Category Archives: història de l’art

Proporció Àuria

Estàndard

La proporció: És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes.

la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s’ajusta a la nostra experiència visual.

golden-17

la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s’ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu.

Giotto

Giotto

Proporció al llarg de la història

Grècia S V i IV aC i Renaixament S XV-XVI

L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre.

golden-Apoxiomeno
golden-cariatides
golden-renacimiento-image2

Art romànic S XI: Valor simbòlic

La relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat. En el frontal d’Esquius, la figura de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols, no és més  gran per què sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no ha mantingut una proporció natural entre els diferents personatges.

Frontal d'Esquius

Frontal d’Esquius

Art Modern:

En l’art modern també és normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals.

El crit, d’Edvard Munch, s’ha exagerat i s’ha deformat les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre el pintor. Les formes “desproporcionades”, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.

El crit, Eduard Munch

El crit, Eduard Munch

El cànon

És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica

El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.

També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home.

golden-policleto-lisipo-1

Policlet

Policlet, conegut com l’escultor d’atletes. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà.

Dorífor  (conegut com cànon) (segle v aC), de Policlet

golden-17

La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or

Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l’expressió màxima de l’harmonia

auria

La divisió d’aquestes dues quantitats (a/b) resulta ser un número algebraic irracional (decimal infinit no periòdic, com el nombre e o el nombre pi) conegut com a nombre auri o nombre d’or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o φ (fi).

Φ= 1,61803398… (i xifres infinites)

Geomètricament també tenim el rectangle auri i el triangle auri, que al igual que el segment auri té la peculiaritat de que la proporció entre el seu costat gran i el petit dóna el nombre auri.

Les formes que tenen la proporció àuria han estat molt sovint considerades estèticament agradables en la cultura d’occident, de manera que s’ha usat freqüentment al llarg de la història, l’art i el disseny. Però la raó àuria també la trobem a la natura.

Va ser durant el Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria.
 Luca Pacioli va escriure el 1498 el seu famós tractat La divina proporció, que, il·lustrat per Leonardo da Vinci, va ser el punt de partida de tots els estudis fets posteriorment sobre les proporcions del cos humà i l’arquitectura.
 Els artistes i els arquitectes del Renaixement consideraven que el nombre d’or (Φ, fi) expressava la bellesa i l’harmonia de l’ordre de l’Univers.

Al segle xx es recupera l’interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. 
L’arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà, destinat a obtenir proporcions harmòniques en les construccions arquitectòniques. Aquest sistema va ser l’origen de l’ergonomia, que avui s’utilitza per a dissenyar tant una cadira com l’interior d’un cotxe.
L’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatòmiques de la persona, a fi que la relació amb les màquines sigui el més eficaç possible.

Fibonacci: El número d’or

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci

Φ = 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi

d7d6ae5b5955834f90306a6d48fe05ca
fibonacci-spiral
Fibonacci

Utilització Proporció àuria

La proporció àuria la podem trobar tant en l’art com en la natura. El Partenó i la mirada enigmàtica de la Gioconda es basen en aquesta proporció. També moltes formes de la natura estan relacionades amb la proporció àuria, com la closca de molts mol·luscs.

golden-finds

La cara de la Giocconda està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa

Els egipcis van ser els primers en utilitzar aquesta regla d’or, a la piràmide de Keops, on trobem la proporció auria entre la hipotenusa i l’altura del triangle, però no se sap si va ser a l’atzar o realment van utilitzar-la conscientment.

El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre.

goldenobras-de-arte-perfectas-dali

Proporció àuria a la natura:

golden-natura

Aquest nombre d’or el podem trobar també a la natura:

  • En un rusc d’abelles, la relació entre el nombre de mascles i de femelles.
  • En la disposició dels pètals de les flors (anomenada Llei de Ludwig a botànica).
  • La relació entre el gruix de les branques principals i el tronc, o entre les branques principals i les secundàries.
  • En la relació entre els nervis del tall d’una fulla.
  • En la disposició de les fulles de moltes plantes, formant una hèlix ascendent amb un angle constant (un angle relacionat amb el nombre d’or).
  • En la relació entre els diàmetres de les inflorescències, com el cas del girasol, o bé, les pinyes dels pins. Trobem nombres de la successió de Fibonacci, els quocients dels quals tendeixen al nombre auri.
  • En l’espiral dels cargols o dels cefalòpodes “Nautilus”: que són espirals d’or, logarítmiques.
  • Fins hi tot en galàxies hi tenim l’espiral logarítmica.
  • En una cadena de ADN si fem un tall transversal veiem que és un decàgon que no és res més que dos pentàgons un  rotat 36º respecte l’altre cosa que fa que hi aparegui la raó àuria.
  • etc.

Utilització Proporció d’àuria a l’arquitectura:

golden4
golden5
gold08

Utilització Proporció àuria – logos:

golden-ratio05
golden_ratio
adidas-golden-ratio
icloud_logo_golden_ratio

Utilització Proporció àuria: targetes

golden-credit-card

Utilització Proporció àuria a la pintura:

Nen "geopolític" contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

Nen “geopolític” contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

EL NACIMIENTO DE VENUS - SANDRO BOTTICELLI

EL NACIMIENTO DE VENUS – SANDRO BOTTICELLI

Com crear la proporció àuria a partir d’un segment AB:

proporcio-auria-plastica-2

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=234028

  1. Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB.
  2. Amb centre a C, transporteu la distància CB sobre la hipotenusa CA. S’obté així el punt D.
  3. Amb centre a A, transporteu la distància AD sobre el segment AB. La intersecció d’aquest arc amb el segment AB defineix el punt S buscat, que constitueix secció àuria d’AB.
segment-auri1 copia

Com crear la proporció àuria a partir d’un quadrat:

proporcio-auria-plastica

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=246036

  • Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS.
  • Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu).
  • Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix el segment cercat AB, el segment auri del qual és AS.

Una altra manera de fer-ho, si ja teniu el quadrat creat de costat a:

golden-numeroaureo
  1. Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu).
  2. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a defineix el segment cercat c.

(Mitjançant un quadrat de costat a, i utilitzant el compas des del punt mig fins l’extrem N, trobaré, el segment b, on a i b tenen una proporció àuria.)

Com crear una espiral a partir d’un quadrat:

golden-maxresdefault
espiral.plastica-auria

3r ESO: Art Conceptual

Estàndard

Els alumnes de 3r ESO han treballat l’art conceptual creant les seves pròpies obres d’art.

Les seves obres tracten sobre els temes per ells més interessants… Com el maltractament animal, la incomformitat amb el sistema educatiu actual, el masclisme, l’esforç, ….

Aquí us en deixo alguns exemples:

 Incomformitat amb el sistema educatiu:

  
Lluitar pels objectius propis i no desanimar-se per els possibles dificultats:

 
Escotar als infants perquè són molt importants:

 
L’exclusió social i la marginació a causa de ser diferent:

  
Qüestionament de les normes pre-establertes:

  

La importància de l’esport:

  

Les màsqueres que les persones fan servir per no mostrar les seves debilitats, pors…
  

Reflexió sobre els hàbits de son:

  

El maltractament animal:

 

L’evolució en l’ésser humà:

 

3r ESO: Romanticisme

Estàndard

A 3r hem estem treballant l’art de finals del segle XIX i del segle XX. Vam començar amb el Romanticisme i vam fer una pràctica per aproximar-se a la creació de l’art Romàntic, on la subjectivitat de l’artista, la plasmació dels sentiments a través de la natura, la llibertat de l’individu, la rebel.lia,…. són unes de les característiques més importants.

A partir del treball de la poesia de Jacint Verdaguer “Vora la mar”, cada alumne ha plasmat el sentiment que ha cregut principal.

Vora la mar

Al cim d’un promontori que domina 

les ones de la mar, 

quan l’astre rei cap a ponent declina 

me’n pujo a meditar.
Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res; 

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa 

m’aixafa com un pes. 
Eixes ones, mirall de les estrelles, 

me guarden tants records, 

que em plau reveure tot sovint en elles 

mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes 

que m’ha aterrat lo vent, 

amb ses torres i cúpules altives 

de vori, d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona 

joguina d’infantons, 

petxines que un instant surten de l’ona 

per retornar al fons;
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren 

en un matí de maig, 

illetes d’or que naixen i s’esborren 

del sol al primer raig;
idees que m’acurcen l’existència 

duent-se’n ma escalfor, 

com rufagada que se’n du amb l’essència 

l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen 

les ones que se’n van; 

si no tinc res, les ones que ara vénen, 

dieu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia 

tinc de rodar al fons; 

per què, per què, enganyosa poesia, 

m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena? 

Platja del mar dels cels, 

quan serà que en ta pàgina serena 

los escriuré amb estels?
    Caldetes, 10 de gener 1883.

Verdaguer. Jacint
Algunes interpretacións pictòriques dels alumnes:

   
    
    
 

4rt: Reportatge. Miquel Angel Superstar. Renaixement

Vídeo

Us deixo un reportatge sobre Miquel Angel, el geni renaixentista.

El nom sembla evocar un encanteri màgic: Michelangelo.
El llegat artístic que va deixar a les generacions futures és pràcticament inigualable. Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.
El reportatge se centra en aquesta figura contradictòria i en la seva àmplia gamma de passions, així com en la seva visió de la creació del món. Com va arribar ell, un personatge tan difícil, a pintar la magnífica Capella Sixtina? I com va crear l’escultura més famosa en la història de l’art, el David, a qui milions d’admiradors veneren cada any com a l’autèntic Mister Univers?

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

4rt Dear photograph

Estàndard

Amb 4rt de  la Eso hem treballat el projecte fotogràfic inspirat en el projecte “dear photograph”. És un projecte molt interessant i poètic  sobre el passat i  el present, una roda temporal que es tanca en una sola imatge. Podem obtenir diferents nivells de lectura ja que trobem dues imatges que dialòguen entre elles, en una mateixa fotografia.

Aquests són alguns dels resultats:

alv amigo

IMATGE BET HISTORIA DE L'ART marga judith garcia francesc lopez fotoMar Purull la foto 4 la foto 2 aida d OLYMPUS DIGITAL CAMERA ??????????????? Foto del passat

Remake d’obres d’art

Imatge

Amb els alumnes de 4rt, d’història de l’art, hem realitzat un remake d’una obra d’art de diferents estils artístics. Després d’analitzar-la formalment, hem realitzat el remake propiament. Aquesta activitat ens ha permès aprofundir en tots els detalls de l’obra: la il·luminació, l’estructura, el vestuari, l’entorn,… el resultat ha estat molt positiu i interessant.

Ens hem inspirat en la web BOOOOOOM.

IMATGE REMAKE 2 OHHH... ALRIGHT... REMAKE foto remake Hombre-con-turbante-rojo Paul_Cézanne_222.jpg REMAKE marga i martagio gio2

Renaixement: Miquel Àngel Super Star

Estàndard

Us deixo el link sobre un documental de la vida i la obra de  Miquel Àngel, artista del Renaixement. Aquest documental l’estem treballant a 4rt, a història de l’art. És molt interessant, us el recomano!

http://www.youtube.com/watch?v=ZZDIVDRxIvE

4rt ESO: Dibuix al Natural

Estàndard

Avui amb els alumnes de 4 rt de la ESO hem fer un parèntesis en l’estudi del Renaixement i hem fet unes classes de dibuix al natural, fent servir de models els seus propis companys. Igual com feia Miquel Angel, hem apreciat les proporcions del cos, el repartiment del pes, l’estructura corporal, les llums i les ombres,… Encara ens queda molt per arribar al nivell dels nostres estimats artistes del Renaixement però…. Ho seguirem intentant!

20140304-165114.jpg

20140304-165122.jpg

20140304-165133.jpg

Exposició Caixa Forum de Barcelona: Mediterrani, del mite a la raó

Estàndard

20140228-143847.jpg

Comença una exposició molt interessant al CaixaForum sobre l’art clàssic de l’imperi grec i llatí. Us la recomano! Comença avui i estarà fins el dia 15 de juny.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú –l’àgora o el fòrum– com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic. Aquestes idees van permetre establir una nova relació entre homes i déus, i entre els propis homes, buscant de vegades punts de trobada i revelant secretes admiracions mútues en lloc del sistemàtic desig de destrucció.

Els límits del Mediterrani que ofereix l’exposició no són els que fenicis, etruscs, grecs i romans van abordar, sinó aquells que la imaginació assolia: un espai a mida de l’home, un espai de llibertat mental. La mostra combina mites, és a dir, històries, i la Història: la història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.

Link per trobar més informació

Video “El jardí de les delícies” del Bosch

Vídeo

Pels alumnes de 4rt sobretot, i per tots aquells interessats en la pintura, us deixo un enllaç d’un petit video que ens parla en detall sobre el famós quadre ” El jardí de les delícies”, del pintor neerlandès Hieronymus Bosch.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21883

Boí Taüll després de la restauració

Estàndard

Just ara em els alumnes d’història de l’art de 4 rt hem fet l’exàmen del Romànic i hem treballat entre altres, el Pantocrator de Boi Taüll. Precisament ara també han acabat les obres de restauració de l’església i és un bon moment per fer una escapada de cap de setmana amb la família i anar-hi a fer un cop d’ull.

La informació la podeu trobar a http://www.hoyesarte.com/patrimonio/asi-luce-sant-climent-de-taull-tras-su-restauracion_143956/?utm_source=Las%20obras%20maestras%20de%20Nicolás%20Müller%20/%20Stanislaw%20Lem%20inédito,%20en%20español%20/%20‘L’elisir%20d’amore’,%20en%20un&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin

20131201-132203.jpg

“El Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya y la Obra Social “la Caixa”, junto con el Arzobispado de Urgell, el Consorcio del Patrimonio de la Vall de Boí y el Museu Nacional d’Art de Catalunya han presentado el resultado de los trabajos de restauración y adecuación de la iglesia románica de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça, Lérida), uno de los iconos de la arquitectura y el arte románicos europeos……”

4rt: Reportatge. Miquel Angel Superstar. Renaixement

Estàndard

Us deixo un reportatge sobre Miquel Angel, el geni renaixentista.

El nom sembla evocar un encanteri màgic: Michelangelo.
El llegat artístic que va deixar a les generacions futures és pràcticament inigualable. Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.
El reportatge se centra en aquesta figura contradictòria i en la seva àmplia gamma de passions, així com en la seva visió de la creació del món. Com va arribar ell, un personatge tan difícil, a pintar la magnífica Capella Sixtina? I com va crear l’escultura més famosa en la història de l’art, el David, a qui milions d’admiradors veneren cada any com a l’autèntic Mister Univers?

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

Treballant Danae, de Ticià. El mite de Danae i les seves versions

Estàndard

Pels meus alumnes d’història de l’art, aquí ateniu informació sobre el quadre de Danae de Ticià, del Cinqueccento, i moltes altres versions de la mateixa història mitològica fetes en diferents moments i per diferents artístes.

http://artetorreherberos.blogspot.com.es/2010/02/tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danae.html

http://fallen-lids.blogspot.com.es/2009/08/la-bella-danae.html

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/19151/1/mgonzalezperez012_TFC_1212.pdf

Realitat fragmentada

Estàndard
Abans de començar deixem clar un parell de qüestions:

1. – Qui és David Hockney?, Em preguntareu la majoria de vosaltres, val uscomprenc, és com si em preguntaseis qui és el defensa central del Reial Madrido del Barça, és a dir no tinc ni remota idea, però això té fàcil solució, santawikipedia acudeix al nostre auxili.

2. – Què tenen en comú el Cubisme, David Hockney i la fotografia?. Bé, excel · lent pregunta que dirien alguns “intel · lectuals” que desconec, la resposta és una paraula que no està recollida (encara) en el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. La panografía.

Quan el cubisme comença el seu camí de la mà de Pablo Picasso, GeorgeBraque, i Juan Gris, comença trencant literalment l’última baula que ancorava la pintura tradicional amb els nous corrents pictòriques, trencaven amb la perspectiva renaixentista, la realitat, element únic i unitari que donava sentit a l’espai es descompon en trossos

     OBRES DE PABLO PICASSO
La realitat no serà ja només un fragment que es veu sinó que es substituirà pel que coneixem, per un espai, aparentment artificial (i què no ho és, penseu un espai amb tres dimensions sobre una tela que només té dos), però un espai molt més ampli, el que coneixem, amb independència que es vegi o no (la paradoxa,una pintura per ser vista mostrant un espai que no es veu però es coneix) l’obraresultant no és immediata, però com el dibuix tècnic (sistema dièdric) el seuconeixement és molt més exacte que la pròpia “realitat representada”.A finals dels 70, David Hockney (pintor ja reconegut) comença a treballar amb fotografies, descomponent la realitat en múltiples parts i permetent que l’ull jugui a recompondre i “entendre” allò que veu, com mostra fixeu-vos la semblança entreaquesta obra de Boccione i el retrat de Hockney:

Un autor sempre interessat pels aspectes tècnics (instruments) de la pintura i pels fenòmens òpticsLes seves imatges, de les que us deixo una mostra, reprèn la idea cubista i li atorga una nova càrrega de sentit (què és la fotografia, sinó un moment, un espai i un temps singular?).
         OBRES DE DAVID HOCKNEY

Remake d’obres d’art

Imatge

Remake és un projecte fotogràfic del blog Booooooom. Proposen versionar una obra d’art famosa.
Els participants han d’enviar una fotografia de l’obra recreada, sense retocs ni efectes especials.





Amb la mateixa idea, la banda sueca Hold Your Horses, recrea pintures famoses en el seu videoclip 70 Million.

Barcelona acoge la mayor retrospectiva dedicada a Miró en 50 años

Estàndard

Tras su paso por la Tate Modern de Londres, la Fundación Joan Miró de Barcelona acoge Joan Miró. La escalera de la evasiónla mayor retrospectiva dedicada al artista en los últimos 50 años, incluyendo alrededor de 160 óleos, trabajos sobre papel y esculturas que ponen de manifiesto el compromiso político mantenido por Miró a lo largo de su vida.

miro_f_barcelona

En La escalera de la evasión –la escalera que da título a la muestra es recurrente en las imágenes creadas por Joan Miró– se incluyen primeros trabajos inspirados en su tierra y también se explora su respuesta ante la Guerra Civil y la caída de Francia bajo la bota nazi, entre 1935 y 1941, al tiempo que sobre la euforia que le provocó el declive y defunción de la dictadura de Franco entre 1968 y 1975.

Obra inquieta y radical

Además de documentar la sorprendente amplitud de su producción artística, la muestra explora el contexto de su trabajo con respecto a su compromiso político y a la influencia de su cultura catalana, de la Guerra Civil y de la dictadura franquista. Más en concreto, y centrándose en su compromiso político, examina la naturaleza inquieta y radical de su obra. Obras que reflejan una ferocidad apasionada propia de la incertidumbre política que le rodeó durante gran parte de la época que le tocó vivir.

Su catalanidad y los vínculos con su tierra se plasman en un conjunto de obras que van desde imágenes de la vida rural, como La masía (1921-1922), que perteneció a Ernest Hemingway, amigo de Miró, hasta la magistral secuencia Cabeza de payés catalán (1924-1925).

Las tensiones que estallaron a raíz de la Guerra Civil española provocaron las protestas más explícitas del artista, con obras como Aidez l’Espagne y El segador (Payés catalán en rebelión)(1937), o respuestas más íntimas y perturbadoras, como las que se esconden tras las célebresConstelaciones, serie desarrollada entre 1940 y 1941, en plena Segunda Guerra Mundial.

Exilio interior

Durante el periodo franquista, Miró trabajó en España en una especie de exilio interior, mientras en el extranjero adquiría reputación como representante de la abstracción de la posguerra. La escalera de la evasión muestra también las obras clave de esta época, entre las cuales destaca el tríptico La esperanza del condenado a muerte (1974).

Miró supo captar la atmósfera de rebelión de finales de los años sesenta, ya fuese oscureciendo o incluso quemando sus trabajos, como es el caso de las piezas Mayo 1968 (1968-1973) y la serie deTelas quemadas (1973), o bien mediante la creación de eufóricas explosiones de pintura, como el tríptico de los Fuegos artificiales (1974), para seguir dando testimonio del ambiente político con su expresión radical y pionera.

Este proyecto expositivo, organizado conjuntamente con la Tate Modern y concebido por los comisarios de la Tate Matthew Gale y Marko Daniel en colaboración con Teresa Montaner -conservadora de la Fundación Joan Miró-, viajará, tras su paso por Barcelona, a la National Gallery of Art de Washington.

Barcelona. Joan Miró. La escalera de la evasiónFundación Joan Miró.

Hasta el 18 de marzo de 2012.

Comisarios: Matthew Gale, Marko Daniel, Kerryn Greenberg y Teresa Montaner

4art ESO: El Romànic

Vídeo

Nois/-es us penjo uns link sobre el romànic, el tema que hem treballat i del qual us examineu la setmana que ve:

Por, poder i fe en el romànic. Aquesta web interactiva ens explica a través de la construcció del timpà de la Santa Fe de Conques les creences del romànic.

http://www.xtec.cat/recursos/socials/romanicesc/conques/

Aquí podeu trobar informació geenral del Romànic i d’algunes obres en concret:

http://www.xtec.es/~jarrimad/medieval/romanico/romanic.htm

Finalment us deixo amb: “Els ulls de Taüll”, fet dins de la col·l3cció “Una mà de contes”. És més un divertimento que una altre cosa ja que nosaltres ja som una mica més grans….

Els ulls de Taüll

El secret de la cúpula de Florència

Estàndard

Desvelado el secreto de la cúpula de Florencia

El arquitecto italiano Massimo Ricci descubre la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi

Ha tardado casi cuarenta años el arquitecto italiano Massimo Ricci en descubrir lo que para sus colegas fue un misterio durante seis siglos: la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi para construir la cúpula de Santa María del Fiore, la Catedral de Florencia. El genio renacentista no solo se esmeró en elevar un monumento robusto y espectacular, símbolo de la renovada confianza humanista tras los temores medievales, sino también en esconder el truco gracias al cual se sostiene la estructura. “Hacer trampas, despistar, confundir las ideas fue un rastro típico de la personalidad de Brunelleschi”, comentó anoche Ricci al presentar su hallazgo a los ciudadanos reunidos en el Palazzo Vecchio -el ayu

“Brunelleschi encontraba divertido el hecho de que nadie pudiera dar con su secreto”. Un secreto bien guardado bajo la piel de la cúpula de ladrillos rojos y costillas de mármol. Desde que empezaron las obras, en 1425, el misterio fue custodiado con un truco: los obreros dispusieron los ladrillos vistos de una forma distinta a los de la bóveda interna, la que de verdad aguanta el peso de la construcción, para despistar todos los que, solo mirando desde fuera la cúpula, pensaban tener frente a sus ojos la técnica adoptada. Los ladrillos internos “están colocados en diagonal, como la espina de un pescado”, explicó Ricci, “sin utilizar material metálico alguno, como sostuvieron algunos estudiosos en el pasado, sino solo gracias a un sistema de cuerdas que permitía calcular la posición y el ángulo exactos en los que poner cada ladrillo”. Para confundir aún más las ideas a eventuales imitadores, Brunelleschi ordenó “marcar el costado de los ladrillos que quedaban en superficie con un surco, para dejar creer que fuesen dispuestos en longitud en lugar que de lado. Un sistema único y nunca más repetido en la historia”.

Ricci y su equipo lograron desvelar el misterio gracias a inventos tecnológicos muy refinados y a una grieta que se abrió en la bóveda. A través de esta fisura pudieron colar una sonda que se abrió camino entre un ladrillo y otro, mientras grababa lo que veía. Ricci dirigía la minúscula cámara y -como si se tratara de un médico que practica una endoscopia a su pacient – fue trazando un diagnóstico de las entrañas del monumento. Vio lo que nunca nadie pudo admirar antes.

En la sala del Ayuntamiento de Florencia también se enseñaron anoche las maquetas de las tres grúas utilizadas para edificar la cúpula y la del barco inventado por Brunelleschi para llevar el material desde el mar hasta la ciudad, sobre el río Arno. “Esta embarcación es otro ejemplo de su genio”, cerró Ricci. “Es el primer ejemplo en la historia de un barco que funciona con una hélice, igual que hacen los aviones hoy. Y es el primer caso de derechos de autor: Brunelleschi la construyó por si solo y poniendo el dinero de su propio bolsillo. En cambio, obtuvo por el Palazzo Vecchio el permiso de alquilarla y exigió que se quemara cualquier intento de imitación”. Menudo personaje, el Brunelleschi.

Notícia trobada per Enrique Turpin a “El País”

Leonardo da Vinci

Estàndard

La National Gallery presenta ‘Salvator Mundi’, una pintura perdida atribuida a Leonardo da Vinci

  • El cuadro es un mito en los catálogos de arte sobre el Renacimiento
  • Ha sido autentificado por un consorcio de EEUU pero hay dudas sobre la autoría
  • La National Gallery presenta la obra en su mayor retrospectiva sobre da Vinci

Salvator Mundi (Salvador del mundo), la última obra perdida-y autentificada a posteriori- de Leonardo da Vinci, será presentada en sociedad en la gran exposición sobre el genio renacentista que estrena la National Gallery londinense, Leonardo da Vinci: Pintor en la corte de Milán (Desde el 9 de noviembre al 5 de febrero de 2012).

El “rescate para el mundo” del Salvator Mundi aparece rodeado de cierta polémica– y una pizca de misterio- que contribuye a incrementar su leyenda de cuadro mítico.

¿Es o no es un ‘Leonardo’?

El óleo que data de 1500 y mide unos 60 centímetros, representa a Cristo con la mano derecha levantada en señal de bendición; en la otra mano sostiene una bola del mundo. Fue adquirido hace seis años por un consorcio privado neoyorquino, RW Chandler.

Tras más de cinco años de investigación- y muchas dudas- el cuadro fue autentificado por Robert Simon, doctor en Historia de Arte de la Universidad de Columbia. Según declaró Simon, pigmentos, técnica y estilo coinciden con las que utilizaba da Vinci; el cuadro fue comparado con más de 20 copias conocidas de discípulos y seguidores; se constató su superioridad artística. “Su valor es incalculable y no está a la venta”, ha asegurado el experto.

Para el catedrático de Historia del Arte de la Universidad Autónoma y miembro de la Real Academia de la Historia, Fernando Marías, todavía es pronto para asegurar 100% la autoría del cuadro: “Necesitamos más pruebas científicas. Todavía no se han publicado estudios sobre el material, ni sobre la composición de los pigmentos (…) de momento lo único que se ha hecho es una atribución por parte de un grupo de especialistas”, asegura en entrevista telefónica desde Berlín a RTVE.es.

En la mirada del Cristo se aprecian diferencias

El viaje a través del tiempo de la obra ha sido tortuoso. Se creía perdida, aunque apareció mencionada por primera vez en la colección del rey Carlos de Inglaterra en 1649. Reapareció en 1900, muy dañada por malas restauraciones y con la autoría sin esclarecer.

“El cuadro es perfectamente ‘leonardesco’ y de gran calidad”-afirma Marías- aunque detalla, como a su juicio, hay algunas diferencias “extrañas” entre el lienzo actual y un dibujo del óleo que aparece en un grabado de 1650, realizado por el artista Wenceslao Hollar.

En la mirada del Cristo veo diferencias. En el cuadro mira hacia delante y en el grabado hacia un lateral. Además, hay cambios en cuanto a los reflejos en la bola del mundo”, analiza.

Presentación en la National Gallery

El largo periplo del Salvator Mundi a través de la historia parece tocar a su fin. En la muestra de la National Gallery atravesará su prueba de fuego, al medirse con otras de las obras del maestro.

“Pensamos que sería de gran interés incluirlo en la exhibición como descubrimiento nuevo”, han asegurado desde el museo a través de un comunicado.

La exposición londinense ya se anuncia bajo el marchamo de “la más completa retrospectiva sobre Leonardo da Vinci nunca realizada”. Se centra en las técnicas y objetivos del “Leonardo pintor” y presta especial atención a las obras que creó en su estancia en la corte milanesa del duque Lodovico Sforza, a finales del siglo XV.

Entre ellas, algunas tan célebres como La Belle Ferronière, del parisino Museo del Louvre; la Madonna Litta, del Hermitage, en San Petersburgo (Rusia); el San Jerómino, de la pinacoteca Vaticana, o la remozada Virgen de las Rocas.

La exposición se centra en el ‘Leonardo pintor’

Entre las más de 60 obras, entre pinturas y dibujos, también destaca el célebre Retrato de Cecilia Gallerani (La dama del armiño), pintado entre 1488 y 1490.

El cuadro, uno de los cuatro centrados en la figura femenina que pintó el florentino, fue expuesto en el Palacio Real de Madrid durante este verano y está considerado como ejemplo del retrato moderno; además la enigmática mirada de la dama remite a la psicología del personaje.

La extraordinaria exhibición se centra, por tanto, en la obsesión por la perfección del artista, sobre todo en su representación continua de la figura humana. Combinaciones anatómicas que fluctúan entre el sueño y la realidad.

“Aprovechando su posición, que le proporcionaba un buen salario en la corte, Leonardo gozó entonces de libertad para explorar formas de captar y registrar las proporciones, las expresiones y la anatomía humana así como miríadas de formas de plantas y animales, informa la National Gallery.

En su parte final, la exposición presentará una copia a escala natural y casi contemporánea de su cuadro La Última Cena, que se conserva en la Royal Academy of Art de Londres y que se presentará junto a los dibujos preparatorios del propio Leonardo.

Una imatge amagada en el quadre de Giotto

Estàndard

Descubierta una cara de demonio en un fresco de Giotto tras ocho siglos

La obra data de 1290.- Una medievalista se percató de su existencia al estudiar otras pinturas en la basilica superior de Asis

El rostro de un demonio oculto entre las nubes de uno de los frescos de Giotto de Bondone (1267-1337) que adornan la basílica superior de Asís ha salido a la luz tras ocho siglos de existencia, ha referido el fraile franciscano Enzo Fortunato. El fresco data de 1290 y es una de las estampas de la vida de San Francisco de Asís, patrón de Italia, que la orden franciscana encargó al pintor florentino Giotto de Bondone para ilustrar la basílica superior de la Orden, sepulcro de su fundador. “En el medievo se tenía la creencia de que en el cielo habitaban indistintamente ángeles y demonios. Los primeros, llevaban las almas de los justos al Paraíso; los segundos, atraían las de los condenados”, señala Fortunato. La medievalista y experta en la orden franciscana Chiara Frugoni se percató de su existencia mientras estudiaba todos los frescos de la basílica, proceso que le permitió sacar a la luz algunas inscripciones en los mismos hace algo más de un año.

Noticia trobada al diari  “EL PAÍS” i facilitada per Enrique Turpin.