Category Archives: 1er ESO

1r ESO: Museu del cinema

Vídeo

El passat 21 de febrer vam anar al Museu del Cinema de Girona a fer una visita i un taller: Objectiu cinema. És una activitat llarga però divertida ja que els alumnes realitzen un curtmetratge amb només 3 hores, per tant implica molta coordinació, treball en equip i feina resolutiva i creativa. A més a més, també vam tenir l’oportunitat de fer una visita al museu, encara que una mica ràpida, vam veure els inicis del naixement del cinema, que és molt interessant. Us animo que hi aneu amb la família per veure’l amb més calma, ja que és un museu molt atractiu d’anar a veure, en una ciutat tant bonica com Girona.

Us deixo els curtsmetratges fets per les tres classes de 1r ESO. Disfruteu!

 

 

1r ESO: Booktrailers 2019

Vídeo

Gran estrena! Per fi, després de tanta feina i esforç ja tenim aquí els booktrailers de 1r!!!

A partir de treballar el llenguatge del cinema, els alumnes de 1r ESO creen un trailer però d’un llibre. Aquí teniu un munt de recomanacions de llibres per animar-vos a llegir-ne algun, sense deixar de banda el bon cinema!

Uns resultats fantàstics! Aquest any hi ha molt de nivell!

Optativa d’art

Estàndard

Per acabar el 1r trimestre, a l’optativa d’art, hem creat les nostres pròpies decoracions de Nadal. Les alumnes de 1r ESO han estat ben engrescades buscant idees per decorar la casa amb les seves creacions per aquests dies tan especials.

Mireu quines idees més interessants!

Us deixo algunes imatges:

1r ESO: Màscares

Estàndard

A l’optativa de 1r seguim treballant l’escultura. Ens hem iniciat amb un nou material: la vena de guix. És un material que ens dóna moltes possibilitats, és molt versàtil i agraït de treballar. Els resultats són sorprenents!!

Hem començat a treballar la vena de guix per fer màscares!

Primer ens hem fet la màscara fent servir la cara de motlle. És més difícil del que sembla! Després l’hem modificat per tematitzar-les i finalment les hem pintat.

Aquí podeu veure unes imatges de tot el procés:

Optativa d’art: escultura, del pla al volum

Estàndard

Aquest curs hem començat una nova optativa a 1r de ESO. És una optativa d’art que dedicarem a la creació escultòrica. Estic molt emocionada per l’èxit i la bona rebuda que ha tingut per part dels alumnes.

En el primer repte creatiu, creem una escultura a partir un material pla, com el cartró i fem el pas cap a la tercera dimensió.

Deixo les imatges de la primera obra realitzada per les meves grans creadores (parlo en femení perquè només hi ha un noi a la classe).

1r ESO: Booktrailer

Vídeo

Aquest trimestre, els alumnes de 1r ESO han treballat el llenguatge cinematogràfic. Com a projecte final hem realitzat un booktrailer, que és un tràiler però d’un llibre. Cada grup de treball ha escollit el llibre que més li ha agradat i ha intentat plasmar en pocs segons d’imatges l’essència i el caràcter del llibre escollit. No ha sigut fàcil!

Així, a part de treballar tot el procés de creació, realització i edició d’un projecte audiovisual, hem fet recomanació de llibres i hem fomentat la lectura. Aquest ha estat un projecte interdisciplinar ja que també hi ha participat la matèria de llengua catalana, en l’ajuda de la creació del guió literari.

Aquí podeu veure els resultats. N’hi ha d’espectaculars!!

1r ESO. Projecte interdisciplinar: Socials i Visual i plàstica

Estàndard

A 1r d’ESO hem realitzat un projecte imterdisciplinar que involucra dues matèries: Socials i Visual i plàstica.

Desde la matèria de socials han treballat l’època de la pre-història i les cultures mesopotàmiques. Han aprofundit en la cultura, l’organització social, el seu modus viendi, l’organització política i l’econòmica,…. I quina relació té amb la matèria de visual i pàstica, pensareu? Doncs de fet molta. Tots els aspectes artístico-culturals i arquitectònics, per exemple. Aquest curs ens hem centrat en la ceràmica, el seu ús, la fabricació  i les tècniques d’elaboració i la seva evolució.

Per tant des de la classe de visual hem abordat d’una forma pràctica dues de les tècniques més conegudes per la construcció d’un vas de ceràmica i la seva decoració tal com es feia a les èpoques esmentades. Les tècniques treballades són la tècnica del pessic i la tècnica del “xurro” o dels colombins . 

Una mica d’explicació….

Si parlem de que la ceràmica és un invent tecnològic ho diem perquè la creació d’estris i imatges de ceràmica precisava d’un estudi anterior i posterior, d’experimentació. No és simplement argila. El control de la plasticitat de l’argila ve donat pel control de la quantitat d’aigua i del aglutinant.

A partir d’aquí cal endurir encara més el material i l’argila té la capacitat d’endurir-se a través de dos processos: el secat al sol i la cocció al foc.

És obvi que la ceràmica durant la prehistòria es feia a mà. Els estudiosos han arribat a la conclusió de que les tècniques utilitzades van ser dos: la tècnica del pessic i la tècnica dels colombins. En totes dues es considera que inicialment es faria servir un cistell com a motllo i que potser es va fer per impermeabilitzar-los i poder portar líquids.

La tècnica del pessic és la més senzilla i no té cap dificultat. Consistiria en modela la peça directament des de l’argila donant-li forma. La tècnica dels colombins consistiria en superposar tires d’argila fins aconseguir la forma desitjada i després procedir a allisar-les fins aconseguir una superfície llisa. 

ceramica

Finalment calia la cocció de la ceràmica que, com hem dit abans, es faria inicialment amb exposició solar i després en forns o fogueres. Aquestes es situarien en un forat a terra i es cobririen o simplement a sobre de fogueres. Les combustions no serien tan perfectes com a l’actualitat, però serien suficients per l’ús i l’enduriment necessari per la vida neolítica. Tot i així, la millora dels forns i de les combustions que porta l’edat dels metalls i molt especialment el treball del ferro, comportarà que cada vegada les ceràmiques siguin molt més treballades i els productes, formes i decoracions, molt més complexes.

La primera forma de decoració que es coneix és la ceràmica cardial, dita així per l’ús de la petxina Cardium edule amb al que es feien dibuixos de sanefes o figures geomètriques. En segon lloc trobaríem nous tipus de tendències en la decoració a partir d’incisions i impressions fetes amb tot tipus de materials, des de punxons a cordes i que es combinen per formar tot tipus de dibuixos.

Els treballs pràctics realitzats a classe:

1r ESO: Figures impossibles

Estàndard

Un objecte impossible és una il·lusió òptica consistent en un dibuix en dues dimensions que sembla representar una figura tridimensional; és a dir, és la imatge d’un cos que no pot existir però que la ment veu com a factible a simple vista. Serveixen per estudiar les lleis de la percepció humana.

Les figures impossibles, les figures ambigües i les il·lusions òptiques les hem estat treballant a 1r ESO. Aquí us deixo alguns exemples de figures impossibles:

HISTOCLICK, una nova forma de veure i ensenyar la història

Estàndard

cartelDes de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.

Ensenyar història és apassionant. En cada classe s’ha de procurar endinsar l’alumnat en un món que per ells és nou i que moltes vegades està viciat de prejudicis, de visions incorrectes o d’imatges distorsionades i es que, com els hi dic moltes vegades, el cinema ha fet molt de mal amb els seus finals ensucrats on la parella marxa a cavall vers l’horitzó amb una posta de Sol. El món i la història no sempre són ensucrats.

Tot i això, arran les pel·lícules i sèries molts alumnes arriben a classe amb coneixements sorprenents. Alguns fins i tot busquen informació sobre allò que els ha agradat i alguns… han jugat a casa a allò que van veure en una pel·lícula.

IMG_0896-01

Soldats romans posteriors a la reforma de Mari (ca. 100 aC) disposats en formació de guàrdia

Entren aquí uns amics que he redescobert arran de tot això. Els estimats clicks de Playmobil. Aquells que vam néixer al voltant dels 70-80 els coneixem molt. Pirates, cavallers, indis o soldats prenien vida a les nostres mans i feien volar la nostra imaginació.

En els darrers anys Playmobil ha tret diverses sèries de clicks que s’endinsen en el món de la història més enllà dels coneguts i estimats cavallers i pirates. Egipcis, romans, víkings o prehistòrics han estat fets plàstic per l’empresa alemanya…

IMG_0906

Un soldat anglès i un francès lluiten pel control del castell de Les Tourelles 

I un professor no pot escapar d’aquesta oportunitat.

Vaig dissenyar i executar quatre diorames que mostren moments de la història diferents:

La cacera prehistòrica d’un mamut

IMG_0902

Els homes prehistòrics del paleolític eren caçadors i recol·lectors

La vida al paleolítica mostra als caçadors buscant el menjar per la tribu, mentre les dones es queden a la cova amb els ancians i els nens. En aquells moments els mamuts són l’animal per excel·lència. Oferien carn, pell i ullals d’ivori. Només hi havia un problema… calia caçar-los.

IMG_0905

Els nens observaven les tècniques de cacera dels adults

La trobada de Tars entre Marc Antoni i Cleòpatra el 41 aC

IMG_0875-01

Galera romana aproximant-se al vaixell de Cleòpatra 

És la història d’amor més coneguda de tots els temps i es va iniciar amb aquella trobada. Historiadors com Plutarc a les seves Vides Paral·leles en parla. Cleòpatra va anar amb el seu vaixell a entrevistar-se amb el triunvir romà que governava Orient des de la ciutat de Tars. Va pujar pel riu Cidno i es va trobar amb Marc Antoni. L’enamorament va ser instantani, qui sap si per amor o per política, però el destí de tots dos personatges va quedar unit per sempre.

IMG_0891-01

Els atacs víkings als anglosaxons fets per Ragnar Lodbrock

20170519_114906-01

Desembarcament víking a costes de Northumbria

Els pobles víkings viuen un seriós problema a les seves terres. L’augment de la població i els canvis climàtics provoquen la necessitat de buscar menjar més enllà dels fiords. A finals del s. VIII, els drakkar víkings apareixen entre la boira i ataquen el monestir de Lindisfarne provocant  una matança. No és res estrany que els monestirs de les illes britàniques conservin la pregària que deia: A furore normanorum libera nos Domine, de la fúria dels homes del Nord, allibereu-nos, Senyor.

20170529_103033-01

Vista general del diorama sobre atacs víkings a pobles anglosaxons

IMG_0858-01

El pillatge i  el segrest eren part de la violència dels pobles normands

– La presa de la barbacana i els castell de Les Tourelles per Joana d’Arc el 1429

20170519_114515-01 (1)

Vista general del diorama de la presa de Les Tourelles (1429)

Guerra dels Cent Anys. Anglaterra i França es disputen unes terres al continent i el tro francès. Després d’anys de guerra sembla que els anglesos guanyaran. Controlen gran part del territori i tenen assetjada la ciutat d’Orleans. Només un miracle els pot salvar… i va aparèixer ella. Diu que Déu l’envia per salvar França i el 1429 allibera Orleans, a partir d’aquí la guerra fa un tomb.

20170519_114502-01

Joana d’Arc dirigeix als seus nobles contra la barbacana que protegeix Les Tourelles

La història és aprendre. La forma de fer-ho pot millorar constantment. La imaginació no té límits i Playmobil ajuda. Ara a preparar un nou diorama. L’antic Egipte ens espera.

20170519_115123-01

Ignacio Fernández Pérez

Professor del departament d’Humanitats

Christoph Niermann

Estàndard

Christopher Niermann és un dissenyador gràfic i artista que fa unes obres que ell anomena “imatges de diumenge”, com a divertimento, de forma parla.lela als seus encàrrecs professionals. Són metàfores i jocs visuals on es subverteix la funció dels objectes per convertir-los en altres realitats. L’espectador entra ràpidament al joc.

Ho hem treballat a classe i han creat coses molt interessants com aquestes:

1r ESO: imatges ambigües

Estàndard

Hem estat treballant amb les imatges ambigües. Són imatges en les que podem llegir diferent significats alhora.

Per treballar aquest concepte ens hem apropat a les obres d’Archimboldo i hem fet les nostres pròpies versions. Segons com ho mirem poden ser plats amb fruites i verdures o cares. Aquí us en deixo alguns resultats, són molt bons!!

1r ESO: dibuix al natural d’una sabata

Imatge

Deia Jordi Sabater Pi, primatòleg i naturalista: Qui dibuixa, observa; qui observa, coneix; qui coneix, estima i qui estima respecta i protegeix!

Per aprendre a dibuixar cal ser un bon observador i això és el que hem fet amb els grups de 1r per començar a fer dibuix al natural. Comencem amb un objecte quotidià i molt proper, la nostra sabata. Observar la forma, comparar mides i proporcions, entendre les ombres i la plasmació del volum….

Aquests són alguns dels resultats:

1r ESO: Ens presentem

Imatge

Aquest curs, a 1r ESO,  comencem presentant-nos, fent un treball artístic que ens defineixi, com som? quins són els nostres gustos? els nostres interessos? els nostres projectes de futur? Com ens veiem nosaltres mateixos i com ens veuen els altres? S’ha de reflexionar una mica….

Us deixo alguns exemples que us poden servir d’inspiració:

Portraits

identity collage

I aquí tenim alguns treballs dels alumnes d’aquest any de 1r.

 

3r ESO: Els decibels.

Estàndard

Amb el alumnes de 3r, hem estat treballant el tema dels decibels en la nostra societat en el marc de la classe de música. Justament, ahir al telenotícies migdia parlaven sobre l’augment dels acúfens en els joves, un problema auditiu greu provocat per l’excés de volum del so en cert llocs o per l’ús inadequat dels auriculars. Us deixo l’enllaç perquè pogueu veure la noticia, és curta però molt interessant. Augmenten els acúfens en joves.

1r ESO: Polirítmies

Vídeo

Amb els alumnes de 1r ESO hem treballat les polirítmies. Després d’entendre el concepte i escoltar-ne de varies, ens hem atrevit ha composar-ne. Aquest n’és el resultat.

http://youtu.be/y3Y6e2NjRvg

http://youtu.be/sbp_F4FHhTw

http://youtu.be/53JwPeTW_1A

http://youtu.be/3ELAmSEF-EU

http://youtu.be/JSsvuYwHn24

http://youtu.be/RzAoO0S9GZU

http://youtu.be/Owrmb_yFAnM

http://youtu.be/0mAHKA-VY6k

http://youtu.be/RIpD6SRh970

http://youtu.be/TpXvZj7Di6I

http://youtu.be/lkB0BuyFwMI

http://youtu.be/xH7Q5Ia0_Wg

Exposició: Le Corbusier, un atles de paisatges moderns

Estàndard

Del 29 de gener fins 11 de maig podeu gaudir d’aquesta exposició fantàstica!

Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns.
Fruit de la col·laboració amb el MoMA de Nova York, arriba a CaixaForum l’exposició “Le Corbusier, un atles de paisatges moderns”. A la mostra, que s’emmarca en la línia de programació d’exposicions d’arquitectura, tindrem l’oportunitat de passejar-nos pels espais que va idear aquest pioner i també de conèixer el seu món, des dels primers treballs fins als grans edificis que va projectar durant l’esplendor de la seva carrera com a arquitecte. Podrem reviure els interiors que va dissenyar a escala real a través de mobiliari original; veurem els dibuixos, les pintures i les maquetes que va fer, a més de projeccions audiovisuals. Es difícil, i alhora, apassionant descriure en poques paraules la figura del suís Le Corbusier. Una personalitat inquieta que va dinamitar els conceptes artístics de principis del segle xxper promoure el que avui coneixem com art modern. Les construccions principals de Le Corbusier es coneixen avui en dia arreu del món, i en el seu moment van ser petites revolucions. Per primera vegada, va integrar la construcció en el paisatge i va posar l’art al servei de les necessitats de la societat. Le Corbusier va estudiar les construccions clàssiques de tot el món i va treballar en projectes en els cinc continents. Un d’aquests projectes va ser el pla urbanístic que va dissenyar per a la ciutat de Barcelona, i que mai no es va materialitzar. L’arquitecte, però, va deixar empremta en diverses generacions d’arquitectes catalans. Le Corbusier va treballar al llarg de la seva vida en 200 projectes, a través dels quals va construir 75 edificis. Les 215 peces que s’exhibeixen a CaixaForum procedeixen, majoritàriament, de la Fundació Le Corbusier i del MoMA de Nova York. Ja fa més de 25 anys que Barcelona no acull l’obra de l’artista. Complementàries a la mostra, s’han programat activitats paral·leles per a tots els públics: des de visites guiades i conferències, fins a l’espai CaixaForum Kids, on els més petits podran jugar i conèixer l’art de Le Corbusier. Veniu a descobrir el pare de l’arquitectura moderna del 29 de gener a l’11 de maig a CaixaForum Barcelona, i de l’11 de juny al 13 d’octubre, a CaixaForum Madrid.

Per poder visitar la exposició de forma virtual:
http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/interactivo/le_corbusier/ca/visita4.htm

20140312-180806.jpg

Exposició Caixa Forum de Barcelona: Mediterrani, del mite a la raó

Estàndard

20140228-143847.jpg

Comença una exposició molt interessant al CaixaForum sobre l’art clàssic de l’imperi grec i llatí. Us la recomano! Comença avui i estarà fins el dia 15 de juny.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú –l’àgora o el fòrum– com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic. Aquestes idees van permetre establir una nova relació entre homes i déus, i entre els propis homes, buscant de vegades punts de trobada i revelant secretes admiracions mútues en lloc del sistemàtic desig de destrucció.

Els límits del Mediterrani que ofereix l’exposició no són els que fenicis, etruscs, grecs i romans van abordar, sinó aquells que la imaginació assolia: un espai a mida de l’home, un espai de llibertat mental. La mostra combina mites, és a dir, històries, i la Història: la història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.

Link per trobar més informació

Exposició Chema Madoz. La Pedrera

Estàndard

Fins al 28 de juliol.
Un dels creadors més destacats de la fotografia espanyola contemporània.
En la seva obra, propera a la poesia visual, Chema Madoz mostra una inclinació constant al simbòlic, mitjançant imatges caracteritzades per un subtil joc de paradoxes i metàfores, amb les quals crea un món propi, imaginatiu i reflexiu.
A través de les seves creacions, sovint impregnades d’una delicada ironia, Madoz qüestiona la realitat i convida l’espectador a l’observació i a la reflexió, a descobrir la poesia amagada en els objectes més comuns sotmetent-los a lleugeres transformacions i alterant-ne la funció, el context i l’ús habituals.
L’exposició «Chema Madoz. Ars combinatoria» resumeix la trajectòria de Madoz, Premi Nacional de Fotografia l’any 2000, des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat.

Per saber-ne més:

http://www.lapedrera.com/ca/chema-madoz-ars-combinatoria-0

20130601-214207.jpg

20130601-214215.jpg

10 museus estatals s’incorporen a Google Art Project

Estàndard

Diez museos estatales, dependientes de la dirección general de Bellas Artes, Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas, han incorporado parte de sus colecciones al Google Art Project. En concreto, cada uno de los museos participantes en esta primera fase ha seleccionado las obras más representativas de su colección y las presenta con textos en inglés e imágenes en alta resolución.

Cada pieza va acompañada de un enlace a la página de la Red Digital de Colecciones de Museos de España (CERES), en la que el usuario que acceda a través de Google Art Project podrá conocer el catálogo completo de cada museo.

Gran variedad de colecciones

Las obras seleccionadas muestran la gran variedad de las colecciones de los museos estatales, mostrando obras de pintura, arqueología, antropología, mobiliario, cerámica, indumentaria, porcelana, dibujo, joyería, fotografía, estampa, escultura, juguetes, instrumentos musicales, platería, etc.

Las obras no sólo muestran la cultura española o europea, también hay obras procedentes de Estados Unidos, Brasil, Filipinas, Tahití o Guinea Ecuatorial. Por otra parte, la selección abarca un amplio rango cronológico: desde obras del Paleolítico Superior hasta la segunda mitad del siglo XX.

20130325-140758.jpg

http://www.hoyesarte.com/museos-de-arte/al-dia/12920-diez-museos-estatales-se-incorporan-a-google-art-projet-con-376-obras.html

La Salut’ got Talent!

Estàndard

La Núria, l’Emma, la Irene i la Laia ( 1r B )  han organitzat un concurs de música. Elles eren el jurat comentarista i després de totes les actuacions, el jurat popular ( la resta d’alumnes que no participaven del concurs ) han votat per decidir qui es mereixia ser el guanyador.  Els grups inscrits han estat: Supernova (Marc Santamaria, Adrià Altayó i Aleix Gubianes), Megacracks ( Bernat Tresserres, Sergi Barroso i Walter Henríquez ), Noname ( Julia Signes, Laura Jurado, Laura Pinós i Emma Balaguer) i Beatboxers ( Tomas Ferreira i Aaron Venegas ).

IMG_9111 IMG_9137 IMG_9138 IMG_9140 IMG_9141 IMG_9144 IMG_9146 IMG_9148 IMG_9150 IMG_9155 IMG_9160 IMG_9161 IMG_9165 IMG_9170 IMG_9171 IMG_9182 IMG_9184

Raons per les que l’art és bo per als nens. Norbertha Torres.

Estàndard

Ja fa temps que vaig recollir aquest manifest  de Norbertha Torres, Art is Good (museu  MOCHA:The Museum of Children’s Art, Oaklan, EEUU) en les que ens planteja 20 raons concretes per les que l’art és bo per als nens,però sempre és bo recordar-ho…en aquesta ocasió, ho he trobat en la fantàstica web Pinzellades al món

 

1. El arte estimula ambos lados del cerebro.
2. El 33% de los niños son aprendices visuales.
3. Hay estudios que demuestran que los niños que hacen arte leen mejor y sacan mejores notas en matemáticas y ciencias.
4. Los niños aprenden usando sus sentidos y el arte es ideal en este proceso.
5. Los niños necesitan un lugar en la escuela para expresarse.
6. El arte promueve la autoestima.
7. El arte estimula a los niños a prestar más atención al espacio físico que los rodea.
8. El arte desarrolla la coordinación entre los ojos y las manos.
9. El arte estimula el desarrollo perceptivo.
10. El arte enseña a pensar dejando finales abiertos. Representa una cultura de preguntas más que una cultura de respuestas.
11. El arte enseña que puede haber más de una solución para un problema.
12. El arte enseña a los niños a pensar creativamente para resolver problemas.
13. Los niños pueden compartir y reflexionar acerca de sus trabajos de arte y aprender algo de sí mismos y el mundo en el que viven.
14. Cuando el arte está integrado a otras materias del programa escolar los niños se comprometen más en el proceso de aprendizaje.
15. En el proceso de hacer arte el niño está expuesto a diferentes posibilidades, al descubrimiento, y a la libertad, de esta manera se evita caer en el control y predictibililidad de la educación convencional encontrada en los Estados Unidos de hoy en día.
16. El arte nutre el alma humana. Se siente bien haciéndolo.
17. El arte trae los recursos culturales de la comunidad dentro de la clase.
18. El arte involucra a padres y tutores en la escuela invitándolos a participar como voluntarios en diversas actividades.
19. El arte proporciona un medio, un piso en común, para atravesar estereotipos raciales, barreras y prejuicios.
20. El arte es valioso por sí mismo.

Fer targetes de Nadal

Estàndard

Podem crear cartells o targetes de felicitació com aquesta amb Strix. Sols cal escriure el text (no fiqueu accents, ni la “ç”, ni “l·l”) i pujar una imatge. Li donem a “merge” i ja està. La il·lustració de la primera targeta és deMatheus Lopes i la de la segona de Ner-Tamin

NIT MNAC. QUINA NIT!

Estàndard
NIT MNAC. QUINA NIT!

Nits d’arts i música

Data:Dissabte 17 de desembre de 2011
Horari:De les 19 h fins a mitjanit
Preu:Entrada gratuita a tot el Museu
NIT MNAC. QUINA NIT!

PROGRAMA

Què podeu fer?

Visitar la col·lecció permanent i les exposicions temporals
Des de La Maleta Mexicana (*) fins a la nova presentació de la Col·lecció d’Art Romànic, sense oblidar la nova obra Collage-pintura de Joan Miró i altres novetats que trobareu a les sales del Museu.

Conèixer a fons les obres mestres
Cada quart d’hora, de 19.30 a 22 h, us oferim comentaris de les obres més significatives de la col·lecció permanent.

Fer una visita a la vostra mida
Amb els diferents recorreguts que us ofereix el nostre servei d’audioguia.

Gaudir de les activitats per fer en família
Voleu fer de detectius? Localitzar un antic manuscrit medieval a les sales d’art romànic o descobrir qui és el culpable d’un crim a la col·lecció de gòtic? Aconseguiu resoldre els Enigmes i no deixeu de visitar l’Espai educArt on us espera Una mà de contes del MNAC.

Escoltar jazz en directe
A partir de les 21 h, actuació de la Harpo’s Band del Taller de Músics a la Sala Oval.

Fer un tast als diferents espais gastronòmics
A la Sala Oval, oferta de plats inspirats en les col·leccions, i a la Sala de la Cúpula, un racó per als amants del cafè i la xocolata. Restaurant Òleum, obert (us recomanem reservar al telf 93 289 06 79).

1er ESO: Polirítmia

Vídeo

Els alumnes de 1er ESO hem treballat les poliritmies. El treball final era una composició rítmica. Per inspirar-nos vam veure les actuacions del grup Stomp (veure la publicació  anteriors) i, al nostre nivell, hem composat i executat una obra polirítmica.

Espero que us agradi!

El video potser triga a carregar-se perquè pesa una mica, si és així, baixeu la resolució a 240.

World Press Photo 11

Estàndard

Photographic Social Vision presenta per setena vegada consecutiva l’exposició World Press Photo al públic barceloní. La mostra, que recull les 170 fotografiesguanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, ha premiat enguany tres fotògrafs espanyols i dos projectes relacionats amb Internet i les xarxes socials.La mostra itinerant, que en l’edició passada va assolir els 35.400 visitants, és considerada mundialment la més important en l’àmbit del fotoperiodisme per la qualitat de les fotografies, així com pel debat i la crítica que generen cada un dels treballs presentats. Una cita amb els esdeveniments socials, polítics, culturals i esportius de l’últim any que també és un aparador per als millors fotoreporters del moment, ja que els ofereix l’oportunitat de presentar un treball moltes vegades censurat pels governs i els mitjans.

Sota el lema «Veure per creure», Photographic Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el paper de la fotografia documental a l’actualitat, últim reducte de veracitat en l’extensa oferta de missatges i imatges expressament manipulats que consumim cada dia. Els continguts de la mostra World Press Photo són un termòmetre del context social mundial i necessaris per matisar la nostra consciència pública i memòria històrica.

La pau a través de l’art

Estàndard

La pau a través de l’art
Tallers organitzats amb motiu de la
setmana per la pau i la no violència a les
escoles
Del 30 de gener al 3 de febrer de 2012

La Pau a través de l’art‘ és un projecte
en el qual les nenes i els nens poden
interactuar i ser ells els protagonistes de
l’educació en valors mitjançant l’art en tota
la seva expressió: música, plàstica i
lletres, jugant, divertint-se, manifestant-se,
i participant en activitats que promouen la
vida, la cooperació i la solidaritat.
Organitzat per: Associació per a les
Nacions Unides a Espanya

Sona la Pau, escolteu!
Horari:
30 de gener i 1, 2, i 3 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Els mil colors de la Pau!
Horari: 30 i 31 de gener, i 1 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Conte contat, la Pau ha començat
Horari: 30 i 31 de gener, 1 i 2 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Nivells recomanats: Cicle mitjà i superior
de primària
Durada: 45 min/ taller
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia al tel.:
93 476 86 30

EL MEU PRIMER FESTIVAL

Estàndard

Si cliqueu en aquesta imatge , trobareu tota la informació del  festival…

El Meu Primer Festival és un festival de cinema per a públic escolar i familiar que celebra aquest any la seva quarta edició. Tindrà lloc del 19 al 27 de novembre de 2011 a diverses sales de Barcelona.

El Meu Primer Festival vol contribuir a la difusió d’un cinema infantil plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps. Amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític.

El MPF està impulsat i coordinat per l’Associació Cultural MODIband, entitat organitzadora dels cicles de cinema a la fresca Sala Montjuïc, i compta amb la col·laboració d’altres entitats com ara la Filmoteca de Catalunya i els cinemes Girona.

El Meu Primer Festival compta amb el suport de l’Institut Català d’Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICIC) i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Aquest projecte està inspirat i agermanat amb “Mon Premier Festival”, iniciativa de la “Mission Cinéma” de l’Ajuntament de París que es duu a terme amb gran èxit des de fa tres anys a la capital francesa.

