Category Archives: Història

HISTOCLICK, una nova forma de veure i ensenyar la història

Estàndard

cartelDes de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.

Ensenyar història és apassionant. En cada classe s’ha de procurar endinsar l’alumnat en un món que per ells és nou i que moltes vegades està viciat de prejudicis, de visions incorrectes o d’imatges distorsionades i es que, com els hi dic moltes vegades, el cinema ha fet molt de mal amb els seus finals ensucrats on la parella marxa a cavall vers l’horitzó amb una posta de Sol. El món i la història no sempre són ensucrats.

Tot i això, arran les pel·lícules i sèries molts alumnes arriben a classe amb coneixements sorprenents. Alguns fins i tot busquen informació sobre allò que els ha agradat i alguns… han jugat a casa a allò que van veure en una pel·lícula.

IMG_0896-01

Soldats romans posteriors a la reforma de Mari (ca. 100 aC) disposats en formació de guàrdia

Entren aquí uns amics que he redescobert arran de tot això. Els estimats clicks de Playmobil. Aquells que vam néixer al voltant dels 70-80 els coneixem molt. Pirates, cavallers, indis o soldats prenien vida a les nostres mans i feien volar la nostra imaginació.

En els darrers anys Playmobil ha tret diverses sèries de clicks que s’endinsen en el món de la història més enllà dels coneguts i estimats cavallers i pirates. Egipcis, romans, víkings o prehistòrics han estat fets plàstic per l’empresa alemanya…

IMG_0906

Un soldat anglès i un francès lluiten pel control del castell de Les Tourelles 

I un professor no pot escapar d’aquesta oportunitat.

Vaig dissenyar i executar quatre diorames que mostren moments de la història diferents:

La cacera prehistòrica d’un mamut

IMG_0902

Els homes prehistòrics del paleolític eren caçadors i recol·lectors

La vida al paleolítica mostra als caçadors buscant el menjar per la tribu, mentre les dones es queden a la cova amb els ancians i els nens. En aquells moments els mamuts són l’animal per excel·lència. Oferien carn, pell i ullals d’ivori. Només hi havia un problema… calia caçar-los.

IMG_0905

Els nens observaven les tècniques de cacera dels adults

La trobada de Tars entre Marc Antoni i Cleòpatra el 41 aC

IMG_0875-01

Galera romana aproximant-se al vaixell de Cleòpatra 

És la història d’amor més coneguda de tots els temps i es va iniciar amb aquella trobada. Historiadors com Plutarc a les seves Vides Paral·leles en parla. Cleòpatra va anar amb el seu vaixell a entrevistar-se amb el triunvir romà que governava Orient des de la ciutat de Tars. Va pujar pel riu Cidno i es va trobar amb Marc Antoni. L’enamorament va ser instantani, qui sap si per amor o per política, però el destí de tots dos personatges va quedar unit per sempre.

IMG_0891-01

Els atacs víkings als anglosaxons fets per Ragnar Lodbrock

20170519_114906-01

Desembarcament víking a costes de Northumbria

Els pobles víkings viuen un seriós problema a les seves terres. L’augment de la població i els canvis climàtics provoquen la necessitat de buscar menjar més enllà dels fiords. A finals del s. VIII, els drakkar víkings apareixen entre la boira i ataquen el monestir de Lindisfarne provocant  una matança. No és res estrany que els monestirs de les illes britàniques conservin la pregària que deia: A furore normanorum libera nos Domine, de la fúria dels homes del Nord, allibereu-nos, Senyor.

20170529_103033-01

Vista general del diorama sobre atacs víkings a pobles anglosaxons

IMG_0858-01

El pillatge i  el segrest eren part de la violència dels pobles normands

– La presa de la barbacana i els castell de Les Tourelles per Joana d’Arc el 1429

20170519_114515-01 (1)

Vista general del diorama de la presa de Les Tourelles (1429)

Guerra dels Cent Anys. Anglaterra i França es disputen unes terres al continent i el tro francès. Després d’anys de guerra sembla que els anglesos guanyaran. Controlen gran part del territori i tenen assetjada la ciutat d’Orleans. Només un miracle els pot salvar… i va aparèixer ella. Diu que Déu l’envia per salvar França i el 1429 allibera Orleans, a partir d’aquí la guerra fa un tomb.

20170519_114502-01

Joana d’Arc dirigeix als seus nobles contra la barbacana que protegeix Les Tourelles

La història és aprendre. La forma de fer-ho pot millorar constantment. La imaginació no té límits i Playmobil ajuda. Ara a preparar un nou diorama. L’antic Egipte ens espera.

20170519_115123-01

Ignacio Fernández Pérez

Professor del departament d’Humanitats

MNAC: ‘La batalla de Tetuan’ de Fortuny. De la trinxera al museu.

Estàndard

La gran tela de La batalla de Tetuan (1863-1865) pintada per Marià Fortuny ha esdevingut una icona del nostre imaginari cultural. En el context del 175è aniversari del naixement de l’autor, el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’afegeix als actes commemoratius amb una exposició que posa a l’abast del visitant tots els instruments per entendre la riquesa i complexitat d’aquesta gran composició. Més de 130 peces que ocupen les sales contigües al lloc on es troba la pintura des de l’any 2004.

En la primera part de la mostra destaquen els dibuixos preparatoris de l’obra pertanyents a les col·leccions del Museu Nacional i l’Institut Municipal de Museus de Reus. També es dedica un espai a La batalla de Wad-Ras del mateix Fortuny, que es complementa amb una mirada a Tetuan a partir d’ aquarel·les del pintor reusenc i fotografies d’Enrique Facio. La segona part tracta la crònica gràfica de la història de l’obra: processos d’intervenció, trasllats i canvis d’emplaçament, etc.

Destaca l’apartat dedicat a Salvador Dalí, autor d’una versió de La batalla de Tetuan que s’exhibí amb la pintura homònima de Fortuny al Saló del Tinell l’any 1962. Un grup de fotografies del treball dalinià i algun dels dibuixos preparatoris del pintor empordanès evoquen aquest esdeveniment. A més, l’exposició compta amb préstecs d’importants col·leccions públiques i privades com les de la Real Biblioteca de Madrid, la Fundación Lázaro Galdiano, el Museo Nacional del Prado o la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.

20130913-154425.jpg
Marià Fortuny. La batalla de Tetuan. Roma, 1863-1865. Oli sobre tela. 300 x 972 cm

Video sobre el quadre:

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/la-mitad-invisible/mitad-invisible-batalla-tetuan-fortuny/1557164/?media=tve