Monthly Archives: gener 2012

làmpades amb material reciclat

Imatge

Us poso més idees per  inspirar-vos!! totes aquestes làmpades estan fetes amb material reciclat. Comenceu a pensar com fareu la vostra!! Trobareu moltes més idees a: http://elmundodelreciclaje.blogspot.com

Aquí veuràs com d’un llibre vell en surt una làmpada!

4art ESO: Làmpades!

Imatge
Seguim treballant el disseny amb 4art.  Ara aplicarem la nostra creativitat per dissenyar làmpades.
Podrem usar diversos materials com paper “pergaminata” (que deixa passar la llum), polipropilè (el trobareu sense dificultat en grandària A4), cartolina i, si es troba, paper vegetal d’alt gramatge …
En tot aquest temps m’he anat fent amb un munt d’imatges bussejant per internet i en premsa escrita, aquí us deixo unes quantes i altres les veurem a classe ..
 
 Lampara Aperture, de Laura Norcross,  realitzada amb la tècnica de l’origami (art deplegar el paper) està formada per pentàgons i hexàgons que es construeixen per separat i s’enganxen per aconseguir l’esfera. La podeu trobar a la secció de llums de Hàbitat.  Ara veiem el mateix model però obert:
Aquesta meravella es diu Coral, de David Trubridge, realitzada en xapa de fusta.
En aquesta imatge es pot apreciar la geometria subjacent (pentàgons i hexàgons i rombes) i per a més aclariment us deixo aquest vídeo on es pot veure tant elsdiferents materials utilitzats com la seva construcció.
Lampara Evolute, realitzada també en xapa de fusta, aconsegueix un volum esfèric, encara que nosegueixi un patró geomètric pròpiament dit.

Prenent com a base el pentàgon, aquest model es pot transformar en altres,simplement canviant la terminació, són necessàries 12 plantilles per aconseguir elvolum i el material idoni és el polipropilè (plàstic per enquadernar) que si ho trobatranslúcid molt millor.

Arribem a una làmpara que segur haureu vist per algun llocl’original es diu IQLighti pot adoptar múltiples formes segons el nombre d’elements que s’utilitzin.

Desde la pàgina de IQ-Light podeu veure la teoria en la que es fonamenta aquesta làmpada, la seva geometria i el muntatge,… està el anglès!

Aquí esta present la geometria però en forma de projecció de les ombres i les llums al sostre  o a la  pared…
Aquesta  imatge no és una làmpada, però el patró geomètric està molt present.

Aquestes altres  làmpades són de Ikea i també estàn realizades en polipropilè.

Aquesta altra es diu TetraBoxl’he trobat a través del bloc  elmundodelreciclaje , realitzada amb brics reciclats i utilitzant el pentàgon i l’hexàgon i colapodent realitzar altres models que l’esfera geodèsicaval la pena passar-se per la sevapàginahttp://www.edchew.my/



Les següents són de Yoshinobu Miyamoto…












Ara veiem una alternativa a l’aplicació de la geometria en la construcció de llums substituint-la per estructures modulars que s’utilitzen com a separadors d’ambients o fins i tot catifes .


i arribem a una lampara que segur haureu vist per algun llocl’original es diu IQLighti pot adoptar múltiples formes segons el nombre d’elements que s’utilitzin.

Remake d’obres d’art

Imatge

Remake és un projecte fotogràfic del blog Booooooom. Proposen versionar una obra d’art famosa.
Els participants han d’enviar una fotografia de l’obra recreada, sense retocs ni efectes especials.





Amb la mateixa idea, la banda sueca Hold Your Horses, recrea pintures famoses en el seu videoclip 70 Million.

4art ESO: La cianotipia

Estàndard

La cianotipia és un sistema d’impressió molt antic. Va ser inventat el 1842 per Sir. John Herschel, basant-se en el seu descobriment de sals de ferro fotosensibles.

El nom ve de l’intens blau que produeix el procés (del grec cyan, blau fosc). Imatge blava sobre fons blanc (el color blanc del paper de suport). És el mateix procés alferroprusià, perquè el color el dóna el compost anomenat blau de Prússia oferrocianur de ferro.

Els cianotips es poden obtenir tant a partir de negatius comuns com de dibuixos o reproduccions en materials transparents o translúcids, o d’objectes opacs o translúcids. L’original actúa com un negatiu. Les solucions químiques per a lasensibilització del paper o de les teles són econòmiques i fàcils de preparar  i utilitzar. No hi ha revelat en el procés bàsic, la imatge apareix directament i es converteix en permanent mitjançant un rentat amb aigua.

És necessària la impressió per contacte, amb exposició a la llum solar o a una potent llum ultraviolada, per això és necessari ampliar prèviament els negatius o altres originals a la grandària final que es busca.

El més adequat és utilitzar pel · lícules fabricades per a la duplicació directa de negatius de tò continu, per fer negatius ampliats. A falta d’aquesta pel · lícula de tons continus es pot treballar amb Lith, que és pel · lícula d’alt contrast, però es revela amb Dektol o revelador similar i produeix tons continus.

Si en voleu saber més, demaneu-m’ho o pregunteu com ho van fer els alumnes del 4art  tècnic!

3er ESO: Quadre cronològic del Jazz

Estàndard

 

 

 

RAGTIME

E.

NOVA ORLEANS

DIXIELAND

 ESTIL

CHICAGO

 

SWING

 BE-BOP  
 
1900 1910 1920 1930 1940  
 
*Scott Joplin *Jerry R. Morton

*Budy Bolden

*Original Dixieland Band

*King Oliver

*Louis Armstrong

*Duke Ellintong

*Count Basie

*Coleman Hawkins

*Bix Beiderbecke

*Benny Goodman

*Glenn Miller

*Billie Holliday

*Ella Fitzgerald

 

*Charlie Parker

*Dizzy Gillespie

*Thelonius Monk

*Sara Vaughan

 
   
 COOL  FREE JAZZ FUSIó JAZZ CONTEMPORÀNI  
1950 1960 1970 1980  
*Chet Baker

*Modern Jazz Quartet

*Ornette Coleman

*Cecil Taylor

*Charles Mingus

*Miles Davis *Wynton Marsalis

*Lester Bowie

*Omar Hakim

 

El cine i el jazz

Estàndard

Pels alumnes de 3erESO amb els que estem estudiant el jazz, us deixo algunes pel·lícules interessants e el que la música jazz té un paper important.

En podeu trobar moltes més a: http://www.apoloybaco.com/Cinejazz.htm

BIRD

CLINT EASTWOOD

AMERICANA

1988

Cuando en 1988 se estrenó “Bird”, a mas de un aficionado al jazz se le oyó decir: ¡Al fin! Acostumbrado a tantas falsedades hollywoodienses en torno a la biografía de Billie Holiday, Glen Miller o Benny Goodman, esta película dirigida por Clint Eastwood, gran aficionado al jazz y admirador de Charlie Parker, recoge con meticulosidad, rigor histórico y sin concesiones a la comercialidad la vida de un músico único y genial que arruina su vida y su personalidad a cuenta de las drogas. Gracias a esta película, un buen numero de personas han podido descubrir a Charlie Parker y han terminado por acercarse a la música de este gran creador, un hombre que en solo diez años, dio al jazz un vuelco espectacular de 180º y lo hizo entra en una nueva era.

 

 

CALLE 54

FERNANDO TRUEBA

ESPAÑOLA

2000

Homenaje de un cineasta enamorado del jazz a su pasión musical: el jazz latino.

COTTON CLUB

FRANCIS FORD COPPOLA

AMERICANA

1984

Magnifica película ambientada en el barrio negro de Harlem en New York y el club mas elegante de dicho distrito: El Cotton Club. Por aquella época de gansters, drogas, alcohol y Jazz, Duke Ellington hacía historia en aquel club de blancos en un barrio negro. Francis Ford Coppola, reconstruyó minuciosamente cualquier detalle del Cotton Club, hasta dejarlo tal y como había sido en realidad.

FEEL LIKE GOING HOME

MARTIN SCORSESE

AMERICANA

2003

El cineasta Martin Scorsese se introduce en el blues del Delta en este film, en el que el músico Corey Harris viaja a través del Mississippi explorando las raíces del blues hasta el oeste de África. El film celebra a los primeros bluesmen a través de actuaciones originales de Willie King, Taj Mahal, Otha Turner y Ali Farka Toure e imágenes raras de archivo con Son House, Muddy Waters y John Lee Hooker.

HELLO DOLLY!

GENE KELLY

AMERICANA

1969

Una hermosa comedia musical de calidad con Louis Armstrong de estrella invitada.

LADY SINGS THE BLUES

SIDNEY J. FURIE

AMERICANA

1972

Basada en la autobiografía de Billie Holiday, novela traducida al español por Tusquets en 1988, la película narra los rasgos mas duros de una sociedad permisiva con los policías corruptos, el racismo y otras actitudes discriminatorias.

SWING KIDS

REBELDES DEL SWING

THOMAS CARTER

AMERICANA

1993

En la Alemania nazi, un grupo de jóvenes aficionados a la música Swing, se rebelan contra el orden establecido y en un apasionante alegato por la libertad individual, plantan cara a todo el ejercito nazi a través de la música de Benny Goodman, que además era judio.

SOMETHING TO LIVE FOR

CHARLOTTE ZWERIN

AMERICANA

1999

Documental producido por la Cadena pública norteamericana PBS sobre la vida de Ella Fitzgerald.

THE STING

El golpe

GEORGE ROY HILL

AMERICANA

1974

La Banda sonora de la película esta basado en la música de SCOTT JOPLIN y su famoso Rag:  “The Entertainer”.

 

LetterPLAYGROUN: generador de tipografía. Alfabets il·lustrats

Estàndard

A la web Pinzellades al Món he trobat aquesta eina tan interessant, un generador de lletres, letterPLAYGROUN..

Podem trobar lletres de tot tipus, a més d’un generador de lletres que ens permet crear paraules amb tipografia diferent.

Si punxem sobre el Generador apareix una finestra on introduïm qualsevol paraula, prenem sobre el botó “Generator Ransom Note” i ja està. Sota la finestra ens apareix la paraula feta amb diferents tipus de lletres. Cal advertir que no devem ficar accents i la “Ñ” no existeix. Si no ens agrada el resultat tan sols tornem a escriure la lletra i es genera un altre.
També es pot buscar per lletres o bé per col·leccions, proveu, passareu una bona estona i pot ser una idea divertida per fer títols…

Mireu com queda: DEPARTAMENT ARTÍSTIC

 

Ombres i veritat. CaixaForum Barcelona

Estàndard

Podreu veure aquesta exposició al Caixaforumdel 13 de gener al 4 de març

L’exposició “Ombres i veritat” està formada per una selecció d’obres que el Banc Central de la República de Turquia va afegir a partir de l’any 1990 a la seva col·lecció d’art amb la inten- ció de donar-li una nova direcció en una època en què es criticaven amb duresa l’eurocentrisme, l’hegemonia occidental i l’altra modernitat. La selecció respon a un criteri geogrà_c multicultural i inclou obres d’un grup d’altres artistes, fetes principalment durant els anys vuitanta i noranta, però que abracen ideologies i polítiques que es remunten _ns a la dècada de 1950. En comptes de mostrar l’art d’avui, aquesta exposició fa visible l’esperit d’un procés. Se centra en la veritat i la història de l’art modern en una altra cultura, una cultura que s’ha deixat a l’ombra i que se situa en territoris per als quals es considera que no existeix la història, territoris que es mantenen al marge del temps i on es creu que el costum i la tradició es perpetuen invariables.

“Ombres i veritat” presenta obres d’artistes que, en general, volen aprendre i explorar la tradició relacionada amb la cultura otomana i islàmica, que volen fer arqueologia de la modernització republicana i que, alhora, volen investigar i donar signi_cat als fonaments de la modernitat i a la continuïtat històrica que ha pres una nova forma.

 

2n ESO: El còmic

Estàndard

Per aprendre sobre el llenguatge del còmic i els seus autors més destacats:

Diseño de cómics online: