Monthly Archives: Novembre 2011

2n: Teoria del còmic.

Estàndard

Nois i noies de 2n, us adjunto informació sobre el còmic. Llegiuu-la i mireu les imatges per agafar idees.

<div style=”width:425px” id=”__ss_5296113″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez/comic-5296113&#8243; title=”Comic” target=”_blank”>Comic</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez&#8221; target=”_blank”>raulgalvez</a> </div> </div>

<div style=”width:425px” id=”__ss_325378″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/rferrer8/el-cmicpresentaci-325378&#8243; title=”El CòMic.Presentació” target=”_blank”>El CòMic.Presentació</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/rferrer8&#8243; target=”_blank”>rferrer8</a> </div> </div>

2 ESO: El Còmic

Estàndard

Amb els alumnes de 2n estem a punt de començar a treballar el còmic. Us deixo informació que us interessa:

Aquestes pàgines  web són totes per fer còmics on-line a través del vostre ordinador. Atreviu-vos a provar-ho!!

www.pixton.com

www.toondoo.com

stripgenerator.com

Comic life és un programa per fer còmics a partir de fotografies. És molt divertit i els resultats són molt xulos. Per descarregar-lo:

http://comic-life.softonic.com/descargar

1er ESO: Polirítmia

Vídeo

Els alumnes de 1er ESO hem treballat les poliritmies. El treball final era una composició rítmica. Per inspirar-nos vam veure les actuacions del grup Stomp (veure la publicació  anteriors) i, al nostre nivell, hem composat i executat una obra polirítmica.

Espero que us agradi!

El video potser triga a carregar-se perquè pesa una mica, si és així, baixeu la resolució a 240.

World Press Photo 11

Estàndard

Photographic Social Vision presenta per setena vegada consecutiva l’exposició World Press Photo al públic barceloní. La mostra, que recull les 170 fotografiesguanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, ha premiat enguany tres fotògrafs espanyols i dos projectes relacionats amb Internet i les xarxes socials.La mostra itinerant, que en l’edició passada va assolir els 35.400 visitants, és considerada mundialment la més important en l’àmbit del fotoperiodisme per la qualitat de les fotografies, així com pel debat i la crítica que generen cada un dels treballs presentats. Una cita amb els esdeveniments socials, polítics, culturals i esportius de l’últim any que també és un aparador per als millors fotoreporters del moment, ja que els ofereix l’oportunitat de presentar un treball moltes vegades censurat pels governs i els mitjans.

Sota el lema «Veure per creure», Photographic Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el paper de la fotografia documental a l’actualitat, últim reducte de veracitat en l’extensa oferta de missatges i imatges expressament manipulats que consumim cada dia. Els continguts de la mostra World Press Photo són un termòmetre del context social mundial i necessaris per matisar la nostra consciència pública i memòria històrica.

La pau a través de l’art

Estàndard

La pau a través de l’art
Tallers organitzats amb motiu de la
setmana per la pau i la no violència a les
escoles
Del 30 de gener al 3 de febrer de 2012

La Pau a través de l’art‘ és un projecte
en el qual les nenes i els nens poden
interactuar i ser ells els protagonistes de
l’educació en valors mitjançant l’art en tota
la seva expressió: música, plàstica i
lletres, jugant, divertint-se, manifestant-se,
i participant en activitats que promouen la
vida, la cooperació i la solidaritat.
Organitzat per: Associació per a les
Nacions Unides a Espanya

Sona la Pau, escolteu!
Horari:
30 de gener i 1, 2, i 3 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Els mil colors de la Pau!
Horari: 30 i 31 de gener, i 1 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Conte contat, la Pau ha començat
Horari: 30 i 31 de gener, 1 i 2 de febrer, a
les 10.00 h, 11.00 h i 12.00 h

Nivells recomanats: Cicle mitjà i superior
de primària
Durada: 45 min/ taller
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia al tel.:
93 476 86 30

4art ESO: El Romànic

Vídeo

Nois/-es us penjo uns link sobre el romànic, el tema que hem treballat i del qual us examineu la setmana que ve:

Por, poder i fe en el romànic. Aquesta web interactiva ens explica a través de la construcció del timpà de la Santa Fe de Conques les creences del romànic.

http://www.xtec.cat/recursos/socials/romanicesc/conques/

Aquí podeu trobar informació geenral del Romànic i d’algunes obres en concret:

http://www.xtec.es/~jarrimad/medieval/romanico/romanic.htm

Finalment us deixo amb: “Els ulls de Taüll”, fet dins de la col·l3cció “Una mà de contes”. És més un divertimento que una altre cosa ja que nosaltres ja som una mica més grans….

Els ulls de Taüll

EL MEU PRIMER FESTIVAL

Estàndard

Si cliqueu en aquesta imatge , trobareu tota la informació del  festival…

El Meu Primer Festival és un festival de cinema per a públic escolar i familiar que celebra aquest any la seva quarta edició. Tindrà lloc del 19 al 27 de novembre de 2011 a diverses sales de Barcelona.

El Meu Primer Festival vol contribuir a la difusió d’un cinema infantil plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps. Amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític.

El MPF està impulsat i coordinat per l’Associació Cultural MODIband, entitat organitzadora dels cicles de cinema a la fresca Sala Montjuïc, i compta amb la col·laboració d’altres entitats com ara la Filmoteca de Catalunya i els cinemes Girona.

El Meu Primer Festival compta amb el suport de l’Institut Català d’Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICIC) i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Aquest projecte està inspirat i agermanat amb “Mon Premier Festival”, iniciativa de la “Mission Cinéma” de l’Ajuntament de París que es duu a terme amb gran èxit des de fa tres anys a la capital francesa.

El secret de la cúpula de Florència

Estàndard

Desvelado el secreto de la cúpula de Florencia

El arquitecto italiano Massimo Ricci descubre la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi

Ha tardado casi cuarenta años el arquitecto italiano Massimo Ricci en descubrir lo que para sus colegas fue un misterio durante seis siglos: la técnica que utilizó Filippo Brunelleschi para construir la cúpula de Santa María del Fiore, la Catedral de Florencia. El genio renacentista no solo se esmeró en elevar un monumento robusto y espectacular, símbolo de la renovada confianza humanista tras los temores medievales, sino también en esconder el truco gracias al cual se sostiene la estructura. “Hacer trampas, despistar, confundir las ideas fue un rastro típico de la personalidad de Brunelleschi”, comentó anoche Ricci al presentar su hallazgo a los ciudadanos reunidos en el Palazzo Vecchio -el ayu

“Brunelleschi encontraba divertido el hecho de que nadie pudiera dar con su secreto”. Un secreto bien guardado bajo la piel de la cúpula de ladrillos rojos y costillas de mármol. Desde que empezaron las obras, en 1425, el misterio fue custodiado con un truco: los obreros dispusieron los ladrillos vistos de una forma distinta a los de la bóveda interna, la que de verdad aguanta el peso de la construcción, para despistar todos los que, solo mirando desde fuera la cúpula, pensaban tener frente a sus ojos la técnica adoptada. Los ladrillos internos “están colocados en diagonal, como la espina de un pescado”, explicó Ricci, “sin utilizar material metálico alguno, como sostuvieron algunos estudiosos en el pasado, sino solo gracias a un sistema de cuerdas que permitía calcular la posición y el ángulo exactos en los que poner cada ladrillo”. Para confundir aún más las ideas a eventuales imitadores, Brunelleschi ordenó “marcar el costado de los ladrillos que quedaban en superficie con un surco, para dejar creer que fuesen dispuestos en longitud en lugar que de lado. Un sistema único y nunca más repetido en la historia”.

Ricci y su equipo lograron desvelar el misterio gracias a inventos tecnológicos muy refinados y a una grieta que se abrió en la bóveda. A través de esta fisura pudieron colar una sonda que se abrió camino entre un ladrillo y otro, mientras grababa lo que veía. Ricci dirigía la minúscula cámara y -como si se tratara de un médico que practica una endoscopia a su pacient – fue trazando un diagnóstico de las entrañas del monumento. Vio lo que nunca nadie pudo admirar antes.

En la sala del Ayuntamiento de Florencia también se enseñaron anoche las maquetas de las tres grúas utilizadas para edificar la cúpula y la del barco inventado por Brunelleschi para llevar el material desde el mar hasta la ciudad, sobre el río Arno. “Esta embarcación es otro ejemplo de su genio”, cerró Ricci. “Es el primer ejemplo en la historia de un barco que funciona con una hélice, igual que hacen los aviones hoy. Y es el primer caso de derechos de autor: Brunelleschi la construyó por si solo y poniendo el dinero de su propio bolsillo. En cambio, obtuvo por el Palazzo Vecchio el permiso de alquilarla y exigió que se quemara cualquier intento de imitación”. Menudo personaje, el Brunelleschi.

Notícia trobada per Enrique Turpin a “El País”

4art: itinerari tècnic. JACQUES CARELMAN, el disenyador anti-consum

Imatge

Jacques Carelman, pintor, escultor, il·lustrador i escenògraf francès, utilitza l’humor per crear objectes en què es fusionen la lògica i l’absurd.
Deforma la realitat que tots coneixem, creant objectes d’ús quotidià a què desvirtua la seva funció perquè passin a ser simplement inútils … o, millor dit, simpàticament inútils.
La crítica francesa va donar a l’obra de Carelman la denominació de gag-art, en tant les seves obres són un engany, una broma.
L’autor mateix deia: “Jo, en el personal, prefereixo despullar als objectes comuns del seu ús corrent. (…) Els meus objectes, al contrari dels aparells que la nostra societat de consum venera, són perfectament inútils “.

A veure si us agrada:

Cafetera per masoquistes – és de les seves obres més conegudes .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Leonardo da Vinci

Estàndard

La National Gallery presenta ‘Salvator Mundi’, una pintura perdida atribuida a Leonardo da Vinci

  • El cuadro es un mito en los catálogos de arte sobre el Renacimiento
  • Ha sido autentificado por un consorcio de EEUU pero hay dudas sobre la autoría
  • La National Gallery presenta la obra en su mayor retrospectiva sobre da Vinci

Salvator Mundi (Salvador del mundo), la última obra perdida-y autentificada a posteriori- de Leonardo da Vinci, será presentada en sociedad en la gran exposición sobre el genio renacentista que estrena la National Gallery londinense, Leonardo da Vinci: Pintor en la corte de Milán (Desde el 9 de noviembre al 5 de febrero de 2012).

El “rescate para el mundo” del Salvator Mundi aparece rodeado de cierta polémica– y una pizca de misterio- que contribuye a incrementar su leyenda de cuadro mítico.

¿Es o no es un ‘Leonardo’?

El óleo que data de 1500 y mide unos 60 centímetros, representa a Cristo con la mano derecha levantada en señal de bendición; en la otra mano sostiene una bola del mundo. Fue adquirido hace seis años por un consorcio privado neoyorquino, RW Chandler.

Tras más de cinco años de investigación- y muchas dudas- el cuadro fue autentificado por Robert Simon, doctor en Historia de Arte de la Universidad de Columbia. Según declaró Simon, pigmentos, técnica y estilo coinciden con las que utilizaba da Vinci; el cuadro fue comparado con más de 20 copias conocidas de discípulos y seguidores; se constató su superioridad artística. “Su valor es incalculable y no está a la venta”, ha asegurado el experto.

Para el catedrático de Historia del Arte de la Universidad Autónoma y miembro de la Real Academia de la Historia, Fernando Marías, todavía es pronto para asegurar 100% la autoría del cuadro: “Necesitamos más pruebas científicas. Todavía no se han publicado estudios sobre el material, ni sobre la composición de los pigmentos (…) de momento lo único que se ha hecho es una atribución por parte de un grupo de especialistas”, asegura en entrevista telefónica desde Berlín a RTVE.es.

En la mirada del Cristo se aprecian diferencias

El viaje a través del tiempo de la obra ha sido tortuoso. Se creía perdida, aunque apareció mencionada por primera vez en la colección del rey Carlos de Inglaterra en 1649. Reapareció en 1900, muy dañada por malas restauraciones y con la autoría sin esclarecer.

“El cuadro es perfectamente ‘leonardesco’ y de gran calidad”-afirma Marías- aunque detalla, como a su juicio, hay algunas diferencias “extrañas” entre el lienzo actual y un dibujo del óleo que aparece en un grabado de 1650, realizado por el artista Wenceslao Hollar.

En la mirada del Cristo veo diferencias. En el cuadro mira hacia delante y en el grabado hacia un lateral. Además, hay cambios en cuanto a los reflejos en la bola del mundo”, analiza.

