Category Archives: Música

Música descriptiva

Estàndard

Avui a 1r em estat treballant la música descriptiva i la música pura.

Us he escrit alguns exemples de música descriptiva:

*El aprendiz de brujo, de Dukas
*Borodin: En las estepas del Asia Central.
*Honegger: Pacific 231 y Rugby.
*Musorgski: Quadres d’una exposició.
*Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma
*Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals.
*Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela.
*Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria).
*Weber: Invitació al vals.

*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten.
*El Llibre  i la papallona,  Peer Gynt, … de Grieg
*Haendel (Israel en Egipto)
* Haydn (especialmente en Las Estaciones)
* Beethoven (Sinfonía Pastoral)

*Les quatre  estacions de Vivaldi

i n’hi ha d’altres….

us deixo alguns videos:

Audacity

Estàndard

Els alumnes de 1r ESO de música han de començar a experimentar amb el programa Audacity per fer una composició a partir d’uns sons o sorolls gravats prèviament. Se que és un programa totalment nou per vosaltres, però tranquils/-les, comenceu a probar coses, experimenteu,… ara no us preocupeu tant pel resultat com per jugar amb les opcions del programa. Després, quan el conegueu una miqueta, podreu començar a fer les vostres creacions musicals!

Us deixo un tutorial:

3r ESO: Els decibels.

Estàndard

Amb el alumnes de 3r, hem estat treballant el tema dels decibels en la nostra societat en el marc de la classe de música. Justament, ahir al telenotícies migdia parlaven sobre l’augment dels acúfens en els joves, un problema auditiu greu provocat per l’excés de volum del so en cert llocs o per l’ús inadequat dels auriculars. Us deixo l’enllaç perquè pogueu veure la noticia, és curta però molt interessant. Augmenten els acúfens en joves.

1r ESO: Polirítmies

Vídeo

Amb els alumnes de 1r ESO hem treballat les polirítmies. Després d’entendre el concepte i escoltar-ne de varies, ens hem atrevit ha composar-ne. Aquest n’és el resultat.

http://youtu.be/y3Y6e2NjRvg

http://youtu.be/sbp_F4FHhTw

http://youtu.be/53JwPeTW_1A

http://youtu.be/3ELAmSEF-EU

http://youtu.be/JSsvuYwHn24

http://youtu.be/RzAoO0S9GZU

http://youtu.be/Owrmb_yFAnM

http://youtu.be/0mAHKA-VY6k

http://youtu.be/RIpD6SRh970

http://youtu.be/TpXvZj7Di6I

http://youtu.be/lkB0BuyFwMI

http://youtu.be/xH7Q5Ia0_Wg

3er ESO: Quadre cronològic del Jazz

Estàndard

 

 

 

RAGTIME

E.

NOVA ORLEANS

DIXIELAND

 ESTIL

CHICAGO

 

SWING

 BE-BOP  
 
1900 1910 1920 1930 1940  
 
*Scott Joplin *Jerry R. Morton

*Budy Bolden

*Original Dixieland Band

*King Oliver

*Louis Armstrong

*Duke Ellintong

*Count Basie

*Coleman Hawkins

*Bix Beiderbecke

*Benny Goodman

*Glenn Miller

*Billie Holliday

*Ella Fitzgerald

 

*Charlie Parker

*Dizzy Gillespie

*Thelonius Monk

*Sara Vaughan

 
   
 COOL  FREE JAZZ FUSIó JAZZ CONTEMPORÀNI  
1950 1960 1970 1980  
*Chet Baker

*Modern Jazz Quartet

*Ornette Coleman

*Cecil Taylor

*Charles Mingus

*Miles Davis *Wynton Marsalis

*Lester Bowie

*Omar Hakim

 

El cine i el jazz

Estàndard

Pels alumnes de 3erESO amb els que estem estudiant el jazz, us deixo algunes pel·lícules interessants e el que la música jazz té un paper important.

