4art ESO: La cianotipia

Estàndard

La cianotipia és un sistema d’impressió molt antic. Va ser inventat el 1842 per Sir. John Herschel, basant-se en el seu descobriment de sals de ferro fotosensibles.

El nom ve de l’intens blau que produeix el procés (del grec cyan, blau fosc). Imatge blava sobre fons blanc (el color blanc del paper de suport). És el mateix procés alferroprusià, perquè el color el dóna el compost anomenat blau de Prússia oferrocianur de ferro.

Els cianotips es poden obtenir tant a partir de negatius comuns com de dibuixos o reproduccions en materials transparents o translúcids, o d’objectes opacs o translúcids. L’original actúa com un negatiu. Les solucions químiques per a lasensibilització del paper o de les teles són econòmiques i fàcils de preparar  i utilitzar. No hi ha revelat en el procés bàsic, la imatge apareix directament i es converteix en permanent mitjançant un rentat amb aigua.

És necessària la impressió per contacte, amb exposició a la llum solar o a una potent llum ultraviolada, per això és necessari ampliar prèviament els negatius o altres originals a la grandària final que es busca.

El més adequat és utilitzar pel · lícules fabricades per a la duplicació directa de negatius de tò continu, per fer negatius ampliats. A falta d’aquesta pel · lícula de tons continus es pot treballar amb Lith, que és pel · lícula d’alt contrast, però es revela amb Dektol o revelador similar i produeix tons continus.

Si en voleu saber més, demaneu-m’ho o pregunteu com ho van fer els alumnes del 4art  tècnic!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s