Category Archives: exposicions

HISTOCLICK, una nova forma de veure i ensenyar la història

Estàndard

cartelDes de que el món és món molta gent ha vist en l’estudi del passat la possibilitat d’entendre el nostre present. L’estudi de la història és fonamental per viure el nostre present i procurar no cometre els errors que, com humanitat, hem anat i anem cometent en el nostre pas per aquest món. La història, però mai pot ser jutjada des del present i els seus valors, cal entendre com era la societat del moment, quina era la seva cosmovisió, creences i valors de vida. Sense l’estudi del passat la nostra visió del món queda distorsionada i juguem a jutjar el passat amb uns criteris incorrectes.

Ensenyar història és apassionant. En cada classe s’ha de procurar endinsar l’alumnat en un món que per ells és nou i que moltes vegades està viciat de prejudicis, de visions incorrectes o d’imatges distorsionades i es que, com els hi dic moltes vegades, el cinema ha fet molt de mal amb els seus finals ensucrats on la parella marxa a cavall vers l’horitzó amb una posta de Sol. El món i la història no sempre són ensucrats.

Tot i això, arran les pel·lícules i sèries molts alumnes arriben a classe amb coneixements sorprenents. Alguns fins i tot busquen informació sobre allò que els ha agradat i alguns… han jugat a casa a allò que van veure en una pel·lícula.

IMG_0896-01

Soldats romans posteriors a la reforma de Mari (ca. 100 aC) disposats en formació de guàrdia

Entren aquí uns amics que he redescobert arran de tot això. Els estimats clicks de Playmobil. Aquells que vam néixer al voltant dels 70-80 els coneixem molt. Pirates, cavallers, indis o soldats prenien vida a les nostres mans i feien volar la nostra imaginació.

En els darrers anys Playmobil ha tret diverses sèries de clicks que s’endinsen en el món de la història més enllà dels coneguts i estimats cavallers i pirates. Egipcis, romans, víkings o prehistòrics han estat fets plàstic per l’empresa alemanya…

IMG_0906

Un soldat anglès i un francès lluiten pel control del castell de Les Tourelles 

I un professor no pot escapar d’aquesta oportunitat.

Vaig dissenyar i executar quatre diorames que mostren moments de la història diferents:

La cacera prehistòrica d’un mamut

IMG_0902

Els homes prehistòrics del paleolític eren caçadors i recol·lectors

La vida al paleolítica mostra als caçadors buscant el menjar per la tribu, mentre les dones es queden a la cova amb els ancians i els nens. En aquells moments els mamuts són l’animal per excel·lència. Oferien carn, pell i ullals d’ivori. Només hi havia un problema… calia caçar-los.

IMG_0905

Els nens observaven les tècniques de cacera dels adults

La trobada de Tars entre Marc Antoni i Cleòpatra el 41 aC

IMG_0875-01

Galera romana aproximant-se al vaixell de Cleòpatra 

És la història d’amor més coneguda de tots els temps i es va iniciar amb aquella trobada. Historiadors com Plutarc a les seves Vides Paral·leles en parla. Cleòpatra va anar amb el seu vaixell a entrevistar-se amb el triunvir romà que governava Orient des de la ciutat de Tars. Va pujar pel riu Cidno i es va trobar amb Marc Antoni. L’enamorament va ser instantani, qui sap si per amor o per política, però el destí de tots dos personatges va quedar unit per sempre.

IMG_0891-01

Els atacs víkings als anglosaxons fets per Ragnar Lodbrock

20170519_114906-01

Desembarcament víking a costes de Northumbria

Els pobles víkings viuen un seriós problema a les seves terres. L’augment de la població i els canvis climàtics provoquen la necessitat de buscar menjar més enllà dels fiords. A finals del s. VIII, els drakkar víkings apareixen entre la boira i ataquen el monestir de Lindisfarne provocant  una matança. No és res estrany que els monestirs de les illes britàniques conservin la pregària que deia: A furore normanorum libera nos Domine, de la fúria dels homes del Nord, allibereu-nos, Senyor.