En podeu trobar moltes més a: http://www.apoloybaco.com/Cinejazz.htm

BIRD

CLINT EASTWOOD

AMERICANA

1988

Cuando en 1988 se estrenó “Bird”, a mas de un aficionado al jazz se le oyó decir: ¡Al fin! Acostumbrado a tantas falsedades hollywoodienses en torno a la biografía de Billie Holiday, Glen Miller o Benny Goodman, esta película dirigida por Clint Eastwood, gran aficionado al jazz y admirador de Charlie Parker, recoge con meticulosidad, rigor histórico y sin concesiones a la comercialidad la vida de un músico único y genial que arruina su vida y su personalidad a cuenta de las drogas. Gracias a esta película, un buen numero de personas han podido descubrir a Charlie Parker y han terminado por acercarse a la música de este gran creador, un hombre que en solo diez años, dio al jazz un vuelco espectacular de 180º y lo hizo entra en una nueva era.

 

 

CALLE 54

FERNANDO TRUEBA

ESPAÑOLA

2000

Homenaje de un cineasta enamorado del jazz a su pasión musical: el jazz latino.

COTTON CLUB

FRANCIS FORD COPPOLA

AMERICANA

1984

Magnifica película ambientada en el barrio negro de Harlem en New York y el club mas elegante de dicho distrito: El Cotton Club. Por aquella época de gansters, drogas, alcohol y Jazz, Duke Ellington hacía historia en aquel club de blancos en un barrio negro. Francis Ford Coppola, reconstruyó minuciosamente cualquier detalle del Cotton Club, hasta dejarlo tal y como había sido en realidad.

FEEL LIKE GOING HOME

MARTIN SCORSESE

AMERICANA

2003

El cineasta Martin Scorsese se introduce en el blues del Delta en este film, en el que el músico Corey Harris viaja a través del Mississippi explorando las raíces del blues hasta el oeste de África. El film celebra a los primeros bluesmen a través de actuaciones originales de Willie King, Taj Mahal, Otha Turner y Ali Farka Toure e imágenes raras de archivo con Son House, Muddy Waters y John Lee Hooker.

HELLO DOLLY!

GENE KELLY

AMERICANA

1969

Una hermosa comedia musical de calidad con Louis Armstrong de estrella invitada.

LADY SINGS THE BLUES

SIDNEY J. FURIE

AMERICANA

1972

Basada en la autobiografía de Billie Holiday, novela traducida al español por Tusquets en 1988, la película narra los rasgos mas duros de una sociedad permisiva con los policías corruptos, el racismo y otras actitudes discriminatorias.

SWING KIDS

REBELDES DEL SWING

THOMAS CARTER

AMERICANA

1993

En la Alemania nazi, un grupo de jóvenes aficionados a la música Swing, se rebelan contra el orden establecido y en un apasionante alegato por la libertad individual, plantan cara a todo el ejercito nazi a través de la música de Benny Goodman, que además era judio.

SOMETHING TO LIVE FOR

CHARLOTTE ZWERIN

AMERICANA

1999

Documental producido por la Cadena pública norteamericana PBS sobre la vida de Ella Fitzgerald.

THE STING

El golpe

GEORGE ROY HILL

AMERICANA

1974

La Banda sonora de la película esta basado en la música de SCOTT JOPLIN y su famoso Rag:  “The Entertainer”.

 

1er ESO: Polirítmia

Vídeo

Els alumnes de 1er ESO hem treballat les poliritmies. El treball final era una composició rítmica. Per inspirar-nos vam veure les actuacions del grup Stomp (veure la publicació  anteriors) i, al nostre nivell, hem composat i executat una obra polirítmica.

Espero que us agradi!

El video potser triga a carregar-se perquè pesa una mica, si és així, baixeu la resolució a 240.

Música descriptiva

Vídeo

Pels meus alumnes de 4art, quan parlavem a classe de la música descriptiva, un he escrit alguns exemples de  música programàtica:

*El aprendiz de brujo, de Dukas
*Borodin: En las estepas del Asia Central.
*Honegger: Pacific 231 y Rugby.
*Musorgski: Quadres d’una exposició.
*Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma
*Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals.
*Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela.
*Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria).
*Weber: Invitació al vals.

