Category Archives: Uncategorized

Optativa d’art. Fang

Estàndard

Comencem amb el bloc de fang a l’optativa de 1r ESO. És una material que sovint relacionem amb la infància i que, a mesura que creixem, ràpidament oblidem. Però l’experimentació lliure de l’infant no arriba a aprofundir en les múltiples possibilitats que ens ofereix el fang. Ens quedem a les portes dels seus “secrets”, com treballar-lo i modelar-lo. Aprofundir en les formes orgàniques, les construccions a partir de planxes, les eines, la barbotina,…És una llàstima que una material tan noble i natural, tan proper i esencial, passi per les vides dels nostres joves d’una forma discreta.

A la optativa d’art, comencem una etapa de treball i aprofundiment d’aquest material: EL FANG. Comencem coneixen el mateial en si, com es treballa, el procés de secat…

La primera feina que fem comença a partir d’una planxa de fang. Un cop feta la planxa, creem un relleu. Us deixo el resultat de la feina feta. És el primer contacte amb el fang després de molts anys i, a mesura que les alumnes s’han anat retrobant amb aquest material i han anat coneixent-ne la tècnica de treball, han sortit treballs molt ben fets. Aquí els teniu:

1r ESO. Optativa d’Art: Land Art

Estàndard

Hem començat el trimestre i ja hem fet la 1a peça d’escultura. Hem treballat l’estil artístic de Land Art i hem realitzat la nostra pròpia obra. Les obres realitzades són molt conceptuals i tracten temes com el respecte a la natura, el reciclatge, la bellesa de la natura, el cicle de l’aigua, la contaminació,…. aquestes alumnes ens fan reflexionar!!!!

1r ESO. Projecte interdisciplinar: Socials i Visual i plàstica

Estàndard

A 1r d’ESO hem realitzat un projecte imterdisciplinar que involucra dues matèries: Socials i Visual i plàstica.

Desde la matèria de socials han treballat l’època de la pre-història i les cultures mesopotàmiques. Han aprofundit en la cultura, l’organització social, el seu modus viendi, l’organització política i l’econòmica,…. I quina relació té amb la matèria de visual i pàstica, pensareu? Doncs de fet molta. Tots els aspectes artístico-culturals i arquitectònics, per exemple. Aquest curs ens hem centrat en la ceràmica, el seu ús, la fabricació  i les tècniques d’elaboració i la seva evolució.

Per tant des de la classe de visual hem abordat d’una forma pràctica dues de les tècniques més conegudes per la construcció d’un vas de ceràmica i la seva decoració tal com es feia a les èpoques esmentades. Les tècniques treballades són la tècnica del pessic i la tècnica del “xurro” o dels colombins . 

Una mica d’explicació….

Si parlem de que la ceràmica és un invent tecnològic ho diem perquè la creació d’estris i imatges de ceràmica precisava d’un estudi anterior i posterior, d’experimentació. No és simplement argila. El control de la plasticitat de l’argila ve donat pel control de la quantitat d’aigua i del aglutinant.

A partir d’aquí cal endurir encara més el material i l’argila té la capacitat d’endurir-se a través de dos processos: el secat al sol i la cocció al foc.

És obvi que la ceràmica durant la prehistòria es feia a mà. Els estudiosos han arribat a la conclusió de que les tècniques utilitzades van ser dos: la tècnica del pessic i la tècnica dels colombins. En totes dues es considera que inicialment es faria servir un cistell com a motllo i que potser es va fer per impermeabilitzar-los i poder portar líquids.

La tècnica del pessic és la més senzilla i no té cap dificultat. Consistiria en modela la peça directament des de l’argila donant-li forma. La tècnica dels colombins consistiria en superposar tires d’argila fins aconseguir la forma desitjada i després procedir a allisar-les fins aconseguir una superfície llisa. 

ceramica

Finalment calia la cocció de la ceràmica que, com hem dit abans, es faria inicialment amb exposició solar i després en forns o fogueres. Aquestes es situarien en un forat a terra i es cobririen o simplement a sobre de fogueres. Les combustions no serien tan perfectes com a l’actualitat, però serien suficients per l’ús i l’enduriment necessari per la vida neolítica. Tot i així, la millora dels forns i de les combustions que porta l’edat dels metalls i molt especialment el treball del ferro, comportarà que cada vegada les ceràmiques siguin molt més treballades i els productes, formes i decoracions, molt més complexes.

La primera forma de decoració que es coneix és la ceràmica cardial, dita així per l’ús de la petxina Cardium edule amb al que es feien dibuixos de sanefes o figures geomètriques. En segon lloc trobaríem nous tipus de tendències en la decoració a partir d’incisions i impressions fetes amb tot tipus de materials, des de punxons a cordes i que es combinen per formar tot tipus de dibuixos.

Els treballs pràctics realitzats a classe:

HISTOCLICK, una nova forma de veure i ensenyar la història

Estàndard

cartelDes de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.

Ensenyar història és apassionant. En cada classe s’ha de procurar endinsar l’alumnat en un món que per ells és nou i que moltes vegades està viciat de prejudicis, de visions incorrectes o d’imatges distorsionades i es que, com els hi dic moltes vegades, el cinema ha fet molt de mal amb els seus finals ensucrats on la parella marxa a cavall vers l’horitzó amb una posta de Sol. El món i la història no sempre són ensucrats.

Tot i això, arran les pel·lícules i sèries molts alumnes arriben a classe amb coneixements sorprenents. Alguns fins i tot busquen informació sobre allò que els ha agradat i alguns… han jugat a casa a allò que van veure en una pel·lícula.

IMG_0896-01

Soldats romans posteriors a la reforma de Mari (ca. 100 aC) disposats en formació de guàrdia

Entren aquí uns amics que he redescobert arran de tot això. Els estimats clicks de Playmobil. Aquells que vam néixer al voltant dels 70-80 els coneixem molt. Pirates, cavallers, indis o soldats prenien vida a les nostres mans i feien volar la nostra imaginació.

En els darrers anys Playmobil ha tret diverses sèries de clicks que s’endinsen en el món de la història més enllà dels coneguts i estimats cavallers i pirates. Egipcis, romans, víkings o prehistòrics han estat fets plàstic per l’empresa alemanya…

IMG_0906

Un soldat anglès i un francès lluiten pel control del castell de Les Tourelles 

I un professor no pot escapar d’aquesta oportunitat.

Vaig dissenyar i executar quatre diorames que mostren moments de la història diferents:

La cacera prehistòrica d’un mamut

IMG_0902

Els homes prehistòrics del paleolític eren caçadors i recol·lectors

La vida al paleolítica mostra als caçadors buscant el menjar per la tribu, mentre les dones es queden a la cova amb els ancians i els nens. En aquells moments els mamuts són l’animal per excel·lència. Oferien carn, pell i ullals d’ivori. Només hi havia un problema… calia caçar-los.

IMG_0905

Els nens observaven les tècniques de cacera dels adults

La trobada de Tars entre Marc Antoni i Cleòpatra el 41 aC

IMG_0875-01

Galera romana aproximant-se al vaixell de Cleòpatra 

És la història d’amor més coneguda de tots els temps i es va iniciar amb aquella trobada. Historiadors com Plutarc a les seves Vides Paral·leles en parla. Cleòpatra va anar amb el seu vaixell a entrevistar-se amb el triunvir romà que governava Orient des de la ciutat de Tars. Va pujar pel riu Cidno i es va trobar amb Marc Antoni. L’enamorament va ser instantani, qui sap si per amor o per política, però el destí de tots dos personatges va quedar unit per sempre.