20170529_103033-01

Vista general del diorama sobre atacs víkings a pobles anglosaxons

IMG_0858-01

El pillatge i  el segrest eren part de la violència dels pobles normands

– La presa de la barbacana i els castell de Les Tourelles per Joana d’Arc el 1429

20170519_114515-01 (1)

Vista general del diorama de la presa de Les Tourelles (1429)

Guerra dels Cent Anys. Anglaterra i França es disputen unes terres al continent i el tro francès. Després d’anys de guerra sembla que els anglesos guanyaran. Controlen gran part del territori i tenen assetjada la ciutat d’Orleans. Només un miracle els pot salvar… i va aparèixer ella. Diu que Déu l’envia per salvar França i el 1429 allibera Orleans, a partir d’aquí la guerra fa un tomb.

20170519_114502-01

Joana d’Arc dirigeix als seus nobles contra la barbacana que protegeix Les Tourelles

La història és aprendre. La forma de fer-ho pot millorar constantment. La imaginació no té límits i Playmobil ajuda. Ara a preparar un nou diorama. L’antic Egipte ens espera.

20170519_115123-01

Ignacio Fernández Pérez

Professor del departament d’Humanitats

Exposició: Le Corbusier, un atles de paisatges moderns

Estàndard

Del 29 de gener fins 11 de maig podeu gaudir d’aquesta exposició fantàstica!

Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns.
Fruit de la col·laboració amb el MoMA de Nova York, arriba a CaixaForum l’exposició “Le Corbusier, un atles de paisatges moderns”. A la mostra, que s’emmarca en la línia de programació d’exposicions d’arquitectura, tindrem l’oportunitat de passejar-nos pels espais que va idear aquest pioner i també de conèixer el seu món, des dels primers treballs fins als grans edificis que va projectar durant l’esplendor de la seva carrera com a arquitecte. Podrem reviure els interiors que va dissenyar a escala real a través de mobiliari original; veurem els dibuixos, les pintures i les maquetes que va fer, a més de projeccions audiovisuals. Es difícil, i alhora, apassionant descriure en poques paraules la figura del suís Le Corbusier. Una personalitat inquieta que va dinamitar els conceptes artístics de principis del segle xxper promoure el que avui coneixem com art modern. Les construccions principals de Le Corbusier es coneixen avui en dia arreu del món, i en el seu moment van ser petites revolucions. Per primera vegada, va integrar la construcció en el paisatge i va posar l’art al servei de les necessitats de la societat. Le Corbusier va estudiar les construccions clàssiques de tot el món i va treballar en projectes en els cinc continents. Un d’aquests projectes va ser el pla urbanístic que va dissenyar per a la ciutat de Barcelona, i que mai no es va materialitzar. L’arquitecte, però, va deixar empremta en diverses generacions d’arquitectes catalans. Le Corbusier va treballar al llarg de la seva vida en 200 projectes, a través dels quals va construir 75 edificis. Les 215 peces que s’exhibeixen a CaixaForum procedeixen, majoritàriament, de la Fundació Le Corbusier i del MoMA de Nova York. Ja fa més de 25 anys que Barcelona no acull l’obra de l’artista. Complementàries a la mostra, s’han programat activitats paral·leles per a tots els públics: des de visites guiades i conferències, fins a l’espai CaixaForum Kids, on els més petits podran jugar i conèixer l’art de Le Corbusier. Veniu a descobrir el pare de l’arquitectura moderna del 29 de gener a l’11 de maig a CaixaForum Barcelona, i de l’11 de juny al 13 d’octubre, a CaixaForum Madrid.

Per poder visitar la exposició de forma virtual:
http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/interactivo/le_corbusier/ca/visita4.htm

20140312-180806.jpg

Exposició Caixa Forum de Barcelona: Mediterrani, del mite a la raó

Estàndard

20140228-143847.jpg

Comença una exposició molt interessant al CaixaForum sobre l’art clàssic de l’imperi grec i llatí. Us la recomano! Comença avui i estarà fins el dia 15 de juny.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú –l’àgora o el fòrum– com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic. Aquestes idees van permetre establir una nova relació entre homes i déus, i entre els propis homes, buscant de vegades punts de trobada i revelant secretes admiracions mútues en lloc del sistemàtic desig de destrucció.

