Category Archives: 4art ESO

Pràctica d’il·luminació

Estàndard

Amb els alumnes de 4t de Cultura Audiovisual hem estat treballant la il·luminació en l’estudi tot treballant el retrat: Què passa amb la il·luminació directe, la il·luminació difusa, la llum rebotada a través d’un difusor,… Hem probat diferents direccions de la llum i hem pogut comprovar com es modela un rostre a través de la llum.

DSC_2712dsc_2711-1.jpgdsc_2708.jpg

4t ESO:curtmetratge de Cultura Audiovisual

Estàndard

Els alumnes de 4t de cultura audiovisual hem treballat la història del cinema  i les  tècniques del llenguatge cinematogràfic. El projecte final ha estat fer un curtmetratge de temàtica lliure. El resultat ha estat molt espectacular! Us deixo un dels curtmetratges fets per un del grup de nois molt cinèfils.

Afafeu un vol de crispetes i mireu-vos-el! Val molt la pena!!

Una mica de tot….

Estàndard

Un altre curs que ja s’acaba. Altre cop tanquem el cicle i arriba l’estiu per carregar les piles i preparar-se per un altre curs carregat de novetats.

Us deixo un recull de feines fetes a 3r i 4t d’ESO. Aquestes làmines reflecteixen la feina que hem fet a 3r sobre el Romanticisme, el Realisme i l’Impressionisme i a 4t que ara treballem diferents tècniques artístiques.

Bravo pels alumnes!!!

img_8050img_8051img_8050.jpgimg_7842img_7843.jpgimg_7842.jpgimg_7840.jpgimg_7841.jpgimg_7840.jpgimg_7839.jpg

4t d’ESO. Disseny gràfic: targeta de visita

Estàndard

Aquest  trismestre a 4t ESO estem treballant el disseny des de tots els àmbits: disseny gràfic, indrustrial, packaging,… posem en pràctica els coneixements que anem adquirint de tipografia, composició, color, ergonomia,…

Us deixo els treballs fets de disseny gràfic, concretament de targetes de visita.

Influències de l’art en la publicitat

Vídeo

En aquest videos podem  observar com obres i autors de diferents èpoques s’han utilitzat  de punt de partida de produccions contemporànies, tant de diseny de producte, gràfic i publicitari, com de treballs d’ ilustració.

Cuando la inspiración está en el arte

View more presentations from Lucía Alvarez

</div>

Videos d’anuncis publicitaris  inspirats en l’obra de M.C. Escher:

Video publicitari inspirat en l’obra de Peter Callesen:

En aquest  anunci apareix, l’artista Theo Jansen, escultor cinètico, com protagonista:

HISTOCLICK, una nova forma de veure i ensenyar la història

Estàndard

cartelDes de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.

Ensenyar història és apassionant. En cada classe s’ha de procurar endinsar l’alumnat en un món que per ells és nou i que moltes vegades està viciat de prejudicis, de visions incorrectes o d’imatges distorsionades i es que, com els hi dic moltes vegades, el cinema ha fet molt de mal amb els seus finals ensucrats on la parella marxa a cavall vers l’horitzó amb una posta de Sol. El món i la història no sempre són ensucrats.

Tot i això, arran les pel·lícules i sèries molts alumnes arriben a classe amb coneixements sorprenents. Alguns fins i tot busquen informació sobre allò que els ha agradat i alguns… han jugat a casa a allò que van veure en una pel·lícula.

IMG_0896-01

Soldats romans posteriors a la reforma de Mari (ca. 100 aC) disposats en formació de guàrdia

Entren aquí uns amics que he redescobert arran de tot això. Els estimats clicks de Playmobil. Aquells que vam néixer al voltant dels 70-80 els coneixem molt. Pirates, cavallers, indis o soldats prenien vida a les nostres mans i feien volar la nostra imaginació.

En els darrers anys Playmobil ha tret diverses sèries de clicks que s’endinsen en el món de la història més enllà dels coneguts i estimats cavallers i pirates. Egipcis, romans, víkings o prehistòrics han estat fets plàstic per l’empresa alemanya…

IMG_0906

Un soldat anglès i un francès lluiten pel control del castell de Les Tourelles 

I un professor no pot escapar d’aquesta oportunitat.

Vaig dissenyar i executar quatre diorames que mostren moments de la història diferents:

La cacera prehistòrica d’un mamut

IMG_0902

Els homes prehistòrics del paleolític eren caçadors i recol·lectors

La vida al paleolítica mostra als caçadors buscant el menjar per la tribu, mentre les dones es queden a la cova amb els ancians i els nens. En aquells moments els mamuts són l’animal per excel·lència. Oferien carn, pell i ullals d’ivori. Només hi havia un problema… calia caçar-los.

IMG_0905

Els nens observaven les tècniques de cacera dels adults

La trobada de Tars entre Marc Antoni i Cleòpatra el 41 aC

IMG_0875-01

Galera romana aproximant-se al vaixell de Cleòpatra 

És la història d’amor més coneguda de tots els temps i es va iniciar amb aquella trobada. Historiadors com Plutarc a les seves Vides Paral·leles en parla. Cleòpatra va anar amb el seu vaixell a entrevistar-se amb el triunvir romà que governava Orient des de la ciutat de Tars. Va pujar pel riu Cidno i es va trobar amb Marc Antoni. L’enamorament va ser instantani, qui sap si per amor o per política, però el destí de tots dos personatges va quedar unit per sempre.

IMG_0891-01

Els atacs víkings als anglosaxons fets per Ragnar Lodbrock

20170519_114906-01

Desembarcament víking a costes de Northumbria

Els pobles víkings viuen un seriós problema a les seves terres. L’augment de la població i els canvis climàtics provoquen la necessitat de buscar menjar més enllà dels fiords. A finals del s. VIII, els drakkar víkings apareixen entre la boira i ataquen el monestir de Lindisfarne provocant  una matança. No és res estrany que els monestirs de les illes britàniques conservin la pregària que deia: A furore normanorum libera nos Domine, de la fúria dels homes del Nord, allibereu-nos, Senyor.

20170529_103033-01

Vista general del diorama sobre atacs víkings a pobles anglosaxons

IMG_0858-01

El pillatge i  el segrest eren part de la violència dels pobles normands

– La presa de la barbacana i els castell de Les Tourelles per Joana d’Arc el 1429

20170519_114515-01 (1)

Vista general del diorama de la presa de Les Tourelles (1429)

Guerra dels Cent Anys. Anglaterra i França es disputen unes terres al continent i el tro francès. Després d’anys de guerra sembla que els anglesos guanyaran. Controlen gran part del territori i tenen assetjada la ciutat d’Orleans. Només un miracle els pot salvar… i va aparèixer ella. Diu que Déu l’envia per salvar França i el 1429 allibera Orleans, a partir d’aquí la guerra fa un tomb.