Presentación en la National Gallery

El largo periplo del Salvator Mundi a través de la historia parece tocar a su fin. En la muestra de la National Gallery atravesará su prueba de fuego, al medirse con otras de las obras del maestro.

“Pensamos que sería de gran interés incluirlo en la exhibición como descubrimiento nuevo”, han asegurado desde el museo a través de un comunicado.

La exposición londinense ya se anuncia bajo el marchamo de “la más completa retrospectiva sobre Leonardo da Vinci nunca realizada”. Se centra en las técnicas y objetivos del “Leonardo pintor” y presta especial atención a las obras que creó en su estancia en la corte milanesa del duque Lodovico Sforza, a finales del siglo XV.

Entre ellas, algunas tan célebres como La Belle Ferronière, del parisino Museo del Louvre; la Madonna Litta, del Hermitage, en San Petersburgo (Rusia); el San Jerómino, de la pinacoteca Vaticana, o la remozada Virgen de las Rocas.

La exposición se centra en el ‘Leonardo pintor’

Entre las más de 60 obras, entre pinturas y dibujos, también destaca el célebre Retrato de Cecilia Gallerani (La dama del armiño), pintado entre 1488 y 1490.

El cuadro, uno de los cuatro centrados en la figura femenina que pintó el florentino, fue expuesto en el Palacio Real de Madrid durante este verano y está considerado como ejemplo del retrato moderno; además la enigmática mirada de la dama remite a la psicología del personaje.

La extraordinaria exhibición se centra, por tanto, en la obsesión por la perfección del artista, sobre todo en su representación continua de la figura humana. Combinaciones anatómicas que fluctúan entre el sueño y la realidad.

“Aprovechando su posición, que le proporcionaba un buen salario en la corte, Leonardo gozó entonces de libertad para explorar formas de captar y registrar las proporciones, las expresiones y la anatomía humana así como miríadas de formas de plantas y animales, informa la National Gallery.

En su parte final, la exposición presentará una copia a escala natural y casi contemporánea de su cuadro La Última Cena, que se conserva en la Royal Academy of Art de Londres y que se presentará junto a los dibujos preparatorios del propio Leonardo.

Una imatge amagada en el quadre de Giotto

Estàndard

Descubierta una cara de demonio en un fresco de Giotto tras ocho siglos

La obra data de 1290.- Una medievalista se percató de su existencia al estudiar otras pinturas en la basilica superior de Asis

El rostro de un demonio oculto entre las nubes de uno de los frescos de Giotto de Bondone (1267-1337) que adornan la basílica superior de Asís ha salido a la luz tras ocho siglos de existencia, ha referido el fraile franciscano Enzo Fortunato. El fresco data de 1290 y es una de las estampas de la vida de San Francisco de Asís, patrón de Italia, que la orden franciscana encargó al pintor florentino Giotto de Bondone para ilustrar la basílica superior de la Orden, sepulcro de su fundador. “En el medievo se tenía la creencia de que en el cielo habitaban indistintamente ángeles y demonios. Los primeros, llevaban las almas de los justos al Paraíso; los segundos, atraían las de los condenados”, señala Fortunato. La medievalista y experta en la orden franciscana Chiara Frugoni se percató de su existencia mientras estudiaba todos los frescos de la basílica, proceso que le permitió sacar a la luz algunas inscripciones en los mismos hace algo más de un año.

Noticia trobada al diari  “EL PAÍS” i facilitada per Enrique Turpin.

2n ESO: Mondrian i l’art abstracte

Vídeo

Els alumnes de 2n hem treballat l’art abstracte basant-nos en l’obra de varis artistes del segle XX com Mondrian, Kandinsky, Rothko,  o Malevich.

Després de coneixer-los d’aprop hem realitzar una obra plàstica inspirant-nos en els quadres de Mondrian. Cada alumne s’ha basat en el traçat d’una ciutat europea per realitzar la seva composició.

Alguns exemples d’obra d’aquests artistes:

"Blau i vermell" de Rothko

"Blau i vermell" de Rothko

Quadre nº 2 (1925) de Mondrian

Estudi del color de Kandinsky

Suprematisme de la pintura. Mases pictòriques en moviment, 1916, de Malevich

I la feina realitzada pels alumnes:

Ocells de paper

Imatge

Mireu que he trobat,  per fer a casa, un dia d’aquets, com aquest cap de setmana passat, que ens convida a quedar-nos a caseta… i quina manera millor que la de fer manualitats tota la família… proveu, passareu una estona ben divertida…

Aquesta manualitat la trobareu a la web POINTLESS PRETTY THINGS

1. Dibuixar una forma simple del cos de l’ocell a un tros de cartró i retallar-lo.
2. Decidir  la seva decoració. Pot ser amb papers  molt estampats, retalls de revistes i altres aquarel ·les  o acrílics . A  continuació, tallar un petit forat per a les ales  més o menys en la part mitjana del cos.
3. Per a les ales, un cop més triar qualsevol paper que desitgi. He utilitzat el pergamí fet a mà, però de vegades les pàgines d’un llibre vell o retalls de revistes poden ser agradables. Fer un petit rectangle en un “acordió” .
4. Premeu el paper doblegat a través del forat que hem fet  abans . Afegir un tros de corda o fil, i el ocell   de paper està llest per volar!

 

 

 

 

4t concurs d’animacions per la Pau

Estàndard

La Fundació per la Pau llança el 4t Concurs d’Animacions per al pau

Busquem artistes, joves i grans, experimentats i novells, clàssics i moderns que vulguin contribuir a difondre la cultura de pau. Si t’agrada el món de l’animació i creus que la violència no és la solució als conflictes ets la persona que busquem.T’animes a participar?

Només has de clicar aquí llegir-te bé les bases del concurs i enviar-nos la teva animació inspirada en la frase Construïm la pau dia a dia. T’hi pots presentar sol o en grup.

Ens cal gent com tu!

4art ESO:: El Tapis de la Creació

Estàndard

Amb els de 4art de la ESO, de l’itinenari humanístic estem estudiant el Romànic. He llegit aquest cap de setmana una notícia que ens interessa, ja que hem vist  aquest tapís!

El Tapiz de la Creación estará fuera de la Catedral de Girona hasta marzo

La tela se trasladará hasta el el Centro de Restauración de Bienes Muebles con estrictas medidas de seguridad

‘Tapís de la Creació’, en la catedral de Girona Generalitat de Catalunya

El Tapiz de la Creación, considerado una obra capital del románico de Catalunya y datado entre los siglos XI y XII, estará fuera de la Catedral de Girona hasta marzo de 2012 con motivo de su restauración, que se hará en el Centro de Restauración de Bienes Muebles (CRBMC) de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, en Valldoreix (Barcelona).

La tela, a pesar de la oposición inicial del Capítulo de la Catedral que apostaba por restaurarla in situ, finalmente se trasladará hasta el CRBMC con estrictas medidas de seguridad para garantizar su conservación.

La restauración, con un coste total de 152.000 euros –136.600 la restauración en sí y el resto al acondicionamiento de la sala dónde se expone–, consistirá principalmente en aislar totalmente la sala y cambiar la luz de ésta; además de limpiar las dos caras del tapiz, coser el entorno deshilado y corregir las deformaciones de la tela.

4 art ESO: Darreres tendències del s.XX

Vídeo

Amb els alumnes de 4art de l’itinerari tècnic estem treballant les últimes tendències artístiques del s.XX.

Us deixo informació extra en format de presentació en les que podreu veure moltes imatges de varis artistes importants en aquestes disciplines i una mica d’ampliació teòrica.

La primera presentació és sobre LAND ART:

<div style=”width:425px” id=”__ss_5359863″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez/land-art-art-terrestre&#8221; title=”Land art / art terrestre” target=”_blank”>Land art / art terrestre</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/raulgalvez&#8221; target=”_blank”>raulgalvez</a> </div> </div>

Video que explica i, sobretot, mostra moltes imatges d’art conceptual, body art i happening:

X-Raig Art

Imatge

Steven N. Meyers va ser un metge de raigs x tècnic de 30 anys. La seva professió va despertar el seu interès en el procés fotogràfic, per la qual cosa va començar a experimentar amb la imatge de raigs X de flors i plantes. Em resulta molt inspirador quan algú és capaç d’usar la seva habilitat única per establir al seu torn una carrera tècnica en un artístic.

Exploded Flowers

Imatge

Aquesta idea es diu Explode Flowers i el fotògraf es diu Qi Wei. Una vegada més veiem que la creativitat apareix en qualsevol moment, i és que si el conjunt és bell no ho és molt menys les parts. Aquestes fotografies de fons blanc serveixen de llenç per a aquestes precioses composicions. Però Qi Wei va seguir jugant i va arribar a dibuixar amb les parts de les flors com si es tractés de pinzellades …

Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark al Caixaforum

Estàndard

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

Palau Ducal de Venècia,1881. Sterling
and Francine Clark Art Institute.
Williamstown, Massachusetts. EUA.

CaixaForum

Manet, Monet, Renoir, Degas i tota l’esplendor del París del començament del segle XX arriben a CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute

L’exposició aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle xix i començaments del xx, procedent de la col·lecció de Sterling i Francine Clark.

Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció a París, en els primers anys de la dècada del segle xx, pel plaer d’estar envoltat de les grans creacions del seu temps. Va concebre la seva col·lecció a escala domèstica: les obres formaven part de l’entorn quotidià i es distribuïen per la casa seguint el gust del col·leccionista, que combinava peces de diferents períodes i estils. Clark buscava la continuïtat entre les creacions del passat i del present, des d’una perspectiva que avui podem sentir ben propera.

Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l’impressionisme, convivien amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures. A la mostra, hi trobem els pintors realistes de l’escola de Barbizon –Corot, Millet, Rousseau– al costat dels grans mestres de l’impressionisme: Sisley, Pissarro, Manet, Monet, Degas i, sobretot, Renoir, que va ser el primer impressionista de la col·lecció Clark.

Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un patrimoni col·lectiu i el 1955 va crear el seu propi museu a Williamstown, a l’estat de Massachusetts. L’exposició reviu l’esplendor del noucents –quan París era la capital de la pintura– i ens acosta a alguns dels seus artistes més destacats, com Renoir, que té una presència molt important en la col·lecció Clark i en aquesta exposició.

Exposició organitzada pel Sterling and Francine Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts i produïda per la Fundació ”la Caixa”.

Música descriptiva

Vídeo

Pels meus alumnes de 4art, quan parlavem a classe de la música descriptiva, un he escrit alguns exemples de  música programàtica:

*El aprendiz de brujo, de Dukas
*Borodin: En las estepas del Asia Central.
*Honegger: Pacific 231 y Rugby.
*Musorgski: Quadres d’una exposició.
*Respighi: Las fonts de Roma; Els pins de Roma
*Saint-Säens: Dansa macabra, El carnaval dels animals.
*Sibelius: Lemminkäinen, El cigne de Tuonela.
*Smetana: Vltava (Moldava) de la suite Ma Vlast (La meva patria).
*Weber: Invitació al vals.

I de música descriptiva:

*La música de la tempesta en Peter Grimes, de Britten.
*El Llibre  i la papallona,  Peer Gynt, … de Grieg
*Haendel (Israel en Egipto)
* Haydn (especialmente en Las Estaciones)
* Beethoven (Sinfonía Pastoral)

*Les quatre  estacions de Vivaldi

i n’hi ha d’altres….

us deixo alguns videos:

 

 

“The Dinner”, Taller de ceràmica per Apparatu

Estàndard

Un taller interessant  per adults al Museu Picasso

foto: Sánchez y Montoro

“Traduir la taula a través de la ceràmica…”

Amb la ceràmica com a suport del projecte, es tracta de dissenyar i crear un gran tiberi, agafant com a referent els plats ceràmics que Picasso pintava amb representacions de menjar. Amb una taula com a suport del projecte, s’omplirà de tots els elements que es poden trobar en un gran àpat regional, traduint en ceràmica la vaixella, coberts, gerres, ampolles, el saler, i com no el menjar o tants d’altres elements que entre tots vegem indispensables per sopar. Tots aquests elements seran creats en ceràmica a través de diferents tècniques, com el tornejat, els motlles, el modelatge,… apropant-se, aprenent o perfeccionant els diferents processos tècnics.

Data: 28 al 30 de novembre i 1 de desembre

  • Hora: 16,30h a 19,30h

Preu: 27 euros

Visita virtual dels patis del Museu Picasso de Barcelona

Estàndard

Visiteu els patis del museu per conèixer d’una manera innovadora, interactiva i molt visual els elements que al llarg del temps s’han construït en aquests espais emblemàtics.

Endinseu-vos als patis i gaudiu-ne, en un
viatge per la història de Barcelona.

http://patis.museupicasso.org/