Treballant Danae, de Ticià. El mite de Danae i les seves versions

Estàndard

Pels meus alumnes d’història de l’art, aquí ateniu informació sobre el quadre de Danae de Ticià, del Cinqueccento, i moltes altres versions de la mateixa història mitològica fetes en diferents moments i per diferents artístes.

http://artetorreherberos.blogspot.com.es/2010/02/tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danae.html

http://fallen-lids.blogspot.com.es/2009/08/la-bella-danae.html

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/19151/1/mgonzalezperez012_TFC_1212.pdf

10 museus estatals s’incorporen a Google Art Project

Estàndard

Diez museos estatales, dependientes de la dirección general de Bellas Artes, Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas, han incorporado parte de sus colecciones al Google Art Project. En concreto, cada uno de los museos participantes en esta primera fase ha seleccionado las obras más representativas de su colección y las presenta con textos en inglés e imágenes en alta resolución.

Cada pieza va acompañada de un enlace a la página de la Red Digital de Colecciones de Museos de España (CERES), en la que el usuario que acceda a través de Google Art Project podrá conocer el catálogo completo de cada museo.

Gran variedad de colecciones

Las obras seleccionadas muestran la gran variedad de las colecciones de los museos estatales, mostrando obras de pintura, arqueología, antropología, mobiliario, cerámica, indumentaria, porcelana, dibujo, joyería, fotografía, estampa, escultura, juguetes, instrumentos musicales, platería, etc.

Las obras no sólo muestran la cultura española o europea, también hay obras procedentes de Estados Unidos, Brasil, Filipinas, Tahití o Guinea Ecuatorial. Por otra parte, la selección abarca un amplio rango cronológico: desde obras del Paleolítico Superior hasta la segunda mitad del siglo XX.

20130325-140758.jpg

http://www.hoyesarte.com/museos-de-arte/al-dia/12920-diez-museos-estatales-se-incorporan-a-google-art-projet-con-376-obras.html

photoshop

Vídeo

Amb els alumnes de 4art de la ESO tècnic,  comencem a treballar i a coneixer el programa de retoc d’imatges tan conegut: el photoshop. Us deixo un video on podeu veure el procés per fer una fotografia publicitària, desde la pre producció fins a la post producció amb retoc fotogràfic inclòs.

Cianotipia

Imatge

imageAmb els alumnes de l’itinerari tècnic de 4art de ESO hem pogut experimentar amb una tècnica de copiat, avui en dia consederada alternativa, però que té el seu origen en el segle XIX. La cianotipia és un procés de copiat que es basa en dos sals de ferro, el citrat fèrric amoniacal i el ferricianur de potasi, que son el que dóna aquests tons blaus en les còpies. Aquestes dues sals reaccionen només amb els rajos ultravioletes i les imatges es revelen amb aigua. Això la converteix en el procés de positivat fotogràfic més simple i el que necesstita menys infrastuctures. Però els resultats són igualment  increïbles!

Aquí teniu algunes de les imatges que hem obtingut:

image

image

image

image

image

image
image

Seduïts per l’art. Passat i present de la fotografia.

Estàndard

 image

L’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb la National Gallery de Londres, presenta aquesta innovadora exposició sobre la relació entre els grans mestres de la història de l’art, la fotografia de mitjan segle XIX i el fascinant treball de fotògrafs contemporanis desenvolupats en relació amb els seus antecessors.

“Seduïts per l’art. Passat i present de la fotografia” presenta, d’una banda, la història de l’art com a motor d’innovació de la fotografia del segle XIX i, de l’altra, els orígens de la fotografia com a catalitzadors del treball de fotògrafs contemporanis. Les pintures i les obres fotogràfiques, antigues i contemporànies, es presenten agrupades d’acord amb els gèneres tradicionals, com el retrat, la natura morta o el paisatge, per poder explorar les relacions que s’hi estableixen tant pel que fa a l’estil visual, com a l’experimentació tècnica o al mètode artístic

L’exposició reuneix alguns dels fotògrafs britànics i francesos més importants, juntament amb les obres dels artistes contemporanis internacionals, entre les quals hi ha fotografies i vídeos especialment creats per a l’exposició i que no s’han mostrat mai al públic. Així, obres excepcionals dels grans mestres com ara Gainsborough, Ingres, Vernet o Fantin-Latour dialoguen amb artistes contemporanis de la talla de Craigie Horsfield, Rineke Dijkstra, Thomas Struth, Richard Learoyd, Ori Gersht i Beate Gütschow, que a la vegada exploren el deute que tenen amb els seus predecessors del segleXIX, com Julia Margaret Cameron, Gustave Le Gray o Roger Fenton, també presents dins de la mostra.

 

 

La Salut’ got Talent!

Estàndard

La Núria, l’Emma, la Irene i la Laia ( 1r B )  han organitzat un concurs de música. Elles eren el jurat comentarista i després de totes les actuacions, el jurat popular ( la resta d’alumnes que no participaven del concurs ) han votat per decidir qui es mereixia ser el guanyador.  Els grups inscrits han estat: Supernova (Marc Santamaria, Adrià Altayó i Aleix Gubianes), Megacracks ( Bernat Tresserres, Sergi Barroso i Walter Henríquez ), Noname ( Julia Signes, Laura Jurado, Laura Pinós i Emma Balaguer) i Beatboxers ( Tomas Ferreira i Aaron Venegas ).

IMG_9111 IMG_9137 IMG_9138 IMG_9140 IMG_9141 IMG_9144 IMG_9146 IMG_9148 IMG_9150 IMG_9155 IMG_9160 IMG_9161 IMG_9165 IMG_9170 IMG_9171 IMG_9182 IMG_9184

Per acabar el curs: missatges dels alumnes de 4t!

Estàndard

Els alumnes de 4t han estat treballant amb el programa d’edició i retoc d’imatges Photoshop. Els vaig proposar un exercici que consistia en elaborar un cartell a partir d’un lema; missatges clars i concissos, aquesta era la consigna. Hi van estar pensant, vam escoltar cançons que escoltaven sovint per rescatar  frases que hi apareixien amb insistència. Per concluir aquest procés van elaborar dues versions del mateix lema; una amb elements geomètrics i l’altra amb fotografies retocades.

Aquí teniu els resultats. Missatges dels alumnes de l’itinerari tècnic de 4t.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sleeveface a l’aula!

Estàndard

Us preguntareu que vol dir aquesta paraula que dona títol al post. Sleeveface és una nova tendència que s’està posant molt de moda arreu d’Europa i USA. Es tracta de fer-se una fotografia amb una portada de Vinil ( hi ha de sortir una cara) i fer-la coincidir amb el teu cos. Si tafanegeu per la xarxa trobareu resultats sorprenents i molt divertits! Les opcions d’aquest exercici són infinites, només cal tenir paciència i permetren’s experimentar tant com sigui possible.

L’Enrique Turpin ( professor de castellà de l’escola ) ens va deixar una selecció de la seva preuada col·lecció de vinils perquè ho provéssim i tot i que al principi ens pensàvem que seria fàcil, vam comprovar que no ho és gens! Si teniu vinils dels vostres pares/mares o avis/avies, proveu-ho! Els resultats són molt divertits! No cada dia es pot ser la Madonna, el Bob Dylan o altres mites de la música…

Aquí us deixo un link on trobareu altres resultats fets arreu del món: http://www.sleeveface.com/

La nit de Museus!

Estàndard

El proper dissabte 19 de maig és la nit de Museus. Durant aquesta nit, diversos museus de la ciutat de Barcelona estaràn oberts de 21h a 1h de la matinada amb accés lliure. És molt curiós visitar un museu de nit, l’edifici i les obres es veuen amb una altra llum i l’experiència es viu d’una altra manera. A més és una bona excusa per sortir a passejar un dissabte a la nit no?

Jo ho he fet i val la pena! Proveu-ho!

Guanyadors del concurs per la gràfica de Sant Jordi de l’escola!

Estàndard

Más vale tarde que nunca!! Tot i que ja fa tres dies des de la diada de Sant Jordi,  no volia deixar de penjar els guanyadors del concurs que ha decidit el cartell i els diplomes dels Jocs Florals de l’Escola d’aquest curs 2012. Vam demanar als alumnes de l’itinerari Humanístic que realitzessin un cartell per la cel·lebració; per altra banda, els alumnes de l’itinerari tècnic van ser els encarregats de dissenyar els diplomes que s’entreguen a la ceremònia.

I els guanyadors van ser…Màrius Rodriguez (diplomes) i Anna Ballesta (cartell)!

 

 

EL CARTELL:

 

 

 

 

 

 

 

ELS DIPLOMES:

 

 

BP Award: retrats i autoretrats

Imatge

El retrat i l’autoretrat és un dels grans temes de la Història de l’art i la pintura. Hi ha nombroses convocatòries que han estat el trampolí per què l’obra d’un artista es  donés a conèixer; aquí us deixo unes obres que han estat  seleccionades en les darreres edicions del concurs BP Award, que es celebra a la National Portrait Gallery de Londres. Totes aquestes obres estan realitzades amb pintura, encara que no ho sembli.

Actualitzant el bodegó

Imatge

Aquests tres dibuixos han estat realitzats per la Laia, el Dani i la Mireia ( 4t Eso tècnic ). L’exercici consistia en paracticar el dibuix al natural a través del bodegó. Això si, en comptes d’ampolles, fruita o peix fresc, els/les alumnes havien de triar objectes que els fossin familiars i d’ús diari. Quin ha estat l’objecte estrella? Si…el telèfon mòbil. Tampoc ens sorprèn tant oi?

 

 

 

Drip-art!

Estàndard

Imatge

A segon d’ESO hem estat provant que se sent pintant com Jackson Pollock. Després de posar un paper de 1 metre x tres metres de llarg al terra de l’aula, tots i totes ens hem distribuit al seu voltant i hem anat tirant pintura directament dels pots. -Això també ho puc fer jo! s’ha sentit més d’una vegada durant l’exercici. -I això val milions de dolars? ( en al·lusió a les obres de Jackson Pollock que hem vist a classe ). Aquestes preguntes han servit per obrir el debat sobre quins paràmetres determinen el preu de les obres d’art. La dificultat de realització? L’autor/a? La temàtica? preguntes difícils de respondre…

Flors de paper

Estàndard

Unas flores muy fáciles de hacer simplemente con papel y siguiendo los pasos que a continuación os muestro.

En vez de mostraros el paso a paso con fotos, se me ha ocurrido grabar un mini vídeo para mostraros cómo se hacen los pétalos.

  • Para hacer cada flor he necesitado 5 papeles cuadrados de 8cm*8cm. Utilicé unos restos de papel de regalo que tenía. (Quedan especialmente bonitas si el papel tiene un color distinto por cada cara).
  • Una vez hechos todos los dobleces de cada pétalo hay que pegar el canto de cada uno de ellos para que quede el conito hecho.
  • A continuación se pegan 5 conitos entre ellos para formar cada flor.
  • Y a su vez se pegan las flores entre sí, y así formamos el bouquet.

Os dejo con el vídeo, espero que os resulte fácil.

Realitat fragmentada

Estàndard
Abans de començar deixem clar un parell de qüestions:

1. – Qui és David Hockney?, Em preguntareu la majoria de vosaltres, val uscomprenc, és com si em preguntaseis qui és el defensa central del Reial Madrido del Barça, és a dir no tinc ni remota idea, però això té fàcil solució, santawikipedia acudeix al nostre auxili.

2. – Què tenen en comú el Cubisme, David Hockney i la fotografia?. Bé, excel · lent pregunta que dirien alguns “intel · lectuals” que desconec, la resposta és una paraula que no està recollida (encara) en el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. La panografía.

Quan el cubisme comença el seu camí de la mà de Pablo Picasso, GeorgeBraque, i Juan Gris, comença trencant literalment l’última baula que ancorava la pintura tradicional amb els nous corrents pictòriques, trencaven amb la perspectiva renaixentista, la realitat, element únic i unitari que donava sentit a l’espai es descompon en trossos

     OBRES DE PABLO PICASSO
La realitat no serà ja només un fragment que es veu sinó que es substituirà pel que coneixem, per un espai, aparentment artificial (i què no ho és, penseu un espai amb tres dimensions sobre una tela que només té dos), però un espai molt més ampli, el que coneixem, amb independència que es vegi o no (la paradoxa,una pintura per ser vista mostrant un espai que no es veu però es coneix) l’obraresultant no és immediata, però com el dibuix tècnic (sistema dièdric) el seuconeixement és molt més exacte que la pròpia “realitat representada”.A finals dels 70, David Hockney (pintor ja reconegut) comença a treballar amb fotografies, descomponent la realitat en múltiples parts i permetent que l’ull jugui a recompondre i “entendre” allò que veu, com mostra fixeu-vos la semblança entreaquesta obra de Boccione i el retrat de Hockney:

Un autor sempre interessat pels aspectes tècnics (instruments) de la pintura i pels fenòmens òpticsLes seves imatges, de les que us deixo una mostra, reprèn la idea cubista i li atorga una nova càrrega de sentit (què és la fotografia, sinó un moment, un espai i un temps singular?).
         OBRES DE DAVID HOCKNEY

Goya, Llums i ombres

Estàndard

Formada per gairebé un centenar d’obres, “Goya. Llums i ombres” ofereix un recorregut cronològic per l’obra del genial mestre. Una nodrida i importantíssima selecció que, sense pretendre ser exhaustiva, s’articula en forma de petits relats visuals que analitzen els grans temes abordats per l’artista al llarg de la seva vida.

L’exposició es presenta a Barcelona en el marc de l’acord de col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa” i el Museu del Prado, i inclou peces tan destacades i apreciades pel públic com La Maja vestida, El para-sol, Vol de bruixes o Encara aprenc.

 

Viatge interactiu a través de l’obra de Claude Monet

Estàndard

No us perdeu aquest preciós enllaç on podreu fer un fantàstic viatge interactiu per l’obra de Monet, tota una delícia des de les imatges, a la música i l’estètica d’aquest enllaç….

www.monet2010.com

 

Raons per les que l’art és bo per als nens. Norbertha Torres.

Estàndard

Ja fa temps que vaig recollir aquest manifest  de Norbertha Torres, Art is Good (museu  MOCHA:The Museum of Children’s Art, Oaklan, EEUU) en les que ens planteja 20 raons concretes per les que l’art és bo per als nens,però sempre és bo recordar-ho…en aquesta ocasió, ho he trobat en la fantàstica web Pinzellades al món

 

1. El arte estimula ambos lados del cerebro.
2. El 33% de los niños son aprendices visuales.
3. Hay estudios que demuestran que los niños que hacen arte leen mejor y sacan mejores notas en matemáticas y ciencias.
4. Los niños aprenden usando sus sentidos y el arte es ideal en este proceso.
5. Los niños necesitan un lugar en la escuela para expresarse.
6. El arte promueve la autoestima.
7. El arte estimula a los niños a prestar más atención al espacio físico que los rodea.
8. El arte desarrolla la coordinación entre los ojos y las manos.
9. El arte estimula el desarrollo perceptivo.
10. El arte enseña a pensar dejando finales abiertos. Representa una cultura de preguntas más que una cultura de respuestas.
11. El arte enseña que puede haber más de una solución para un problema.
12. El arte enseña a los niños a pensar creativamente para resolver problemas.
13. Los niños pueden compartir y reflexionar acerca de sus trabajos de arte y aprender algo de sí mismos y el mundo en el que viven.
14. Cuando el arte está integrado a otras materias del programa escolar los niños se comprometen más en el proceso de aprendizaje.
15. En el proceso de hacer arte el niño está expuesto a diferentes posibilidades, al descubrimiento, y a la libertad, de esta manera se evita caer en el control y predictibililidad de la educación convencional encontrada en los Estados Unidos de hoy en día.
16. El arte nutre el alma humana. Se siente bien haciéndolo.
17. El arte trae los recursos culturales de la comunidad dentro de la clase.
18. El arte involucra a padres y tutores en la escuela invitándolos a participar como voluntarios en diversas actividades.
19. El arte proporciona un medio, un piso en común, para atravesar estereotipos raciales, barreras y prejuicios.
20. El arte es valioso por sí mismo.

4art ESO: Làmpades!

Imatge
Seguim treballant el disseny amb 4art.  Ara aplicarem la nostra creativitat per dissenyar làmpades.
Podrem usar diversos materials com paper “pergaminata” (que deixa passar la llum), polipropilè (el trobareu sense dificultat en grandària A4), cartolina i, si es troba, paper vegetal d’alt gramatge …
En tot aquest temps m’he anat fent amb un munt d’imatges bussejant per internet i en premsa escrita, aquí us deixo unes quantes i altres les veurem a classe ..
 
 Lampara Aperture, de Laura Norcross,  realitzada amb la tècnica de l’origami (art deplegar el paper) està formada per pentàgons i hexàgons que es construeixen per separat i s’enganxen per aconseguir l’esfera. La podeu trobar a la secció de llums de Hàbitat.  Ara veiem el mateix model però obert:
Aquesta meravella es diu Coral, de David Trubridge, realitzada en xapa de fusta.
En aquesta imatge es pot apreciar la geometria subjacent (pentàgons i hexàgons i rombes) i per a més aclariment us deixo aquest vídeo on es pot veure tant elsdiferents materials utilitzats com la seva construcció.
Lampara Evolute, realitzada també en xapa de fusta, aconsegueix un volum esfèric, encara que nosegueixi un patró geomètric pròpiament dit.

Prenent com a base el pentàgon, aquest model es pot transformar en altres,simplement canviant la terminació, són necessàries 12 plantilles per aconseguir elvolum i el material idoni és el polipropilè (plàstic per enquadernar) que si ho trobatranslúcid molt millor.

Arribem a una làmpara que segur haureu vist per algun llocl’original es diu IQLighti pot adoptar múltiples formes segons el nombre d’elements que s’utilitzin.

Desde la pàgina de IQ-Light podeu veure la teoria en la que es fonamenta aquesta làmpada, la seva geometria i el muntatge,… està el anglès!

Aquí esta present la geometria però en forma de projecció de les ombres i les llums al sostre  o a la  pared…
Aquesta  imatge no és una làmpada, però el patró geomètric està molt present.

Aquestes altres  làmpades són de Ikea i també estàn realizades en polipropilè.

Aquesta altra es diu TetraBoxl’he trobat a través del bloc  elmundodelreciclaje , realitzada amb brics reciclats i utilitzant el pentàgon i l’hexàgon i colapodent realitzar altres models que l’esfera geodèsicaval la pena passar-se per la sevapàginahttp://www.edchew.my/



Les següents són de Yoshinobu Miyamoto…












Ara veiem una alternativa a l’aplicació de la geometria en la construcció de llums substituint-la per estructures modulars que s’utilitzen com a separadors d’ambients o fins i tot catifes .


i arribem a una lampara que segur haureu vist per algun llocl’original es diu IQLighti pot adoptar múltiples formes segons el nombre d’elements que s’utilitzin.

Remake d’obres d’art

Imatge

Remake és un projecte fotogràfic del blog Booooooom. Proposen versionar una obra d’art famosa.
Els participants han d’enviar una fotografia de l’obra recreada, sense retocs ni efectes especials.





Amb la mateixa idea, la banda sueca Hold Your Horses, recrea pintures famoses en el seu videoclip 70 Million.

4art ESO: La cianotipia

Estàndard

La cianotipia és un sistema d’impressió molt antic. Va ser inventat el 1842 per Sir. John Herschel, basant-se en el seu descobriment de sals de ferro fotosensibles.

El nom ve de l’intens blau que produeix el procés (del grec cyan, blau fosc). Imatge blava sobre fons blanc (el color blanc del paper de suport). És el mateix procés alferroprusià, perquè el color el dóna el compost anomenat blau de Prússia oferrocianur de ferro.

Els cianotips es poden obtenir tant a partir de negatius comuns com de dibuixos o reproduccions en materials transparents o translúcids, o d’objectes opacs o translúcids. L’original actúa com un negatiu. Les solucions químiques per a lasensibilització del paper o de les teles són econòmiques i fàcils de preparar  i utilitzar. No hi ha revelat en el procés bàsic, la imatge apareix directament i es converteix en permanent mitjançant un rentat amb aigua.

És necessària la impressió per contacte, amb exposició a la llum solar o a una potent llum ultraviolada, per això és necessari ampliar prèviament els negatius o altres originals a la grandària final que es busca.

El més adequat és utilitzar pel · lícules fabricades per a la duplicació directa de negatius de tò continu, per fer negatius ampliats. A falta d’aquesta pel · lícula de tons continus es pot treballar amb Lith, que és pel · lícula d’alt contrast, però es revela amb Dektol o revelador similar i produeix tons continus.

Si en voleu saber més, demaneu-m’ho o pregunteu com ho van fer els alumnes del 4art  tècnic!

3er ESO: Quadre cronològic del Jazz

Estàndard

 

 

 

RAGTIME

E.

NOVA ORLEANS

DIXIELAND

 ESTIL

CHICAGO

 

SWING

 BE-BOP  
 
1900 1910 1920 1930 1940  
 
*Scott Joplin *Jerry R. Morton

*Budy Bolden

*Original Dixieland Band

*King Oliver

*Louis Armstrong

*Duke Ellintong

*Count Basie

*Coleman Hawkins

*Bix Beiderbecke

*Benny Goodman

*Glenn Miller

*Billie Holliday

*Ella Fitzgerald

 

*Charlie Parker

*Dizzy Gillespie

*Thelonius Monk

*Sara Vaughan

 
   
 COOL  FREE JAZZ FUSIó JAZZ CONTEMPORÀNI  
1950 1960 1970 1980  
*Chet Baker

*Modern Jazz Quartet

*Ornette Coleman

*Cecil Taylor

*Charles Mingus

*Miles Davis *Wynton Marsalis

*Lester Bowie

*Omar Hakim

 

El cine i el jazz

Estàndard

Pels alumnes de 3erESO amb els que estem estudiant el jazz, us deixo algunes pel·lícules interessants e el que la música jazz té un paper important.

En podeu trobar moltes més a: http://www.apoloybaco.com/Cinejazz.htm

BIRD

CLINT EASTWOOD

AMERICANA

1988

Cuando en 1988 se estrenó “Bird”, a mas de un aficionado al jazz se le oyó decir: ¡Al fin! Acostumbrado a tantas falsedades hollywoodienses en torno a la biografía de Billie Holiday, Glen Miller o Benny Goodman, esta película dirigida por Clint Eastwood, gran aficionado al jazz y admirador de Charlie Parker, recoge con meticulosidad, rigor histórico y sin concesiones a la comercialidad la vida de un músico único y genial que arruina su vida y su personalidad a cuenta de las drogas. Gracias a esta película, un buen numero de personas han podido descubrir a Charlie Parker y han terminado por acercarse a la música de este gran creador, un hombre que en solo diez años, dio al jazz un vuelco espectacular de 180º y lo hizo entra en una nueva era.

 

 

CALLE 54

FERNANDO TRUEBA

ESPAÑOLA

2000

Homenaje de un cineasta enamorado del jazz a su pasión musical: el jazz latino.

COTTON CLUB

FRANCIS FORD COPPOLA

AMERICANA

1984

Magnifica película ambientada en el barrio negro de Harlem en New York y el club mas elegante de dicho distrito: El Cotton Club. Por aquella época de gansters, drogas, alcohol y Jazz, Duke Ellington hacía historia en aquel club de blancos en un barrio negro. Francis Ford Coppola, reconstruyó minuciosamente cualquier detalle del Cotton Club, hasta dejarlo tal y como había sido en realidad.

FEEL LIKE GOING HOME

MARTIN SCORSESE

AMERICANA

2003

El cineasta Martin Scorsese se introduce en el blues del Delta en este film, en el que el músico Corey Harris viaja a través del Mississippi explorando las raíces del blues hasta el oeste de África. El film celebra a los primeros bluesmen a través de actuaciones originales de Willie King, Taj Mahal, Otha Turner y Ali Farka Toure e imágenes raras de archivo con Son House, Muddy Waters y John Lee Hooker.

HELLO DOLLY!

GENE KELLY

AMERICANA

1969

Una hermosa comedia musical de calidad con Louis Armstrong de estrella invitada.

LADY SINGS THE BLUES

SIDNEY J. FURIE

AMERICANA

1972

Basada en la autobiografía de Billie Holiday, novela traducida al español por Tusquets en 1988, la película narra los rasgos mas duros de una sociedad permisiva con los policías corruptos, el racismo y otras actitudes discriminatorias.

SWING KIDS

REBELDES DEL SWING

THOMAS CARTER

AMERICANA

1993

En la Alemania nazi, un grupo de jóvenes aficionados a la música Swing, se rebelan contra el orden establecido y en un apasionante alegato por la libertad individual, plantan cara a todo el ejercito nazi a través de la música de Benny Goodman, que además era judio.

SOMETHING TO LIVE FOR

CHARLOTTE ZWERIN

AMERICANA

1999

Documental producido por la Cadena pública norteamericana PBS sobre la vida de Ella Fitzgerald.

THE STING

El golpe

GEORGE ROY HILL

AMERICANA

1974

La Banda sonora de la película esta basado en la música de SCOTT JOPLIN y su famoso Rag:  “The Entertainer”.

 

LetterPLAYGROUN: generador de tipografía. Alfabets il·lustrats

Estàndard

A la web Pinzellades al Món he trobat aquesta eina tan interessant, un generador de lletres, letterPLAYGROUN..

Podem trobar lletres de tot tipus, a més d’un generador de lletres que ens permet crear paraules amb tipografia diferent.

Si punxem sobre el Generador apareix una finestra on introduïm qualsevol paraula, prenem sobre el botó “Generator Ransom Note” i ja està. Sota la finestra ens apareix la paraula feta amb diferents tipus de lletres. Cal advertir que no devem ficar accents i la “Ñ” no existeix. Si no ens agrada el resultat tan sols tornem a escriure la lletra i es genera un altre.
També es pot buscar per lletres o bé per col·leccions, proveu, passareu una bona estona i pot ser una idea divertida per fer títols…

Mireu com queda: DEPARTAMENT ARTÍSTIC

 

Ombres i veritat. CaixaForum Barcelona

Estàndard

Podreu veure aquesta exposició al Caixaforumdel 13 de gener al 4 de març

L’exposició “Ombres i veritat” està formada per una selecció d’obres que el Banc Central de la República de Turquia va afegir a partir de l’any 1990 a la seva col·lecció d’art amb la inten- ció de donar-li una nova direcció en una època en què es criticaven amb duresa l’eurocentrisme, l’hegemonia occidental i l’altra modernitat. La selecció respon a un criteri geogrà_c multicultural i inclou obres d’un grup d’altres artistes, fetes principalment durant els anys vuitanta i noranta, però que abracen ideologies i polítiques que es remunten _ns a la dècada de 1950. En comptes de mostrar l’art d’avui, aquesta exposició fa visible l’esperit d’un procés. Se centra en la veritat i la història de l’art modern en una altra cultura, una cultura que s’ha deixat a l’ombra i que se situa en territoris per als quals es considera que no existeix la història, territoris que es mantenen al marge del temps i on es creu que el costum i la tradició es perpetuen invariables.

“Ombres i veritat” presenta obres d’artistes que, en general, volen aprendre i explorar la tradició relacionada amb la cultura otomana i islàmica, que volen fer arqueologia de la modernització republicana i que, alhora, volen investigar i donar signi_cat als fonaments de la modernitat i a la continuïtat històrica que ha pres una nova forma.

 

2n ESO: El còmic

Estàndard

Per aprendre sobre el llenguatge del còmic i els seus autors més destacats:

Diseño de cómics online:

UNA LLUM I MIL COLORS

Estàndard

Heu pensat mai com s’aconsegueix la llum tan especial que trobem a les esglésies?
Veniu a descobrir-ho al  nou taller de Nadal de la Sagrada Família!
Visitarem la Basílica per observar atentament els vitralls, descobrir-ne el significat i el procediment artesanal amb què s’han elaborat. Quan acabem la visita us proposem que cadascú faci el seu propi vitrall tot jugant amb la composició, els colors i la llum.
Feu que aquest Nadal brilli més que mai!

RESERVA OBLIGATÒRIA
Tel.: 93 457 22 84 (dilluns a divendres de 9 a 14h.)
reserves@sagradafamilia.org

Trobat a TOC TOC

Barcelona acoge la mayor retrospectiva dedicada a Miró en 50 años

Estàndard

Tras su paso por la Tate Modern de Londres, la Fundación Joan Miró de Barcelona acoge Joan Miró. La escalera de la evasiónla mayor retrospectiva dedicada al artista en los últimos 50 años, incluyendo alrededor de 160 óleos, trabajos sobre papel y esculturas que ponen de manifiesto el compromiso político mantenido por Miró a lo largo de su vida.

miro_f_barcelona

En La escalera de la evasión –la escalera que da título a la muestra es recurrente en las imágenes creadas por Joan Miró– se incluyen primeros trabajos inspirados en su tierra y también se explora su respuesta ante la Guerra Civil y la caída de Francia bajo la bota nazi, entre 1935 y 1941, al tiempo que sobre la euforia que le provocó el declive y defunción de la dictadura de Franco entre 1968 y 1975.

Obra inquieta y radical

Además de documentar la sorprendente amplitud de su producción artística, la muestra explora el contexto de su trabajo con respecto a su compromiso político y a la influencia de su cultura catalana, de la Guerra Civil y de la dictadura franquista. Más en concreto, y centrándose en su compromiso político, examina la naturaleza inquieta y radical de su obra. Obras que reflejan una ferocidad apasionada propia de la incertidumbre política que le rodeó durante gran parte de la época que le tocó vivir.

Su catalanidad y los vínculos con su tierra se plasman en un conjunto de obras que van desde imágenes de la vida rural, como La masía (1921-1922), que perteneció a Ernest Hemingway, amigo de Miró, hasta la magistral secuencia Cabeza de payés catalán (1924-1925).

Las tensiones que estallaron a raíz de la Guerra Civil española provocaron las protestas más explícitas del artista, con obras como Aidez l’Espagne y El segador (Payés catalán en rebelión)(1937), o respuestas más íntimas y perturbadoras, como las que se esconden tras las célebresConstelaciones, serie desarrollada entre 1940 y 1941, en plena Segunda Guerra Mundial.

Exilio interior

Durante el periodo franquista, Miró trabajó en España en una especie de exilio interior, mientras en el extranjero adquiría reputación como representante de la abstracción de la posguerra. La escalera de la evasión muestra también las obras clave de esta época, entre las cuales destaca el tríptico La esperanza del condenado a muerte (1974).

Miró supo captar la atmósfera de rebelión de finales de los años sesenta, ya fuese oscureciendo o incluso quemando sus trabajos, como es el caso de las piezas Mayo 1968 (1968-1973) y la serie deTelas quemadas (1973), o bien mediante la creación de eufóricas explosiones de pintura, como el tríptico de los Fuegos artificiales (1974), para seguir dando testimonio del ambiente político con su expresión radical y pionera.

Este proyecto expositivo, organizado conjuntamente con la Tate Modern y concebido por los comisarios de la Tate Matthew Gale y Marko Daniel en colaboración con Teresa Montaner -conservadora de la Fundación Joan Miró-, viajará, tras su paso por Barcelona, a la National Gallery of Art de Washington.

Barcelona. Joan Miró. La escalera de la evasiónFundación Joan Miró.

Hasta el 18 de marzo de 2012.

Comisarios: Matthew Gale, Marko Daniel, Kerryn Greenberg y Teresa Montaner

Taller de Nadal. Volumetries en joc

Estàndard

Taller de Nadal. Volumetries en joc
El punt de partida de la visita taller és l’exposició Volum!, que ocupa les tres plantes del Museu i convida els participants a reflexionar sobre el desbordament dels límits físics de l’art. Observarem obres que depassen les dues dimensions per passar a ocupar la tercera i fins i tot construir la quarta i com espectadors passarem de l’experiència visual frontal a ser part integrant de la pròpia obra.
Sense reserva prèvia.

MACBA

 

Pl. dels Àngels, 1
Barcelona ( Barcelona )

934 120 810

Veure Web ###

###14, 59, 91, 120

###L1, L3 Catalunya

Fer targetes de Nadal

Estàndard

Podem crear cartells o targetes de felicitació com aquesta amb Strix. Sols cal escriure el text (no fiqueu accents, ni la “ç”, ni “l·l”) i pujar una imatge. Li donem a “merge” i ja està. La il·lustració de la primera targeta és deMatheus Lopes i la de la segona de Ner-Tamin

NIT MNAC. QUINA NIT!

Estàndard
NIT MNAC. QUINA NIT!

Nits d’arts i música

Data:Dissabte 17 de desembre de 2011
Horari:De les 19 h fins a mitjanit
Preu:Entrada gratuita a tot el Museu
NIT MNAC. QUINA NIT!

PROGRAMA

Què podeu fer?

Visitar la col·lecció permanent i les exposicions temporals
Des de La Maleta Mexicana (*) fins a la nova presentació de la Col·lecció d’Art Romànic, sense oblidar la nova obra Collage-pintura de Joan Miró i altres novetats que trobareu a les sales del Museu.

Conèixer a fons les obres mestres
Cada quart d’hora, de 19.30 a 22 h, us oferim comentaris de les obres més significatives de la col·lecció permanent.

Fer una visita a la vostra mida
Amb els diferents recorreguts que us ofereix el nostre servei d’audioguia.

Gaudir de les activitats per fer en família
Voleu fer de detectius? Localitzar un antic manuscrit medieval a les sales d’art romànic o descobrir qui és el culpable d’un crim a la col·lecció de gòtic? Aconseguiu resoldre els Enigmes i no deixeu de visitar l’Espai educArt on us espera Una mà de contes del MNAC.

Escoltar jazz en directe
A partir de les 21 h, actuació de la Harpo’s Band del Taller de Músics a la Sala Oval.

Fer un tast als diferents espais gastronòmics
A la Sala Oval, oferta de plats inspirats en les col·leccions, i a la Sala de la Cúpula, un racó per als amants del cafè i la xocolata. Restaurant Òleum, obert (us recomanem reservar al telf 93 289 06 79).

4art ESO: fotografia

Estàndard

Pels alumnes de 4art, amb els que estem treballant la imatge fotogràfica, us deixo algun link perque us inspireu per fer la vostra serie fotogràfica

la agència de fotògrafs Magnum:

http://www.magnumphotos.com/

Fotògraf: Duane Michals:

http://jmsuarez.es/fotografia/galeria/duane-michals/

Fotògraf: Joan Fontcuberta

http://www.fontcuberta.com/

Fotògraf: Yann Arthus Bertrand

http://www.yannarthusbertrand2.org/

Fotoreportatge Word press Photo

http://www.worldpressphoto.org/

2n: Teoria del còmic.

Estàndard

Nois i noies de 2n, us adjunto informació sobre el còmic. Llegiuu-la i mireu les imatges per agafar idees.

<div style=”width:425px” id=”__ss_5296113″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez/comic-5296113&#8243; title=”Comic” target=”_blank”>Comic</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez&#8221; target=”_blank”>raulgalvez</a> </div> </div>

<div style=”width:425px” id=”__ss_325378″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/rferrer8/el-cmicpresentaci-325378&#8243; title=”El CòMic.Presentació” target=”_blank”>El CòMic.Presentació</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/rferrer8&#8243; target=”_blank”>rferrer8</a> </div> </div>

2 ESO: El Còmic

Estàndard

Amb els alumnes de 2n estem a punt de començar a treballar el còmic. Us deixo informació que us interessa:

Aquestes pàgines  web són totes per fer còmics on-line a través del vostre ordinador. Atreviu-vos a provar-ho!!

www.pixton.com

www.toondoo.com

stripgenerator.com

Comic life és un programa per fer còmics a partir de fotografies. És molt divertit i els resultats són molt xulos. Per descarregar-lo:

http://comic-life.softonic.com/descargar

1er ESO: Polirítmia

Vídeo

Els alumnes de 1er ESO hem treballat les poliritmies. El treball final era una composició rítmica. Per inspirar-nos vam veure les actuacions del grup Stomp (veure la publicació  anteriors) i, al nostre nivell, hem composat i executat una obra polirítmica.

Espero que us agradi!

El video potser triga a carregar-se perquè pesa una mica, si és així, baixeu la resolució a 240.

World Press Photo 11

Estàndard

Photographic Social Vision presenta per setena vegada consecutiva l’exposició World Press Photo al públic barceloní. La mostra, que recull les 170 fotografiesguanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, ha premiat enguany tres fotògrafs espanyols i dos projectes relacionats amb Internet i les xarxes socials.La mostra itinerant, que en l’edició passada va assolir els 35.400 visitants, és considerada mundialment la més important en l’àmbit del fotoperiodisme per la qualitat de les fotografies, així com pel debat i la crítica que generen cada un dels treballs presentats. Una cita amb els esdeveniments socials, polítics, culturals i esportius de l’últim any que també és un aparador per als millors fotoreporters del moment, ja que els ofereix l’oportunitat de presentar un treball moltes vegades censurat pels governs i els mitjans.

Sota el lema «Veure per creure», Photographic Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el paper de la fotografia documental a l’actualitat, últim reducte de veracitat en l’extensa oferta de missatges i imatges expressament manipulats que consumim cada dia. Els continguts de la mostra World Press Photo són un termòmetre del context social mundial i necessaris per matisar la nostra consciència pública i memòria històrica.

La pau a través de l’art

Estàndard

La pau a través de l’art
Tallers organitzats amb motiu de la
setmana per la pau i la no violència a les
escoles
Del 30 de gener al 3 de febrer de 2012

La Pau a través de l’art‘ és un projecte
en el qual les nenes i els nens poden
interactuar i ser ells els protagonistes de
l’educació en valors mitjançant l’art en tota
la seva expressió: música, plàstica i
lletres, jugant, divertint-se, manifestant-se,
i participant en activitats que promouen la
vida, la cooperació i la solidaritat.
Organitzat per: Associació per a les
Nacions Unides a Espanya

Sona la Pau, escolteu!
Horari:
30 de gener i 1, 2, i 3 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Els mil colors de la Pau!
Horari: 30 i 31 de gener, i 1 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Conte contat, la Pau ha començat
Horari: 30 i 31 de gener, 1 i 2 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Nivells recomanats: Cicle mitjà i superior
de primària
Durada: 45 min/ taller
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia al tel.:
93 476 86 30

4art ESO: El Romànic

Vídeo

Nois/-es us penjo uns link sobre el romànic, el tema que hem treballat i del qual us examineu la setmana que ve:

Por, poder i fe en el romànic. Aquesta web interactiva ens explica a través de la construcció del timpà de la Santa Fe de Conques les creences del romànic.

http://www.xtec.cat/recursos/socials/romanicesc/conques/

Aquí podeu trobar informació geenral del Romànic i d’algunes obres en concret:

http://www.xtec.es/~jarrimad/medieval/romanico/romanic.htm

Finalment us deixo amb: “Els ulls de Taüll”, fet dins de la col·l3cció “Una mà de contes”. És més un divertimento que una altre cosa ja que nosaltres ja som una mica més grans….

Els ulls de Taüll

EL MEU PRIMER FESTIVAL

Estàndard

Si cliqueu en aquesta imatge , trobareu tota la informació del  festival…

El Meu Primer Festival és un festival de cinema per a públic escolar i familiar que celebra aquest any la seva quarta edició. Tindrà lloc del 19 al 27 de novembre de 2011 a diverses sales de Barcelona.

El Meu Primer Festival vol contribuir a la difusió d’un cinema infantil plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps. Amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític.

El MPF està impulsat i coordinat per l’Associació Cultural MODIband, entitat organitzadora dels cicles de cinema a la fresca Sala Montjuïc, i compta amb la col·laboració d’altres entitats com ara la Filmoteca de Catalunya i els cinemes Girona.

El Meu Primer Festival compta amb el suport de l’Institut Català d’Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICIC) i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Aquest projecte està inspirat i agermanat amb “Mon Premier Festival”, iniciativa de la “Mission Cinéma” de l’Ajuntament de París que es duu a terme amb gran èxit des de fa tres anys a la capital francesa.

El secret de la cúpula de Florència

Estàndard

Desvelado el secreto de la cúpula de Florencia

El arquitecto italiano Massimo Ricci descubre la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi

Ha tardado casi cuarenta años el arquitecto italiano Massimo Ricci en descubrir lo que para sus colegas fue un misterio durante seis siglos: la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi para construir la cúpula de Santa María del Fiore, la Catedral de Florencia. El genio renacentista no solo se esmeró en elevar un monumento robusto y espectacular, símbolo de la renovada confianza humanista tras los temores medievales, sino también en esconder el truco gracias al cual se sostiene la estructura. “Hacer trampas, despistar, confundir las ideas fue un rastro típico de la personalidad de Brunelleschi”, comentó anoche Ricci al presentar su hallazgo a los ciudadanos reunidos en el Palazzo Vecchio -el ayu

“Brunelleschi encontraba divertido el hecho de que nadie pudiera dar con su secreto”. Un secreto bien guardado bajo la piel de la cúpula de ladrillos rojos y costillas de mármol. Desde que empezaron las obras, en 1425, el misterio fue custodiado con un truco: los obreros dispusieron los ladrillos vistos de una forma distinta a los de la bóveda interna, la que de verdad aguanta el peso de la construcción, para despistar todos los que, solo mirando desde fuera la cúpula, pensaban tener frente a sus ojos la técnica adoptada. Los ladrillos internos “están colocados en diagonal, como la espina de un pescado”, explicó Ricci, “sin utilizar material metálico alguno, como sostuvieron algunos estudiosos en el pasado, sino solo gracias a un sistema de cuerdas que permitía calcular la posición y el ángulo exactos en los que poner cada ladrillo”. Para confundir aún más las ideas a eventuales imitadores, Brunelleschi ordenó “marcar el costado de los ladrillos que quedaban en superficie con un surco, para dejar creer que fuesen dispuestos en longitud en lugar que de lado. Un sistema único y nunca más repetido en la historia”.