Els límits del Mediterrani que ofereix l’exposició no són els que fenicis, etruscs, grecs i romans van abordar, sinó aquells que la imaginació assolia: un espai a mida de l’home, un espai de llibertat mental. La mostra combina mites, és a dir, històries, i la Història: la història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.

Link per trobar més informació

Exposició al Caixaforum de PISSARRO

Estàndard

Us deixo la informació sobre l’exposició que acaben d’inaugurar al Caixaforum, no us la podeu perdre!

L’Obra Social “la Caixa” presenta la primera exposició antològica a Barcelona de Camille Pissarro (1830-1903).

Les seves escenes rurals, que van ser escola per a noms tan cèlebres com Gauguin, Cézanne o Van Gogh, són l’eix d’aquesta mostra, que es proposa restaurar la reputació de Pissarro no tan sols com “el primer impressionista”, sinó també com a mestre dels pioners de l’art modern. Va ser, a més, l’únic pintor que va participar en les vuit exposicions que es van organitzar, des del 1874 fins al 1886.

Es presenta un conjunt extraordinari de seixanta olis procedents de museus i col·leccions privades, que permeten reconstruir l’aventura d’aquest artista precursor. El conjunt revela un artista d’una sensibilitat afinadíssima, amb una visió del món que busca integrar vida i paisatge en formes de bellesa perdurables.

20131017-210622.jpg

150 edificis es podran visitar gratuïtament durant el 48h Open House

Estàndard

El 48H Open House BCN arriba a la quarta edició amb 150 edificis que es podran visitar de forma gratuïta durant el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre, 30 edificis més que en l’edició anterior.
Entre els edificis que obriran portes, n’hi ha que ho faran per primera vegada, com la Casa Planells de l’arquitecte Josep Maria Jujol o el Palau de Baró de Quadras, tots dos a l’Eixample, o la Les Corts, la Torre Girona, l’espai que allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa. A Nou Barris destaquen les Antigues Cotxeres de Borbó o el renovat Mercat de la Guineueta. També es podran visitar el flamant edifici del Disseny HUB o la recent inaugurada seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a la Gal·la Placidia on s’ha presentat aquesta edició de l’Open House.

Si voleu tenir més informació podeu llegir l’article complert de la vanguardia a:
http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20131016/54392039785/48h-open-house-barcelona.html#ixzz2i0TatLZb

O a la web:
http://www.48hopenhousebarcelona.org

20131017-205941.jpg

MNAC: ‘La batalla de Tetuan’ de Fortuny. De la trinxera al museu.

Estàndard

La gran tela de La batalla de Tetuan (1863-1865) pintada per Marià Fortuny ha esdevingut una icona del nostre imaginari cultural. En el context del 175è aniversari del naixement de l’autor, el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’afegeix als actes commemoratius amb una exposició que posa a l’abast del visitant tots els instruments per entendre la riquesa i complexitat d’aquesta gran composició. Més de 130 peces que ocupen les sales contigües al lloc on es troba la pintura des de l’any 2004.

En la primera part de la mostra destaquen els dibuixos preparatoris de l’obra pertanyents a les col·leccions del Museu Nacional i l’Institut Municipal de Museus de Reus. També es dedica un espai a La batalla de Wad-Ras del mateix Fortuny, que es complementa amb una mirada a Tetuan a partir d’ aquarel·les del pintor reusenc i fotografies d’Enrique Facio. La segona part tracta la crònica gràfica de la història de l’obra: processos d’intervenció, trasllats i canvis d’emplaçament, etc.

Destaca l’apartat dedicat a Salvador Dalí, autor d’una versió de La batalla de Tetuan que s’exhibí amb la pintura homònima de Fortuny al Saló del Tinell l’any 1962. Un grup de fotografies del treball dalinià i algun dels dibuixos preparatoris del pintor empordanès evoquen aquest esdeveniment. A més, l’exposició compta amb préstecs d’importants col·leccions públiques i privades com les de la Real Biblioteca de Madrid, la Fundación Lázaro Galdiano, el Museo Nacional del Prado o la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.