20170519_114502-01

Joana d’Arc dirigeix als seus nobles contra la barbacana que protegeix Les Tourelles

La història és aprendre. La forma de fer-ho pot millorar constantment. La imaginació no té límits i Playmobil ajuda. Ara a preparar un nou diorama. L’antic Egipte ens espera.

20170519_115123-01

Ignacio Fernández Pérez

Professor del departament d’Humanitats

Disseny Làmpada 4t ESO

Estàndard

Com a projecte final del tema del disseny, els alumnes de 4t han dissenyat les seves làmpades. Hem posat en pràctica tots els processos de disseny que hem treballat. Han fet molt bona feina i han sortit uns resultats molt interessants. Aquí teniu unes mostres:

   
J

   
    
    
    
    
    
   

4rt: Reportatge. Miquel Angel Superstar. Renaixement

Vídeo

Us deixo un reportatge sobre Miquel Angel, el geni renaixentista.

El nom sembla evocar un encanteri màgic: Michelangelo.
El llegat artístic que va deixar a les generacions futures és pràcticament inigualable. Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.
El reportatge se centra en aquesta figura contradictòria i en la seva àmplia gamma de passions, així com en la seva visió de la creació del món. Com va arribar ell, un personatge tan difícil, a pintar la magnífica Capella Sixtina? I com va crear l’escultura més famosa en la història de l’art, el David, a qui milions d’admiradors veneren cada any com a l’autèntic Mister Univers?

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

La imatge: il·lustracions gràfiques animades

Estàndard

Les imatges expliquen molt bé el procés, partint de l’estructura que cada grup haurà triat: triangular, quadrada, ondulada .. (aquesta pot ser de qualsevol material, xapa de metall o plàstic, fusta, cartró ploma, cartolina ..) i d’una selecció prèvia d’imatges i / o llegendes,  haureu de retallar les imatges per, tot seguit enganxar les tires de les diferents representacions esquerra i dreta en les respectives cares de la  base.

Aquesta tècnica ens brinda l’oportunitat de combinar dues o més imatges en un sol format, que a més, anima a moure l’espectador, ja que els que s’acosten en una direcció veuran un missatge completament diferent als que ho facin en l’altre sentit o frontalment.

La temàtica us ho deixo en les vostres ments, podeu optar per la denúncia social o per una altra completament diferent …, penseu.
Us ensenyo algunes peces de dos artistes “OP Art” que van treballar aquesta tècnica basant-se en l’ocupació del color i l’abstracció en la recerca del moviment cinètic. Tot i que en les seves obres no s’utilitzen imatges realistes, us poden donar una idea de les possibilitats d’aquesta tècnica.

Yaacov Agam, nascut el 1928 aquest pintor i escultor israelià va ser també pioner de l’art cinètic

Exposició: Le Corbusier, un atles de paisatges moderns

Estàndard

Del 29 de gener fins 11 de maig podeu gaudir d’aquesta exposició fantàstica!

Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns.
Fruit de la col·laboració amb el MoMA de Nova York, arriba a CaixaForum l’exposició “Le Corbusier, un atles de paisatges moderns”. A la mostra, que s’emmarca en la línia de programació d’exposicions d’arquitectura, tindrem l’oportunitat de passejar-nos pels espais que va idear aquest pioner i també de conèixer el seu món, des dels primers treballs fins als grans edificis que va projectar durant l’esplendor de la seva carrera com a arquitecte. Podrem reviure els interiors que va dissenyar a escala real a través de mobiliari original; veurem els dibuixos, les pintures i les maquetes que va fer, a més de projeccions audiovisuals. Es difícil, i alhora, apassionant descriure en poques paraules la figura del suís Le Corbusier. Una personalitat inquieta que va dinamitar els conceptes artístics de principis del segle xxper promoure el que avui coneixem com art modern. Les construccions principals de Le Corbusier es coneixen avui en dia arreu del món, i en el seu moment van ser petites revolucions. Per primera vegada, va integrar la construcció en el paisatge i va posar l’art al servei de les necessitats de la societat. Le Corbusier va estudiar les construccions clàssiques de tot el món i va treballar en projectes en els cinc continents. Un d’aquests projectes va ser el pla urbanístic que va dissenyar per a la ciutat de Barcelona, i que mai no es va materialitzar. L’arquitecte, però, va deixar empremta en diverses generacions d’arquitectes catalans. Le Corbusier va treballar al llarg de la seva vida en 200 projectes, a través dels quals va construir 75 edificis. Les 215 peces que s’exhibeixen a CaixaForum procedeixen, majoritàriament, de la Fundació Le Corbusier i del MoMA de Nova York. Ja fa més de 25 anys que Barcelona no acull l’obra de l’artista. Complementàries a la mostra, s’han programat activitats paral·leles per a tots els públics: des de visites guiades i conferències, fins a l’espai CaixaForum Kids, on els més petits podran jugar i conèixer l’art de Le Corbusier. Veniu a descobrir el pare de l’arquitectura moderna del 29 de gener a l’11 de maig a CaixaForum Barcelona, i de l’11 de juny al 13 d’octubre, a CaixaForum Madrid.

Per poder visitar la exposició de forma virtual:
http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/interactivo/le_corbusier/ca/visita4.htm

20140312-180806.jpg

4rt: Disseny gràfic

Estàndard

Amb els alumnes de 4rtESO, d’itinerari tècnic, estem treballant el disseny. Hem començat a coneixer el disseny gràfic i hem realitzat una tarjeta de visita. Previament s’ha hagut de plantejar una empresa fictícia, amb un nom i un logo. Aquests en són els resultats:

20140312-132735.jpg

4rt Dear photograph

Estàndard

Amb 4rt de  la Eso hem treballat el projecte fotogràfic inspirat en el projecte “dear photograph”. És un projecte molt interessant i poètic  sobre el passat i  el present, una roda temporal que es tanca en una sola imatge. Podem obtenir diferents nivells de lectura ja que trobem dues imatges que dialòguen entre elles, en una mateixa fotografia.

Aquests són alguns dels resultats:

alv amigo

IMATGE BET HISTORIA DE L'ART marga judith garcia francesc lopez fotoMar Purull la foto 4 la foto 2 aida d OLYMPUS DIGITAL CAMERA ??????????????? Foto del passat

Remake d’obres d’art

Imatge

Amb els alumnes de 4rt, d’història de l’art, hem realitzat un remake d’una obra d’art de diferents estils artístics. Després d’analitzar-la formalment, hem realitzat el remake propiament. Aquesta activitat ens ha permès aprofundir en tots els detalls de l’obra: la il·luminació, l’estructura, el vestuari, l’entorn,… el resultat ha estat molt positiu i interessant.

Ens hem inspirat en la web BOOOOOOM.

IMATGE REMAKE 2 OHHH... ALRIGHT... REMAKE foto remake Hombre-con-turbante-rojo Paul_Cézanne_222.jpg REMAKE marga i martagio gio2

Renaixement: Miquel Àngel Super Star

Estàndard

Us deixo el link sobre un documental de la vida i la obra de  Miquel Àngel, artista del Renaixement. Aquest documental l’estem treballant a 4rt, a història de l’art. És molt interessant, us el recomano!

http://www.youtube.com/watch?v=ZZDIVDRxIvE

4rt ESO: Dibuix al Natural

Estàndard

Avui amb els alumnes de 4 rt de la ESO hem fer un parèntesis en l’estudi del Renaixement i hem fet unes classes de dibuix al natural, fent servir de models els seus propis companys. Igual com feia Miquel Angel, hem apreciat les proporcions del cos, el repartiment del pes, l’estructura corporal, les llums i les ombres,… Encara ens queda molt per arribar al nivell dels nostres estimats artistes del Renaixement però…. Ho seguirem intentant!

20140304-165114.jpg

20140304-165122.jpg

20140304-165133.jpg

Exposició Caixa Forum de Barcelona: Mediterrani, del mite a la raó

Estàndard

20140228-143847.jpg

Comença una exposició molt interessant al CaixaForum sobre l’art clàssic de l’imperi grec i llatí. Us la recomano! Comença avui i estarà fins el dia 15 de juny.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú –l’àgora o el fòrum– com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic. Aquestes idees van permetre establir una nova relació entre homes i déus, i entre els propis homes, buscant de vegades punts de trobada i revelant secretes admiracions mútues en lloc del sistemàtic desig de destrucció.

Els límits del Mediterrani que ofereix l’exposició no són els que fenicis, etruscs, grecs i romans van abordar, sinó aquells que la imaginació assolia: un espai a mida de l’home, un espai de llibertat mental. La mostra combina mites, és a dir, històries, i la Història: la història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.

Link per trobar més informació

Video “El jardí de les delícies” del Bosch

Vídeo

Pels alumnes de 4rt sobretot, i per tots aquells interessats en la pintura, us deixo un enllaç d’un petit video que ens parla en detall sobre el famós quadre ” El jardí de les delícies”, del pintor neerlandès Hieronymus Bosch.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21883

Boí Taüll després de la restauració

Estàndard

Just ara em els alumnes d’història de l’art de 4 rt hem fet l’exàmen del Romànic i hem treballat entre altres, el Pantocrator de Boi Taüll. Precisament ara també han acabat les obres de restauració de l’església i és un bon moment per fer una escapada de cap de setmana amb la família i anar-hi a fer un cop d’ull.

La informació la podeu trobar a http://www.hoyesarte.com/patrimonio/asi-luce-sant-climent-de-taull-tras-su-restauracion_143956/?utm_source=Las%20obras%20maestras%20de%20Nicolás%20Müller%20/%20Stanislaw%20Lem%20inédito,%20en%20español%20/%20‘L’elisir%20d’amore’,%20en%20un&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin

20131201-132203.jpg

“El Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya y la Obra Social “la Caixa”, junto con el Arzobispado de Urgell, el Consorcio del Patrimonio de la Vall de Boí y el Museu Nacional d’Art de Catalunya han presentado el resultado de los trabajos de restauración y adecuación de la iglesia románica de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça, Lérida), uno de los iconos de la arquitectura y el arte románicos europeos……”

La Proporció Àuria i els logotips

Estàndard

Exposició Chema Madoz. La Pedrera

Estàndard

Fins al 28 de juliol.
Un dels creadors més destacats de la fotografia espanyola contemporània.
En la seva obra, propera a la poesia visual, Chema Madoz mostra una inclinació constant al simbòlic, mitjançant imatges caracteritzades per un subtil joc de paradoxes i metàfores, amb les quals crea un món propi, imaginatiu i reflexiu.
A través de les seves creacions, sovint impregnades d’una delicada ironia, Madoz qüestiona la realitat i convida l’espectador a l’observació i a la reflexió, a descobrir la poesia amagada en els objectes més comuns sotmetent-los a lleugeres transformacions i alterant-ne la funció, el context i l’ús habituals.
L’exposició «Chema Madoz. Ars combinatoria» resumeix la trajectòria de Madoz, Premi Nacional de Fotografia l’any 2000, des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat.

Per saber-ne més:

http://www.lapedrera.com/ca/chema-madoz-ars-combinatoria-0

20130601-214207.jpg

20130601-214215.jpg

4rt: Reportatge. Miquel Angel Superstar. Renaixement

Estàndard

Us deixo un reportatge sobre Miquel Angel, el geni renaixentista.

El nom sembla evocar un encanteri màgic: Michelangelo.
El llegat artístic que va deixar a les generacions futures és pràcticament inigualable. Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.
El reportatge se centra en aquesta figura contradictòria i en la seva àmplia gamma de passions, així com en la seva visió de la creació del món. Com va arribar ell, un personatge tan difícil, a pintar la magnífica Capella Sixtina? I com va crear l’escultura més famosa en la història de l’art, el David, a qui milions d’admiradors veneren cada any com a l’autèntic Mister Univers?

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

http://www.tv3.cat/videos/4586531/Miquel-Angel-superestrella

Treballant Danae, de Ticià. El mite de Danae i les seves versions

Estàndard

Pels meus alumnes d’història de l’art, aquí ateniu informació sobre el quadre de Danae de Ticià, del Cinqueccento, i moltes altres versions de la mateixa història mitològica fetes en diferents moments i per diferents artístes.

http://artetorreherberos.blogspot.com.es/2010/02/tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danae.html

http://fallen-lids.blogspot.com.es/2009/08/la-bella-danae.html

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/19151/1/mgonzalezperez012_TFC_1212.pdf

10 museus estatals s’incorporen a Google Art Project

Estàndard

Diez museos estatales, dependientes de la dirección general de Bellas Artes, Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas, han incorporado parte de sus colecciones al Google Art Project. En concreto, cada uno de los museos participantes en esta primera fase ha seleccionado las obras más representativas de su colección y las presenta con textos en inglés e imágenes en alta resolución.

Cada pieza va acompañada de un enlace a la página de la Red Digital de Colecciones de Museos de España (CERES), en la que el usuario que acceda a través de Google Art Project podrá conocer el catálogo completo de cada museo.

Gran variedad de colecciones

Las obras seleccionadas muestran la gran variedad de las colecciones de los museos estatales, mostrando obras de pintura, arqueología, antropología, mobiliario, cerámica, indumentaria, porcelana, dibujo, joyería, fotografía, estampa, escultura, juguetes, instrumentos musicales, platería, etc.

Las obras no sólo muestran la cultura española o europea, también hay obras procedentes de Estados Unidos, Brasil, Filipinas, Tahití o Guinea Ecuatorial. Por otra parte, la selección abarca un amplio rango cronológico: desde obras del Paleolítico Superior hasta la segunda mitad del siglo XX.

20130325-140758.jpg

http://www.hoyesarte.com/museos-de-arte/al-dia/12920-diez-museos-estatales-se-incorporan-a-google-art-projet-con-376-obras.html

photoshop

Vídeo

Amb els alumnes de 4art de la ESO tècnic,  comencem a treballar i a coneixer el programa de retoc d’imatges tan conegut: el photoshop. Us deixo un video on podeu veure el procés per fer una fotografia publicitària, desde la pre producció fins a la post producció amb retoc fotogràfic inclòs.

Cianotipia

Imatge

imageAmb els alumnes de l’itinerari tècnic de 4art de ESO hem pogut experimentar amb una tècnica de copiat, avui en dia consederada alternativa, però que té el seu origen en el segle XIX. La cianotipia és un procés de copiat que es basa en dos sals de ferro, el citrat fèrric amoniacal i el ferricianur de potasi, que son el que dóna aquests tons blaus en les còpies. Aquestes dues sals reaccionen només amb els rajos ultravioletes i les imatges es revelen amb aigua. Això la converteix en el procés de positivat fotogràfic més simple i el que necesstita menys infrastuctures. Però els resultats són igualment  increïbles!

Aquí teniu algunes de les imatges que hem obtingut:

image

image

image

image

image

image
image

BP Award: retrats i autoretrats

Imatge

El retrat i l’autoretrat és un dels grans temes de la Història de l’art i la pintura. Hi ha nombroses convocatòries que han estat el trampolí per què l’obra d’un artista es  donés a conèixer; aquí us deixo unes obres que han estat  seleccionades en les darreres edicions del concurs BP Award, que es celebra a la National Portrait Gallery de Londres. Totes aquestes obres estan realitzades amb pintura, encara que no ho sembli.

Actualitzant el bodegó

Imatge

Aquests tres dibuixos han estat realitzats per la Laia, el Dani i la Mireia ( 4t Eso tècnic ). L’exercici consistia en paracticar el dibuix al natural a través del bodegó. Això si, en comptes d’ampolles, fruita o peix fresc, els/les alumnes havien de triar objectes que els fossin familiars i d’ús diari. Quin ha estat l’objecte estrella? Si…el telèfon mòbil. Tampoc ens sorprèn tant oi?

 

 

 

Realitat fragmentada

Estàndard
Abans de començar deixem clar un parell de qüestions:

1. – Qui és David Hockney?, Em preguntareu la majoria de vosaltres, val uscomprenc, és com si em preguntaseis qui és el defensa central del Reial Madrido del Barça, és a dir no tinc ni remota idea, però això té fàcil solució, santawikipedia acudeix al nostre auxili.

2. – Què tenen en comú el Cubisme, David Hockney i la fotografia?. Bé, excel · lent pregunta que dirien alguns “intel · lectuals” que desconec, la resposta és una paraula que no està recollida (encara) en el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. La panografía.

Quan el cubisme comença el seu camí de la mà de Pablo Picasso, GeorgeBraque, i Juan Gris, comença trencant literalment l’última baula que ancorava la pintura tradicional amb els nous corrents pictòriques, trencaven amb la perspectiva renaixentista, la realitat, element únic i unitari que donava sentit a l’espai es descompon en trossos

     OBRES DE PABLO PICASSO
La realitat no serà ja només un fragment que es veu sinó que es substituirà pel que coneixem, per un espai, aparentment artificial (i què no ho és, penseu un espai amb tres dimensions sobre una tela que només té dos), però un espai molt més ampli, el que coneixem, amb independència que es vegi o no (la paradoxa,una pintura per ser vista mostrant un espai que no es veu però es coneix) l’obraresultant no és immediata, però com el dibuix tècnic (sistema dièdric) el seuconeixement és molt més exacte que la pròpia “realitat representada”.A finals dels 70, David Hockney (pintor ja reconegut) comença a treballar amb fotografies, descomponent la realitat en múltiples parts i permetent que l’ull jugui a recompondre i “entendre” allò que veu, com mostra fixeu-vos la semblança entreaquesta obra de Boccione i el retrat de Hockney:

Un autor sempre interessat pels aspectes tècnics (instruments) de la pintura i pels fenòmens òpticsLes seves imatges, de les que us deixo una mostra, reprèn la idea cubista i li atorga una nova càrrega de sentit (què és la fotografia, sinó un moment, un espai i un temps singular?).
         OBRES DE DAVID HOCKNEY

Viatge interactiu a través de l’obra de Claude Monet

Estàndard

No us perdeu aquest preciós enllaç on podreu fer un fantàstic viatge interactiu per l’obra de Monet, tota una delícia des de les imatges, a la música i l’estètica d’aquest enllaç….

www.monet2010.com

 

Raons per les que l’art és bo per als nens. Norbertha Torres.

Estàndard

Ja fa temps que vaig recollir aquest manifest  de Norbertha Torres, Art is Good (museu  MOCHA:The Museum of Children’s Art, Oaklan, EEUU) en les que ens planteja 20 raons concretes per les que l’art és bo per als nens,però sempre és bo recordar-ho…en aquesta ocasió, ho he trobat en la fantàstica web Pinzellades al món

 

1. El arte estimula ambos lados del cerebro.
2. El 33% de los niños son aprendices visuales.
3. Hay estudios que demuestran que los niños que hacen arte leen mejor y sacan mejores notas en matemáticas y ciencias.
4. Los niños aprenden usando sus sentidos y el arte es ideal en este proceso.
5. Los niños necesitan un lugar en la escuela para expresarse.
6. El arte promueve la autoestima.
7. El arte estimula a los niños a prestar más atención al espacio físico que los rodea.
8. El arte desarrolla la coordinación entre los ojos y las manos.
9. El arte estimula el desarrollo perceptivo.
10. El arte enseña a pensar dejando finales abiertos. Representa una cultura de preguntas más que una cultura de respuestas.
11. El arte enseña que puede haber más de una solución para un problema.
12. El arte enseña a los niños a pensar creativamente para resolver problemas.
13. Los niños pueden compartir y reflexionar acerca de sus trabajos de arte y aprender algo de sí mismos y el mundo en el que viven.
14. Cuando el arte está integrado a otras materias del programa escolar los niños se comprometen más en el proceso de aprendizaje.
15. En el proceso de hacer arte el niño está expuesto a diferentes posibilidades, al descubrimiento, y a la libertad, de esta manera se evita caer en el control y predictibililidad de la educación convencional encontrada en los Estados Unidos de hoy en día.
16. El arte nutre el alma humana. Se siente bien haciéndolo.
17. El arte trae los recursos culturales de la comunidad dentro de la clase.
18. El arte involucra a padres y tutores en la escuela invitándolos a participar como voluntarios en diversas actividades.
19. El arte proporciona un medio, un piso en común, para atravesar estereotipos raciales, barreras y prejuicios.
20. El arte es valioso por sí mismo.

4art ESO: Làmpades!

Imatge
Seguim treballant el disseny amb 4art.  Ara aplicarem la nostra creativitat per dissenyar làmpades.
Podrem usar diversos materials com paper “pergaminata” (que deixa passar la llum), polipropilè (el trobareu sense dificultat en grandària A4), cartolina i, si es troba, paper vegetal d’alt gramatge …
En tot aquest temps m’he anat fent amb un munt d’imatges bussejant per internet i en premsa escrita, aquí us deixo unes quantes i altres les veurem a classe ..
 
 Lampara Aperture, de Laura Norcross,  realitzada amb la tècnica de l’origami (art deplegar el paper) està formada per pentàgons i hexàgons que es construeixen per separat i s’enganxen per aconseguir l’esfera. La podeu trobar a la secció de llums de Hàbitat.  Ara veiem el mateix model però obert:
Aquesta meravella es diu Coral, de David Trubridge, realitzada en xapa de fusta.
En aquesta imatge es pot apreciar la geometria subjacent (pentàgons i hexàgons i rombes) i per a més aclariment us deixo aquest vídeo on es pot veure tant elsdiferents materials utilitzats com la seva construcció.
Lampara Evolute, realitzada també en xapa de fusta, aconsegueix un volum esfèric, encara que nosegueixi un patró geomètric pròpiament dit.

Prenent com a base el pentàgon, aquest model es pot transformar en altres,simplement canviant la terminació, són necessàries 12 plantilles per aconseguir elvolum i el material idoni és el polipropilè (plàstic per enquadernar) que si ho trobatranslúcid molt millor.

Arribem a una làmpara que segur haureu vist per algun llocl’original es diu IQLighti pot adoptar múltiples formes segons el nombre d’elements que s’utilitzin.

Desde la pàgina de IQ-Light podeu veure la teoria en la que es fonamenta aquesta làmpada, la seva geometria i el muntatge,… està el anglès!

Aquí esta present la geometria però en forma de projecció de les ombres i les llums al sostre  o a la  pared…
Aquesta  imatge no és una làmpada, però el patró geomètric està molt present.

Aquestes altres  làmpades són de Ikea i també estàn realizades en polipropilè.

Aquesta altra es diu TetraBoxl’he trobat a través del bloc  elmundodelreciclaje , realitzada amb brics reciclats i utilitzant el pentàgon i l’hexàgon i colapodent realitzar altres models que l’esfera geodèsicaval la pena passar-se per la sevapàginahttp://www.edchew.my/



Les següents són de Yoshinobu Miyamoto…












Ara veiem una alternativa a l’aplicació de la geometria en la construcció de llums substituint-la per estructures modulars que s’utilitzen com a separadors d’ambients o fins i tot catifes .


i arribem a una lampara que segur haureu vist per algun llocl’original es diu IQLighti pot adoptar múltiples formes segons el nombre d’elements que s’utilitzin.

4art ESO: La cianotipia

Estàndard

La cianotipia és un sistema d’impressió molt antic. Va ser inventat el 1842 per Sir. John Herschel, basant-se en el seu descobriment de sals de ferro fotosensibles.

El nom ve de l’intens blau que produeix el procés (del grec cyan, blau fosc). Imatge blava sobre fons blanc (el color blanc del paper de suport). És el mateix procés alferroprusià, perquè el color el dóna el compost anomenat blau de Prússia oferrocianur de ferro.

Els cianotips es poden obtenir tant a partir de negatius comuns com de dibuixos o reproduccions en materials transparents o translúcids, o d’objectes opacs o translúcids. L’original actúa com un negatiu. Les solucions químiques per a lasensibilització del paper o de les teles són econòmiques i fàcils de preparar  i utilitzar. No hi ha revelat en el procés bàsic, la imatge apareix directament i es converteix en permanent mitjançant un rentat amb aigua.

És necessària la impressió per contacte, amb exposició a la llum solar o a una potent llum ultraviolada, per això és necessari ampliar prèviament els negatius o altres originals a la grandària final que es busca.

El més adequat és utilitzar pel · lícules fabricades per a la duplicació directa de negatius de tò continu, per fer negatius ampliats. A falta d’aquesta pel · lícula de tons continus es pot treballar amb Lith, que és pel · lícula d’alt contrast, però es revela amb Dektol o revelador similar i produeix tons continus.

Si en voleu saber més, demaneu-m’ho o pregunteu com ho van fer els alumnes del 4art  tècnic!

Fer targetes de Nadal

Estàndard

Podem crear cartells o targetes de felicitació com aquesta amb Strix. Sols cal escriure el text (no fiqueu accents, ni la “ç”, ni “l·l”) i pujar una imatge. Li donem a “merge” i ja està. La il·lustració de la primera targeta és deMatheus Lopes i la de la segona de Ner-Tamin

NIT MNAC. QUINA NIT!

Estàndard
NIT MNAC. QUINA NIT!

Nits d’arts i música

Data:Dissabte 17 de desembre de 2011
Horari:De les 19 h fins a mitjanit
Preu:Entrada gratuita a tot el Museu
NIT MNAC. QUINA NIT!

PROGRAMA

Què podeu fer?

Visitar la col·lecció permanent i les exposicions temporals
Des de La Maleta Mexicana (*) fins a la nova presentació de la Col·lecció d’Art Romànic, sense oblidar la nova obra Collage-pintura de Joan Miró i altres novetats que trobareu a les sales del Museu.

Conèixer a fons les obres mestres
Cada quart d’hora, de 19.30 a 22 h, us oferim comentaris de les obres més significatives de la col·lecció permanent.

Fer una visita a la vostra mida
Amb els diferents recorreguts que us ofereix el nostre servei d’audioguia.

Gaudir de les activitats per fer en família
Voleu fer de detectius? Localitzar un antic manuscrit medieval a les sales d’art romànic o descobrir qui és el culpable d’un crim a la col·lecció de gòtic? Aconseguiu resoldre els Enigmes i no deixeu de visitar l’Espai educArt on us espera Una mà de contes del MNAC.

Escoltar jazz en directe
A partir de les 21 h, actuació de la Harpo’s Band del Taller de Músics a la Sala Oval.

Fer un tast als diferents espais gastronòmics
A la Sala Oval, oferta de plats inspirats en les col·leccions, i a la Sala de la Cúpula, un racó per als amants del cafè i la xocolata. Restaurant Òleum, obert (us recomanem reservar al telf 93 289 06 79).

4art ESO: fotografia

Estàndard

Pels alumnes de 4art, amb els que estem treballant la imatge fotogràfica, us deixo algun link perque us inspireu per fer la vostra serie fotogràfica

la agència de fotògrafs Magnum:

http://www.magnumphotos.com/

Fotògraf: Duane Michals:

http://jmsuarez.es/fotografia/galeria/duane-michals/

Fotògraf: Joan Fontcuberta

http://www.fontcuberta.com/

Fotògraf: Yann Arthus Bertrand

http://www.yannarthusbertrand2.org/

Fotoreportatge Word press Photo

http://www.worldpressphoto.org/

World Press Photo 11

Estàndard

Photographic Social Vision presenta per setena vegada consecutiva l’exposició World Press Photo al públic barceloní. La mostra, que recull les 170 fotografiesguanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, ha premiat enguany tres fotògrafs espanyols i dos projectes relacionats amb Internet i les xarxes socials.La mostra itinerant, que en l’edició passada va assolir els 35.400 visitants, és considerada mundialment la més important en l’àmbit del fotoperiodisme per la qualitat de les fotografies, així com pel debat i la crítica que generen cada un dels treballs presentats. Una cita amb els esdeveniments socials, polítics, culturals i esportius de l’últim any que també és un aparador per als millors fotoreporters del moment, ja que els ofereix l’oportunitat de presentar un treball moltes vegades censurat pels governs i els mitjans.

Sota el lema «Veure per creure», Photographic Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el paper de la fotografia documental a l’actualitat, últim reducte de veracitat en l’extensa oferta de missatges i imatges expressament manipulats que consumim cada dia. Els continguts de la mostra World Press Photo són un termòmetre del context social mundial i necessaris per matisar la nostra consciència pública i memòria històrica.

La pau a través de l’art

Estàndard

La pau a través de l’art
Tallers organitzats amb motiu de la
setmana per la pau i la no violència a les
escoles
Del 30 de gener al 3 de febrer de 2012

La Pau a través de l’art‘ és un projecte
en el qual les nenes i els nens poden
interactuar i ser ells els protagonistes de
l’educació en valors mitjançant l’art en tota
la seva expressió: música, plàstica i
lletres, jugant, divertint-se, manifestant-se,
i participant en activitats que promouen la
vida, la cooperació i la solidaritat.
Organitzat per: Associació per a les
Nacions Unides a Espanya

Sona la Pau, escolteu!
Horari:
30 de gener i 1, 2, i 3 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Els mil colors de la Pau!
Horari: 30 i 31 de gener, i 1 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Conte contat, la Pau ha començat
Horari: 30 i 31 de gener, 1 i 2 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Nivells recomanats: Cicle mitjà i superior
de primària
Durada: 45 min/ taller
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia al tel.:
93 476 86 30

4art ESO: El Romànic

Vídeo

Nois/-es us penjo uns link sobre el romànic, el tema que hem treballat i del qual us examineu la setmana que ve:

Por, poder i fe en el romànic. Aquesta web interactiva ens explica a través de la construcció del timpà de la Santa Fe de Conques les creences del romànic.

http://www.xtec.cat/recursos/socials/romanicesc/conques/

Aquí podeu trobar informació geenral del Romànic i d’algunes obres en concret:

http://www.xtec.es/~jarrimad/medieval/romanico/romanic.htm

Finalment us deixo amb: “Els ulls de Taüll”, fet dins de la col·l3cció “Una mà de contes”. És més un divertimento que una altre cosa ja que nosaltres ja som una mica més grans….

Els ulls de Taüll

EL MEU PRIMER FESTIVAL

Estàndard

Si cliqueu en aquesta imatge , trobareu tota la informació del  festival…

El Meu Primer Festival és un festival de cinema per a públic escolar i familiar que celebra aquest any la seva quarta edició. Tindrà lloc del 19 al 27 de novembre de 2011 a diverses sales de Barcelona.

El Meu Primer Festival vol contribuir a la difusió d’un cinema infantil plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps. Amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític.

El MPF està impulsat i coordinat per l’Associació Cultural MODIband, entitat organitzadora dels cicles de cinema a la fresca Sala Montjuïc, i compta amb la col·laboració d’altres entitats com ara la Filmoteca de Catalunya i els cinemes Girona.

El Meu Primer Festival compta amb el suport de l’Institut Català d’Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICIC) i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Aquest projecte està inspirat i agermanat amb “Mon Premier Festival”, iniciativa de la “Mission Cinéma” de l’Ajuntament de París que es duu a terme amb gran èxit des de fa tres anys a la capital francesa.

El secret de la cúpula de Florència

Estàndard

Desvelado el secreto de la cúpula de Florencia

El arquitecto italiano Massimo Ricci descubre la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi

Ha tardado casi cuarenta años el arquitecto italiano Massimo Ricci en descubrir lo que para sus colegas fue un misterio durante seis siglos: la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi para construir la cúpula de Santa María del Fiore, la Catedral de Florencia. El genio renacentista no solo se esmeró en elevar un monumento robusto y espectacular, símbolo de la renovada confianza humanista tras los temores medievales, sino también en esconder el truco gracias al cual se sostiene la estructura. “Hacer trampas, despistar, confundir las ideas fue un rastro típico de la personalidad de Brunelleschi”, comentó anoche Ricci al presentar su hallazgo a los ciudadanos reunidos en el Palazzo Vecchio -el ayu

“Brunelleschi encontraba divertido el hecho de que nadie pudiera dar con su secreto”. Un secreto bien guardado bajo la piel de la cúpula de ladrillos rojos y costillas de mármol. Desde que empezaron las obras, en 1425, el misterio fue custodiado con un truco: los obreros dispusieron los ladrillos vistos de una forma distinta a los de la bóveda interna, la que de verdad aguanta el peso de la construcción, para despistar todos los que, solo mirando desde fuera la cúpula, pensaban tener frente a sus ojos la técnica adoptada. Los ladrillos internos “están colocados en diagonal, como la espina de un pescado”, explicó Ricci, “sin utilizar material metálico alguno, como sostuvieron algunos estudiosos en el pasado, sino solo gracias a un sistema de cuerdas que permitía calcular la posición y el ángulo exactos en los que poner cada ladrillo”. Para confundir aún más las ideas a eventuales imitadores, Brunelleschi ordenó “marcar el costado de los ladrillos que quedaban en superficie con un surco, para dejar creer que fuesen dispuestos en longitud en lugar que de lado. Un sistema único y nunca más repetido en la historia”.

Ricci y su equipo lograron desvelar el misterio gracias a inventos tecnológicos muy refinados y a una grieta que se abrió en la bóveda. A través de esta fisura pudieron colar una sonda que se abrió camino entre un ladrillo y otro, mientras grababa lo que veía. Ricci dirigía la minúscula cámara y -como si se tratara de un médico que practica una endoscopia a su pacient – fue trazando un diagnóstico de las entrañas del monumento. Vio lo que nunca nadie pudo admirar antes.

En la sala del Ayuntamiento de Florencia también se enseñaron anoche las maquetas de las tres grúas utilizadas para edificar la cúpula y la del barco inventado por Brunelleschi para llevar el material desde el mar hasta la ciudad, sobre el río Arno. “Esta embarcación es otro ejemplo de su genio”, cerró Ricci. “Es el primer ejemplo en la historia de un barco que funciona con una hélice, igual que hacen los aviones hoy. Y es el primer caso de derechos de autor: Brunelleschi la construyó por si solo y poniendo el dinero de su propio bolsillo. En cambio, obtuvo por el Palazzo Vecchio el permiso de alquilarla y exigió que se quemara cualquier intento de imitación”. Menudo personaje, el Brunelleschi.

Notícia trobada per Enrique Turpin a “El País”

4art: itinerari tècnic. JACQUES CARELMAN, el disenyador anti-consum

Imatge

Jacques Carelman, pintor, escultor, il·lustrador i escenògraf francès, utilitza l’humor per crear objectes en què es fusionen la lògica i l’absurd.
Deforma la realitat que tots coneixem, creant objectes d’ús quotidià a què desvirtua la seva funció perquè passin a ser simplement inútils … o, millor dit, simpàticament inútils.
La crítica francesa va donar a l’obra de Carelman la denominació de gag-art, en tant les seves obres són un engany, una broma.
L’autor mateix deia: “Jo, en el personal, prefereixo despullar als objectes comuns del seu ús corrent. (…) Els meus objectes, al contrari dels aparells que la nostra societat de consum venera, són perfectament inútils “.

A veure si us agrada:

Cafetera per masoquistes – és de les seves obres més conegudes .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Leonardo da Vinci

Estàndard

La National Gallery presenta ‘Salvator Mundi’, una pintura perdida atribuida a Leonardo da Vinci

  • El cuadro es un mito en los catálogos de arte sobre el Renacimiento
  • Ha sido autentificado por un consorcio de EEUU pero hay dudas sobre la autoría
  • La National Gallery presenta la obra en su mayor retrospectiva sobre da Vinci

Salvator Mundi (Salvador del mundo), la última obra perdida-y autentificada a posteriori- de Leonardo da Vinci, será presentada en sociedad en la gran exposición sobre el genio renacentista que estrena la National Gallery londinense, Leonardo da Vinci: Pintor en la corte de Milán (Desde el 9 de noviembre al 5 de febrero de 2012).

El “rescate para el mundo” del Salvator Mundi aparece rodeado de cierta polémica– y una pizca de misterio- que contribuye a incrementar su leyenda de cuadro mítico.

¿Es o no es un ‘Leonardo’?

El óleo que data de 1500 y mide unos 60 centímetros, representa a Cristo con la mano derecha levantada en señal de bendición; en la otra mano sostiene una bola del mundo. Fue adquirido hace seis años por un consorcio privado neoyorquino, RW Chandler.

Tras más de cinco años de investigación- y muchas dudas- el cuadro fue autentificado por Robert Simon, doctor en Historia de Arte de la Universidad de Columbia. Según declaró Simon, pigmentos, técnica y estilo coinciden con las que utilizaba da Vinci; el cuadro fue comparado con más de 20 copias conocidas de discípulos y seguidores; se constató su superioridad artística. “Su valor es incalculable y no está a la venta”, ha asegurado el experto.

Para el catedrático de Historia del Arte de la Universidad Autónoma y miembro de la Real Academia de la Historia, Fernando Marías, todavía es pronto para asegurar 100% la autoría del cuadro: “Necesitamos más pruebas científicas. Todavía no se han publicado estudios sobre el material, ni sobre la composición de los pigmentos (…) de momento lo único que se ha hecho es una atribución por parte de un grupo de especialistas”, asegura en entrevista telefónica desde Berlín a RTVE.es.

En la mirada del Cristo se aprecian diferencias

El viaje a través del tiempo de la obra ha sido tortuoso. Se creía perdida, aunque apareció mencionada por primera vez en la colección del rey Carlos de Inglaterra en 1649. Reapareció en 1900, muy dañada por malas restauraciones y con la autoría sin esclarecer.

“El cuadro es perfectamente ‘leonardesco’ y de gran calidad”-afirma Marías- aunque detalla, como a su juicio, hay algunas diferencias “extrañas” entre el lienzo actual y un dibujo del óleo que aparece en un grabado de 1650, realizado por el artista Wenceslao Hollar.

En la mirada del Cristo veo diferencias. En el cuadro mira hacia delante y en el grabado hacia un lateral. Además, hay cambios en cuanto a los reflejos en la bola del mundo”, analiza.

Presentación en la National Gallery

El largo periplo del Salvator Mundi a través de la historia parece tocar a su fin. En la muestra de la National Gallery atravesará su prueba de fuego, al medirse con otras de las obras del maestro.

“Pensamos que sería de gran interés incluirlo en la exhibición como descubrimiento nuevo”, han asegurado desde el museo a través de un comunicado.

La exposición londinense ya se anuncia bajo el marchamo de “la más completa retrospectiva sobre Leonardo da Vinci nunca realizada”. Se centra en las técnicas y objetivos del “Leonardo pintor” y presta especial atención a las obras que creó en su estancia en la corte milanesa del duque Lodovico Sforza, a finales del siglo XV.

Entre ellas, algunas tan célebres como La Belle Ferronière, del parisino Museo del Louvre; la Madonna Litta, del Hermitage, en San Petersburgo (Rusia); el San Jerómino, de la pinacoteca Vaticana, o la remozada Virgen de las Rocas.

La exposición se centra en el ‘Leonardo pintor’

Entre las más de 60 obras, entre pinturas y dibujos, también destaca el célebre Retrato de Cecilia Gallerani (La dama del armiño), pintado entre 1488 y 1490.

El cuadro, uno de los cuatro centrados en la figura femenina que pintó el florentino, fue expuesto en el Palacio Real de Madrid durante este verano y está considerado como ejemplo del retrato moderno; además la enigmática mirada de la dama remite a la psicología del personaje.

La extraordinaria exhibición se centra, por tanto, en la obsesión por la perfección del artista, sobre todo en su representación continua de la figura humana. Combinaciones anatómicas que fluctúan entre el sueño y la realidad.

“Aprovechando su posición, que le proporcionaba un buen salario en la corte, Leonardo gozó entonces de libertad para explorar formas de captar y registrar las proporciones, las expresiones y la anatomía humana así como miríadas de formas de plantas y animales, informa la National Gallery.

En su parte final, la exposición presentará una copia a escala natural y casi contemporánea de su cuadro La Última Cena, que se conserva en la Royal Academy of Art de Londres y que se presentará junto a los dibujos preparatorios del propio Leonardo.

Una imatge amagada en el quadre de Giotto

Estàndard

Descubierta una cara de demonio en un fresco de Giotto tras ocho siglos

La obra data de 1290.- Una medievalista se percató de su existencia al estudiar otras pinturas en la basilica superior de Asis

El rostro de un demonio oculto entre las nubes de uno de los frescos de Giotto de Bondone (1267-1337) que adornan la basílica superior de Asís ha salido a la luz tras ocho siglos de existencia, ha referido el fraile franciscano Enzo Fortunato. El fresco data de 1290 y es una de las estampas de la vida de San Francisco de Asís, patrón de Italia, que la orden franciscana encargó al pintor florentino Giotto de Bondone para ilustrar la basílica superior de la Orden, sepulcro de su fundador. “En el medievo se tenía la creencia de que en el cielo habitaban indistintamente ángeles y demonios. Los primeros, llevaban las almas de los justos al Paraíso; los segundos, atraían las de los condenados”, señala Fortunato. La medievalista y experta en la orden franciscana Chiara Frugoni se percató de su existencia mientras estudiaba todos los frescos de la basílica, proceso que le permitió sacar a la luz algunas inscripciones en los mismos hace algo más de un año.

Noticia trobada al diari  “EL PAÍS” i facilitada per Enrique Turpin.

4t concurs d’animacions per la Pau

Estàndard

La Fundació per la Pau llança el 4t Concurs d’Animacions per al pau

Busquem artistes, joves i grans, experimentats i novells, clàssics i moderns que vulguin contribuir a difondre la cultura de pau. Si t’agrada el món de l’animació i creus que la violència no és la solució als conflictes ets la persona que busquem.T’animes a participar?

Només has de clicar aquí llegir-te bé les bases del concurs i enviar-nos la teva animació inspirada en la frase Construïm la pau dia a dia. T’hi pots presentar sol o en grup.

Ens cal gent com tu!

4art ESO:: El Tapis de la Creació

Estàndard

Amb els de 4art de la ESO, de l’itinenari humanístic estem estudiant el Romànic. He llegit aquest cap de setmana una notícia que ens interessa, ja que hem vist  aquest tapís!

El Tapiz de la Creación estará fuera de la Catedral de Girona hasta marzo

La tela se trasladará hasta el el Centro de Restauración de Bienes Muebles con estrictas medidas de seguridad

‘Tapís de la Creació’, en la catedral de Girona Generalitat de Catalunya

El Tapiz de la Creación, considerado una obra capital del románico de Catalunya y datado entre los siglos XI y XII, estará fuera de la Catedral de Girona hasta marzo de 2012 con motivo de su restauración, que se hará en el Centro de Restauración de Bienes Muebles (CRBMC) de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, en Valldoreix (Barcelona).

La tela, a pesar de la oposición inicial del Capítulo de la Catedral que apostaba por restaurarla in situ, finalmente se trasladará hasta el CRBMC con estrictas medidas de seguridad para garantizar su conservación.

La restauración, con un coste total de 152.000 euros –136.600 la restauración en sí y el resto al acondicionamiento de la sala dónde se expone–, consistirá principalmente en aislar totalmente la sala y cambiar la luz de ésta; además de limpiar las dos caras del tapiz, coser el entorno deshilado y corregir las deformaciones de la tela.

4 art ESO: Darreres tendències del s.XX

Vídeo

Amb els alumnes de 4art de l’itinerari tècnic estem treballant les últimes tendències artístiques del s.XX.

Us deixo informació extra en format de presentació en les que podreu veure moltes imatges de varis artistes importants en aquestes disciplines i una mica d’ampliació teòrica.

La primera presentació és sobre LAND ART:

<div style=”width:425px” id=”__ss_5359863″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez/land-art-art-terrestre&#8221; title=”Land art / art terrestre” target=”_blank”>Land art / art terrestre</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez&#8221; target=”_blank”>raulgalvez</a> </div> </div>

Video que explica i, sobretot, mostra moltes imatges d’art conceptual, body art i happening:

X-Raig Art

Imatge

Steven N. Meyers va ser un metge de raigs x tècnic de 30 anys. La seva professió va despertar el seu interès en el procés fotogràfic, per la qual cosa va començar a experimentar amb la imatge de raigs X de flors i plantes. Em resulta molt inspirador quan algú és capaç d’usar la seva habilitat única per establir al seu torn una carrera tècnica en un artístic.

Exploded Flowers

Imatge

Aquesta idea es diu Explode Flowers i el fotògraf es diu Qi Wei. Una vegada més veiem que la creativitat apareix en qualsevol moment, i és que si el conjunt és bell no ho és molt menys les parts. Aquestes fotografies de fons blanc serveixen de llenç per a aquestes precioses composicions. Però Qi Wei va seguir jugant i va arribar a dibuixar amb les parts de les flors com si es tractés de pinzellades …

Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark al Caixaforum

Estàndard

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

Palau Ducal de Venècia,1881. Sterling
and Francine Clark Art Institute.
Williamstown, Massachusetts. EUA.

CaixaForum

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

L’exposició aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle xix i començaments del xx, procedent de la col·lecció de Sterling i Francine Clark.

Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció a París, en els primers anys de la dècada del segle xx, pel plaer d’estar envoltat de les grans creacions del seu temps. Va concebre la seva col·lecció a escala domèstica: les obres formaven part de l’entorn quotidià i es distribuïen per la casa seguint el gust del col·leccionista, que combinava peces de diferents períodes i estils. Clark buscava la continuïtat entre les creacions del passat i del present, des d’una perspectiva que avui podem sentir ben propera.

Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, convivien amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures. A la mostra, hi trobem els pintors realistes de l’escola de Barbizon –Corot, Millet, Rousseau– al costat dels grans mestres de l’impressionisme: Sisley, Pissarro, Manet, Monet, Degas i, sobretot, Renoir, que va ser el primer impressionista de la col·lecció Clark.

Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un patrimoni col·lectiu i el 1955 va crear el seu propi museu a Williamstown, a l’estat de Massachusetts. L’exposició reviu l’esplendor del noucents –quan París era la capital de la pintura– i ens acosta a alguns dels seus artistes més destacats, com Renoir, que té una presència molt important en la col·lecció Clark i en aquesta exposició.

Exposició organitzada pel Sterling and Francine Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts i produïda per la Fundació ”la Caixa”.

Música descriptiva

Vídeo

Pels meus alumnes de 4art, quan parlavem a classe de la música descriptiva, un he escrit alguns exemples de  música programàtica:

*El aprendiz de brujo, de Dukas
*Borodin: En las estepas del Asia Central.
*Honegger: Pacific 231 y Rugby.
*Musorgski: Quadres d’una exposició.
*Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma
*Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals.
*Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela.
*Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria).
*Weber: Invitació al vals.

I de música descriptiva:

*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten.
*El Llibre  i la papallona,  Peer Gynt, … de Grieg
*Haendel (Israel en Egipto)
* Haydn (especialmente en Las Estaciones)
* Beethoven (Sinfonía Pastoral)

*Les quatre  estacions de Vivaldi

i n’hi ha d’altres….

us deixo alguns videos:

 

 

Visita virtual dels patis del Museu Picasso de Barcelona

Estàndard

Visiteu els patis del museu per conèixer d’una manera innovadora, interactiva i molt visual els elements que al llarg del temps s’han construït en aquests espais emblemàtics.

Endinseu-vos als patis i gaudiu-ne, en un
viatge per la història de Barcelona.

http://patis.museupicasso.org/

Mode major i Mode menor

Vídeo

Sobretot pels alumnes de 3er   i 4art de la ESO, amb els que estem estudiant els modes major i  menor, us recomano que mireu aquest video des del minut 5:50.  Pertany al programa que feia la TV3 la temporada passada ” No me la puc treure del cap”, és el capítol que parla de l’himne del Barça, i ens permet escoltar molt clarament la diferència tonal quan canviem una cançó del mode major al menor.

http://www.tv3.cat/videos/3185510