IMG_0891-01

Els atacs víkings als anglosaxons fets per Ragnar Lodbrock

20170519_114906-01

Desembarcament víking a costes de Northumbria

Els pobles víkings viuen un seriós problema a les seves terres. L’augment de la població i els canvis climàtics provoquen la necessitat de buscar menjar més enllà dels fiords. A finals del s. VIII, els drakkar víkings apareixen entre la boira i ataquen el monestir de Lindisfarne provocant  una matança. No és res estrany que els monestirs de les illes britàniques conservin la pregària que deia: A furore normanorum libera nos Domine, de la fúria dels homes del Nord, allibereu-nos, Senyor.

20170529_103033-01

Vista general del diorama sobre atacs víkings a pobles anglosaxons

IMG_0858-01

El pillatge i  el segrest eren part de la violència dels pobles normands

– La presa de la barbacana i els castell de Les Tourelles per Joana d’Arc el 1429

20170519_114515-01 (1)

Vista general del diorama de la presa de Les Tourelles (1429)

Guerra dels Cent Anys. Anglaterra i França es disputen unes terres al continent i el tro francès. Després d’anys de guerra sembla que els anglesos guanyaran. Controlen gran part del territori i tenen assetjada la ciutat d’Orleans. Només un miracle els pot salvar… i va aparèixer ella. Diu que Déu l’envia per salvar França i el 1429 allibera Orleans, a partir d’aquí la guerra fa un tomb.

20170519_114502-01

Joana d’Arc dirigeix als seus nobles contra la barbacana que protegeix Les Tourelles

La història és aprendre. La forma de fer-ho pot millorar constantment. La imaginació no té límits i Playmobil ajuda. Ara a preparar un nou diorama. L’antic Egipte ens espera.

20170519_115123-01

Ignacio Fernández Pérez

Professor del departament d’Humanitats

“La creatividad se aprende igual que se aprende a leer”

Estàndard
 

Sir Ken Robinson, experto que preconiza un sistema educativo que enseñe a innovar

Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet

“La creatividad se aprende igual que se aprende a leer”

03/11/2010 – 03:09

"La creatividad se aprende igual que se aprende a leer"

Buscando la ‘zona’

Salgo tan inspirado de la entrevista a Ken Robinson que no me resigno a reducirla a esta Contra. Así que, si ustedes me lo piden, explicaremos de su mano en breve cómo encontrar nuestro elemento creativo. Porque a ser innovador se aprende igual que a sumar: a cualquier edad y en cualquier circunstancia, con la única condición de tener ganas. Robinson precisa cómo lograrlo en el informe que está transformando la educación británica. Y me anima a desaprender lo mal aprendido en el cole y a arriesgarme con ustedes a renovarnos hasta encontrar nuestra propia zona,nuestro mentor y tribu creativa, para alcanzar la misma e intensa conexión con la vida que gozaron Einstein o Mozart.

Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima  dibujando. Le pregunté: “¿Qué dibujas?”. Y me contestó: “La cara de Dios”. 

¡. ..! 

“Nadie sabe cómo es”, observé. “Mejor – dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán”. 

Todo niño es un artista. 

Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse… Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él. 

Los niños también se equivocan. 

Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo. 

Los exámenes hacen exactamente eso.


 No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original. 

¿Se puede medir la inteligencia? 

La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento. 

¿Cuál es ese tipo de talento? 

Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno. 

La mano de obra aún es necesaria. 

¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro. 

Pero se nos repite: ¡innovación! 

La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición 

No hay nada más pasivo que una clase. 

¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador. 

¿Cuáles son las consecuencias? 

Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema. 

Tipos con suerte… 

Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento. 

“Sé humilde: acepta que no te tocó”. 

¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos. 

¿La creatividad no viene en los genes?


 Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender. 

Por ejemplo… 

Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison… ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles! 

Y… 

Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo. 

A pesar del colegio, fueron genios. 

A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque “desafinaba”. A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet… 

Ahí, sir, acertaron de pleno. 

Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación. 

¿Una niña hiperactiva? 

Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y… ¡estaba bailando! 

Pensando con los pies. 

Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber. 

Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada. 

Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.

