Tag Archives: 1r ESO

Música descriptiva

Estàndard

Avui a 1r em estat treballant la música descriptiva i la música pura.

Us he escrit alguns exemples de música descriptiva:

*El aprendiz de brujo, de Dukas
*Borodin: En las estepas del Asia Central.
*Honegger: Pacific 231 y Rugby.
*Musorgski: Quadres d’una exposició.
*Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma
*Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals.
*Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela.
*Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria).
*Weber: Invitació al vals.

*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten.
*El Llibre  i la papallona,  Peer Gynt, … de Grieg
*Haendel (Israel en Egipto)
* Haydn (especialmente en Las Estaciones)
* Beethoven (Sinfonía Pastoral)

*Les quatre  estacions de Vivaldi

i n’hi ha d’altres….

us deixo alguns videos:

Audacity

Estàndard

Els alumnes de 1r ESO de música han de començar a experimentar amb el programa Audacity per fer una composició a partir d’uns sons o sorolls gravats prèviament. Se que és un programa totalment nou per vosaltres, però tranquils/-les, comenceu a probar coses, experimenteu,… ara no us preocupeu tant pel resultat com per jugar amb les opcions del programa. Després, quan el conegueu una miqueta, podreu començar a fer les vostres creacions musicals!

Us deixo un tutorial:

Proporció Àuria

Estàndard

La proporció: És la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes.

la proporció natural, la relació entre les diferents mesures s’ajusta a la nostra experiència visual.

golden-17

la proporció expressiva o simbòlica, les mesures no s’ajusten a una relació natural, sinó que ho fan a voluntat del creador del missatge, que potencia o exagera algun element connotatiu.

Giotto

Giotto

Proporció al llarg de la història

Grècia S V i IV aC i Renaixament S XV-XVI

L’art i l’arquitectura de la Grècia clàssica (segles v i iv aC) i del Renaixement (segles xv-xvi) es caracteritzen per expressar un model ideal de bellesa basat en la proporció, en què tots els elements de la pintura, l’escultura i l’arquitectura transmetin sensació d’equilibri, harmonia i ordre.

golden-Apoxiomeno
golden-cariatides
golden-renacimiento-image2

Art romànic S XI: Valor simbòlic

La relació entre les mesures dels objectes representats estan en funció del seu valor simbòlic i no pas de com són en la realitat. En el frontal d’Esquius, la figura de Crist és més gran perquè simbòlicament Crist és més important que els apòstols, no és més  gran per què sigui més gran o estigui més a prop. El pintor no ha mantingut una proporció natural entre els diferents personatges.

Frontal d'Esquius

Frontal d’Esquius

Art Modern:

En l’art modern també és normal que els artistes no es preocupin per les proporcions naturals.

El crit, d’Edvard Munch, s’ha exagerat i s’ha deformat les formes de la composició per tal d’accentuar la sensació de dramatisme i angoixa que vol transmetre el pintor. Les formes “desproporcionades”, tenen més pes visual i es perceben més dramàtiques i expressives que les que s’ajusten a la proporció natural.

El crit, Eduard Munch

El crit, Eduard Munch

El cànon

És el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica

El cànon de proporció ha variat al llarg de la història: els grecs deien que el cànon del cos humà era 7 vegades l’altura del cap, altres vegades, deien que era igaul a vuit o 7,5.

També els grecs van utilitzar el peu com a mòdul del cànon; el consideraven la sisena part de l’altura total d’un home.

golden-policleto-lisipo-1

Policlet

Policlet, conegut com l’escultor d’atletes. Va escriure un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà.

Dorífor  (conegut com cànon) (segle v aC), de Policlet

golden-17

La proporció d’àuria o divina proporció o proporció d’or

Si dividim un segment AB en dues parts, de manera que la part gran (a) sigui a la petita (b) com el tot (a + b) és a la part gran (a), establirem una relació de proporció (Φ) considerada l’expressió màxima de l’harmonia

auria

La divisió d’aquestes dues quantitats (a/b) resulta ser un número algebraic irracional (decimal infinit no periòdic, com el nombre e o el nombre pi) conegut com a nombre auri o nombre d’or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o φ (fi).

Φ= 1,61803398… (i xifres infinites)

Geomètricament també tenim el rectangle auri i el triangle auri, que al igual que el segment auri té la peculiaritat de que la proporció entre el seu costat gran i el petit dóna el nombre auri.

Les formes que tenen la proporció àuria han estat molt sovint considerades estèticament agradables en la cultura d’occident, de manera que s’ha usat freqüentment al llarg de la història, l’art i el disseny. Però la raó àuria també la trobem a la natura.

Va ser durant el Renaixement quan es va recuperar l’interès per la proporció àuria.
 Luca Pacioli va escriure el 1498 el seu famós tractat La divina proporció, que, il·lustrat per Leonardo da Vinci, va ser el punt de partida de tots els estudis fets posteriorment sobre les proporcions del cos humà i l’arquitectura.
 Els artistes i els arquitectes del Renaixement consideraven que el nombre d’or (Φ, fi) expressava la bellesa i l’harmonia de l’ordre de l’Univers.

Al segle xx es recupera l’interès per la proporció àuria i la voluntat de construir a partir de la mesura de la figura humana. 
L’arquitecte Le Corbusier va crear el 1946 el modulor. El modulor era un sistema de mesures, basat en la proporció àuria i el cos humà, destinat a obtenir proporcions harmòniques en les construccions arquitectòniques. Aquest sistema va ser l’origen de l’ergonomia, que avui s’utilitza per a dissenyar tant una cadira com l’interior d’un cotxe.
L’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatòmiques de la persona, a fi que la relació amb les màquines sigui el més eficaç possible.

Fibonacci: El número d’or

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19352&p_alg=Fibonacci

Φ = 1,618034… = Nùmero d’or o Número Fi

d7d6ae5b5955834f90306a6d48fe05ca
fibonacci-spiral
Fibonacci

Utilització Proporció àuria

La proporció àuria la podem trobar tant en l’art com en la natura. El Partenó i la mirada enigmàtica de la Gioconda es basen en aquesta proporció. També moltes formes de la natura estan relacionades amb la proporció àuria, com la closca de molts mol·luscs.

golden-finds

La cara de la Giocconda està perfectament encuadrada en un rectàngle àuri, al igual que el reste de proporcions de la mateixa

Els egipcis van ser els primers en utilitzar aquesta regla d’or, a la piràmide de Keops, on trobem la proporció auria entre la hipotenusa i l’altura del triangle, però no se sap si va ser a l’atzar o realment van utilitzar-la conscientment.

El costat i la diagonal del pentàgon regular estan en proporció àuria. Dalí utilitza aquesta propietat per ordenar les dues figures centrals del seu quadre.

goldenobras-de-arte-perfectas-dali

Proporció àuria a la natura:

golden-natura

Aquest nombre d’or el podem trobar també a la natura:

  • En un rusc d’abelles, la relació entre el nombre de mascles i de femelles.
  • En la disposició dels pètals de les flors (anomenada Llei de Ludwig a botànica).
  • La relació entre el gruix de les branques principals i el tronc, o entre les branques principals i les secundàries.
  • En la relació entre els nervis del tall d’una fulla.
  • En la disposició de les fulles de moltes plantes, formant una hèlix ascendent amb un angle constant (un angle relacionat amb el nombre d’or).
  • En la relació entre els diàmetres de les inflorescències, com el cas del girasol, o bé, les pinyes dels pins. Trobem nombres de la successió de Fibonacci, els quocients dels quals tendeixen al nombre auri.
  • En l’espiral dels cargols o dels cefalòpodes “Nautilus”: que són espirals d’or, logarítmiques.
  • Fins hi tot en galàxies hi tenim l’espiral logarítmica.
  • En una cadena de ADN si fem un tall transversal veiem que és un decàgon que no és res més que dos pentàgons un  rotat 36º respecte l’altre cosa que fa que hi aparegui la raó àuria.
  • etc.

Utilització Proporció d’àuria a l’arquitectura:

golden4
golden5
gold08

Utilització Proporció àuria – logos:

golden-ratio05
golden_ratio
adidas-golden-ratio
icloud_logo_golden_ratio

Utilització Proporció àuria: targetes

golden-credit-card

Utilització Proporció àuria a la pintura:

Nen "geopolític" contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

Nen “geopolític” contemplant el naixement de l’home nou, Salvador Dalí, 1943

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

SALVADOR DALÍ

EL NACIMIENTO DE VENUS - SANDRO BOTTICELLI

EL NACIMIENTO DE VENUS – SANDRO BOTTICELLI

Com crear la proporció àuria a partir d’un segment AB:

proporcio-auria-plastica-2

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=234028

  1. Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB.
  2. Amb centre a C, transporteu la distància CB sobre la hipotenusa CA. S’obté així el punt D.
  3. Amb centre a A, transporteu la distància AD sobre el segment AB. La intersecció d’aquest arc amb el segment AB defineix el punt S buscat, que constitueix secció àuria d’AB.
segment-auri1 copia

Com crear la proporció àuria a partir d’un quadrat:

proporcio-auria-plastica

Imatge: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=246036

  • Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS.
  • Trobeu el punt mitjà M del segment AS (per exemple amb la mediatriu).
  • Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MC. La intersecció B d’aquest arc amb la recta suport d’AS defineix el segment cercat AB, el segment auri del qual és AS.

Una altra manera de fer-ho, si ja teniu el quadrat creat de costat a:

golden-numeroaureo
  1. Trobeu el punt mitjà M del segment a (per exemple amb la mediatriu).
  2. Amb centre a M, traceu l’arc amb radi MN. La intersecció d’aquest arc amb la recta segment a defineix el segment cercat c.

(Mitjançant un quadrat de costat a, i utilitzant el compas des del punt mig fins l’extrem N, trobaré, el segment b, on a i b tenen una proporció àuria.)

Com crear una espiral a partir d’un quadrat:

golden-maxresdefault
espiral.plastica-auria

Diari d’artista: Com documentar la nostra feina

Estàndard

Què és un diari d’artista?

El diari d’artista és un quadern personal d’anotacions i dibuixos que serveix a l’artista per recollir idees i pensaments que sorgeixen en el treball creatiu del dia a dia. És un recurs previ a la producció artística, per tant ha de ser molt lliure, no s’ha de censurar res, és un tipus de brainstorming i de reflexió de les nostres idees en el procés diari de treball.

Els objectius  del diari són:

  • Facilitar un procés creatiu d’auto reflexió.
  • Afavorir l’autoaprenentatge.
  • Crear l’hàbit de l’dibuix.
  • Documentar la nostra investigació artística.
  • Anotar idees, inspiracions per a possibles projectes i estudis d’elements.

El diari és un quadern de camp. En aquest sentit, podem fer l’analogia amb els quaderns de camp dels botànics investigadors: en el quadern queda constància dels pensaments, reflexions, idees inspiradores, dibuixos dels elements de l’món real que ens resulten interessants, estudis i anotacions de l’observació de l’entorn. També es poden incloure objectes, fotografies i qualsevol altre element amb la tècnica de l’ collage . El treball en el quadern és una pràctica del dia a dia, i es pot fer en qualsevol moment quotidià, quan tinguem la necessitat d’anotar una reflexió o posar imatge a una idea.

El format habitualment és analògic, i farem servir un quadern que sigui manejable i puguem portar amb nosaltres en el dia a dia. Però no hi ha normes pel que fa a format i qualitat de el paper.

Com elaborem un diari?

Per elaborar un diari hem de saber que comptem amb un conjunt d’eines i diversitat de tècniques per elaborar-lo. En la creació tambén hem de tenir en compte, a més de l’ús d’imatges, l’ús de el text. Aquests aspectes els veiem a continuació.

Eines

Disposem d’eines web per poder crear el nostre diari. Per exemple Pinterest permet crear taulers amb fotografies, o Evernote que permet crear anotacions.

Pinterest  és una plataforma online on podem crear els nostres propis taulers amb imatges que hem trobat a Internet. Podem crear tots els taulers que vulguem, i els podem dedicar a una temàtica concreta. Pinterest és una plataforma social, per tant, els taulers els podem compartir amb altres usuaris, a més de veure els dels altres. També disposa de cerques per paraules clau associades a les imatges. És una eina molt útil si volem recopilar imatges de referència quan estem iniciant un treball o una obra.

Evernote és una App que podem instal·lar i sincronitzar als dispositius mòbils, que funciona com una mena de bloc de notes. Podem crear anotacions amb text, afegir recordatoris a l’agenda, i crear llistes de tasques per organitzar el treball de el projecte que estem fent.

Tècniques

Les tècniques que podem utilitzar per fer el diari són variades. És important la llibertat creativa a l’hora de reflectir conceptes, idees i imatges en el diari, i també la rapidesa i ús de mètodes directes. Per tant, les tècniques han de complir aquestes característiques de flexibilitat i rapidesa. A continuació tens una llista de tècniques amb les quals pots experimentar, encara que ja les treballes al Taller de dibuix:

  • Dibuix amb tot tipus de tècniques gràfiques: llapis, llapis conté, bolígraf, ploma.
  • Aquarel·les, acrílic, anilines , guaix .
  • Tinta xinesa.
  • Pastissos, ceres o crayons .
  • Fotografia: integració de fotografies o collage amb fotografies.
  • Collage amb material de revistes, papers, objectes.

Contingut: text i imatge

És important la imatge, però pensa que també els textos són imprescindibles perquè quedi constància de les reflexions, idees, conclusions, exemples que es relacionen amb les imatges. Per tant, les imatges, si es considera convenient, poden anar acompanyades de text, que expliqui què ens suggereix la imatge, o per a què la podem fer servir, en definitiva, hem de recollir per què hem seleccionat aquella imatge.

Exemples de diaris d’artistes

Els artistes des de fa segles fan diaris personals, perquè sempre hi ha hagut la necessitat de posar en paper les idees i reflexions, que puguin sorgir en un moment qualsevol per fixar-les i poder treballar amb elles posteriorment. Els exemples confirmen que el diari d’artista pot ser molt diferent i també tenir plantejaments molt diversos segons cada artista.

Leonardo da Vinci

El quadern de notes de Leonardo da Vinci va ser en realitat un conjunt de fulles amb dibuixos i anotacions que va realitzar al llarg de tota la seva vida, i que després de la seva mort es enquadernar. Tot i així, és un exemple molt il·lustratiu d’un diari d’artista. Aquest quadern ens dóna la idea de la capacitat analítica i l’interès científic i tecnològic de l’artista.

En el quadern de Da Vinci es combinen dibuixos amb diagrames i esquemes que ajuden a entendre allò que l’artista està analitzant. Els temes són molt diversos, des de tot tipus de mecàniques fins el vol dels ocells. Els esquemes tenen la funció d’explicar el disseny i estructura d’uns artefactes que només estan en la seva imaginació. Podria ser un quadern d’un investigador o d’un dissenyador industrial, però també d’un artista plàstic.

El text i la imatge estan ordenats i estructurats. No hi ha cap ús del color. Els dibuixos són una manera d’aclarir o fer més comprensibles les anotacions.

A la British Library trobareu digitalitzat el quadern de Leonardo da Vinci.

Frida Kahlo

El diari de Frida Kahlo és un exemple de diari d’artista íntim, on expressa els seus pensaments íntims i personals en el dia a dia. Té, per tant, un caràcter autobiogràfic i d’autoreflexió. El va començar a mitjans de la dècada dels quaranta, i ho va continuar fent fins a la seva mort.

Al diari veiem textos i il·lustracions, espontànies, imatges dibuixades amb rapidesa i figures oníriques.

També s’aprecia l’espontaneïtat amb què ha fet alguns dibuixos del diari, on veiem que segueix un procés de joc, per exemple, a l’crear figures a partir de les taques que obtenia escampant o esquitxant tinta al paper.

Pel que fa a les tècniques que feia servir, eren diverses: llapis de colors, tintes, aiguada, crayons i llapis Conté.

Guillem de el Toro

Aquest director, guionista i productor també realitza un diari per registrar les seves impressions, la documentació i les idees que va recopilant per elaborar les seves obres.

Podeu veure com aquest autor utilitza el diari i la documentació a la entrevista efectuada pel professor de la UOC Jordi Sánchez. Estigueu atents a el tall que va de el minut 2.27 a l’4.58.

Quaderns d’esbossos

Cal diferenciar el diari d’artista de la llibreta d’esbossos. Tot i que hi ha una línia molt fina que els diferencia. La diferència la veiem en el següent exemple, que no podem incloure dins el concepte de diari d’artista, atès que no hi ha anotacions.

Informació extreta de: http://arts.recursos.uoc.edu/labdoc/es/diario-de-artista/

Diari artístic

Estàndard

Us proposo un repte per aquest 1r trimestre, de fet, si voleu per tot el curs! Fer un diari artístic! Una llibreta ben xula on hi dibuixeu i on hi pinteu tot allò que vulgueu, on hi enganxeu idees que us trobeu, barregeu tècniques,…. aquí teniu algun exemple que he trobat al https://alisaburke.blogspot.com/. Inspireu-vos i experimenteu!! deixeu volar la vostra creativitat! Buscaré més exemples i us els aniré penjant.

Optativa d’art

Estàndard

Per acabar el 1r trimestre, a l’optativa d’art, hem creat les nostres pròpies decoracions de Nadal. Les alumnes de 1r ESO han estat ben engrescades buscant idees per decorar la casa amb les seves creacions per aquests dies tan especials.

Mireu quines idees més interessants!

Us deixo algunes imatges:

1r ESO: Màscares

Estàndard

A l’optativa de 1r seguim treballant l’escultura. Ens hem iniciat amb un nou material: la vena de guix. És un material que ens dóna moltes possibilitats, és molt versàtil i agraït de treballar. Els resultats són sorprenents!!

Hem començat a treballar la vena de guix per fer màscares!

Primer ens hem fet la màscara fent servir la cara de motlle. És més difícil del que sembla! Després l’hem modificat per tematitzar-les i finalment les hem pintat.

Aquí podeu veure unes imatges de tot el procés:

Optativa d’art: escultura, del pla al volum

Estàndard

Aquest curs hem començat una nova optativa a 1r de ESO. És una optativa d’art que dedicarem a la creació escultòrica. Estic molt emocionada per l’èxit i la bona rebuda que ha tingut per part dels alumnes.

En el primer repte creatiu, creem una escultura a partir un material pla, com el cartró i fem el pas cap a la tercera dimensió.

Deixo les imatges de la primera obra realitzada per les meves grans creadores (parlo en femení perquè només hi ha un noi a la classe).

1r ESO. Projecte interdisciplinar: Socials i Visual i plàstica

Estàndard

A 1r d’ESO hem realitzat un projecte imterdisciplinar que involucra dues matèries: Socials i Visual i plàstica.

Desde la matèria de socials han treballat l’època de la pre-història i les cultures mesopotàmiques. Han aprofundit en la cultura, l’organització social, el seu modus viendi, l’organització política i l’econòmica,…. I quina relació té amb la matèria de visual i pàstica, pensareu? Doncs de fet molta. Tots els aspectes artístico-culturals i arquitectònics, per exemple. Aquest curs ens hem centrat en la ceràmica, el seu ús, la fabricació  i les tècniques d’elaboració i la seva evolució.

Per tant des de la classe de visual hem abordat d’una forma pràctica dues de les tècniques més conegudes per la construcció d’un vas de ceràmica i la seva decoració tal com es feia a les èpoques esmentades. Les tècniques treballades són la tècnica del pessic i la tècnica del “xurro” o dels colombins . 

Una mica d’explicació….

Si parlem de que la ceràmica és un invent tecnològic ho diem perquè la creació d’estris i imatges de ceràmica precisava d’un estudi anterior i posterior, d’experimentació. No és simplement argila. El control de la plasticitat de l’argila ve donat pel control de la quantitat d’aigua i del aglutinant.

A partir d’aquí cal endurir encara més el material i l’argila té la capacitat d’endurir-se a través de dos processos: el secat al sol i la cocció al foc.

És obvi que la ceràmica durant la prehistòria es feia a mà. Els estudiosos han arribat a la conclusió de que les tècniques utilitzades van ser dos: la tècnica del pessic i la tècnica dels colombins. En totes dues es considera que inicialment es faria servir un cistell com a motllo i que potser es va fer per impermeabilitzar-los i poder portar líquids.

La tècnica del pessic és la més senzilla i no té cap dificultat. Consistiria en modela la peça directament des de l’argila donant-li forma. La tècnica dels colombins consistiria en superposar tires d’argila fins aconseguir la forma desitjada i després procedir a allisar-les fins aconseguir una superfície llisa. 

ceramica

Finalment calia la cocció de la ceràmica que, com hem dit abans, es faria inicialment amb exposició solar i després en forns o fogueres. Aquestes es situarien en un forat a terra i es cobririen o simplement a sobre de fogueres. Les combustions no serien tan perfectes com a l’actualitat, però serien suficients per l’ús i l’enduriment necessari per la vida neolítica. Tot i així, la millora dels forns i de les combustions que porta l’edat dels metalls i molt especialment el treball del ferro, comportarà que cada vegada les ceràmiques siguin molt més treballades i els productes, formes i decoracions, molt més complexes.