Ricci y su equipo lograron desvelar el misterio gracias a inventos tecnológicos muy refinados y a una grieta que se abrió en la bóveda. A través de esta fisura pudieron colar una sonda que se abrió camino entre un ladrillo y otro, mientras grababa lo que veía. Ricci dirigía la minúscula cámara y -como si se tratara de un médico que practica una endoscopia a su pacient – fue trazando un diagnóstico de las entrañas del monumento. Vio lo que nunca nadie pudo admirar antes.

En la sala del Ayuntamiento de Florencia también se enseñaron anoche las maquetas de las tres grúas utilizadas para edificar la cúpula y la del barco inventado por Brunelleschi para llevar el material desde el mar hasta la ciudad, sobre el río Arno. “Esta embarcación es otro ejemplo de su genio”, cerró Ricci. “Es el primer ejemplo en la historia de un barco que funciona con una hélice, igual que hacen los aviones hoy. Y es el primer caso de derechos de autor: Brunelleschi la construyó por si solo y poniendo el dinero de su propio bolsillo. En cambio, obtuvo por el Palazzo Vecchio el permiso de alquilarla y exigió que se quemara cualquier intento de imitación”. Menudo personaje, el Brunelleschi.

Notícia trobada per Enrique Turpin a “El País”

4art: itinerari tècnic. JACQUES CARELMAN, el disenyador anti-consum

Imatge

Jacques Carelman, pintor, escultor, il·lustrador i escenògraf francès, utilitza l’humor per crear objectes en què es fusionen la lògica i l’absurd.
Deforma la realitat que tots coneixem, creant objectes d’ús quotidià a què desvirtua la seva funció perquè passin a ser simplement inútils … o, millor dit, simpàticament inútils.
La crítica francesa va donar a l’obra de Carelman la denominació de gag-art, en tant les seves obres són un engany, una broma.
L’autor mateix deia: “Jo, en el personal, prefereixo despullar als objectes comuns del seu ús corrent. (…) Els meus objectes, al contrari dels aparells que la nostra societat de consum venera, són perfectament inútils “.

A veure si us agrada:

Cafetera per masoquistes – és de les seves obres més conegudes .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Leonardo da Vinci

Estàndard

La National Gallery presenta ‘Salvator Mundi’, una pintura perdida atribuida a Leonardo da Vinci

  • El cuadro es un mito en los catálogos de arte sobre el Renacimiento
  • Ha sido autentificado por un consorcio de EEUU pero hay dudas sobre la autoría
  • La National Gallery presenta la obra en su mayor retrospectiva sobre da Vinci

Salvator Mundi (Salvador del mundo), la última obra perdida-y autentificada a posteriori- de Leonardo da Vinci, será presentada en sociedad en la gran exposición sobre el genio renacentista que estrena la National Gallery londinense, Leonardo da Vinci: Pintor en la corte de Milán (Desde el 9 de noviembre al 5 de febrero de 2012).

El “rescate para el mundo” del Salvator Mundi aparece rodeado de cierta polémica– y una pizca de misterio- que contribuye a incrementar su leyenda de cuadro mítico.

¿Es o no es un ‘Leonardo’?

El óleo que data de 1500 y mide unos 60 centímetros, representa a Cristo con la mano derecha levantada en señal de bendición; en la otra mano sostiene una bola del mundo. Fue adquirido hace seis años por un consorcio privado neoyorquino, RW Chandler.

Tras más de cinco años de investigación- y muchas dudas- el cuadro fue autentificado por Robert Simon, doctor en Historia de Arte de la Universidad de Columbia. Según declaró Simon, pigmentos, técnica y estilo coinciden con las que utilizaba da Vinci; el cuadro fue comparado con más de 20 copias conocidas de discípulos y seguidores; se constató su superioridad artística. “Su valor es incalculable y no está a la venta”, ha asegurado el experto.

Para el catedrático de Historia del Arte de la Universidad Autónoma y miembro de la Real Academia de la Historia, Fernando Marías, todavía es pronto para asegurar 100% la autoría del cuadro: “Necesitamos más pruebas científicas. Todavía no se han publicado estudios sobre el material, ni sobre la composición de los pigmentos (…) de momento lo único que se ha hecho es una atribución por parte de un grupo de especialistas”, asegura en entrevista telefónica desde Berlín a RTVE.es.

En la mirada del Cristo se aprecian diferencias

El viaje a través del tiempo de la obra ha sido tortuoso. Se creía perdida, aunque apareció mencionada por primera vez en la colección del rey Carlos de Inglaterra en 1649. Reapareció en 1900, muy dañada por malas restauraciones y con la autoría sin esclarecer.

“El cuadro es perfectamente ‘leonardesco’ y de gran calidad”-afirma Marías- aunque detalla, como a su juicio, hay algunas diferencias “extrañas” entre el lienzo actual y un dibujo del óleo que aparece en un grabado de 1650, realizado por el artista Wenceslao Hollar.

En la mirada del Cristo veo diferencias. En el cuadro mira hacia delante y en el grabado hacia un lateral. Además, hay cambios en cuanto a los reflejos en la bola del mundo”, analiza.

Presentación en la National Gallery

El largo periplo del Salvator Mundi a través de la historia parece tocar a su fin. En la muestra de la National Gallery atravesará su prueba de fuego, al medirse con otras de las obras del maestro.

“Pensamos que sería de gran interés incluirlo en la exhibición como descubrimiento nuevo”, han asegurado desde el museo a través de un comunicado.

La exposición londinense ya se anuncia bajo el marchamo de “la más completa retrospectiva sobre Leonardo da Vinci nunca realizada”. Se centra en las técnicas y objetivos del “Leonardo pintor” y presta especial atención a las obras que creó en su estancia en la corte milanesa del duque Lodovico Sforza, a finales del siglo XV.

Entre ellas, algunas tan célebres como La Belle Ferronière, del parisino Museo del Louvre; la Madonna Litta, del Hermitage, en San Petersburgo (Rusia); el San Jerómino, de la pinacoteca Vaticana, o la remozada Virgen de las Rocas.

La exposición se centra en el ‘Leonardo pintor’

Entre las más de 60 obras, entre pinturas y dibujos, también destaca el célebre Retrato de Cecilia Gallerani (La dama del armiño), pintado entre 1488 y 1490.