 

La història de la música segons google

Estàndard

Google ha donat a conèixer la seva nova aplicació web, ‘Music Timeline‘ , una cronologia de la música en què apareixen els treballs discogràfics més rellevants de cada moment i en què se superposen els diferents gèneres i estils.
Es tracta d’una infografia interactiva amb què el buscardor vol mostrar quina música és la que ha suportat el pas del temps i com els gèneres i els artistes han mantingut o perdut la seva popularitat. Alhora pretén demostrar que la música d’avui dia és el resultat d’una suma de gèneres. La seva realització s’ha dut a terme gràcies a les dades extretes de les pujades realitzades pels usuaris de Google Play Music.

Dins de cada gènere i la seva línia de temps es pot punxar i veure una explicació més profunda i detallada, revelant, per exemple, en quin any va ser més predominant o quins van ser els seus artistes més representatius.

En l’aplicació hi ha nombroses dades sobre música recent, mentre que la música antiga és més escassa. Fins i tot els canvis més importants dels anys 60 són petits comparats amb els dels 90.

La línia comença el 1950 perquè, segons Big Picture and Music Intelligence, els creadors del projecte per a Google, els registres són massa escassos per poder visualitzar-los. El timeline no inclou música clàssica pel mateix motiu. “La gent sol pensar en la música clàssica quant a la seva data de composició i no de gravació”, i precisament a causa de les diferències entre les dues dates Google omet aquesta visualització.

– See more at: http://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=ca&prev=/search%3Fq%3Dhoyesarte%26biw%3D768%26bih%3D855&rurl=translate.google.es&sl=es&u=http://www.hoyesarte.com/musica/la-historia-de-la-musica-segun-google_151475/&usg=ALkJrhj0HXmnU4zjwOJ-xBRmNUl45H88nA#sthash.FNkOq3c3.dpuf

20140124-130653.jpg

Nadal familiar al museu

Estàndard

Aquestes vacances de Nadal podeu aprofitar amb la família per anar als diferents museus de la ciutat de Barcelona i gaudir de les activitats que ens presenten:

Com cada any, al desembre, el Nadal s’obre pas a les ciutats espanyoles amb una explosió de llum i color que inunda els carrers. Aprofitant aquestes festes, que coincideixen amb les vacances dels més petits, els museus organitzen activitats per a tota la família, proposant una manera diferent de gaudir del temps d’oci alhora que es gaudeix de l’art.

Nadal a CaixaForum
CaixaForum té una programació nadalenca composta per concerts i cinema familiar. Els concerts titulats Jazz de New Orleans aniran a càrrec de Gumbo Jass Band, a Barcelona del 27 al 30 de desembre ia Madrid del 3 al 5 de gener.

A CaixaForum Madrid , del 26 al 30 de desembre, es projectaran pel · lícules per a tota la família al voltant de l’exposició Japonisme, on destaquen títols com El meu veí Totoro (1988), d’Hayao Miyazaki, i Arriety i el món dels diminuts (2010 ), de Hiromasa Yonebayashi, entre d’altres. Per la seva banda, a CaixaForum Barcelona es farà un cicle de Cinema Solidari del 27 al 30 de desembre. A més, a Barcelona s’ha preparat l’espectacle Escenes de nens, en el qual es busca la identificació del públic amb els valors més importants de la primera etapa de la vida: llibertat, alegria, imaginació …

El MACBA i el seu Nadal Pop
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha organitzat per aquestes festes Nadal Pop al MACBA, que s’emmarca dins de MACBA en família. Els nens i nenes de 6 a 12 anys podran participar els dies 23, 27 i 30 de desembre i el 2 i 3 de gener en tallers en els quals descobriran als artistes que a mitjans dels anys 60 van introduir a les seves obres elements quotidians, fascinats per la publicitat, les tecnologies i la cultura popular.