La primera forma de decoració que es coneix és la ceràmica cardial, dita així per l’ús de la petxina Cardium edule amb al que es feien dibuixos de sanefes o figures geomètriques. En segon lloc trobaríem nous tipus de tendències en la decoració a partir d’incisions i impressions fetes amb tot tipus de materials, des de punxons a cordes i que es combinen per formar tot tipus de dibuixos.

Els treballs pràctics realitzats a classe:

1r ESO: Figures impossibles

Estàndard

Un objecte impossible és una il·lusió òptica consistent en un dibuix en dues dimensions que sembla representar una figura tridimensional; és a dir, és la imatge d’un cos que no pot existir però que la ment veu com a factible a simple vista. Serveixen per estudiar les lleis de la percepció humana.

Les figures impossibles, les figures ambigües i les il·lusions òptiques les hem estat treballant a 1r ESO. Aquí us deixo alguns exemples de figures impossibles:

Christoph Niermann

Estàndard

Christopher Niermann és un dissenyador gràfic i artista que fa unes obres que ell anomena “imatges de diumenge”, com a divertimento, de forma parla.lela als seus encàrrecs professionals. Són metàfores i jocs visuals on es subverteix la funció dels objectes per convertir-los en altres realitats. L’espectador entra ràpidament al joc.

Ho hem treballat a classe i han creat coses molt interessants com aquestes:

1r ESO: imatges ambigües

Estàndard

Hem estat treballant amb les imatges ambigües. Són imatges en les que podem llegir diferent significats alhora.

Per treballar aquest concepte ens hem apropat a les obres d’Archimboldo i hem fet les nostres pròpies versions. Segons com ho mirem poden ser plats amb fruites i verdures o cares. Aquí us en deixo alguns resultats, són molt bons!!

1r ESO: dibuix al natural d’una sabata

Imatge

Deia Jordi Sabater Pi, primatòleg i naturalista: Qui dibuixa, observa; qui observa, coneix; qui coneix, estima i qui estima respecta i protegeix!

Per aprendre a dibuixar cal ser un bon observador i això és el que hem fet amb els grups de 1r per començar a fer dibuix al natural. Comencem amb un objecte quotidià i molt proper, la nostra sabata. Observar la forma, comparar mides i proporcions, entendre les ombres i la plasmació del volum….

Aquests són alguns dels resultats:

1r ESO: Ens presentem

Imatge

Aquest curs, a 1r ESO,  comencem presentant-nos, fent un treball artístic que ens defineixi, com som? quins són els nostres gustos? els nostres interessos? els nostres projectes de futur? Com ens veiem nosaltres mateixos i com ens veuen els altres? S’ha de reflexionar una mica….

Us deixo alguns exemples que us poden servir d’inspiració:

Portraits

identity collage

I aquí tenim alguns treballs dels alumnes d’aquest any de 1r.

 

3r ESO: Els decibels.

Estàndard

Amb el alumnes de 3r, hem estat treballant el tema dels decibels en la nostra societat en el marc de la classe de música. Justament, ahir al telenotícies migdia parlaven sobre l’augment dels acúfens en els joves, un problema auditiu greu provocat per l’excés de volum del so en cert llocs o per l’ús inadequat dels auriculars. Us deixo l’enllaç perquè pogueu veure la noticia, és curta però molt interessant. Augmenten els acúfens en joves.

1r ESO: Polirítmies

Vídeo

Amb els alumnes de 1r ESO hem treballat les polirítmies. Després d’entendre el concepte i escoltar-ne de varies, ens hem atrevit ha composar-ne. Aquest n’és el resultat.

http://youtu.be/y3Y6e2NjRvg

http://youtu.be/sbp_F4FHhTw

http://youtu.be/53JwPeTW_1A

http://youtu.be/3ELAmSEF-EU

http://youtu.be/JSsvuYwHn24

http://youtu.be/RzAoO0S9GZU

http://youtu.be/Owrmb_yFAnM

http://youtu.be/0mAHKA-VY6k

http://youtu.be/RIpD6SRh970

http://youtu.be/TpXvZj7Di6I

http://youtu.be/lkB0BuyFwMI

http://youtu.be/xH7Q5Ia0_Wg