20130913-154425.jpg
Marià Fortuny. La batalla de Tetuan. Roma, 1863-1865. Oli sobre tela. 300 x 972 cm

Video sobre el quadre:

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/la-mitad-invisible/mitad-invisible-batalla-tetuan-fortuny/1557164/?media=tve

Exposició Chema Madoz. La Pedrera

Estàndard

Fins al 28 de juliol.
Un dels creadors més destacats de la fotografia espanyola contemporània.
En la seva obra, propera a la poesia visual, Chema Madoz mostra una inclinació constant al simbòlic, mitjançant imatges caracteritzades per un subtil joc de paradoxes i metàfores, amb les quals crea un món propi, imaginatiu i reflexiu.
A través de les seves creacions, sovint impregnades d’una delicada ironia, Madoz qüestiona la realitat i convida l’espectador a l’observació i a la reflexió, a descobrir la poesia amagada en els objectes més comuns sotmetent-los a lleugeres transformacions i alterant-ne la funció, el context i l’ús habituals.
L’exposició «Chema Madoz. Ars combinatoria» resumeix la trajectòria de Madoz, Premi Nacional de Fotografia l’any 2000, des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat.

Per saber-ne més:

http://www.lapedrera.com/ca/chema-madoz-ars-combinatoria-0

20130601-214207.jpg

20130601-214215.jpg

10 museus estatals s’incorporen a Google Art Project

Estàndard

Diez museos estatales, dependientes de la dirección general de Bellas Artes, Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas, han incorporado parte de sus colecciones al Google Art Project. En concreto, cada uno de los museos participantes en esta primera fase ha seleccionado las obras más representativas de su colección y las presenta con textos en inglés e imágenes en alta resolución.

Cada pieza va acompañada de un enlace a la página de la Red Digital de Colecciones de Museos de España (CERES), en la que el usuario que acceda a través de Google Art Project podrá conocer el catálogo completo de cada museo.

Gran variedad de colecciones

Las obras seleccionadas muestran la gran variedad de las colecciones de los museos estatales, mostrando obras de pintura, arqueología, antropología, mobiliario, cerámica, indumentaria, porcelana, dibujo, joyería, fotografía, estampa, escultura, juguetes, instrumentos musicales, platería, etc.

Las obras no sólo muestran la cultura española o europea, también hay obras procedentes de Estados Unidos, Brasil, Filipinas, Tahití o Guinea Ecuatorial. Por otra parte, la selección abarca un amplio rango cronológico: desde obras del Paleolítico Superior hasta la segunda mitad del siglo XX.

20130325-140758.jpg

http://www.hoyesarte.com/museos-de-arte/al-dia/12920-diez-museos-estatales-se-incorporan-a-google-art-projet-con-376-obras.html

Seduïts per l’art. Passat i present de la fotografia.

Estàndard

 image

L’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb la National Gallery de Londres, presenta aquesta innovadora exposició sobre la relació entre els grans mestres de la història de l’art, la fotografia de mitjan segle XIX i el fascinant treball de fotògrafs contemporanis desenvolupats en relació amb els seus antecessors.

“Seduïts per l’art. Passat i present de la fotografia” presenta, d’una banda, la història de l’art com a motor d’innovació de la fotografia del segle XIX i, de l’altra, els orígens de la fotografia com a catalitzadors del treball de fotògrafs contemporanis. Les pintures i les obres fotogràfiques, antigues i contemporànies, es presenten agrupades d’acord amb els gèneres tradicionals, com el retrat, la natura morta o el paisatge, per poder explorar les relacions que s’hi estableixen tant pel que fa a l’estil visual, com a l’experimentació tècnica o al mètode artístic

L’exposició reuneix alguns dels fotògrafs britànics i francesos més importants, juntament amb les obres dels artistes contemporanis internacionals, entre les quals hi ha fotografies i vídeos especialment creats per a l’exposició i que no s’han mostrat mai al públic. Així, obres excepcionals dels grans mestres com ara Gainsborough, Ingres, Vernet o Fantin-Latour dialoguen amb artistes contemporanis de la talla de Craigie Horsfield, Rineke Dijkstra, Thomas Struth, Richard Learoyd, Ori Gersht i Beate Gütschow, que a la vegada exploren el deute que tenen amb els seus predecessors del segleXIX, com Julia Margaret Cameron, Gustave Le Gray o Roger Fenton, també presents dins de la mostra.

 

 

Goya, Llums i ombres

Estàndard

Formada per gairebé un centenar d’obres, “Goya. Llums i ombres” ofereix un recorregut cronològic per l’obra del genial mestre. Una nodrida i importantíssima selecció que, sense pretendre ser exhaustiva, s’articula en forma de petits relats visuals que analitzen els grans temes abordats per l’artista al llarg de la seva vida.

L’exposició es presenta a Barcelona en el marc de l’acord de col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa” i el Museu del Prado, i inclou peces tan destacades i apreciades pel públic com La Maja vestida, El para-sol, Vol de bruixes o Encara aprenc.

 

Viatge interactiu a través de l’obra de Claude Monet

Estàndard

No us perdeu aquest preciós enllaç on podreu fer un fantàstic viatge interactiu per l’obra de Monet, tota una delícia des de les imatges, a la música i l’estètica d’aquest enllaç….

www.monet2010.com

 

Ombres i veritat. CaixaForum Barcelona

Estàndard

Podreu veure aquesta exposició al Caixaforumdel 13 de gener al 4 de març

L’exposició “Ombres i veritat” està formada per una selecció d’obres que el Banc Central de la República de Turquia va afegir a partir de l’any 1990 a la seva col·lecció d’art amb la inten- ció de donar-li una nova direcció en una època en què es criticaven amb duresa l’eurocentrisme, l’hegemonia occidental i l’altra modernitat. La selecció respon a un criteri geogrà_c multicultural i inclou obres d’un grup d’altres artistes, fetes principalment durant els anys vuitanta i noranta, però que abracen ideologies i polítiques que es remunten _ns a la dècada de 1950. En comptes de mostrar l’art d’avui, aquesta exposició fa visible l’esperit d’un procés. Se centra en la veritat i la història de l’art modern en una altra cultura, una cultura que s’ha deixat a l’ombra i que se situa en territoris per als quals es considera que no existeix la història, territoris que es mantenen al marge del temps i on es creu que el costum i la tradició es perpetuen invariables.

“Ombres i veritat” presenta obres d’artistes que, en general, volen aprendre i explorar la tradició relacionada amb la cultura otomana i islàmica, que volen fer arqueologia de la modernització republicana i que, alhora, volen investigar i donar signi_cat als fonaments de la modernitat i a la continuïtat històrica que ha pres una nova forma.

 

Barcelona acoge la mayor retrospectiva dedicada a Miró en 50 años

Estàndard

Tras su paso por la Tate Modern de Londres, la Fundación Joan Miró de Barcelona acoge Joan Miró. La escalera de la evasiónla mayor retrospectiva dedicada al artista en los últimos 50 años, incluyendo alrededor de 160 óleos, trabajos sobre papel y esculturas que ponen de manifiesto el compromiso político mantenido por Miró a lo largo de su vida.

miro_f_barcelona

En La escalera de la evasión –la escalera que da título a la muestra es recurrente en las imágenes creadas por Joan Miró– se incluyen primeros trabajos inspirados en su tierra y también se explora su respuesta ante la Guerra Civil y la caída de Francia bajo la bota nazi, entre 1935 y 1941, al tiempo que sobre la euforia que le provocó el declive y defunción de la dictadura de Franco entre 1968 y 1975.

Obra inquieta y radical

Además de documentar la sorprendente amplitud de su producción artística, la muestra explora el contexto de su trabajo con respecto a su compromiso político y a la influencia de su cultura catalana, de la Guerra Civil y de la dictadura franquista. Más en concreto, y centrándose en su compromiso político, examina la naturaleza inquieta y radical de su obra. Obras que reflejan una ferocidad apasionada propia de la incertidumbre política que le rodeó durante gran parte de la época que le tocó vivir.

Su catalanidad y los vínculos con su tierra se plasman en un conjunto de obras que van desde imágenes de la vida rural, como La masía (1921-1922), que perteneció a Ernest Hemingway, amigo de Miró, hasta la magistral secuencia Cabeza de payés catalán (1924-1925).

Las tensiones que estallaron a raíz de la Guerra Civil española provocaron las protestas más explícitas del artista, con obras como Aidez l’Espagne y El segador (Payés catalán en rebelión)(1937), o respuestas más íntimas y perturbadoras, como las que se esconden tras las célebresConstelaciones, serie desarrollada entre 1940 y 1941, en plena Segunda Guerra Mundial.

Exilio interior

Durante el periodo franquista, Miró trabajó en España en una especie de exilio interior, mientras en el extranjero adquiría reputación como representante de la abstracción de la posguerra. La escalera de la evasión muestra también las obras clave de esta época, entre las cuales destaca el tríptico La esperanza del condenado a muerte (1974).

Miró supo captar la atmósfera de rebelión de finales de los años sesenta, ya fuese oscureciendo o incluso quemando sus trabajos, como es el caso de las piezas Mayo 1968 (1968-1973) y la serie deTelas quemadas (1973), o bien mediante la creación de eufóricas explosiones de pintura, como el tríptico de los Fuegos artificiales (1974), para seguir dando testimonio del ambiente político con su expresión radical y pionera.

Este proyecto expositivo, organizado conjuntamente con la Tate Modern y concebido por los comisarios de la Tate Matthew Gale y Marko Daniel en colaboración con Teresa Montaner -conservadora de la Fundación Joan Miró-, viajará, tras su paso por Barcelona, a la National Gallery of Art de Washington.

Barcelona. Joan Miró. La escalera de la evasiónFundación Joan Miró.

Hasta el 18 de marzo de 2012.

Comisarios: Matthew Gale, Marko Daniel, Kerryn Greenberg y Teresa Montaner

Taller de Nadal. Volumetries en joc

Estàndard

Taller de Nadal. Volumetries en joc
El punt de partida de la visita taller és l’exposició Volum!, que ocupa les tres plantes del Museu i convida els participants a reflexionar sobre el desbordament dels límits físics de l’art. Observarem obres que depassen les dues dimensions per passar a ocupar la tercera i fins i tot construir la quarta i com espectadors passarem de l’experiència visual frontal a ser part integrant de la pròpia obra.
Sense reserva prèvia.

MACBA

 

Pl. dels Àngels, 1
Barcelona ( Barcelona )

934 120 810

Veure Web ###

###14, 59, 91, 120

###L1, L3 Catalunya

NIT MNAC. QUINA NIT!

Estàndard
NIT MNAC. QUINA NIT!

Nits d’arts i música

Data:Dissabte 17 de desembre de 2011
Horari:De les 19 h fins a mitjanit
Preu:Entrada gratuita a tot el Museu
NIT MNAC. QUINA NIT!

PROGRAMA

Què podeu fer?

Visitar la col·lecció permanent i les exposicions temporals
Des de La Maleta Mexicana (*) fins a la nova presentació de la Col·lecció d’Art Romànic, sense oblidar la nova obra Collage-pintura de Joan Miró i altres novetats que trobareu a les sales del Museu.

Conèixer a fons les obres mestres
Cada quart d’hora, de 19.30 a 22 h, us oferim comentaris de les obres més significatives de la col·lecció permanent.

Fer una visita a la vostra mida
Amb els diferents recorreguts que us ofereix el nostre servei d’audioguia.

Gaudir de les activitats per fer en família
Voleu fer de detectius? Localitzar un antic manuscrit medieval a les sales d’art romànic o descobrir qui és el culpable d’un crim a la col·lecció de gòtic? Aconseguiu resoldre els Enigmes i no deixeu de visitar l’Espai educArt on us espera Una mà de contes del MNAC.

Escoltar jazz en directe
A partir de les 21 h, actuació de la Harpo’s Band del Taller de Músics a la Sala Oval.

Fer un tast als diferents espais gastronòmics
A la Sala Oval, oferta de plats inspirats en les col·leccions, i a la Sala de la Cúpula, un racó per als amants del cafè i la xocolata. Restaurant Òleum, obert (us recomanem reservar al telf 93 289 06 79).

World Press Photo 11

Estàndard

Photographic Social Vision presenta per setena vegada consecutiva l’exposició World Press Photo al públic barceloní. La mostra, que recull les 170 fotografiesguanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, ha premiat enguany tres fotògrafs espanyols i dos projectes relacionats amb Internet i les xarxes socials.La mostra itinerant, que en l’edició passada va assolir els 35.400 visitants, és considerada mundialment la més important en l’àmbit del fotoperiodisme per la qualitat de les fotografies, així com pel debat i la crítica que generen cada un dels treballs presentats. Una cita amb els esdeveniments socials, polítics, culturals i esportius de l’últim any que també és un aparador per als millors fotoreporters del moment, ja que els ofereix l’oportunitat de presentar un treball moltes vegades censurat pels governs i els mitjans.

Sota el lema «Veure per creure», Photographic Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el paper de la fotografia documental a l’actualitat, últim reducte de veracitat en l’extensa oferta de missatges i imatges expressament manipulats que consumim cada dia. Els continguts de la mostra World Press Photo són un termòmetre del context social mundial i necessaris per matisar la nostra consciència pública i memòria històrica.

Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark al Caixaforum

Estàndard

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

Palau Ducal de Venècia,1881. Sterling
and Francine Clark Art Institute.
Williamstown, Massachusetts. EUA.

CaixaForum

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

L’exposició aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle xix i començaments del xx, procedent de la col·lecció de Sterling i Francine Clark.

Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció a París, en els primers anys de la dècada del segle xx, pel plaer d’estar envoltat de les grans creacions del seu temps. Va concebre la seva col·lecció a escala domèstica: les obres formaven part de l’entorn quotidià i es distribuïen per la casa seguint el gust del col·leccionista, que combinava peces de diferents períodes i estils. Clark buscava la continuïtat entre les creacions del passat i del present, des d’una perspectiva que avui podem sentir ben propera.

Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, convivien amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures. A la mostra, hi trobem els pintors realistes de l’escola de Barbizon –Corot, Millet, Rousseau– al costat dels grans mestres de l’impressionisme: Sisley, Pissarro, Manet, Monet, Degas i, sobretot, Renoir, que va ser el primer impressionista de la col·lecció Clark.

Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un patrimoni col·lectiu i el 1955 va crear el seu propi museu a Williamstown, a l’estat de Massachusetts. L’exposició reviu l’esplendor del noucents –quan París era la capital de la pintura– i ens acosta a alguns dels seus artistes més destacats, com Renoir, que té una presència molt important en la col·lecció Clark i en aquesta exposició.

Exposició organitzada pel Sterling and Francine Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts i produïda per la Fundació ”la Caixa”.

Exposició MNAC: La maleta mexicana

Estàndard
La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, ‘Chim’ i Taro
© International Center of Photography/Magnum Photos

Foto: Robert Capa. Refugiats republicans caminant per la platja cap a un camp d’internament, El Barcarès, França, març de 1939

Exposició organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya en coproducció amb l’ICP de Nova York

El 1939, davant l’avenç implacable del feixisme, Robert Capa abandona el seu estudi fotogràfic de París i fuig als Estats Units. El seu col·laborador, Tchiki Weiss, salva 3 capses amb 4.500 negatius d’imatges fets durant la Guerra Civil pel mateix Capa, Chim (David Seymour) i Gerda Taro, els grans mestres del fotoperiodisme de guerra. És la coneguda com a Maleta Mexicana. Desapareguda durant dècades, va ser localitzada a Mèxic i ara, gràcies a la tenacitat de l’ICP per recuperar-la i fer públic el seu contingut, el MNAC presenta part d’aquest valuós material fotogràfi c per primer cop a Espanya. Rodets de negatius que ens mostren la seqüència original de la foto publicada i ens revelen escenes inèdites, alhora que la tècnica magistral dels 3 fotògrafs. Testimoni gràfi c excepcional de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil o del drama als camps de refugiats, la Maleta Mexicana és un mirall de la nostra història.

http://www.mnac.cat/index.jsp?lan=001