Diumenges en família al MNAC
Durant tot l’any, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona) programa per a tota la família els Diumenges per a petits i grans, un seguit d’activitats conduïdes per educadors que transcorren per la col · lecció i per les exposicions temporals. Els diumenges de Nadal, a les 11.30 h, estan programades les següents visites: emocionar-te, Fades que no s’enfaden i Històries en relleu.

Els Picassos amb la Música i l’Art
El Museu Picasso Barcelona prepara, al costat del Museu de la Música, el taller Picasso i la música per a nens de més de 6 anys els dies 27 i 28 de desembre i 2 i 3 de gener. Amb una durada de dos dies, els petits visitants recorreran primer el Museu de la Música, on fabricaran una pandereta que portaran l’endemà amb ells per passejar pel Museu Picasso, en què veuran com l’artista va incloure, des de molt jove, instruments en la seva obra. Finalment podran decorar la pandereta posant a prova la inspiració.

20131220-123208.jpg

BIG DRAW: LA FESTA DEL DIBUIX

Estàndard

Vine al Big Draw, la Festa del Dibuix!
Aquesta quarta edició presenta més de 20 propostes artístiques que conviden a estimular la creativitat a través del dibuix. Enguany El Born Centre Cultural i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona s’incorporen al nombrós grup d’institucions participants. Diferents espais dels barris de La Ribera, Santa Caterina i Sant Pere acolliran tallers per a totes les edats amb un mateix punt de partida: el dibuix. Properament podreu trobar tota la informació d’aquesta nova edició.

Dia: 20 d’octubre de 2013

Horari: d’11 a 19h.

Activitat gratuïta

-El “Big Draw. La festa del dibuix” està patrocinat per Staedtler i Canson-

20131002-161910.jpg

4rt ESO: sortida al MNAC

Estàndard

Ahir dimecres 29 de maig, els alumnes de l’itinerari humanístic de 4rt ESO vam anar al MNAC a fer la visita-taller, El cos a l’escultura: del realisme a l’abstracció. Primer vam fer una visita guiada a diferents obres des del neoclassicisme a les primeres avantguardes del s.XX. Després vam fer un taller on vam realitzar les nostres propies escultures.

IMG_7800OLYMPUS DIGITAL CAMERAIMG_7803OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per acabar el curs: missatges dels alumnes de 4t!

Estàndard

Els alumnes de 4t han estat treballant amb el programa d’edició i retoc d’imatges Photoshop. Els vaig proposar un exercici que consistia en elaborar un cartell a partir d’un lema; missatges clars i concissos, aquesta era la consigna. Hi van estar pensant, vam escoltar cançons que escoltaven sovint per rescatar  frases que hi apareixien amb insistència. Per concluir aquest procés van elaborar dues versions del mateix lema; una amb elements geomètrics i l’altra amb fotografies retocades.

Aquí teniu els resultats. Missatges dels alumnes de l’itinerari tècnic de 4t.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sleeveface a l’aula!

Estàndard

Us preguntareu que vol dir aquesta paraula que dona títol al post. Sleeveface és una nova tendència que s’està posant molt de moda arreu d’Europa i USA. Es tracta de fer-se una fotografia amb una portada de Vinil ( hi ha de sortir una cara) i fer-la coincidir amb el teu cos. Si tafanegeu per la xarxa trobareu resultats sorprenents i molt divertits! Les opcions d’aquest exercici són infinites, només cal tenir paciència i permetren’s experimentar tant com sigui possible.

L’Enrique Turpin ( professor de castellà de l’escola ) ens va deixar una selecció de la seva preuada col·lecció de vinils perquè ho provéssim i tot i que al principi ens pensàvem que seria fàcil, vam comprovar que no ho és gens! Si teniu vinils dels vostres pares/mares o avis/avies, proveu-ho! Els resultats són molt divertits! No cada dia es pot ser la Madonna, el Bob Dylan o altres mites de la música…

Aquí us deixo un link on trobareu altres resultats fets arreu del món: http://www.sleeveface.com/

La nit de Museus!

