barris destaquen les Antigues Cotxeres de Borbó o el renovat Mercat de la Guineueta. També es podran visitar el flamant edifici del Disseny HUB o la recent inaugurada seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a la Gal·la Placidia on s’ha presentat aquesta edició de l’Open House.
Vine al Big Draw, la Festa del Dibuix!
Aquesta quarta edició presenta més de 20 propostes artístiques que conviden a estimular la creativitat a través del dibuix. Enguany El Born Centre Cultural i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona s’incorporen al nombrós grup d’institucions participants. Diferents espais dels barris de La Ribera, Santa Caterina i Sant Pere acolliran tallers per a totes les edats amb un mateix punt de partida: el dibuix. Properament podreu trobar tota la informació d’aquesta nova edició.
Dia: 20 d’octubre de 2013
Horari: d’11 a 19h.
Activitat gratuïta
-El “Big Draw. La festa del dibuix” està patrocinat per Staedtler i Canson-
A 4rt estem coneixent i experimentant les diferents tècniques artístiques de creació i representació gràfica. Aquí us deixo la feina feta amb el carbonet.
A través de les obres de Christo i Jean-Claude hem treballat la percepció de la forma i hem conegut un nou estil artístic: el Land Art.
Després de veure i coneixer diferents obres de Land Art, aprofundir-ne i parlar-ne els alumnes de 2n han creat les seves pròpies obres. Han treballat amb idees com l’ecologia, l’intervenció de l’esser humà a la natura, no refiar-se de les aparences,….
La gran tela de La batalla de Tetuan (1863-1865) pintada per Marià Fortuny ha esdevingut una icona del nostre imaginari cultural. En el context del 175è aniversari del naixement de l’autor, el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’afegeix als actes commemoratius amb una exposició que posa a l’abast del visitant tots els instruments per entendre la riquesa i complexitat d’aquesta gran composició. Més de 130 peces que ocupen les sales contigües al lloc on es troba la pintura des de l’any 2004.
En la primera part de la mostra destaquen els dibuixos preparatoris de l’obra pertanyents a les col·leccions del Museu Nacional i l’Institut Municipal de Museus de Reus. També es dedica un espai a La batalla de Wad-Ras del mateix Fortuny, que es complementa amb una mirada a Tetuan a partir d’ aquarel·les del pintor reusenc i fotografies d’Enrique Facio. La segona part tracta la crònica gràfica de la història de l’obra: processos d’intervenció, trasllats i canvis d’emplaçament, etc.
Destaca l’apartat dedicat a Salvador Dalí, autor d’una versió de La batalla de Tetuan que s’exhibí amb la pintura homònima de Fortuny al Saló del Tinell l’any 1962. Un grup de fotografies del treball dalinià i algun dels dibuixos preparatoris del pintor empordanès evoquen aquest esdeveniment. A més, l’exposició compta amb préstecs d’importants col·leccions públiques i privades com les de la Real Biblioteca de Madrid, la Fundación Lázaro Galdiano, el Museo Nacional del Prado o la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.
Marià Fortuny. La batalla de Tetuan. Roma, 1863-1865. Oli sobre tela. 300 x 972 cm
Tal com em parlat a classe us deixo informació extra en format de presentació en les que podreu veure moltes imatges de varis artistes importants que treballen Land Art i una mica d’ampliació teòrica.
Hola, mireu aquest video sobre com uns nois i noies toquen els seus intruments. Viuen en un país pobre i no tenen recursos, però de la seva desgracia han creat música! De les deixalles han fabricat intruments reciclats! És molt inspirador! http://www.youtube.com/watch_popup?v=UJrSUHK9Luw
Estem treballant la publicitat a 2n d’ESO. Vam començar el tema fent una mica d’història de la publicitat. El resultat d’aquest treball han estat uns remakes d’anuncis de diverses èpoques. Us en deixo alguns:
Uno muy fácil…
“Le sommeil” ,(el sueño )de Courbet 1826.
Warhol
Des de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.
