Monthly Archives: Octubre 2011

4art ESO: Grafitti

Vídeo

Amb els alumnes de 4art de la ESO de l’itinerari tècnic hem treballat el llenguatge gràfic del grafitti, també anomenat art urbà. Us deixo unes imatges de la nostra feina. Sortiu fantàstics!!

 

 

Imatges de grafittis que ens han agradat, per exemple aquestes de Banksy:

 

O altres:

 

 

1er ESO: Article sobre el so i el soroll

Estàndard

Amb els alumnes de 1er ESO hem treballat al diferència entre el so i el soroll. Aquí us deixo un article relacionat amb el tema.

Article del diari Ara del dimarts 18 d’octubre del 2011

PERCEPCIÓ ACÚSTICA

Les diferències entre so i soroll són menys clares del que podria semblar

Sents el mateix que jo?

 ALBERT PUNSOLA

|Difícil convivència 01. Una acumulació d'estrès pot convertir la música en un soroll insuportable. 02. Les obres públiques provoquen moltes queixes. 

“Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones”. Aquesta és la definició de soroll de la llei de protecció contra la contaminació acústica de Catalunya aprovada l’any 2002. És molt possible, però, que a qui escriu aquestes ratlles i a qui les llegeix no els molestin les mateixes sensacions auditives. “En la definició de soroll hi entra un component subjectiu”, assegura Jordi Romeu, doctor enginyer industrial, professor de la UPC i expert en contaminació acústica. Josep de Haro, cap clínic d’otorinolaringologia de Badalona Serveis Assistencials, hi està d’acord: “Entre una definició i el que interpreta cada ésser humà hi ha una certa distància”.

Què vol dir molèstia?

Els científics han definit alguns dels factors que més contribueixen a la sensació de molèstia. Entre ells hi ha el nivell de so, la seva presència constant, la intensitat o el fet que és inesperat . “Aquests paràmetres serveixen per objectivar -diu Romeu- i la normativa els té en compte per establir límits”. Per obtenir els límits es pot seguir un procediment regulat, fent un test a un grup de persones exposades a una sèrie de sons. Segons Romeu, “aquestes proves es fan en un entorn de laboratori i hi ha el dubte de si les condicions d’audició són homologables a la realitat, on hi ha molts sons barrejats i molts estats possibles dels individus”. I afegeix que “els valors que es recomanen no sempre se segueixen en la normativa”.

El doctor De Haro considera que no es pot aïllar la percepció del so de la percepció humana en general. Creu que explicar els fenòmens sonors només amb una sèrie de paràmetres és un reduccionisme superat pel coneixement científic actual. “Percebem amb l’oïda però també amb els altres sentits perquè avui sabem que la percepció és un fet global i cap sentit funciona en solitari”. Això vol dir que el flux d’informació que rebem és processat com un tot al cervell.

El paisatge sensorial en què ens hem anat movent al llarg de les nostres vides va configurant un paisatge emocional en què la voluntat no hi intervé. I és aquest paisatge emocional el que acabarà incidint molt més del que ens pensem en la nostra percepció i sobretot en la interpretació que en fem. El doctor De Haro ho il·lustra amb un exemple: “Si jo de petit vaig viure al costat d’una carretera, però vaig tenir una vivència familiar extraordinàriament bona, serà difícil que quan senti el trànsit tingui una mala sensació”.

No només el nostre bagatge sinó també el nostre estat d’ànim en un moment determinat condicionen la percepció. “La majoria de la gent que està en un discoteca no et dirà mai que sent soroll i el volum és elevadíssim”, recorda Jordi Romeu. En canvi, el tic-tac d’un rellotge, que presenta un nivell baix i que no és impulsiu, pot alterar els nervis de moltes persones. En el cas de la discoteca, el gaudi de la música i altres elements plaents fa passar a segon terme el que en un altre context seria una molèstia. Però, i en el cas del rellotge? Segons De Haro, el cervell filtra el 99% dels estímuls i el que deixa passar és només l’1%. “Ara bé, si aquesta finestra d’entrada s’obre i arriba a un 2% és quan entren estímuls que normalment passarien desapercebuts i que esdevenen irritants, que és justament el que passa quan tenim estrès; els filtres deixen de funcionar correctament”. Aleshores qualsevol estímul sonor que entri de més serà rebut negativament i, literalment, no el tolerarem. En aquest sentit, explica De Haro, “la hipersensibilitat a sons que no són ni desorganitzats ni estridents, ni tan sols elevats, és un senyal d’alerta que alguna cosa no va bé en el nostre organisme”.

Factor subjectiu

El pes dels factors subjectius es pot observar en la realitat quotidiana. A escala col·lectiva tendim a ser més indulgents amb sorolls de trànsit. Segons Jordi Romeu, “aquí hi intervé un factor cultural perquè en el fons la majoria de nosaltres té assumit que és inevitable i a més és anònim, en canvi si ens arriben veus i música del bar de sota, aquí hi ha un culpable”. També cal tenir en compte la contextualització que es pot fer del soroll en relació a un benefici tangible. No rebem igual el so produït per una obra pública llargament esperada i que suposa una clara millora de les condicions de vida, que el que prové d’obrir un carrer tres vegades consecutives, per culpa de la descoordinació entre empreses de serveis.

La qüestió és si aquesta innegable subjectivitat pot servir d’excusa per renunciar a tenir bones lleis que ens protegeixin dels abusos. Els experts asseguren que no. “És cert que la llei ho simplifica tot, però això no vol dir que no hagi d’existir; hi ha d’haver unes mesures que ens permetin, en el terreny fisiològic del dia a dia, adequar la normativa en funció d’altres factors de l’entorn. Així per exemple no es pot regular el nombre de decibels en un barri i ignorar la càrrega sonora ja existent en aquest indret i que ve d’altres fonts”, assegura del doctor De Haro.

Les molèsties originades pel soroll continuen tenint un gran pes en les queixes de la ciutadania tant als ajuntaments com al Síndic de Greuges. Moltes persones escriuen al Síndic perquè entenen que els seus municipis no fan tot el que podrien en aquest tema. Sobre la qualitat de les normes vigents, Jordi Romeu pensa que és millorable però subratlla: “Ja em conformaria si s’apliquessin”. La raó és que l’avaluació tècnica d’un so no és trivial. Cal personal amb una formació adequada i actualment hi ha pocs professionals capacitats per fer aquesta funció al nostre país.

D’altra banda, el soroll fa esclatar conflictes latents: “Si la convivència per alguna raó ja és dolenta un problema de soroll la destrossa completament, gairebé sempre es converteix en un casus belli “, indica Jordi Romeu. El doctor De Haro ha observat conflictes de veïnatge en què un estat acumulatiu d’estrès personal desplaça el llindar del que és acceptable. Així, un so harmoniós, com una música a un nivell moderat, s’interpreta com a molest, i un so una mica molest però relativament tolerable provoca un enuig desaforat. “Són casos en què els límits entre la mala educació, els prejudicis i l’estat emocional no es distingeixen”, diu.

Conflictivitat i ignorància van juntes. “El desconeixement de la nostra relació amb el so com a individus fa que algunes persones es comportin com emissors incívics i que d’altres es converteixin en receptors excessivament estrictes”, afirma De Haro. L’educació sempre acaba sent un estalvi.

Exposició MNAC: La maleta mexicana

Estàndard
La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, ‘Chim’ i Taro
© International Center of Photography/Magnum Photos

Foto: Robert Capa. Refugiats republicans caminant per la platja cap a un camp d’internament, El Barcarès, França, març de 1939

Exposició organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya en coproducció amb l’ICP de Nova York

El 1939, davant l’avenç implacable del feixisme, Robert Capa abandona el seu estudi fotogràfic de París i fuig als Estats Units. El seu col·laborador, Tchiki Weiss, salva 3 capses amb 4.500 negatius d’imatges fets durant la Guerra Civil pel mateix Capa, Chim (David Seymour) i Gerda Taro, els grans mestres del fotoperiodisme de guerra. És la coneguda com a Maleta Mexicana. Desapareguda durant dècades, va ser localitzada a Mèxic i ara, gràcies a la tenacitat de l’ICP per recuperar-la i fer públic el seu contingut, el MNAC presenta part d’aquest valuós material fotogràfi c per primer cop a Espanya. Rodets de negatius que ens mostren la seqüència original de la foto publicada i ens revelen escenes inèdites, alhora que la tècnica magistral dels 3 fotògrafs. Testimoni gràfi c excepcional de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil o del drama als camps de refugiats, la Maleta Mexicana és un mirall de la nostra història.

http://www.mnac.cat/index.jsp?lan=001

Mode major i Mode menor

Vídeo

Sobretot pels alumnes de 3er   i 4art de la ESO, amb els que estem estudiant els modes major i  menor, us recomano que mireu aquest video des del minut 5:50.  Pertany al programa que feia la TV3 la temporada passada ” No me la puc treure del cap”, és el capítol que parla de l’himne del Barça, i ens permet escoltar molt clarament la diferència tonal quan canviem una cançó del mode major al menor.

http://www.tv3.cat/videos/3185510

Música clàssica i música pop

Vídeo

La majoria dels meus alumnes creuen que no té res a  veure  la música clàssica deMozart, Beethoven, Bach,…. amb la que ells escolten actualment. Aquí podeu veure un video molt divertit on ens expliquen, en format de monòleg d’humor, que la base de la música pop actual és la l’ harmonia clàssica. Disfruteu!

us adjunto també el Cànon de Pachelbel original per qui no el conegui:

Benvinguts!

Estàndard

Benvinguts tots els que us apasiona l’art visual i l’art musical, o pels que sentiu curiositat per saber que  es cou per aquest petit racó de la xarxa.  Per fi el Departament Artístic de secundària de  l’Escola La Salut té  un blog artístic!

Aquí podreu trobar la feina que fem dia a dia amb els nostres alumnes, articles interessants, informació del món de l’art i de diferents estils i artistes. També trobareu links a altres webs relacinades amb la matèria.

Animeu-vos a fer propostes d’allò que us interessi més!

Bet Rusiñol