I de música descriptiva:

*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten.
*El Llibre  i la papallona,  Peer Gynt, … de Grieg
*Haendel (Israel en Egipto)
* Haydn (especialmente en Las Estaciones)
* Beethoven (Sinfonía Pastoral)

*Les quatre  estacions de Vivaldi

i n’hi ha d’altres….

us deixo alguns videos:

 

 

1er ESO: Article sobre el so i el soroll

Estàndard

Amb els alumnes de 1er ESO hem treballat al diferència entre el so i el soroll. Aquí us deixo un article relacionat amb el tema.

Article del diari Ara del dimarts 18 d’octubre del 2011

PERCEPCIÓ ACÚSTICA

Les diferències entre so i soroll són menys clares del que podria semblar

Sents el mateix que jo?

 ALBERT PUNSOLA

|Difícil convivència 01. Una acumulació d'estrès pot convertir la música en un soroll insuportable. 02. Les obres públiques provoquen moltes queixes. 

“Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones”. Aquesta és la definició de soroll de la llei de protecció contra la contaminació acústica de Catalunya aprovada l’any 2002. És molt possible, però, que a qui escriu aquestes ratlles i a qui les llegeix no els molestin les mateixes sensacions auditives. “En la definició de soroll hi entra un component subjectiu”, assegura Jordi Romeu, doctor enginyer industrial, professor de la UPC i expert en contaminació acústica. Josep de Haro, cap clínic d’otorinolaringologia de Badalona Serveis Assistencials, hi està d’acord: “Entre una definició i el que interpreta cada ésser humà hi ha una certa distància”.

Què vol dir molèstia?

Els científics han definit alguns dels factors que més contribueixen a la sensació de molèstia. Entre ells hi ha el nivell de so, la seva presència constant, la intensitat o el fet que és inesperat . “Aquests paràmetres serveixen per objectivar -diu Romeu- i la normativa els té en compte per establir límits”. Per obtenir els límits es pot seguir un procediment regulat, fent un test a un grup de persones exposades a una sèrie de sons. Segons Romeu, “aquestes proves es fan en un entorn de laboratori i hi ha el dubte de si les condicions d’audició són homologables a la realitat, on hi ha molts sons barrejats i molts estats possibles dels individus”. I afegeix que “els valors que es recomanen no sempre se segueixen en la normativa”.

El doctor De Haro considera que no es pot aïllar la percepció del so de la percepció humana en general. Creu que explicar els fenòmens sonors només amb una sèrie de paràmetres és un reduccionisme superat pel coneixement científic actual. “Percebem amb l’oïda però també amb els altres sentits perquè avui sabem que la percepció és un fet global i cap sentit funciona en solitari”. Això vol dir que el flux d’informació que rebem és processat com un tot al cervell.

El paisatge sensorial en què ens hem anat movent al llarg de les nostres vides va configurant un paisatge emocional en què la voluntat no hi intervé. I és aquest paisatge emocional el que acabarà incidint molt més del que ens pensem en la nostra percepció i sobretot en la interpretació que en fem. El doctor De Haro ho il·lustra amb un exemple: “Si jo de petit vaig viure al costat d’una carretera, però vaig tenir una vivència familiar extraordinàriament bona, serà difícil que quan senti el trànsit tingui una mala sensació”.

No només el nostre bagatge sinó també el nostre estat d’ànim en un moment determinat condicionen la percepció. “La majoria de la gent que està en un discoteca no et dirà mai que sent soroll i el volum és elevadíssim”, recorda Jordi Romeu. En canvi, el tic-tac d’un rellotge, que presenta un nivell baix i que no és impulsiu, pot alterar els nervis de moltes persones. En el cas de la discoteca, el gaudi de la música i altres elements plaents fa passar a segon terme el que en un altre context seria una molèstia. Però, i en el cas del rellotge? Segons De Haro, el cervell filtra el 99% dels estímuls i el que deixa passar és només l’1%. “Ara bé, si aquesta finestra d’entrada s’obre i arriba a un 2% és quan entren estímuls que normalment passarien desapercebuts i que esdevenen irritants, que és justament el que passa quan tenim estrès; els filtres deixen de funcionar correctament”. Aleshores qualsevol estímul sonor que entri de més serà rebut negativament i, literalment, no el tolerarem. En aquest sentit, explica De Haro, “la hipersensibilitat a sons que no són ni desorganitzats ni estridents, ni tan sols elevats, és un senyal d’alerta que alguna cosa no va bé en el nostre organisme”.