El cuadro, uno de los cuatro centrados en la figura femenina que pintó el florentino, fue expuesto en el Palacio Real de Madrid durante este verano y está considerado como ejemplo del retrato moderno; además la enigmática mirada de la dama remite a la psicología del personaje.

La extraordinaria exhibición se centra, por tanto, en la obsesión por la perfección del artista, sobre todo en su representación continua de la figura humana. Combinaciones anatómicas que fluctúan entre el sueño y la realidad.

“Aprovechando su posición, que le proporcionaba un buen salario en la corte, Leonardo gozó entonces de libertad para explorar formas de captar y registrar las proporciones, las expresiones y la anatomía humana así como miríadas de formas de plantas y animales, informa la National Gallery.

En su parte final, la exposición presentará una copia a escala natural y casi contemporánea de su cuadro La Última Cena, que se conserva en la Royal Academy of Art de Londres y que se presentará junto a los dibujos preparatorios del propio Leonardo.

Una imatge amagada en el quadre de Giotto

Estàndard

Descubierta una cara de demonio en un fresco de Giotto tras ocho siglos

La obra data de 1290.- Una medievalista se percató de su existencia al estudiar otras pinturas en la basilica superior de Asis

El rostro de un demonio oculto entre las nubes de uno de los frescos de Giotto de Bondone (1267-1337) que adornan la basílica superior de Asís ha salido a la luz tras ocho siglos de existencia, ha referido el fraile franciscano Enzo Fortunato. El fresco data de 1290 y es una de las estampas de la vida de San Francisco de Asís, patrón de Italia, que la orden franciscana encargó al pintor florentino Giotto de Bondone para ilustrar la basílica superior de la Orden, sepulcro de su fundador. “En el medievo se tenía la creencia de que en el cielo habitaban indistintamente ángeles y demonios. Los primeros, llevaban las almas de los justos al Paraíso; los segundos, atraían las de los condenados”, señala Fortunato. La medievalista y experta en la orden franciscana Chiara Frugoni se percató de su existencia mientras estudiaba todos los frescos de la basílica, proceso que le permitió sacar a la luz algunas inscripciones en los mismos hace algo más de un año.

Noticia trobada al diari  “EL PAÍS” i facilitada per Enrique Turpin.

2n ESO: Mondrian i l’art abstracte

Vídeo

Els alumnes de 2n hem treballat l’art abstracte basant-nos en l’obra de varis artistes del segle XX com Mondrian, Kandinsky, Rothko,  o Malevich.

Després de coneixer-los d’aprop hem realitzar una obra plàstica inspirant-nos en els quadres de Mondrian. Cada alumne s’ha basat en el traçat d’una ciutat europea per realitzar la seva composició.

Alguns exemples d’obra d’aquests artistes:

"Blau i vermell" de Rothko

"Blau i vermell" de Rothko

Quadre nº 2 (1925) de Mondrian

Estudi del color de Kandinsky

Suprematisme de la pintura. Mases pictòriques en moviment, 1916, de Malevich

I la feina realitzada pels alumnes:

Ocells de paper

Imatge

Mireu que he trobat,  per fer a casa, un dia d’aquets, com aquest cap de setmana passat, que ens convida a quedar-nos a caseta… i quina manera millor que la de fer manualitats tota la família… proveu, passareu una estona ben divertida…

Aquesta manualitat la trobareu a la web POINTLESS PRETTY THINGS

1. Dibuixar una forma simple del cos de l’ocell a un tros de cartró i retallar-lo.
2. Decidir  la seva decoració. Pot ser amb papers  molt estampats, retalls de revistes i altres aquarel ·les  o acrílics . A  continuació, tallar un petit forat per a les ales  més o menys en la part mitjana del cos.
3. Per a les ales, un cop més triar qualsevol paper que desitgi. He utilitzat el pergamí fet a mà, però de vegades les pàgines d’un llibre vell o retalls de revistes poden ser agradables. Fer un petit rectangle en un “acordió” .
4. Premeu el paper doblegat a través del forat que hem fet  abans . Afegir un tros de corda o fil, i el ocell   de paper està llest per volar!

 

 

 

 

4t concurs d’animacions per la Pau

Estàndard

La Fundació per la Pau llança el 4t Concurs d’Animacions per al pau

Busquem artistes, joves i grans, experimentats i novells, clàssics i moderns que vulguin contribuir a difondre la cultura de pau. Si t’agrada el món de l’animació i creus que la violència no és la solució als conflictes ets la persona que busquem.T’animes a participar?

Només has de clicar aquí llegir-te bé les bases del concurs i enviar-nos la teva animació inspirada en la frase Construïm la pau dia a dia. T’hi pots presentar sol o en grup.

Ens cal gent com tu!

4art ESO:: El Tapis de la Creació

Estàndard

Amb els de 4art de la ESO, de l’itinenari humanístic estem estudiant el Romànic. He llegit aquest cap de setmana una notícia que ens interessa, ja que hem vist  aquest tapís!

El Tapiz de la Creación estará fuera de la Catedral de Girona hasta marzo

La tela se trasladará hasta el el Centro de Restauración de Bienes Muebles con estrictas medidas de seguridad

‘Tapís de la Creació’, en la catedral de Girona Generalitat de Catalunya

El Tapiz de la Creación, considerado una obra capital del románico de Catalunya y datado entre los siglos XI y XII, estará fuera de la Catedral de Girona hasta marzo de 2012 con motivo de su restauración, que se hará en el Centro de Restauración de Bienes Muebles (CRBMC) de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, en Valldoreix (Barcelona).

La tela, a pesar de la oposición inicial del Capítulo de la Catedral que apostaba por restaurarla in situ, finalmente se trasladará hasta el CRBMC con estrictas medidas de seguridad para garantizar su conservación.

La restauración, con un coste total de 152.000 euros –136.600 la restauración en sí y el resto al acondicionamiento de la sala dónde se expone–, consistirá principalmente en aislar totalmente la sala y cambiar la luz de ésta; además de limpiar las dos caras del tapiz, coser el entorno deshilado y corregir las deformaciones de la tela.

4 art ESO: Darreres tendències del s.XX

Vídeo

Amb els alumnes de 4art de l’itinerari tècnic estem treballant les últimes tendències artístiques del s.XX.

Us deixo informació extra en format de presentació en les que podreu veure moltes imatges de varis artistes importants en aquestes disciplines i una mica d’ampliació teòrica.

La primera presentació és sobre LAND ART:

<div style=”width:425px” id=”__ss_5359863″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez/land-art-art-terrestre&#8221; title=”Land art / art terrestre” target=”_blank”>Land art / art terrestre</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez&#8221; target=”_blank”>raulgalvez</a> </div> </div>

Video que explica i, sobretot, mostra moltes imatges d’art conceptual, body art i happening:

X-Raig Art

Imatge

Steven N. Meyers va ser un metge de raigs x tècnic de 30 anys. La seva professió va despertar el seu interès en el procés fotogràfic, per la qual cosa va començar a experimentar amb la imatge de raigs X de flors i plantes. Em resulta molt inspirador quan algú és capaç d’usar la seva habilitat única per establir al seu torn una carrera tècnica en un artístic.