Estàndard

El proper dissabte 19 de maig és la nit de Museus. Durant aquesta nit, diversos museus de la ciutat de Barcelona estaràn oberts de 21h a 1h de la matinada amb accés lliure. És molt curiós visitar un museu de nit, l’edifici i les obres es veuen amb una altra llum i l’experiència es viu d’una altra manera. A més és una bona excusa per sortir a passejar un dissabte a la nit no?

Jo ho he fet i val la pena! Proveu-ho!

Guanyadors del concurs per la gràfica de Sant Jordi de l’escola!

Estàndard

Más vale tarde que nunca!! Tot i que ja fa tres dies des de la diada de Sant Jordi,  no volia deixar de penjar els guanyadors del concurs que ha decidit el cartell i els diplomes dels Jocs Florals de l’Escola d’aquest curs 2012. Vam demanar als alumnes de l’itinerari Humanístic que realitzessin un cartell per la cel·lebració; per altra banda, els alumnes de l’itinerari tècnic van ser els encarregats de dissenyar els diplomes que s’entreguen a la ceremònia.

I els guanyadors van ser…Màrius Rodriguez (diplomes) i Anna Ballesta (cartell)!

 

 

EL CARTELL:

 

 

 

 

 

 

 

ELS DIPLOMES:

 

 

Actualitzant el bodegó

Imatge

Aquests tres dibuixos han estat realitzats per la Laia, el Dani i la Mireia ( 4t Eso tècnic ). L’exercici consistia en paracticar el dibuix al natural a través del bodegó. Això si, en comptes d’ampolles, fruita o peix fresc, els/les alumnes havien de triar objectes que els fossin familiars i d’ús diari. Quin ha estat l’objecte estrella? Si…el telèfon mòbil. Tampoc ens sorprèn tant oi?

 

 

 

Drip-art!

Estàndard

Imatge

A segon d’ESO hem estat provant que se sent pintant com Jackson Pollock. Després de posar un paper de 1 metre x tres metres de llarg al terra de l’aula, tots i totes ens hem distribuit al seu voltant i hem anat tirant pintura directament dels pots. -Això també ho puc fer jo! s’ha sentit més d’una vegada durant l’exercici. -I això val milions de dolars? ( en al·lusió a les obres de Jackson Pollock que hem vist a classe ). Aquestes preguntes han servit per obrir el debat sobre quins paràmetres determinen el preu de les obres d’art. La dificultat de realització? L’autor/a? La temàtica? preguntes difícils de respondre…

4art ESO: La cianotipia

Estàndard

La cianotipia és un sistema d’impressió molt antic. Va ser inventat el 1842 per Sir. John Herschel, basant-se en el seu descobriment de sals de ferro fotosensibles.

El nom ve de l’intens blau que produeix el procés (del grec cyan, blau fosc). Imatge blava sobre fons blanc (el color blanc del paper de suport). És el mateix procés alferroprusià, perquè el color el dóna el compost anomenat blau de Prússia oferrocianur de ferro.

Els cianotips es poden obtenir tant a partir de negatius comuns com de dibuixos o reproduccions en materials transparents o translúcids, o d’objectes opacs o translúcids. L’original actúa com un negatiu. Les solucions químiques per a lasensibilització del paper o de les teles són econòmiques i fàcils de preparar  i utilitzar. No hi ha revelat en el procés bàsic, la imatge apareix directament i es converteix en permanent mitjançant un rentat amb aigua.

És necessària la impressió per contacte, amb exposició a la llum solar o a una potent llum ultraviolada, per això és necessari ampliar prèviament els negatius o altres originals a la grandària final que es busca.

El més adequat és utilitzar pel · lícules fabricades per a la duplicació directa de negatius de tò continu, per fer negatius ampliats. A falta d’aquesta pel · lícula de tons continus es pot treballar amb Lith, que és pel · lícula d’alt contrast, però es revela amb Dektol o revelador similar i produeix tons continus.

Si en voleu saber més, demaneu-m’ho o pregunteu com ho van fer els alumnes del 4art  tècnic!