4t concurs d’animacions per la Pau

Estàndard

La Fundació per la Pau llança el 4t Concurs d’Animacions per al pau

Busquem artistes, joves i grans, experimentats i novells, clàssics i moderns que vulguin contribuir a difondre la cultura de pau. Si t’agrada el món de l’animació i creus que la violència no és la solució als conflictes ets la persona que busquem.T’animes a participar?

Només has de clicar aquí llegir-te bé les bases del concurs i enviar-nos la teva animació inspirada en la frase Construïm la pau dia a dia. T’hi pots presentar sol o en grup.

Ens cal gent com tu!

Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark al Caixaforum

Estàndard

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

Palau Ducal de Venècia,1881. Sterling
and Francine Clark Art Institute.
Williamstown, Massachusetts. EUA.

CaixaForum

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

L’exposició aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle xix i començaments del xx, procedent de la col·lecció de Sterling i Francine Clark.

Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció a París, en els primers anys de la dècada del segle xx, pel plaer d’estar envoltat de les grans creacions del seu temps. Va concebre la seva col·lecció a escala domèstica: les obres formaven part de l’entorn quotidià i es distribuïen per la casa seguint el gust del col·leccionista, que combinava peces de diferents períodes i estils. Clark buscava la continuïtat entre les creacions del passat i del present, des d’una perspectiva que avui podem sentir ben propera.

Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, convivien amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures. A la mostra, hi trobem els pintors realistes de l’escola de Barbizon –Corot, Millet, Rousseau– al costat dels grans mestres de l’impressionisme: Sisley, Pissarro, Manet, Monet, Degas i, sobretot, Renoir, que va ser el primer impressionista de la col·lecció Clark.

Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un patrimoni col·lectiu i el 1955 va crear el seu propi museu a Williamstown, a l’estat de Massachusetts. L’exposició reviu l’esplendor del noucents –quan París era la capital de la pintura– i ens acosta a alguns dels seus artistes més destacats, com Renoir, que té una presència molt important en la col·lecció Clark i en aquesta exposició.

Exposició organitzada pel Sterling and Francine Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts i produïda per la Fundació ”la Caixa”.

Visita virtual dels patis del Museu Picasso de Barcelona

Estàndard

Visiteu els patis del museu per conèixer d’una manera innovadora, interactiva i molt visual els elements que al llarg del temps s’han construït en aquests espais emblemàtics.

Endinseu-vos als patis i gaudiu-ne, en un
viatge per la història de Barcelona.

http://patis.museupicasso.org/

1er ESO: Article sobre el so i el soroll

Estàndard

Amb els alumnes de 1er ESO hem treballat al diferència entre el so i el soroll. Aquí us deixo un article relacionat amb el tema.

Article del diari Ara del dimarts 18 d’octubre del 2011

PERCEPCIÓ ACÚSTICA

Les diferències entre so i soroll són menys clares del que podria semblar

Sents el mateix que jo?

 ALBERT PUNSOLA

|Difícil convivència 01. Una acumulació d'estrès pot convertir la música en un soroll insuportable. 02. Les obres públiques provoquen moltes queixes. 

“Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones”. Aquesta és la definició de soroll de la llei de protecció contra la contaminació acústica de Catalunya aprovada l’any 2002. És molt possible, però, que a qui escriu aquestes ratlles i a qui les llegeix no els molestin les mateixes sensacions auditives. “En la definició de soroll hi entra un component subjectiu”, assegura Jordi Romeu, doctor enginyer industrial, professor de la UPC i expert en contaminació acústica. Josep de Haro, cap clínic d’otorinolaringologia de Badalona Serveis Assistencials, hi està d’acord: “Entre una definició i el que interpreta cada ésser humà hi ha una certa distància”.

Què vol dir molèstia?

Els científics han definit alguns dels factors que més contribueixen a la sensació de molèstia. Entre ells hi ha el nivell de so, la seva presència constant, la intensitat o el fet que és inesperat . “Aquests paràmetres serveixen per objectivar -diu Romeu- i la normativa els té en compte per establir límits”. Per obtenir els límits es pot seguir un procediment regulat, fent un test a un grup de persones exposades a una sèrie de sons. Segons Romeu, “aquestes proves es fan en un entorn de laboratori i hi ha el dubte de si les condicions d’audició són homologables a la realitat, on hi ha molts sons barrejats i molts estats possibles dels individus”. I afegeix que “els valors que es recomanen no sempre se segueixen en la normativa”.

El doctor De Haro considera que no es pot aïllar la percepció del so de la percepció humana en general. Creu que explicar els fenòmens sonors només amb una sèrie de paràmetres és un reduccionisme superat pel coneixement científic actual. “Percebem amb l’oïda però també amb els altres sentits perquè avui sabem que la percepció és un fet global i cap sentit funciona en solitari”. Això vol dir que el flux d’informació que rebem és processat com un tot al cervell.

El paisatge sensorial en què ens hem anat movent al llarg de les nostres vides va configurant un paisatge emocional en què la voluntat no hi intervé. I és aquest paisatge emocional el que acabarà incidint molt més del que ens pensem en la nostra percepció i sobretot en la interpretació que en fem. El doctor De Haro ho il·lustra amb un exemple: “Si jo de petit vaig viure al costat d’una carretera, però vaig tenir una vivència familiar extraordinàriament bona, serà difícil que quan senti el trànsit tingui una mala sensació”.

No només el nostre bagatge sinó també el nostre estat d’ànim en un moment determinat condicionen la percepció. “La majoria de la gent que està en un discoteca no et dirà mai que sent soroll i el volum és elevadíssim”, recorda Jordi Romeu. En canvi, el tic-tac d’un rellotge, que presenta un nivell baix i que no és impulsiu, pot alterar els nervis de moltes persones. En el cas de la discoteca, el gaudi de la música i altres elements plaents fa passar a segon terme el que en un altre context seria una molèstia. Però, i en el cas del rellotge? Segons De Haro, el cervell filtra el 99% dels estímuls i el que deixa passar és només l’1%. “Ara bé, si aquesta finestra d’entrada s’obre i arriba a un 2% és quan entren estímuls que normalment passarien desapercebuts i que esdevenen irritants, que és justament el que passa quan tenim estrès; els filtres deixen de funcionar correctament”. Aleshores qualsevol estímul sonor que entri de més serà rebut negativament i, literalment, no el tolerarem. En aquest sentit, explica De Haro, “la hipersensibilitat a sons que no són ni desorganitzats ni estridents, ni tan sols elevats, és un senyal d’alerta que alguna cosa no va bé en el nostre organisme”.

Factor subjectiu

El pes dels factors subjectius es pot observar en la realitat quotidiana. A escala col·lectiva tendim a ser més indulgents amb sorolls de trànsit. Segons Jordi Romeu, “aquí hi intervé un factor cultural perquè en el fons la majoria de nosaltres té assumit que és inevitable i a més és anònim, en canvi si ens arriben veus i música del bar de sota, aquí hi ha un culpable”. També cal tenir en compte la contextualització que es pot fer del soroll en relació a un benefici tangible. No rebem igual el so produït per una obra pública llargament esperada i que suposa una clara millora de les condicions de vida, que el que prové d’obrir un carrer tres vegades consecutives, per culpa de la descoordinació entre empreses de serveis.

La qüestió és si aquesta innegable subjectivitat pot servir d’excusa per renunciar a tenir bones lleis que ens protegeixin dels abusos. Els experts asseguren que no. “És cert que la llei ho simplifica tot, però això no vol dir que no hagi d’existir; hi ha d’haver unes mesures que ens permetin, en el terreny fisiològic del dia a dia, adequar la normativa en funció d’altres factors de l’entorn. Així per exemple no es pot regular el nombre de decibels en un barri i ignorar la càrrega sonora ja existent en aquest indret i que ve d’altres fonts”, assegura del doctor De Haro.

Les molèsties originades pel soroll continuen tenint un gran pes en les queixes de la ciutadania tant als ajuntaments com al Síndic de Greuges. Moltes persones escriuen al Síndic perquè entenen que els seus municipis no fan tot el que podrien en aquest tema. Sobre la qualitat de les normes vigents, Jordi Romeu pensa que és millorable però subratlla: “Ja em conformaria si s’apliquessin”. La raó és que l’avaluació tècnica d’un so no és trivial. Cal personal amb una formació adequada i actualment hi ha pocs professionals capacitats per fer aquesta funció al nostre país.

D’altra banda, el soroll fa esclatar conflictes latents: “Si la convivència per alguna raó ja és dolenta un problema de soroll la destrossa completament, gairebé sempre es converteix en un casus belli “, indica Jordi Romeu. El doctor De Haro ha observat conflictes de veïnatge en què un estat acumulatiu d’estrès personal desplaça el llindar del que és acceptable. Així, un so harmoniós, com una música a un nivell moderat, s’interpreta com a molest, i un so una mica molest però relativament tolerable provoca un enuig desaforat. “Són casos en què els límits entre la mala educació, els prejudicis i l’estat emocional no es distingeixen”, diu.

Conflictivitat i ignorància van juntes. “El desconeixement de la nostra relació amb el so com a individus fa que algunes persones es comportin com emissors incívics i que d’altres es converteixin en receptors excessivament estrictes”, afirma De Haro. L’educació sempre acaba sent un estalvi.

Mode major i Mode menor

Vídeo

Sobretot pels alumnes de 3er   i 4art de la ESO, amb els que estem estudiant els modes major i  menor, us recomano que mireu aquest video des del minut 5:50.  Pertany al programa que feia la TV3 la temporada passada ” No me la puc treure del cap”, és el capítol que parla de l’himne del Barça, i ens permet escoltar molt clarament la diferència tonal quan canviem una cançó del mode major al menor.

http://www.tv3.cat/videos/3185510