Factor subjectiu

El pes dels factors subjectius es pot observar en la realitat quotidiana. A escala col·lectiva tendim a ser més indulgents amb sorolls de trànsit. Segons Jordi Romeu, “aquí hi intervé un factor cultural perquè en el fons la majoria de nosaltres té assumit que és inevitable i a més és anònim, en canvi si ens arriben veus i música del bar de sota, aquí hi ha un culpable”. També cal tenir en compte la contextualització que es pot fer del soroll en relació a un benefici tangible. No rebem igual el so produït per una obra pública llargament esperada i que suposa una clara millora de les condicions de vida, que el que prové d’obrir un carrer tres vegades consecutives, per culpa de la descoordinació entre empreses de serveis.

La qüestió és si aquesta innegable subjectivitat pot servir d’excusa per renunciar a tenir bones lleis que ens protegeixin dels abusos. Els experts asseguren que no. “És cert que la llei ho simplifica tot, però això no vol dir que no hagi d’existir; hi ha d’haver unes mesures que ens permetin, en el terreny fisiològic del dia a dia, adequar la normativa en funció d’altres factors de l’entorn. Així per exemple no es pot regular el nombre de decibels en un barri i ignorar la càrrega sonora ja existent en aquest indret i que ve d’altres fonts”, assegura del doctor De Haro.

Les molèsties originades pel soroll continuen tenint un gran pes en les queixes de la ciutadania tant als ajuntaments com al Síndic de Greuges. Moltes persones escriuen al Síndic perquè entenen que els seus municipis no fan tot el que podrien en aquest tema. Sobre la qualitat de les normes vigents, Jordi Romeu pensa que és millorable però subratlla: “Ja em conformaria si s’apliquessin”. La raó és que l’avaluació tècnica d’un so no és trivial. Cal personal amb una formació adequada i actualment hi ha pocs professionals capacitats per fer aquesta funció al nostre país.

D’altra banda, el soroll fa esclatar conflictes latents: “Si la convivència per alguna raó ja és dolenta un problema de soroll la destrossa completament, gairebé sempre es converteix en un casus belli “, indica Jordi Romeu. El doctor De Haro ha observat conflictes de veïnatge en què un estat acumulatiu d’estrès personal desplaça el llindar del que és acceptable. Així, un so harmoniós, com una música a un nivell moderat, s’interpreta com a molest, i un so una mica molest però relativament tolerable provoca un enuig desaforat. “Són casos en què els límits entre la mala educació, els prejudicis i l’estat emocional no es distingeixen”, diu.

Conflictivitat i ignorància van juntes. “El desconeixement de la nostra relació amb el so com a individus fa que algunes persones es comportin com emissors incívics i que d’altres es converteixin en receptors excessivament estrictes”, afirma De Haro. L’educació sempre acaba sent un estalvi.

Mode major i Mode menor

Vídeo

Sobretot pels alumnes de 3er   i 4art de la ESO, amb els que estem estudiant els modes major i  menor, us recomano que mireu aquest video des del minut 5:50.  Pertany al programa que feia la TV3 la temporada passada ” No me la puc treure del cap”, és el capítol que parla de l’himne del Barça, i ens permet escoltar molt clarament la diferència tonal quan canviem una cançó del mode major al menor.

http://www.tv3.cat/videos/3185510

Música clàssica i música pop

Vídeo

La majoria dels meus alumnes creuen que no té res a  veure  la música clàssica deMozart, Beethoven, Bach,…. amb la que ells escolten actualment. Aquí podeu veure un video molt divertit on ens expliquen, en format de monòleg d’humor, que la base de la música pop actual és la l’ harmonia clàssica. Disfruteu!

us adjunto també el Cànon de Pachelbel original per qui no el conegui: